Els refugiats a Catalunya durant la Guerra Civil

Exercici 2 · PAU 2024, ordinària, sèrie 1 · 5 punts

La Guerra CivilRefugiats i bombardeigsLa revolució i la rereguardaLa guerra i els seus frontsCobreix totes les idees de la pauta

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Els refugiats a Catalunya durant la Guerra Civil

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Els refugiats a Catalunya durant la Guerra Civil

[Document: full mecanografiat amb l’encapçalament «AJUNTAMENT DE LA VILA DE RIPOLL. PRESIDENCIA». Al marge esquerre hi ha els noms dels tres refugiats i un segell de l’Ajuntament de Ripoll amb el text «Registre de sortida. 18 AGO 1937. Núm. 1160». A la dreta, el text: «Per la present s’autoritza als tres refugiats que s’indiquen al marge que en l’actualitat resideixin a un poble de la provincia de Lleida per tal que puguin traslladar-se a aquesta població en calitat de refugiats de guerra. Es prega a les Autoritats de la població de la qual depenguin no posin dificultats als trasllat dels esmentats refugiats a aquesta població. Ripoll 18 d’Agost del 1937. L’Alcalde,». A sota, el segell de l’alcaldia de Ripoll i una signatura. La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

Font: Autorització de l’alcalde de Ripoll perquè es puguin traslladar tres refugiats des d’un poble de Lleida a Ripoll, 18 d’agost de 1937. Oficina Administrativa del Comitè Central d’Ajut als Refugiats de Catalunya.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Comenteu el contingut de la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu la rereguarda de la Guerra Civil a Catalunya: les víctimes de la violència política i dels bombardeigs, el paper de les dones, l’economia de guerra, els refugiats i l’erosió de les condicions de vida.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu el desenvolupament de la Guerra Civil a Catalunya, especialment la revolució política i econòmica i les operacions de guerra.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa del document, qui l’emet i quan, i explicar què autoritza.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític i social. Per la naturalesa, és un text: un document administratiu oficial, mecanografiat, amb segells i signatura.

2

El va emetre l’alcalde de Ripoll el 18 d’agost de 1937 i procedeix de l’Oficina Administrativa del Comitè Central d’Ajut als Refugiats de Catalunya. Autoritza tres refugiats que vivien en un poble de la província de Lleida a traslladar-se a Ripoll com a refugiats de guerra, i demana a les autoritats d’aquell poble que no hi posin dificultats.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar el document en la seva etapa històrica, amb les dates.

La resposta

El document se situa en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). L’agost del 1937 Catalunya era la rereguarda de la zona republicana, lluny dels fronts de batalla, i acollia molts refugiats que fugien de les zones on avançaven les tropes franquistes. Per organitzar-ne l’acollida existia el Comitè Central d’Ajut als Refugiats de Catalunya, del qual procedeix el document.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Comenteu el contingut de la font.

Plantejament Cal explicar què diu el document i què revela sobre la vida a la rereguarda catalana durant la guerra.

La resposta, corregida al marge

1

El document és l’autorització de l’alcalde de Ripoll perquè tres refugiats que residien en un poble de la província de Lleida es traslladin a la seva vila. L’alcalde demana a les autoritats d’aquell poble que no posin obstacles al trasllat, cosa que mostra que els ajuntaments intervenien en l’acollida i els desplaçaments dels refugiats.

2

El cas és un exemple d’un fenomen massiu: l’acollida de refugiats va ser una característica de la vida quotidiana a la rereguarda catalana. A mesura que avançaven les tropes franquistes, arribaven a Catalunya moltíssimes persones, sobretot dones, gent gran i infants, que eren repartides per pobles i ciutats, on calia allotjar-les i alimentar-les en un context d’escassetat.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

2.aLa vida a la rereguarda catalana2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu la rereguarda de la Guerra Civil a Catalunya: les víctimes de la violència política i dels bombardeigs, el paper de les dones, l’economia de guerra, els refugiats i l’erosió de les condicions de vida.

Plantejament Cal explicar com es vivia a la rereguarda catalana durant la guerra: la violència política i els bombardeigs, el paper de les dones, l’economia de guerra, els refugiats i l’empitjorament de la vida quotidiana.

La resposta, corregida al marge

1

El fracàs del cop d’estat a Barcelona, el juliol del 1936, va enfonsar l’autoritat de l’Estat i de la Generalitat. Durant els primers mesos, patrulles i comitès armats van exercir una violència revolucionària contra els qui consideraven enemics de la revolució: capellans i religiosos, propietaris, empresaris i persones de dretes. Milers de persones van ser assassinades, sobretot el 1936, i moltes altres van haver de fugir o amagar-se. Aquesta violència va anar disminuint a mesura que les institucions van recuperar el control de l’ordre públic.

La població civil també va patir els bombardeigs de l’aviació italiana i alemanya, aliada de Franco, i també des del mar. Barcelona, Lleida, Granollers, Figueres i moltes altres poblacions van ser bombardejades; a Barcelona, els atacs del març del 1938 van causar prop d’un miler de morts. Per protegir-se, els veïns van construir centenars de refugis antiaeris.

2

Amb els homes mobilitzats al front, les dones van tenir un paper decisiu a la rereguarda. Al principi algunes van anar al front com a milicianes, però sobretot van ocupar llocs de treball a les fàbriques, especialment a la indústria de guerra, als transports i als serveis, i es van fer càrrec de l’assistència sanitària i de l’atenció als refugiats. Organitzacions com Mujeres Libres o la Unió de Dones de Catalunya en van impulsar la participació i la formació.

L’economia es va posar al servei de la guerra. La Generalitat va crear la Comissió d’Indústries de Guerra, que va reconvertir moltes fàbriques per produir armes i munició, i moltes empreses van ser col·lectivitzades. Però la pèrdua de mercats, la manca de matèries primeres i la mobilització dels homes van fer caure la producció.

Catalunya, lluny dels fronts fins al 1938, va acollir centenars de milers de refugiats: primer de Madrid i d’Aragó, després del sud i del nord d’Espanya i, el 1938, de les comarques de Ponent ocupades per l’exèrcit franquista. Pobles i ciutats els allotjaven en edificis requisats i els havien d’alimentar, cosa que agreujava l’escassetat.

Tot plegat va provocar una forta erosió de les condicions de vida. La manca d’aliments va obligar a racionar-los, els preus es van disparar i va créixer el mercat negre; les cues, la fam i les malalties es van fer habituals, sobretot el 1938. El cansament de la població davant la guerra va anar creixent fins a l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes, a principis del 1939.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bRevolució i guerra a Catalunya (1936-1939)2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el desenvolupament de la Guerra Civil a Catalunya, especialment la revolució política i econòmica i les operacions de guerra.

Plantejament Cal explicar l’evolució de la guerra a Catalunya del 1936 al 1939: la revolució política i econòmica de la rereguarda i les principals operacions militars.

La resposta, corregida al marge

1

El 19 de juliol de 1936 les tropes de la guarnició de Barcelona es van sumar a l’aixecament militar contra la República, i el general Manuel Goded va arribar de Mallorca per dirigir-lo. El cop d’estat va fracassar gràcies a la resistència dels obrers armats, sobretot de la CNT, i de la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, que es van mantenir fidels al govern. Goded va ser detingut i Catalunya va quedar a la zona republicana.

2

El fracàs del cop va obrir una revolució. Els obrers armats es van fer amos del carrer i, per ordenar la nova situació, el 21 de juliol es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb representants dels partits i sindicats d’esquerra. Durant uns mesos va concentrar el poder real, mentre el govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, mantenia l’autoritat formal: era una situació de doble poder.

La revolució també va ser econòmica. Moltes fàbriques i empreses van ser col·lectivitzades i gestionades pels seus treballadors, i al camp es van fer col·lectivitzacions de terres. La Generalitat va intentar recuperar la iniciativa: a la tardor del 1936 es va formar un govern d’unitat amb la CNT i el POUM, amb Josep Tarradellas com a conseller primer, el Comitè de Milícies es va dissoldre i un decret va regular les col·lectivitzacions.

Mentrestant, columnes de milicians voluntaris, com la de Buenaventura Durruti, van sortir cap al front d’Aragó per prendre Saragossa, Osca i Terol, però no ho van aconseguir, i el front es va estabilitzar. Aquesta guerra de columnes, poc disciplinada, va mostrar la necessitat d’un exèrcit regular, que seria l’Exèrcit Popular de la República.

Les tensions entre els partidaris de fer primer la revolució, la CNT-FAI i el POUM, i els que volien guanyar primer la guerra i restablir l’autoritat del govern, el PSUC i ERC, van esclatar en els Fets de Maig del 1937, quan els enfrontaments armats van paralitzar Barcelona durant diversos dies. Després dels fets, el govern de la República va assumir l’ordre públic i la defensa de Catalunya, el POUM va ser il·legalitzat i perseguit i la Generalitat va perdre poder.

El 1938 la guerra va arribar a Catalunya. L’ofensiva franquista d’Aragó va ocupar Lleida i les comarques de Ponent i, a l’abril, va arribar al Mediterrani per Vinaròs, de manera que va dividir en dues la zona republicana. Per intentar capgirar la situació, l’Exèrcit Popular va iniciar el juliol del 1938 la batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de la guerra, que va acabar el novembre amb la derrota republicana.

Esgotat, l’exèrcit republicà no va poder aturar l’ofensiva sobre Catalunya que va començar el desembre del 1938. Barcelona va ser ocupada el 26 de gener de 1939 i, en les setmanes següents, centenars de milers de persones, entre elles el govern de la Generalitat, van fugir cap a França. La guerra va acabar l’1 d’abril de 1939.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Guerra Civil així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Guerra Civil· aquest exercici9 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Restauració10 de 15 exàmens
  6. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  7. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.