La Guerra Civil a Catalunya

Exercici 4 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 5 punts

La Guerra CivilLa revolució i la rereguardaRefugiats i bombardeigsLa guerra i els seus frontsCobreix totes les idees de la pauta

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4La Guerra Civil a Catalunya

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

La Guerra Civil a Catalunya

[Fotografia: en un carrer de ciutat, entre edificis alts, un grup nombrós de dones i homes joves omple el carrer i mira la càmera. Van vestits amb camises i jaquetes, molts amb gorra de punta i mocador al coll, i somriuen; alguns aixequen el puny tancat, d’altres porten fusells, i per damunt del grup onegen diverses banderes fosques. La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

Sortida cap al front de la columna Los Aguiluchos (FAI), el 28 d’agost de 1936 a Barcelona.

Font: Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Descriviu i comenteu el contingut de la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’evolució econòmica i política de Catalunya durant la Guerra Civil, esmentant la dualitat de poder del 1936, les col·lectivitzacions i els Fets de Maig del 1937.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu el final de la Guerra Civil a Catalunya i exposeu raonadament TRES de les causes de la derrota republicana.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal classificar la fotografia, dir qui la va fer i on es conserva i explicar què mostra i quan.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític i social. Per la naturalesa, és una fotografia, obra del fotògraf Carlos Pérez de Rozas, que es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

2

Mostra la sortida cap al front, des de Barcelona, de la columna Los Aguiluchos, formada per milicians de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), el 28 d’agost de 1936, poc més d’un mes després de l’inici de la Guerra Civil.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar la fotografia en els primers temps de la Guerra Civil, amb les dates, i en la Catalunya revolucionària de l’estiu del 1936.

La resposta

La fotografia se situa en els primers temps de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que va començar amb el cop d’estat militar del 17 i el 18 de juliol de 1936 contra la República. A Barcelona el cop va fracassar el 19 i el 20 de juliol per la resistència de les forces d’ordre públic lleials i dels obrers armats, sobretot de la CNT-FAI.

Catalunya va quedar a la zona republicana i hi va esclatar una revolució social. Els partits i els sindicats d’esquerra van organitzar columnes de milicians voluntaris, que van marxar cap al front d’Aragó per intentar recuperar ciutats com Saragossa i Osca.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Descriviu i comenteu el contingut de la font.

Plantejament Cal descriure qui apareix a la fotografia i com, i comentar què revela l’escena de l’ambient de l’estiu del 1936.

La resposta, corregida al marge

1

La fotografia mostra un grup nombrós de milicians, dones i homes joves, que es preparen per marxar al front. La presència de tantes dones és significativa: als primers mesos de la guerra moltes milicianes van anar a combatre, cosa que trencava amb el paper tradicional de la dona.

2

Porten una mena d’uniforme improvisat, amb gorres i mocadors al coll, van armats amb fusells, aixequen banderes i alguns saluden amb el puny tancat, la salutació antifeixista del moviment obrer. Eren milícies de partit i de sindicat, formades per voluntaris i sense la disciplina d’un exèrcit regular.

3

L’escena té lloc enmig d’un carrer de Barcelona i transmet alegria i entusiasme: els milicians somriuen i posen davant la càmera. Reflecteix l’ambient revolucionari de l’estiu del 1936, quan molts pensaven que la guerra seria curta i que la victòria contra el feixisme obriria el camí cap a una nova societat.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

2.aDualitat de poder, col·lectivitzacions i Fets de Maig2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’evolució econòmica i política de Catalunya durant la Guerra Civil, esmentant la dualitat de poder del 1936, les col·lectivitzacions i els Fets de Maig del 1937.

Plantejament Cal explicar com va evolucionar el poder a Catalunya durant la guerra, de la dualitat de poder del 1936 als Fets de Maig i les seves conseqüències, i com va canviar l’economia amb les col·lectivitzacions.

La resposta, corregida al marge

1

Després de la derrota dels militars revoltats a Barcelona, el juliol del 1936, el poder real va passar als obrers armats. El 21 de juliol el president Lluís Companys va acceptar la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, format pels partits i els sindicats d’esquerra amb predomini de la CNT-FAI, que organitzava les milícies, el proveïment i l’ordre a la rereguarda. Així va néixer una dualitat de poder: el Govern de la Generalitat mantenia l’autoritat legal, però el Comitè tenia el poder efectiu.

Els primers mesos van ser de revolució social: els comitès obrers es van fer càrrec de fàbriques, transports i serveis, molts propietaris van fugir i hi va haver una violència incontrolada contra religiosos, patrons i persones de dretes. Per recuperar el control, el setembre del 1936 es va formar un govern de la Generalitat amb totes les forces antifeixistes, també la CNT i el POUM, amb Josep Tarradellas com a conseller primer, i a l’octubre el Comitè de Milícies es va dissoldre.

Aquell govern va aprovar el decret de col·lectivitzacions i control obrer (octubre del 1936), que legalitzava les col·lectivitzacions: les empreses de més de cent treballadors i les dels propietaris que havien fugit passaven a ser gestionades pels treballadors. Tarradellas, que també era conseller de Finances, va intentar dirigir una economia de guerra i adaptar la indústria catalana a la producció militar.

2

Les tensions entre els anarquistes i el POUM, que volien aprofundir la revolució, i el PSUC i ERC, que prioritzaven guanyar la guerra i reforçar l’Estat, van esclatar en els Fets de Maig del 1937. El 3 de maig la policia de la Generalitat va intentar ocupar l’edifici de la Telefònica, controlat per la CNT, i Barcelona es va omplir de barricades durant gairebé una setmana, amb centenars de morts.

Les conseqüències van ser greus per a l’autogovern i per a la revolució: el govern de la República va assumir l’ordre públic a Catalunya, el POUM va ser il·legalitzat i el seu dirigent Andreu Nin va ser assassinat, i Largo Caballero va ser substituït al capdavant del govern per Juan Negrín. A la tardor del 1937 el govern de Negrín es va traslladar de València a Barcelona, cosa que va reduir encara més el paper de la Generalitat.

Mentrestant, a Catalunya arribaven cada vegada més refugiats que fugien de l’avanç franquista en altres parts de la zona republicana, fins a sumar-ne centenars de milers. La seva acollida, enmig del racionament, de l’escassetat i dels bombardejos de l’aviació italiana i alemanya, va ser un dels grans problemes de la rereguarda catalana.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bEl final de la guerra a Catalunya i la derrota republicana2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el final de la Guerra Civil a Catalunya i exposeu raonadament TRES de les causes de la derrota republicana.

Plantejament Cal explicar com va acabar la guerra a Catalunya, de l’ofensiva del desembre del 1938 a l’exili, i raonar tres causes de la derrota republicana.

La resposta, corregida al marge

1

La batalla de l’Ebre (juliol-novembre del 1938), la més llarga i sagnant de la guerra, va acabar amb la retirada de l’exèrcit republicà, que va quedar molt afeblit. El 23 de desembre de 1938 les tropes de Franco van iniciar l’ofensiva de Catalunya, amb una gran superioritat en homes, artilleria i aviació.

L’avanç franquista va ser ràpid: Tarragona va caure el 15 de gener de 1939, Barcelona el 26 de gener, sense resistència, i Girona el 4 de febrer. Pel camí, l’aviació bombardejava les ciutats i les carreteres plenes de gent que fugia, i a principis de febrer les tropes franquistes van arribar a la frontera francesa.

Davant l’avanç, prop de mig milió de persones, soldats i civils, van creuar la frontera cap a França en ple hivern i en condicions duríssimes, entre ells el president Companys i el president de la República, Manuel Azaña. Molts van ser tancats en camps a les platges, com els d’Argelers i Sant Cebrià. Va començar així l’exili republicà.

2

La derrota republicana s’explica per diverses causes. La primera, la desigualtat de l’ajut exterior: Franco va rebre de manera continuada tropes, aviació i armament de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, mentre que la República, per la política de no-intervenció de França i del Regne Unit, només va comptar amb l’ajut irregular, i pagat, de la Unió Soviètica i amb les Brigades Internacionals.

34

La segona, la divisió interna del bàndol republicà. Anarquistes i poumistes, que volien fer la revolució, i comunistes, socialistes i republicans, que volien guanyar primer la guerra, es van enfrontar fins a les armes, com en els Fets de Maig del 1937. Aquesta divisió va causar una gran desorganització, amb milícies i poders diversos que no obeïen un comandament únic.

5

La tercera, la diferència d’eficàcia militar. Franco disposava d’un exèrcit professional, amb les tropes d’Àfrica, i, des de l’octubre del 1936, d’un comandament únic, mentre que la República va haver de construir un nou exèrcit, l’Exèrcit Popular, a partir de milícies poc preparades i sense prou oficials.

El que puntua la pauta

1,25 punts: la idea 1; 1,25 punts: tres de les idees 2 a 5.

  1. §1
  2. §4
  3. §5
  4. §5
  5. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Guerra Civil així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Guerra Civil· aquest exercici9 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Restauració10 de 15 exàmens
  6. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  7. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.