Mutació cromosòmica, ARNm i cicles vírics

Pregunta 3.2 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

Genètica molecularMutacionsExpressió gènicaVirus, viroides i prionsCoincideix amb els criteris oficials

També a Microbiologia

2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 3.2

2,5 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema3 de 18

Després dels 18

Vols continuar amb el tema de genètica molecular?

Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

a) Anomeneu i dibuixeu dos exemples de mutació cromosòmica.

[0,5 punts]

b) Expliqueu el procés de maduració de l’ARN missatger en eucariotes. En les cèl·lules procariotes, l’ARN missatger pateix algun procés de maduració?

[1 punt]

c) Els virus presenten dos tipus de cicles segons el seu sistema de multiplicació. Identifiqueu cadascun dels cicles en l’esquema següent i descriviu breument la diferència entre ells.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 1 puntc) 1 punt

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

Anomeneu i dibuixeu dos exemples de mutació cromosòmica.

Plantejament Es nomenen dues mutacions estructurals i es dibuixa cadascuna amb un cromosoma de referència.

  1. Deleció: es perd un fragment del cromosoma. Es dibuixa un cromosoma amb segments A-B-C-D-E-F i un altre amb A-B-E-F (C i D desapareixen; el centròmer, entre A i B, no es perd).

  2. Inversió: un fragment gira 180° i es torna a inserir. Es dibuixa A-B-C-D-E-F i A-B-E-D-C-F. El centròmer, entre A i B, queda fora del tram invertit: és una inversió paracèntrica; si l’inclogués, seria pericèntrica.

  3. Altres possibles: duplicació (un segment repetit) i translocació (un fragment passa a un altre cromosoma).

ResultatDeleció (A-B-C-D-E-F → A-B-E-F) i inversió (A-B-C-D-E-F → A-B-E-D-C-F).

Els criteris oficials donen: Deleció; Translocació; Duplicació; Inversió

Dos mutacions cromosòmiques sobre un cromosoma de segments A a F amb el centròmer entre A i B. Deleció: de A-B-C-D-E-F a A-B-E-F, amb els segments C i D perduts. Inversió: el tram C-D-E gira 180° i queda A-B-E-D-C-F.Dos mutacions cromosòmiques sobre un cromosoma de segments A a F amb el centròmer entre A i B. Deleció: de A-B-C-D-E-F a A-B-E-F, amb els segments C i D perduts. Inversió: el tram C-D-E gira 180° i queda A-B-E-D-C-F.

b)1 punt

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

Expliqueu el procés de maduració de l’ARN missatger en eucariotes. En les cèl·lules procariotes, l’ARN missatger pateix algun procés de maduració?

Plantejament En eucariotes, el que es transcriu primer (pre-ARNm) és un esborrany que cal retocar, i aquests retocs ocorren al nucli, abans d’exportar-lo.

  1. Caputxa: a l’extrem 5′ s’afig un nucleòtid de guanina metilat que protegeix l’ARN i ajuda el ribosoma a unir-s’hi.

  2. Tall i unió (splicing): l’espliceosoma elimina els introns i uneix els exons. De vegades s’uneixen de maneres diferents (empalmament alternatiu) i un mateix gen dona diverses proteïnes.

  3. Poli-A: a l’extrem 3′ se li agrega una tira d’adenines, de desenes a centenars, que prolonga la vida de l’ARNm. Després l’ARNm madur ix pels porus nuclears.

  4. En procariotes, en general, l’ARNm no es processa: els gens no solen tindre introns i, sense nucli, el ribosoma comença a traduir-lo mentre encara es transcriu.

ResultatEucariotes: caputxa 5′, empalmament (introns fora, exons units) i cua poli-A. Procariotes: en general sense maduració.

Els criteris oficials donen: addició de la caputxa 5’ en l’extrem 5’ de l’ARN; tall i unió, empalmament o splicing (s’eliminen els introns i s’uneixen els exons); tall i poliadenilació (addició de la cua poli-A) de l’extrem 3’; En les cèl·lules procariotes l’ARNm no pateix maduració

c)1 punt

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en valencià

Els virus presenten dos tipus de cicles segons el seu sistema de multiplicació. Identifiqueu cadascun dels cicles en l’esquema següent i descriviu breument la diferència entre ells.

Plantejament Els dos cicles són els d’un bacteriòfag, que infecta un bacteri, i es distingeixen pel que ocorre amb l’ADN víric.

  1. A és el cicle lític: el fag injecta el seu ADN, el bacteri fabrica moltes còpies i proteïnes víriques, es munten fags nous i la cèl·lula esclata (lisi) i els allibera.

  2. B és el cicle lisogènic: l’ADN víric s’integra en el cromosoma bacterià com a profag i es copia amb ell cada vegada que el bacteri es divideix, sense matar-lo.

  3. Diferència: el lític destrueix la cèl·lula tot seguit; el lisogènic roman latent, i certs estímuls (radiació ultraviolada) poden activar el profag i passar al cicle lític.

ResultatA, cicle lític (multiplicació i lisi); B, cicle lisogènic (ADN integrat i latent, es transmet a les cèl·lules filles).

Els criteris oficials donen: A: cicle lític; B: cicle lisogènic; En el cicle lític els virus, una vegada replicats, s’encapsiden i produeixen la lisi cel·lular; en el cicle lisogènic el material genètic s’integra en el genoma de l’hoste i pot quedar-se latent

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica molecular així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 9 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica molecular· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Biomolècules9 de 9 exàmens
  4. La cèl·lula9 de 9 exàmens
  5. Metabolisme9 de 9 exàmens
  6. Immunologia9 de 9 exàmens
  7. Biotecnologia4 de 9 exàmens
  8. Genètica mendeliana2 de 9 exàmens
  9. Tècniques d’observació1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.