Anticossos i fermentació d’olives

Pregunta 7 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

MicrobiologiaBacterisUsos dels microorganismesResposta immunitàriaCoincideix amb els criteris oficials

També a Immunologia

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 7

10 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema10 de 17

Després dels 17

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 17 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

7.1 Definiu què és un anticòs, quina estructura té, quin tipus de cèl·lula el produeix i quina és la seua funció.

[4 punts]

7.2 a) Per a elaborar les olives de taula, aquestes han de ser sotmeses a un procés de fermentació en el qual participen bacteris del gènere Lactobacillus i llevats de l’espècie Saccharomyces cerevisiae. El resultat de la fermentació per Lactobacillus provoca una disminució del pH que estabilitza el producte final, mentre que la fermentació per S. cerevisiae dona lloc a l’aparició d’un gas que produeix l’ablaniment de les olives. Respecte d’aquests dos grups de microorganismes, indiqueu:

Quin tipus d’organització cel·lular tenen? Esmenteu dues característiques diferencials.

[2 punts]

7.2 b) Quin tipus de fermentació duen a terme cadascun d’ells?

[1 punt]

7.2 c) Expliqueu quins productes concrets de la fermentació donen lloc, en cada cas, a la reducció del pH i a la producció del gas.

[2 punts]

7.2 d) Esmenteu un exemple d’un altre producte alimentari o beguda produït per cadascun d’aquests microorganismes.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

7.1 4 punts7.2 a) 2 punts7.2 b) 1 punt7.2 c) 2 punts7.2 d) 1 punt

7.14 punts

Apartat 7.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.1 a l’enunciat oficial, en valencià

Definiu què és un anticòs, quina estructura té, quin tipus de cèl·lula el produeix i quina és la seua funció.

Plantejament Es contesten per ordre les quatre coses que es pregunten: què és, com està fet, qui el fabrica i per a què serveix.

  1. Què és: una glucoproteïna soluble de la sang i d’altres fluids, anomenada també immunoglobulina, que reconeix i s’uneix de manera específica a un antigen.

  2. Estructura: forma d’Y. Té quatre cadenes polipeptídiques, que són dos parells idèntics (dues pesades, més llargues, i dues lleugeres, més curtes), enllaçades entre si per ponts disulfur. Els extrems dels braços de la Y són zones variables, que formen dos llocs idèntics d’unió a l’antigen; la resta, la zona constant, determina la classe d’anticòs (IgG, IgM, IgA, IgE, IgD).

  3. Qui el produeix: les cèl·lules plasmàtiques, que són limfòcits B diferenciats. El limfòcit B que ha reconegut el seu antigen, amb ajuda d’un Th, es multiplica i part del seu clon es converteix en aquestes cèl·lules, riques en reticle rugós, que aboquen anticossos a la sang.

  4. Funció: en unir-se a l’antigen, el neutralitza (per exemple, tapa els llocs amb els quals un virus entra en les cèl·lules), fa que s’agrupe i precipite, activa el complement i el marca perquè el fagociten els macròfags i els neutròfils. Són la base de la immunitat humoral.

ResultatGlucoproteïna (immunoglobulina) en forma d’Y, formada per quatre cadenes (dues pesades i dues lleugeres) enllaçades amb ponts disulfur, produïda per les cèl·lules plasmàtiques derivades de limfòcits B, que s’uneix a l’antigen per a neutralitzar-lo i senyalitzar-lo.

Els criteris oficials donen: Els anticossos són proteïnes que s’uneixen específicament als antígens. Cada anticòs o immunoglobulina està format per l’associació de quatre cadenes polipeptídiques, dues cadenes lleugeres i dues cadenes pesants que s’uneixen entre si per ponts disulfur en forma de Y

7.2 a)2 punts

Apartat 7.2 a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 a) a l’enunciat oficial, en valencià

Per a elaborar les olives de taula, aquestes han de ser sotmeses a un procés de fermentació en el qual participen bacteris del gènere Lactobacillus i llevats de l’espècie Saccharomyces cerevisiae. El resultat de la fermentació per Lactobacillus provoca una disminució del pH que estabilitza el producte final, mentre que la fermentació per S. cerevisiae dona lloc a l’aparició d’un gas que produeix l’ablaniment de les olives. Respecte d’aquests dos grups de microorganismes, indiqueu:

Quin tipus d’organització cel·lular tenen? Esmenteu dues característiques diferencials.

Plantejament Lactobacillus és un bacteri i Saccharomyces un fong, i la diferència d’organització cel·lular entre els dos grups és la bàsica entre procariotes i eucariotes.

  1. Lactobacillus té organització cel·lular procariota. Saccharomyces cerevisiae, un llevat, la té eucariota.

  2. Primera diferència: el llevat té un nucli delimitat per un embolcall, amb els cromosomes dins, i orgànuls amb membrana (mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi); el bacteri té l’ADN en una regió sense membrana, el nucleoide, i no té orgànuls membranosos.

  3. Segona diferència: els ribosomes del bacteri són més xicotets, de tipus 70S, i els del llevat, de tipus 80S. També, la paret cel·lular del bacteri és de peptidoglicà i la del llevat és de quitina i glucans.

ResultatLactobacillus és procariota i S. cerevisiae és eucariota; es diferencien, per exemple, en el nucli i els orgànuls amb membrana (només en el llevat) i en el tipus de ribosomes (70S i 80S).

Els criteris oficials donen: Els bacteris són procariotes: no tenen nucli ni orgànuls, tenen ribosomes 70S. Els llevats són eucariotes: tenen nucli i orgànuls membranosos, els seus ribosomes són 80S.

7.2 b)1 punt

Apartat 7.2 b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 b) a l’enunciat oficial, en valencià

Quin tipus de fermentació duen a terme cadascun d’ells?

Plantejament Les dues arranquen amb la glucòlisi; el que canvia és el destí del piruvat.

  1. El NADH que deixa la glucòlisi ha de tornar a NAD⁺. Lactobacillus ho aconsegueix passant els seus electrons al piruvat, que queda com a lactat (àcid làctic): és la fermentació làctica.

  2. El llevat, sense oxigen, primer li lleva un CO₂ al piruvat i després redueix l’acetaldehid que queda, fins a etanol: és la fermentació alcohòlica.

ResultatLactobacillus: fermentació làctica. S. cerevisiae: fermentació alcohòlica.

Els criteris oficials donen: Els bacteris realitzen la fermentació làctica i els llevats la fermentació alcohòlica.

7.2 c)2 punts

Apartat 7.2 c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 c) a l’enunciat oficial, en valencià

Expliqueu quins productes concrets de la fermentació donen lloc, en cada cas, a la reducció del pH i a la producció del gas.

Plantejament Es relaciona cada efecte descrit en l’enunciat amb el producte de la fermentació que el causa.

  1. La baixada del pH la causa l’àcid làctic de la fermentació de Lactobacillus: allibera protons al medi, l’acidifica i, amb un pH baix, impedeix el creixement d’altres microorganismes que espatllarien l’oliva (per això estabilitza el producte).

  2. El gas és el diòxid de carboni (CO₂) de la fermentació alcohòlica del llevat, que es forma en descarboxilar el piruvat. L’altra substància que en resulta, l’etanol, no és un gas a la temperatura de la fermentació.

ResultatÀcid làctic (Lactobacillus), que baixa el pH; CO₂ (llevat), que és el gas.

Els criteris oficials donen: La reducció de pH es produeix per la producció d’àcid làctic i l’aparició de gas per CO2.

7.2 d)1 punt

Apartat 7.2 d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat 7.2 d) a l’enunciat oficial, en valencià

Esmenteu un exemple d’un altre producte alimentari o beguda produït per cadascun d’aquests microorganismes.

Plantejament Es pensa en aliments que depenen d’una fermentació làctica i d’una alcohòlica.

  1. Lactobacillus: el iogurt (amb altres bacteris làctics), i també molts formatges, el xucrut o els adobats.

  2. Saccharomyces cerevisiae: el pa (el CO₂ esponja la massa), la cervesa i el vi.

ResultatLactobacillus: iogurt. S. cerevisiae: pa (també cervesa o vi).

Els criteris oficials donen: Lactobacillus: iogurt; S. cerevisiae: cervesa, vi, pa.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Biomolècules9 de 9 exàmens
  4. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  5. Metabolisme9 de 9 exàmens
  6. Genètica molecular9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.