Autoimmunitat, un agent patogen i epidèmies

Pregunta 7 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

MicrobiologiaVirus, viroides i prionsAlteracions del sistema immunitariCoincideix amb els criteris oficials

També a Immunologia

2023Convocatòria ordinària · Pregunta 7

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema14 de 17

Després dels 17

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 17 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

7.1 En un article de periòdic apareix la notícia «Exitós tractament de l’artritis reumatoide amb immunodepressors». Si sabem que l’artritis reumatoide és una malaltia autoimmune, és versemblant la notícia o es tracta d’una notícia falsa (fake new)? Raoneu la resposta.

[2 punts]

7.2 a) A la vista del següent esquema d’un agent patogen:

Indiqueu de quin tipus d’agent patogen es tracta, anomeneu les estructures assenyalades amb les lletres A, B, C i D, i indiqueu breument la composició i la funció de A i de C.

[2 punts]

7.2 b) Alguns científics consideren que aquests agents no es classifiquen com a éssers vius. Expliqueu per què.

[1 punt]

7.2 c) Citeu dues malalties produïdes per aquests agents patògens.

[1 punt]

7.3 a) En relació amb les malalties infeccioses, definiu el concepte de:

Infecció i patogenicitat.

[1 punt]

7.3 b) Zoonosi, epidèmia i pandèmia. Citeu un exemple en cada cas.

[3 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

7.1 2 punts7.2 a) 2 punts7.2 b) 1 punt7.2 c) 1 punt7.3 a) 1 punt7.3 b) 3 punts

7.12 punts

Apartat 7.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.1 a l’enunciat oficial, en valencià

En un article de periòdic apareix la notícia «Exitós tractament de l’artritis reumatoide amb immunodepressors». Si sabem que l’artritis reumatoide és una malaltia autoimmune, és versemblant la notícia o es tracta d’una notícia falsa (fake new)? Raoneu la resposta.

Plantejament Es parteix de què és una malaltia autoimmune i de què fan els immunodepressors, i es veu si encaixen.

  1. En una malaltia autoimmune el sistema immunitari perd la tolerància a allò propi i ataca teixits del propi cos; en l’artritis reumatoide, les articulacions (la membrana sinovial), amb inflamació crònica i dany en el cartílag i l’os.

  2. Els immunodepressors (corticoides, metotrexat, fàrmacs biològics contra el TNF…) reduïxen l’activitat del sistema immunitari, així que disminuïxen l’atac i la inflamació.

  3. És lògic que eixos fàrmacs milloren la malaltia, i de fet s’usen així. L’únic que convé matisar és l’«exitós»: controlen els símptomes i frenen el dany, però no curen, i a canvi deixen més exposat a les infeccions.

ResultatLa notícia és versemblant: la malaltia es deu a una resposta immunitària excessiva contra allò propi i els immunodepressors la reduïxen, encara que controlen la malaltia sense curar-la.

Els criteris oficials donen: Seria versemblant, ja que en les malalties autoimmunes el sistema immunitari no reconeix antígens propis com a tals i els ataca. Els immunodepressors disminueixen la capacitat de resposta del sistema immunitari i així s’evita l’atac a antígens propis.

7.2 a)2 punts

Apartat 7.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

A la vista del següent esquema d’un agent patogen:

Indiqueu de quin tipus d’agent patogen es tracta, anomeneu les estructures assenyalades amb les lletres A, B, C i D, i indiqueu breument la composició i la funció de A i de C.

Plantejament El dibuix no té cèl·lula: una coberta de proteïnes amb un nucli interior i un embolcall exterior amb sortints. És una partícula vírica amb embolcall.

  1. Tipus: un virus amb embolcall i càpsida icosaèdrica (partícula vírica, o virió).

  2. A: espícules, o glucoproteïnes de l’embolcall. Són proteïnes amb sucres, inserides en l’embolcall i orientades cap a l’exterior. Funció: reconéixer els receptors de la cèl·lula que s’ha d’infectar i unir-s’hi, i facilitar l’entrada; a més són els antígens que reconeix el sistema immunitari.

  3. B: embolcall víric, una bicapa lipídica procedent de la membrana de la cèl·lula hoste, amb proteïnes víriques.

  4. C: àcid nucleic, el genoma del virus: DNA o RNA (ací enrotllat a l’interior). Funció: conté la informació genètica que usa el virus per a fabricar nous virus amb la maquinària de la cèl·lula hoste.

  5. D: càpsida icosaèdrica, una coberta de proteïnes formada per capsòmers, amb cares planes, que protegix l’àcid nucleic. L’espiral C és l’àcid nucleic enrotllat dins d’ella, no una càpsida helicoidal.

ResultatÉs un virus amb embolcall i càpsida icosaèdrica. A: espícules (glucoproteïnes; reconeixement i unió a la cèl·lula). B: embolcall lipídic. C: àcid nucleic (informació genètica del virus). D: càpsida de proteïnes.

Els criteris oficials donen: És un virus icosaèdric amb embolcall. A: proteïnes de l’embolcall membranós o espícules, B: embolcall o coberta, bicapa lipídica, C: àcid nucleic i D: càpsida. Les proteïnes de l’embolcall (A) tenen la funció de reconeixement de la cèl·lula diana i caràcter antigènic. L’àcid nucleic (C) pot ser RNA o DNA i la seua funció és la de codificar les estructures i els enzims necessaris per a la formació de nous virions.

7.2 b)1 punt

Apartat 7.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Alguns científics consideren que aquests agents no es classifiquen com a éssers vius. Expliqueu per què.

Plantejament Es comparen els virus amb les tres coses que fa un ésser viu: estructura cel·lular, metabolisme i reproducció pròpia.

  1. Són acel·lulars: no tenen citoplasma ni orgànuls ni membrana plasmàtica propis, només àcid nucleic i proteïnes (i de vegades un embolcall).

  2. No tenen metabolisme propi ni ribosomes: no obtenen energia ni sintetitzen proteïnes per ells mateixos.

  3. Només es multipliquen dins d’una cèl·lula hoste, de la qual són paràsits obligats, i usen els seus ribosomes i la seua energia; fora d’ella són partícules inerts. No es reprodueixen per divisió, sinó que s’acoblen nous virus.

ResultatPerquè són acel·lulars, no tenen metabolisme propi i només es repliquen dins d’una cèl·lula hoste: fora d’ella no mostren funcions vitals.

Els criteris oficials donen: No són classificats com a éssers vius perquè són partícules microscòpiques acel·lulars, per la qual cosa necessiten la maquinària metabòlica de la cèl·lula hoste per a reproduir-se.

7.2 c)1 punt

Apartat 7.2 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Citeu dues malalties produïdes per aquests agents patògens.

Plantejament Dues malalties causades per virus; millor si són de virus amb embolcall, com el de l’esquema.

  1. La grip (virus de la grip, amb embolcall i RNA) i la sida (VIH). També servixen la COVID-19, l’herpes, l’hepatitis B, el xarampió o la ràbia.

ResultatLa grip i la sida (altres exemples: COVID-19, herpes, hepatitis B, xarampió).

Els criteris oficials donen: Es podran citar malalties com la grip, la COVID-19, la poliomielitis, la sida, l’Ebola, l’herpes, l’hepatitis, el papil·loma...

7.3 a)1 punt

Apartat 7.3 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.3 a) a l’enunciat oficial, en valencià

En relació amb les malalties infeccioses, definiu el concepte de:

Infecció i patogenicitat.

Plantejament Són dos conceptes diferents: un és el fet que el microorganisme entre i es multiplique, i l’altre, la seua capacitat de fer mal.

  1. Infecció: entrada i multiplicació d’un microorganisme (bacteri, virus, fong, protozou) en un organisme hoste. Pot donar malaltia o no.

  2. Patogenicitat: capacitat d’un microorganisme per a provocar malaltia en un hoste, per exemple amb toxines, enzims o mecanismes d’adhesió i invasió. No és el mateix que la virulència, que és el grau de patogenicitat.

ResultatInfecció: entrada i multiplicació d’un patogen en l’hoste. Patogenicitat: capacitat del microorganisme per a produir malaltia.

Els criteris oficials donen: Infecció és el procés d’entrada d’un microorganisme patogen en un organisme sa, independentment que aquest siga o no danyat. La patogenicitat és la capacitat del microorganisme de produir la malaltia.

7.3 b)3 punts

Apartat 7.3 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.3 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Zoonosi, epidèmia i pandèmia. Citeu un exemple en cada cas.

Plantejament Tres definicions amb el seu exemple cadascuna; la diferència entre epidèmia i pandèmia és l’extensió.

  1. Zoonosi: malaltia infecciosa que es transmet dels animals a les persones (i de vegades al revés). Exemple: la ràbia, o la brucel·losi, la toxoplasmosi o la grip aviària.

  2. Epidèmia: augment de casos d’una malaltia infecciosa, molt per damunt d’allò esperat, en una població o una regió durant un temps. Exemple: un brot de xarampió o l’epidèmia d’ebola a l’Àfrica occidental el 2014.

  3. Pandèmia: epidèmia que s’estén a diversos continents o a tot el món. Exemple: la COVID-19 o la grip de 1918.

ResultatZoonosi: animal a persona (ràbia). Epidèmia: augment de casos en una zona (ebola a l’Àfrica occidental). Pandèmia: epidèmia mundial (COVID-19).

Els criteris oficials donen: Quan la malaltia es transmet d’un animal vertebrat a l’ésser humà es parla de zoonosi (ex. la ràbia). Quan la malaltia infecciosa afecta un nombre alt d’individus, en un període determinat, en una àrea geogràfica, es parla d’epidèmia (ex. la grip), mentre que si la malaltia infecciosa afecta un gran nombre d’individus en àrees geogràfiques extenses es denomina pandèmia (ex. la pesta negra, la sida, la COVID-19).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Biomolècules9 de 9 exàmens
  4. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  5. Metabolisme9 de 9 exàmens
  6. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.