2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2La violència a la rereguarda de Catalunya
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema9 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema de la Guerra Civil?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLa violència a la rereguarda de Catalunya
| Bisbat | Nombre de sacerdots (1936) | Nombre de sacerdots morts (a partir del 19.07.36) | Percentatge |
|---|---|---|---|
| Barcelona | 1.251 | 277 | 23,3 |
| Tortosa | 515 | 316 | 61,2 |
| Girona | 900 | 195 | 21,5 |
| Vic | 652 | 180 | 27,1 |
| Tarragona | 404 | 136 | 32,4 |
| Lleida | 410 | 270 | 65,8 |
| Urgell | 548 | 107 | 19,5 |
| Solsona | 380 | 60 | 15,7 |
| Total | 5.060 | 1.541 | Mitjana: 30,45 |
Font: Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font (dir.). Breu història de la Guerra Civil a Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Edicions 62, 2005, p. 158.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
[0,75 punts]
1.c Identifiqueu els dos bisbats amb el nombre més gran de sacerdots morts i compareu-ne els percentatges amb el del conjunt de Catalunya.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i la violència revolucionària. Comenteu també què va ser el Comitè de Milícies Antifeixistes i com va evolucionar la situació política i econòmica al Principat fins als Fets de Maig del 1937, sense explicar aquests fets.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu els Fets de Maig del 1937 i l’evolució política i militar de la Guerra Civil a Catalunya fins que la guerra es va acabar.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal identificar el tipus de font i dir què recull la taula: els sacerdots morts a Catalunya durant la Guerra Civil, per bisbats.
La resposta, corregida al marge
És un quadre estadístic. És una font secundària, perquè l’han elaborat historiadors a partir de documents de l’època i es publica en un llibre d’història.
Prové del primer volum de la Breu història de la Guerra Civil a Catalunya, dirigida pels historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font (Edicions 62, 2005). Recull, per a cadascun dels vuit bisbats de Catalunya, el nombre de sacerdots que hi havia el 1936, quants en van morir a partir del 19 de juliol de 1936 i quin percentatge representaven: en total, 1.541 morts de 5.060 sacerdots.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
Plantejament Cal situar les dades de la taula en el seu context històric.
La resposta
Les dades se situen en la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a la rereguarda republicana de Catalunya. El cop d’estat militar contra la República va fracassar a Barcelona el 19 de juliol de 1936, i l’autoritat de l’Estat i de la Generalitat es va enfonsar davant dels obrers armats. En aquell buit de poder va esclatar una revolució social i una onada de violència contra els qui eren considerats enemics de la revolució, i l’Església va ser un dels blancs principals: es van assassinar milers de persones i es van cremar esglésies i convents, sobretot els primers mesos de la guerra.
Aquest anticlericalisme tenia arrels antigues, perquè bona part del moviment obrer veia l’Església com una aliada dels rics i de les dretes, i ja havia esclatat, per exemple, durant la Setmana Tràgica del 1909. La violència es va anar reduint a mesura que les institucions republicanes van recuperar el control de l’ordre públic, a partir de la tardor del 1936 i sobretot després dels Fets de Maig del 1937.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Identifiqueu els dos bisbats amb el nombre més gran de sacerdots morts i compareu-ne els percentatges amb el del conjunt de Catalunya.
Plantejament Cal dir quins dos bisbats van tenir més sacerdots morts i comparar-ne els percentatges amb el del conjunt de Catalunya, el 30,45 %.
La resposta, corregida al marge
Els dos bisbats amb més sacerdots morts en xifres absolutes van ser el de Tortosa, amb 316, i el de Barcelona, amb 277. Entre tots dos sumen 593 morts, més d’un terç (un 38 %) dels 1.541 de tot Catalunya.
Els seus percentatges, però, són molt diferents. Al bisbat de Tortosa hi va morir el 61,2 % dels sacerdots, el doble que en el conjunt de Catalunya, on en va morir el 30,45 % (1.541 de 5.060). Al de Barcelona, en canvi, el percentatge és del 23,3 %, per sota de la mitjana: hi van morir molts sacerdots perquè era, de lluny, el bisbat que en tenia més (1.251). El bisbat de Lleida, amb 270 morts, té el percentatge més alt de tots, el 65,8 %, més del doble de la mitjana. Lleida i Tortosa, a l’oest i al sud de Catalunya, són els dos bisbats que doblen la mitjana catalana: hi van morir prop de dos de cada tres sacerdots.
2.aLa revolució a Catalunya fins al maig del 19372,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i la violència revolucionària. Comenteu també què va ser el Comitè de Milícies Antifeixistes i com va evolucionar la situació política i econòmica al Principat fins als Fets de Maig del 1937, sense explicar aquests fets.
Plantejament Cal explicar com va esclatar la guerra a Catalunya, la violència revolucionària, què va ser el Comitè de Milícies Antifeixistes i com van evolucionar la política i l’economia fins al maig del 1937, sense explicar els Fets de Maig.
La resposta, corregida al marge
El 19 de juliol de 1936 les tropes de la guarnició de Barcelona van sortir de les casernes per sumar-se al cop d’estat contra la República. El general Manuel Goded va arribar de Mallorca per dirigir-lo, però els militants obrers armats, sobretot de la CNT, i la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, que es van mantenir fidels a la Generalitat, els van derrotar entre el 19 i el 20 de juliol. Goded es va rendir i Catalunya va quedar en mans de la República.
El fracàs del cop va enfonsar l’autoritat de l’Estat i va obrir una revolució. Grups armats, patrulles de control i comitès locals, sobretot anarquistes, van desencadenar una onada de violència contra els qui consideraven enemics de la revolució. Les causes eren l’odi acumulat en anys de conflictes socials, la por al triomf dels revoltats i la manca d’autoritat. Les víctimes van ser sacerdots i religiosos, propietaris, empresaris, polítics i militants de dretes: milers de persones, entre les quals els 1.541 sacerdots morts que recull la taula. També es van cremar esglésies i convents.
Per ordenar aquella situació, el 21 de juliol el president de la Generalitat, Lluís Companys, va acceptar la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb representants dels partits i sindicats d’esquerra, com la CNT, la FAI, la UGT, ERC i el POUM. El Comitè, on la CNT tenia un pes decisiu, organitzava les milícies que sortien cap al front d’Aragó i controlava l’ordre públic, mentre el govern de la Generalitat mantenia l’autoritat formal: era un doble poder.
La revolució també va ser econòmica. Els treballadors es van fer càrrec de moltes fàbriques, empreses de serveis i transports, sovint perquè els propietaris havien fugit o havien estat assassinats, i en moltes comarques els pagesos van col·lectivitzar terres. Comitès obrers dirigien la producció.
La Generalitat va anar recuperant el control. A finals de setembre del 1936 es va formar un govern d’unitat, amb Josep Tarradellas com a conseller primer, en què entraven la CNT i el POUM, i a primers d’octubre el Comitè de Milícies es va dissoldre. El 24 d’octubre el govern va aprovar el Decret de col·lectivitzacions i control obrer, que legalitzava i ordenava el procés: les empreses de més de cent treballadors i les abandonades pels propietaris passaven a ser col·lectives, i a la resta hi havia un control obrer.
Tot i això, de fet hi continuava havent una dualitat de poders. D’una banda, la Generalitat i les forces que li donaven suport, com ERC i el PSUC, volien guanyar primer la guerra i restablir l’autoritat del govern i un exèrcit regular; de l’altra, la CNT-FAI i el POUM volien fer avançar la revolució, i les patrulles de control actuaven pel seu compte. El desembre del 1936 el POUM va quedar fora del govern, i durant la primavera del 1937 les tensions per l’ordre públic, els proveïments i el control de les milícies van anar creixent.
2.bDels Fets de Maig a la fi de la guerra2,5 punts


Expliqueu els Fets de Maig del 1937 i l’evolució política i militar de la Guerra Civil a Catalunya fins que la guerra es va acabar.
Plantejament Cal explicar els Fets de Maig del 1937 i l’evolució política i militar de la guerra a Catalunya fins al final del conflicte.
La resposta, corregida al marge
Els Fets de Maig van ser l’esclat de la tensió entre els dos blocs de la rereguarda: d’una banda, la CNT-FAI i el POUM, partidaris de fer primer la revolució; de l’altra, la Generalitat, ERC i el PSUC, que volien guanyar primer la guerra i restablir l’autoritat del govern. El detonant va arribar el 3 de maig de 1937, quan la policia de la Generalitat, per ordre del comissari d’ordre públic Eusebi Rodríguez Salas, del PSUC, va intentar ocupar l’edifici de la Telefònica de la plaça de Catalunya, controlat per la CNT.
Barcelona es va omplir de barricades i durant diversos dies, fins al 7 de maig, hi va haver combats als carrers entre els militants de la CNT-FAI i del POUM i les forces de la Generalitat i del PSUC, amb centenars de morts i ferits. Els dirigents de la CNT van demanar als seus militants que deixessin les armes, i el govern de la República va enviar milers de guàrdies d’assalt des de València per restablir l’ordre.
Les conseqüències van ser molt grans. El govern de la República va assumir l’ordre públic i la defensa de Catalunya, i la Generalitat va perdre bona part del poder que havia acumulat. Francisco Largo Caballero va haver de dimitir i el va substituir Juan Negrín. El POUM va ser il·legalitzat i perseguit, i el seu dirigent Andreu Nin va ser detingut i assassinat. La CNT va perdre influència. A finals del 1937 el govern de la República es va traslladar de València a Barcelona, i les relacions amb la Generalitat de Companys van ser tenses, perquè el govern central va anar assumint competències catalanes, com la indústria de guerra.
Militarment, Catalunya havia estat lluny dels combats. Des de l’estiu del 1936 havia enviat columnes de milicians, com la de Buenaventura Durruti, al front d’Aragó, on no van aconseguir prendre Saragossa ni Osca. La primavera del 1938, l’ofensiva franquista d’Aragó va entrar a Catalunya: va ocupar Lleida a l’abril i va arribar al Mediterrani per Vinaròs, de manera que la zona republicana va quedar partida en dues.
Per intentar capgirar la guerra, l’Exèrcit Popular de la República va travessar l’Ebre el 25 de juliol de 1938. La batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de la guerra, va durar fins al novembre i va acabar amb la derrota republicana i el desgast definitiu del seu exèrcit.
El 23 de desembre de 1938 va començar l’ofensiva franquista sobre Catalunya. Tarragona va caure a mitjan gener i Barcelona el 26 de gener de 1939, i les tropes de Franco van arribar a la frontera francesa a principis de febrer. En la retirada, centenars de milers de refugiats civils i militars, entre els quals el president de la República, Manuel Azaña, i el president Companys, van travessar la frontera cap a França, i molts van acabar en camps d’internament com el d’Argelers. Sense Catalunya, la República ja no es va poder refer, i la guerra es va acabar l’1 d’abril de 1939.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Guerra CivilEl cop d’estat del 1936La revolució i la rereguardaRefugiats i bombardeigsLa guerra i els seus frontsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Guerra Civil així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat