Barcelona, 19 de juliol de 1936

Exercici 2 · PAU 2022, ordinària, sèrie 5 · 5 punts

La Guerra CivilEl cop d’estat del 1936La guerra i els seus frontsLa revolució i la rereguardaCobreix totes les idees de la pauta

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Barcelona, 19 de juliol de 1936

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Barcelona, 19 de juliol de 1936

[Fotografia: pel mig d’un carrer estret, entre edificis de pisos amb botigues a la planta baixa, avança cap a la càmera un grup nombrós d’homes. Uns van en mànigues de camisa o amb granota i d’altres porten uniforme i gorra; diversos duen fusells, i molts aixequen el braç, el puny o l’arma. Des d’un portal de l’esquerra, una dona els mira passar. A la dreta, el rètol d’una botiga diu «SASTRERI…». La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

Font: Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Descriviu i comenteu el contingut de la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu quins ajuts internacionals rebé cadascun dels dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil espanyola. Expliqueu específicament què foren les Brigades Internacionals i la Legión Cóndor.

[2,5 punts]

2.b Compareu l’evolució política de les dues zones en les quals quedà dividida Espanya durant la Guerra Civil.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal dir el tipus i la naturalesa de la font, qui la va fer i on es conserva, i explicar què mostra i quan es va fer.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets. Per la naturalesa, és una fotografia de Carlos Pérez de Rozas, que es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

2

Es va fer a Barcelona el 19 de juliol de 1936, el dia que la sublevació militar va arribar a la ciutat, i mostra un grup de civils i de militars armats que avancen junts per un carrer, molts amb el braç o el puny alçat.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar la fotografia en la seva etapa històrica, amb les dates: el primer dia de la guerra a Barcelona.

La resposta

La fotografia se situa a l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el 19 de juliol de 1936. El 17 de juliol una part de l’exèrcit s’havia sublevat al Marroc contra el govern del Front Popular, i el 19 la revolta va arribar a Barcelona, on les tropes van sortir de les casernes per ocupar la ciutat.

El fracàs del cop a Catalunya va obrir una guerra que duraria gairebé tres anys i, a la rereguarda republicana, una revolució social.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Descriviu i comenteu el contingut de la font.

Plantejament Cal descriure què fan els homes de la fotografia i relacionar l’escena amb els combats d’aquell dia a Barcelona.

La resposta, corregida al marge

1

La imatge mostra un grup de civils, alguns en mànigues de camisa o amb granota, i de militars o guàrdies amb uniforme que marxen junts pel mig d’un carrer de Barcelona. Esgrimeixen fusells, aixequen el puny i fan gestos de victòria, com qui celebra haver guanyat.

2

L’escena s’ha de relacionar amb els combats d’aquell mateix dia. Les tropes sublevades, dirigides pel general Goded, van ser derrotades als carrers de Barcelona per la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, fidels a la Generalitat i a la República, i pels obrers armats, sobretot de la CNT. La fotografia reflecteix aquesta unió de civils i forces lleials que va fer fracassar el cop a Catalunya, i alhora el poder que els obrers armats van guanyar al carrer.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

2.aEls ajuts internacionals a la guerra2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu quins ajuts internacionals rebé cadascun dels dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil espanyola. Expliqueu específicament què foren les Brigades Internacionals i la Legión Cóndor.

Plantejament Cal explicar la política de No-intervenció i els ajuts estrangers que va rebre cada bàndol, i després què van ser les Brigades Internacionals i la Legión Cóndor.

La resposta, corregida al marge

1

La Guerra Civil es va internacionalitzar des del principi, en una Europa dividida entre democràcies, feixismes i l’URSS. França i la Gran Bretanya, per por d’una guerra general i del contagi revolucionari, van impulsar l’agost del 1936 un acord de No-intervenció, vigilat per un comitè amb seu a Londres, que prohibia vendre armes als dos bàndols. Alemanya, Itàlia i l’URSS el van signar però no el van complir, i la No-intervenció va perjudicar sobretot la República, el govern legítim, que no podia comprar armes a les democràcies mentre els sublevats rebien una ajuda constant.

El bàndol franquista va rebre l’ajuda decisiva de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista: avions que ja el juliol del 1936 van permetre passar l’exèrcit d’Àfrica a la Península, armes, assessors i tropes. Mussolini va enviar el Corpo Truppe Volontarie, amb desenes de milers de soldats, i el Portugal de Salazar va donar suport logístic i va deixar passar subministraments per la seva frontera.

La República només va comptar amb l’ajuda de l’URSS, que a partir de l’octubre del 1936 va enviar tancs, avions, armes i assessors militars, pagats amb les reserves d’or del Banc d’Espanya, i amb la de Mèxic, que li va vendre armes i, en acabar la guerra, va acollir milers d’exiliats.

2

Les Brigades Internacionals eren unitats de voluntaris estrangers, majoritàriament antifeixistes i comunistes, allistats a partir de la crida de la Internacional Comunista (Comintern) el 1936. Hi van lluitar desenes de milers de combatents de més de cinquanta països, organitzats des d’Albacete. Van tenir un paper destacat en la defensa de Madrid el novembre del 1936 i en batalles com les del Jarama, Guadalajara o l’Ebre, i el govern de Negrín les va retirar a finals del 1938, amb un acomiadament multitudinari a Barcelona.

La Legión Cóndor era la unitat militar que l’Alemanya nazi va enviar en ajuda de Franco a partir del novembre del 1936. Estava formada per aviadors, personal de suport i tanquistes, i Alemanya la va fer servir per provar armes i tàctiques noves. Va ser molt important per a l’exèrcit franquista, perquè li va donar la superioritat aèria, i va protagonitzar bombardeigs com el de Guernica, l’abril del 1937.

La desigualtat dels ajuts estrangers va ser un dels factors que expliquen la victòria franquista.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bLes dues zones durant la guerra2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Compareu l’evolució política de les dues zones en les quals quedà dividida Espanya durant la Guerra Civil.

Plantejament Cal comparar com van evolucionar políticament les dues zones: la franquista, on el poder es va concentrar en Franco, i la republicana, debilitada i dividida entre fer la guerra o la revolució.

La resposta, corregida al marge

1

A la zona sublevada, coneguda com a «nacional», els militars van crear el juliol del 1936 a Burgos una Junta de Defensa Nacional, que va prohibir els partits i els sindicats d’esquerra i va declarar l’estat de guerra. A finals del setembre del 1936 els generals van nomenar Franco Generalísimo i cap de l’Estat, i l’1 d’octubre en va prendre possessió; així el comandament militar i el poder polític van quedar en mans d’una sola persona.

L’abril del 1937 el Decret d’Unificació va fusionar la Falange i els carlins en un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, dirigit per Franco, i el gener del 1938 es va formar el primer govern, a Burgos. Es construïa així un estat dictatorial, militaritzat i molt jerarquitzat, amb el suport de l’Església, que va presentar la guerra com una croada, i amb una repressió sistemàtica dels vençuts.

2

A la zona republicana, el cop va enfonsar l’autoritat de l’Estat. El poder va passar al carrer, als comitès de partits i sindicats i a les milícies obreres, que van fer una revolució social, amb col·lectivitzacions d’empreses i de terres, i van desfermar una violència incontrolada contra els considerats enemics. A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va tenir de fet més poder que la Generalitat durant els primers mesos.

El setembre del 1936 el socialista Francisco Largo Caballero va formar un govern d’unitat amb republicans, socialistes, comunistes i, des del novembre, anarquistes. Dins del bàndol republicà s’enfrontaven dues posicions: la dels comunistes, els socialistes moderats i els republicans, que volien un Estat fort i un exèrcit regular per guanyar primer la guerra, i la dels anarquistes de la CNT-FAI i del POUM, que volien fer alhora la guerra i la revolució.

El conflicte va esclatar a Barcelona amb els Fets de Maig del 1937, uns combats als carrers entre anarquistes i poumistes, d’una banda, i les forces de la Generalitat i els comunistes del PSUC, de l’altra. Després, Largo Caballero va dimitir i el socialista Juan Negrín va formar un govern que va il·legalitzar el POUM i va centralitzar el poder. La Generalitat de Companys va perdre competències, com l’ordre públic, i les tensions amb el govern central van créixer quan aquest es va traslladar a Barcelona a finals del 1937.

Al final de la guerra, el març del 1939, el coronel Segismundo Casado va fer un cop d’estat a Madrid contra Negrín, que volia continuar resistint, per negociar la rendició amb Franco. La negociació va fracassar i a finals de març les tropes franquistes van entrar a Madrid.

Així, mentre a la zona franquista el poder es va concentrar des del principi en una sola persona, a la republicana les divisions internes van afeblir l’esforç de guerra fins al final.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Guerra Civil així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Guerra Civil· aquest exercici9 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Restauració10 de 15 exàmens
  6. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  7. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.