2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 4
10 puntsCoincideix amb els criteris oficialsTorna al tema17 de 17
Després dels 17
Vols continuar amb el tema de metabolisme?
Aquests 17 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant4.1 a) Copieu la taula següent en el quadern i completeu-la amb els números de la figura que corresponguen:
| Triosa | |
| ATP | |
| Tilacoide | |
| Estroma | |
| Grana | |
| NADPH | |
| Cicle de Calvin |
[2 punts]
4.1 b) A quin procés fa referència la imatge? On es produeix? Identifiqueu els processos A i B.
[1 punt]
4.2 a) Ordeneu els següents processos cronològicament i indiqueu on es produeixen cada un:
A) Fosforilació oxidativa, B) Glucòlisi, C) Cadena de transport electrònic, D) Cicle de Krebs.
b) Quin és el producte final de l’últim procés? Com s’obté l’energia per a la seua síntesi?
[2 punts]
4.3 a) Descriviu l’estructura de l’aparell de Golgi amb l’ajuda d’un dibuix i expliqueu el camí que recorreria una glicoproteïna en el seu procés de síntesi i secreció.
[3 punts]
4.3 b) Expliqueu en què consisteixen la pinocitosi, la fagocitosi i l’endocitosi mediada per receptor.
[2 punts]
Solució d’EducaIA
4.1 a)2 punts


Copieu la taula següent en el quadern i completeu-la amb els números de la figura que corresponguen:
| Triosa | |
| ATP | |
| Tilacoide | |
| Estroma | |
| Grana | |
| NADPH | |
| Cicle de Calvin |
Plantejament La figura mostra un cloroplast amb llum que entra per l’esquerra; cal reconéixer què entra i què ix en cada fase i quina estructura assenyala cada número.
Les fletxes que arriben a la zona dels discos apilats (A) i la que ix d’allí són la fase lluminosa: entra aigua i es desprén oxigen. La fletxa 1 és l’aigua, que es trenca amb la llum, i la 3, que ix per baix, l’oxigen.
En el cercle de la dreta (B) es dibuixa el cicle de Calvin, el número 10. Hi entra una fletxa, la 2, que és el CO₂, i n’ix una altra, la 4, la triosa (gliceraldehid-3-fosfat) amb què es construeix la resta dels glúcids.
Els números 5 i 6 assenyalen els dos productes de la fase lluminosa que passen al cicle de Calvin, l’ATP i el NADPH. En el dibuix no es distingeix quin és quin, de manera que la resposta és vàlida en qualsevol ordre: ací, 5 ATP i 6 NADPH.
Les estructures: el 7 apunta a un sol disc aplanat, el tilacoide; el 8 abasta la pila de discos, la grana; i el 9 assenyala el medi que envolta les granes, l’estroma.
ResultatTriosa 4; CO₂ 2; ATP 5; tilacoide 7; H₂O 1; estroma 9; O₂ 3; grana 8; NADPH 6; cicle de Calvin 10 (ATP i NADPH, 5 i 6, poden anar en qualsevol ordre).
Els criteris oficials donen: Triosa: 4; CO2: 2; ATP: 5 (6); Tilacoide: 7; H2O: 1; Estroma: 9; O2: 3; Grana: 8; NADPH: 6 (5); Cicle de Calvin: 10
4.1 b)1 punt


A quin procés fa referència la imatge? On es produeix? Identifiqueu els processos A i B.
Plantejament L’entrada de llum, d’aigua i de CO₂ i l’eixida d’oxigen i de triosa identifiquen el procés.
La figura representa la fotosíntesi, que ocorre en el cloroplast de les cèl·lules vegetals (i de les algues).
A és la fase lluminosa, que ocorre en els tilacoides, sobre la seua membrana: la llum trenca molècules d’aigua (fotòlisi), s’allibera O₂ i queden ATP i NADPH.
B és la fase fosca o biosintètica, el cicle de Calvin, que es desenvolupa en l’estroma: amb l’ATP i el NADPH es fixa el CO₂ i s’obtenen glúcids. S’anomena «fosca» perquè no usa la llum directament, encara que depén del que produeix la fase lluminosa.
ResultatÉs la fotosíntesi, en el cloroplast; A és la fase lluminosa i B la fase fosca (cicle de Calvin o fixació del carboni).
Els criteris oficials donen: El procés és la fotosíntesi, i es produeix en el cloroplast (cèl·lules vegetals). La lletra A fa referència a la fase lluminosa i la B a la fase fosca (fixació de carboni o cicle de Calvin).
4.22 punts


a) Ordeneu els següents processos cronològicament i indiqueu on es produeixen cada un:
A) Fosforilació oxidativa, B) Glucòlisi, C) Cadena de transport electrònic, D) Cicle de Krebs.
b) Quin és el producte final de l’últim procés? Com s’obté l’energia per a la seua síntesi?
Plantejament Se segueixen els passos de la respiració cel·lular d’una glucosa, des del citosol fins a la membrana interna del mitocondri.
Primer, la glucòlisi (B), que ocorre en el citosol: la glucosa es parteix en dos piruvats amb un guany xicotet d’ATP i de NADH.
Després, el cicle de Krebs (D), en la matriu mitocondrial: l’acetil-CoA procedent del piruvat s’oxida completament a CO₂ i es carreguen coenzims reduïts (NADH i FADH₂).
Després, la cadena de transport electrònic (C), en la membrana mitocondrial interna: els coenzims reduïts cedeixen els seus electrons a una sèrie de transportadors i, mentre passen, es bombegen protons cap a l’espai intermembranós. L’últim acceptor dels electrons és l’oxigen, que forma aigua.
Finalment, la fosforilació oxidativa (A), en aquesta mateixa membrana, aprofita aquest gradient de protons per a fabricar ATP.
El producte final de la fosforilació oxidativa és l’ATP, la moneda energètica de la cèl·lula. L’energia l’arreplega l’ATP sintasa: el flux de protons de tornada a la matriu fa girar el seu rotor, i aquest gir canvia la forma del cap de l’enzim, que uneix un fosfat a l’ADP.
ResultatOrdre: B (citosol), D (matriu mitocondrial), C (membrana mitocondrial interna), A (membrana mitocondrial interna). El producte final és l’ATP, i l’energia procedeix del flux de protons per l’ATP sintasa.
Els criteris oficials donen: a) 1) B-citoplasma, 2) D-Matriu mitocondrial, 3) C-Membrana mitocondrial interna, 4) A-Membrana mitocondrial interna. b) El producte final és ATP. S’obté a partir de l’energia alliberada pels protons en el seu pas pel complex enzimàtic ATP-sintasa (força protó motriu).
4.3 a)3 punts


Descriviu l’estructura de l’aparell de Golgi amb l’ajuda d’un dibuix i expliqueu el camí que recorreria una glicoproteïna en el seu procés de síntesi i secreció.
Plantejament Es descriu l’orgànul, amb les cares del dictiosoma com a guia del dibuix, i se segueix la ruta de la proteïna des de la seua síntesi fins a l’eixida.
L’aparell de Golgi és un conjunt de dictiosomes: cadascun és una pila de cisternes aplanades i corbades, envoltades de vesícules, situades prop del nucli. Té dues cares: la cara cis (de formació), pròxima al reticle, i la cara trans (de maduració), orientada cap a la membrana. El dibuix ha de mostrar una pila de quatre a sis sacs aplanats i corbs, amb vesícules xicotetes en els dos costats i rètols de les cares cis i trans.
La proteïna se sintetitza en els ribosomes del reticle endoplasmàtic rugós i entra en la seua llum, on es plega i se li afig una primera cadena de sucres.
Vesícules de transició es desprenen del reticle i viatgen fins a la cara cis del Golgi, on es fonen i aboquen el contingut.
La proteïna avança per les cisternes, i allí es completa la seua glucosilació i es modifica la cadena de sucres. En la cara trans, la glicoproteïna ja madura s’empaqueta en vesícules de secreció.
Aquestes vesícules es mouen fins a la membrana plasmàtica, es fonen amb ella i aboquen el contingut a l’exterior per exocitosi.
ResultatRER (síntesi) → vesícules de transició → cara cis del dictiosoma → cisternes (maduració i glucosilació) → cara trans → vesícules de secreció → exocitosi.
Els criteris oficials donen: El procés comença amb la síntesi de la proteïna en el RER. Aquesta proteïna mitjançant vesícules de transició va a la cara cis del dictiosoma de l’aparell de Golgi, on s’incorpora el contingut de la vesícula


4.3 b)2 punts


Expliqueu en què consisteixen la pinocitosi, la fagocitosi i l’endocitosi mediada per receptor.
Plantejament Les tres són endocitosi: la cèl·lula atrapa material de l’exterior invaginant la seua membrana, i el que canvia és què es capta i com.
Pinocitosi: la cèl·lula ingereix de forma contínua xicotetes gotes de líquid amb les substàncies dissoltes, mitjançant vesícules xicotetes que es formen en invaginar-se la membrana.
Fagocitosi: s’engoleixen partícules grans (bacteris, restes cel·lulars) envoltant-les amb prolongacions de la membrana, i es forma una vesícula gran, el fagosoma, que després es fusiona amb un lisosoma per a digerir-les.
Endocitosi mediada per receptor: la cèl·lula només capta molècules concretes (per exemple, el colesterol en les LDL). La molècula diana és reconeguda per receptors de la membrana; estos es concentren en un punt, la membrana s’enfonsa allí i es tanca en una vesícula, de manera que només entra el que té receptor.
ResultatPinocitosi: ingestió de líquid i soluts en vesícules xicotetes; fagocitosi: ingestió de partícules grans en un fagosoma; endocitosi mediada per receptor: captació selectiva de molècules reconegudes per receptors.
Els criteris oficials donen: En el cas de la pinocitosi la cèl·lula és capaç d’ingerir líquids i substàncies dissoltes que emmagatzema en xicotetes vesícules, mentre que en el cas de la fagocitosi la cèl·lula ingereix partícules grans o fins i tot microorganismes a l’interior d’una vesícula de grans dimensions denominada fagosoma
Algun apartat no t’ha sortit?
MetabolismeRespiració cel·lularFermentacionsFotosíntesi i quimiosíntesiLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de metabolisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana