AINE: salicilat de metil, ibuprofèn i naproxèn

Exercici 4 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Química orgànicaFormulacióIsomeriaReaccions orgàniquespHHidròlisi i solucions amortidoresLa pauta arrodoneix diferent

També a Àcids i bases

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema3 de 16

Responeu només a DOS dels quatre apartats que es plantegen (4.1, 4.2, 4.3 i 4.4).

Els medicaments antiinflamatoris no esteroidals, coneguts amb la sigla AINE, són un grup de fàrmacs heterogeni amb efecte antiinflamatori, analgèsic i antipirètic (abaixen la febre). Tot i que no estan exempts d’efectes secundaris, els que provoquen els AINE no són tan importants com els efectes secundaris dels medicaments antiinflamatoris esteroidals o corticoides. Dins el grup dels AINE hi trobem medicaments tan comuns com l’àcid acetilsalicílic (Aspirina®) o l’ibuprofèn (Dalsy®).

Els AINE més antics es coneixien molt abans que el seu mecanisme d’acció fos explicat i per aquest motiu tradicionalment s’han classificat per l’estructura química. Dins d’aquesta classificació tradicional, les famílies més importants són els derivats de l’àcid salicílic, els derivats de l’àcid propiònic o àcid propanoic i els derivats de l’àcid acètic o àcid etanoic. Com podeu observar a la taula de la pàgina següent, la majoria d’aquests compostos presenten una funció d’àcid carboxílic que els proporciona propietats d’àcid feble amb valors de KaK_a entre 10−410^{-4} i 10−510^{-5}.

4.1 Completeu les frases següents referides als AINE enumerats en la taula i encercleu els diferents grups funcionals que es demanen en l’estructura de cada compost:

1. Els compostos que presenten un grup funcional cetona són: ____________________.

2. Els compostos que presenten un grup funcional èter són: ____________________.

3. Els compostos que presenten un grup funcional èster són: ____________________.

4. Els compostos que presenten un grup funcional amida són: ____________________.

5. Els compostos que presenten un grup funcional amina són: ____________________.

Què és un estereocentre o carboni asimètric? Senyaleu amb un asterisc els estereocentres dels AINE de la taula.

Expliqueu què és la quiralitat molecular. Raoneu quins compostos de la taula són quirals.

[1,25 punts]

4.2 El salicilat de metil es prepara a partir de l’àcid salicílic quan es tracta amb metanol en presència d’un àcid inorgànic, com l’àcid sulfúric, que actua de catalitzador segons la reacció següent:

[Esquema de la figura: àcid salicílic + CH3OH\mathrm{CH_3OH} ⇌\rightleftharpoons salicilat de metil + H2O\mathrm{H_2O}, amb H2SO4\mathrm{H_2SO_4} sobre les fletxes.]

Es tracta d’una reacció en equilibri. Indiqueu a quin tipus de reaccions orgàniques pertanyen tant la reacció directa com la reacció inversa. Justifiqueu la resposta.

L’àcid salicílic és soluble en aigua i també soluble en metanol. S’obtindrà un rendiment més elevat en la reacció anterior de salicilat de metil quan s’utilitzi l’àcid salicílic dissolt en aigua o quan s’utilitzi dissolt en metanol? Raoneu la resposta.

Com afectarà al rendiment de la reacció anterior la presència d’àcid sulfúric? Justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

4.3 En funció dels valors de KaK_a de la taula, raoneu quin dels AINE enumerats serà més àcid.

Escriviu la reacció de l’ibuprofèn (C13H18O2\mathrm{C_{13}H_{18}O_2}) en aigua.

Quin serà el pH de la solució obtinguda en dissoldre una pastilla de 500 mg500\,\mathrm{mg} d’ibuprofèn en 250 mL250\,\mathrm{mL} d’aigua?

[1,25 punts]

4.4 Antalgin® és una marca amb què es comercialitza l’AINE naproxèn. Aquesta marca formula el naproxèn com a sal sòdica, perquè en ser més soluble en aigua, el cos l’absorbeix més ràpidament i l’efecte analgèsic es produeix més de pressa.

Escriviu la fórmula semidesenvolupada de la sal sòdica del naproxèn.

Quin pH (àcid o bàsic) tindrà una dissolució aquosa d’una pastilla d’Antalgin®? Justifiqueu qualitativament la resposta fent ús de les reaccions d’hidròlisi necessàries.

Dades: Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; C = 12,012{,}0; O = 16,016{,}0.

Exemples de fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE) [l’estructura de cada compost és a la figura de la taula]:

FamíliaNom del compostKaK_a
Derivats de l’àcid salicílicÀcid acetilsalicílic3,89⋅10−43{,}89\cdot10^{-4}
Derivats de l’àcid salicílicSalicilat de metil1,58⋅10−101{,}58\cdot10^{-10}
Derivats de l’àcid salicílicEtenzamida2,39⋅10−162{,}39\cdot10^{-16}
Derivats de l’àcid propiònicIbuprofèn1,41⋅10−51{,}41\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid propiònicNaproxèn1,45⋅10−51{,}45\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid propiònicLoxoprofèn6,46⋅10−56{,}46\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid acèticDiclofenac1,00⋅10−41{,}00\cdot10^{-4}
Derivats de l’àcid acèticFenclofenac2,95⋅10−52{,}95\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid acèticBromfenac1,55⋅10−41{,}55\cdot10^{-4}

[1,25 punts]

Esquema de l’esterificació: àcid salicílic (benzè amb un COOH i un OH en posicions veïnes) més CH₃OH, dues fletxes d’equilibri amb H₂SO₄ al damunt, salicilat de metil (benzè amb COOCH₃ i OH veïns) més H₂O.
Taula de nou AINE amb la família, el nom, l’estructura d’esquelet i la Ka. Derivats de l’àcid salicílic: àcid acetilsalicílic (benzè amb COOH i O–CO–CH₃ veïns; 3,89 × 10⁻⁴), salicilat de metil (COOCH₃ i OH veïns; 1,58 × 10⁻¹⁰) i etenzamida (CONH₂ i O–CH₂CH₃ veïns; 2,39 × 10⁻¹⁶). Derivats de l’àcid propiònic: ibuprofèn (benzè amb isobutil en para i CH(CH₃)COOH; 1,41 × 10⁻⁵), naproxèn (naftalè amb CH₃O– en un anell i CH(CH₃)COOH a l’altre; 1,45 × 10⁻⁵) i loxoprofèn (benzè amb CH(CH₃)COOH i, en para, CH₂ unit a una ciclopentanona; 6,46 × 10⁻⁵). Derivats de l’àcid acètic: diclofenac (fenilacètic amb NH unit a un benzè amb dos Cl; 1,00 × 10⁻⁴), fenclofenac (fenilacètic amb O unit a un benzè amb dos Cl; 2,95 × 10⁻⁵) i bromfenac (fenilacètic amb NH₂ i un C=O unit a un benzè amb Br; 1,55 × 10⁻⁴).Taula de nou AINE amb la família, el nom, l’estructura d’esquelet i la Ka. Derivats de l’àcid salicílic: àcid acetilsalicílic (benzè amb COOH i O–CO–CH₃ veïns; 3,89 × 10⁻⁴), salicilat de metil (COOCH₃ i OH veïns; 1,58 × 10⁻¹⁰) i etenzamida (CONH₂ i O–CH₂CH₃ veïns; 2,39 × 10⁻¹⁶). Derivats de l’àcid propiònic: ibuprofèn (benzè amb isobutil en para i CH(CH₃)COOH; 1,41 × 10⁻⁵), naproxèn (naftalè amb CH₃O– en un anell i CH(CH₃)COOH a l’altre; 1,45 × 10⁻⁵) i loxoprofèn (benzè amb CH(CH₃)COOH i, en para, CH₂ unit a una ciclopentanona; 6,46 × 10⁻⁵). Derivats de l’àcid acètic: diclofenac (fenilacètic amb NH unit a un benzè amb dos Cl; 1,00 × 10⁻⁴), fenclofenac (fenilacètic amb O unit a un benzè amb dos Cl; 2,95 × 10⁻⁵) i bromfenac (fenilacètic amb NH₂ i un C=O unit a un benzè amb Br; 1,55 × 10⁻⁴).

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 1,25 punts4.2 1,25 punts4.3 1,25 punts4.4 1,25 puntsSe’n responen només 2

Repassa la teoria: Càlcul del pH

4.11,25 punts

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les frases següents referides als AINE enumerats en la taula i encercleu els diferents grups funcionals que es demanen en l’estructura de cada compost:

1. Els compostos que presenten un grup funcional cetona són: ____________________.

2. Els compostos que presenten un grup funcional èter són: ____________________.

3. Els compostos que presenten un grup funcional èster són: ____________________.

4. Els compostos que presenten un grup funcional amida són: ____________________.

5. Els compostos que presenten un grup funcional amina són: ____________________.

Què és un estereocentre o carboni asimètric? Senyaleu amb un asterisc els estereocentres dels AINE de la taula.

Expliqueu què és la quiralitat molecular. Raoneu quins compostos de la taula són quirals.

Plantejament Es demana quins AINE de la taula tenen els grups cetona, èter, èster, amida i amina, què és un estereocentre i quins compostos en tenen, i què és la quiralitat molecular i quins compostos són quirals.

  1. 1. Cetona (un C=O unit a dos carbonis): el loxoprofèn (el C=O de l’anell de cinc) i el bromfenac (el C=O que uneix els dos anells benzènics).

  2. 2. Èter (un O unit a dos carbonis, cap dels quals no forma un C=O): l’etenzamida (−O−CH2CH3\mathrm{-O{-}CH_2CH_3}), el naproxèn (−O−CH3\mathrm{-O{-}CH_3} sobre el naftalè) i el fenclofenac (l’O que uneix els dos anells).

  3. 3. Èster (−COO−\mathrm{-COO-} unit a un carboni pels dos costats): l’àcid acetilsalicílic (el grup −O−CO−CH3\mathrm{-O{-}CO{-}CH_3}) i el salicilat de metil (−COO−CH3\mathrm{-COO{-}CH_3}).

  4. 4. Amida (un N unit a un C=O): l’etenzamida (−CO−NH2\mathrm{-CO{-}NH_2}). 5. Amina (un N que no està unit a cap C=O): el diclofenac (el NH entre els dos anells) i el bromfenac (el −NH2\mathrm{-NH_2} de l’anell).

  5. Un estereocentre o carboni asimètric és un carboni tetraèdric unit a quatre substituents diferents. L’ibuprofèn i el naproxèn en tenen un: el carboni unit a H, CH3\mathrm{CH_3}, COOH i l’anell (Ar). El loxoprofèn en té dos: aquest mateix i el carboni de l’anell de cinc que porta el CH2\mathrm{CH_2}, unit a H, al CH2\mathrm{CH_2} i a dos camins diferents dins l’anell (un cap al C=O i l’altre cap als CH2\mathrm{CH_2}). Els altres AINE no en tenen: els seus carbonis tetraèdrics són CH2\mathrm{CH_2} o CH3\mathrm{CH_3}.

    Ar−C∗H(CH3)−COOH\mathrm{Ar{-}\overset{*}{C}H(CH_3){-}COOH}
  6. Una molècula és quiral si no es pot superposar a la seva imatge especular; existeix en dues formes, els enantiòmers. Una molècula amb un sol estereocentre sempre és quiral, i el loxoprofèn, amb dos estereocentres diferents, també ho és. Per tant, són quirals l’ibuprofèn, el naproxèn i el loxoprofèn.

Resultat1. Cetona: loxoprofèn i bromfenac. 2. Èter: etenzamida, naproxèn i fenclofenac. 3. Èster: àcid acetilsalicílic i salicilat de metil. 4. Amida: etenzamida. 5. Amina: diclofenac i bromfenac. Estereocentre: carboni tetraèdric amb quatre substituents diferents; en tenen l’ibuprofèn (1), el naproxèn (1) i el loxoprofèn (2). Són quirals (no superposables a la seva imatge especular) l’ibuprofèn, el naproxèn i el loxoprofèn.

La pauta oficial dona: Cetona: loxoprofèn i bromfenac; èter: etenzamida, naproxèn i fenclofenac; èster: àcid acetilsalicílic i salicilat de metil; amida: etenzamida; amina: diclofenac i bromfenac; estereocentre: carboni tetraèdric amb quatre substituents diferents; ibuprofèn (1), naproxèn (1) i loxoprofèn (2); quirals: ibuprofèn, naproxèn i loxoprofèn

4.21,25 punts

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

El salicilat de metil es prepara a partir de l’àcid salicílic quan es tracta amb metanol en presència d’un àcid inorgànic, com l’àcid sulfúric, que actua de catalitzador segons la reacció següent:

[Esquema de la figura: àcid salicílic + CH3OH\mathrm{CH_3OH} ⇌\rightleftharpoons salicilat de metil + H2O\mathrm{H_2O}, amb H2SO4\mathrm{H_2SO_4} sobre les fletxes.]

Es tracta d’una reacció en equilibri. Indiqueu a quin tipus de reaccions orgàniques pertanyen tant la reacció directa com la reacció inversa. Justifiqueu la resposta.

L’àcid salicílic és soluble en aigua i també soluble en metanol. S’obtindrà un rendiment més elevat en la reacció anterior de salicilat de metil quan s’utilitzi l’àcid salicílic dissolt en aigua o quan s’utilitzi dissolt en metanol? Raoneu la resposta.

Com afectarà al rendiment de la reacció anterior la presència d’àcid sulfúric? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Es demana el tipus de reacció orgànica de la reacció directa i de la inversa, si el rendiment és més alt amb l’àcid salicílic dissolt en aigua o en metanol, i com afecta l’àcid sulfúric el rendiment.

  1. Reacció directa: un àcid carboxílic (l’àcid salicílic) i un alcohol (el metanol) s’uneixen per formar un èster i alliberen una molècula d’aigua: és una condensació (una esterificació).

    R−COOH\mathrm{R{-}COOH}+CH3OH⇌R−COOCH3{}+\mathrm{CH_3OH\rightleftharpoons R{-}COOCH_3}+H2O{}+\mathrm{H_2O}
  2. Reacció inversa: l’aigua trenca l’èster i en surten l’àcid carboxílic i l’alcohol: és una hidròlisi.

  3. El metanol és un reactiu. Si l’àcid salicílic es dissol en metanol, hi ha un gran excés d’aquest reactiu, QcQ_c baixa per sota de KcK_c i, segons el principi de Le Châtelier, l’equilibri es desplaça cap als productes: el rendiment és més alt. Si es dissol en aigua, s’afegeix un dels productes i l’equilibri es desplaça cap als reactius: el rendiment baixa.

    QcQ_c=[R−COOCH3] [H2O][R−COOH] [CH3OH]{}= \frac{[\mathrm{R{-}COOCH_3}]\,[\mathrm{H_2O}]}{[\mathrm{R{-}COOH}]\,[\mathrm{CH_3OH}]}
  4. L’àcid sulfúric hi és com a catalitzador: rebaixa l’energia d’activació de la reacció directa i de la inversa, de manera que l’equilibri s’assoleix abans, però no canvia la constant d’equilibri ni, per tant, el rendiment.

ResultatDirecta: condensació (esterificació); inversa: hidròlisi de l’èster. El rendiment és més alt amb l’àcid salicílic dissolt en metanol (excés de reactiu: l’equilibri es desplaça cap a l’èster); en aigua, que és un producte, seria més baix. L’àcid sulfúric, catalitzador, no canvia el rendiment: només fa que l’equilibri s’assoleixi abans.

La pauta oficial dona: Directa: condensació; inversa: hidròlisi; més rendiment en metanol (excés de reactiu; en aigua s’afegeix un producte); l’àcid sulfúric, catalitzador, no canvia el rendiment

4.31,25 punts

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

En funció dels valors de KaK_a de la taula, raoneu quin dels AINE enumerats serà més àcid.

Escriviu la reacció de l’ibuprofèn (C13H18O2\mathrm{C_{13}H_{18}O_2}) en aigua.

Quin serà el pH de la solució obtinguda en dissoldre una pastilla de 500 mg500\,\mathrm{mg} d’ibuprofèn en 250 mL250\,\mathrm{mL} d’aigua?

Plantejament Es demana quin AINE és més àcid segons la KaK_a, la reacció de l’ibuprofèn amb l’aigua i el pH en dissoldre 500 mg500\,\mathrm{mg} d’ibuprofèn en 250 mL250\,\mathrm{mL} d’aigua.

  1. Com més gran és la KaK_a, més desplaçat cap a la dreta està l’equilibri de dissociació i més H3O+\mathrm{H_3O^+} dona l’àcid. La KaK_a més gran de la taula és la de l’àcid acetilsalicílic: és el més àcid.

    KaK_a=3,89⋅10−4{}= 3{,}89\cdot10^{-4}>1,55⋅10−4{}> 1{,}55\cdot10^{-4}>1,00⋅10−4{}> 1{,}00\cdot10^{-4}>…{}> \ldots
  2. L’ibuprofèn és un àcid carboxílic feble (C13H18O2\mathrm{C_{13}H_{18}O_2}=C12H17COOH{}= \mathrm{C_{12}H_{17}COOH}): cedeix el protó del COOH a l’aigua.

    C12H17COOH(aq)\mathrm{C_{12}H_{17}COOH(aq)}+H2O(l)⇌C12H17COO−(aq){}+\mathrm{H_2O(l)\rightleftharpoons C_{12}H_{17}COO^-(aq)}+H3O+(aq){}+\mathrm{H_3O^+(aq)}
  3. Concentració inicial, suposant que tota la pastilla es dissol i que el volum de la dissolució és de 250 mL250\,\mathrm{mL}.

    MM=13⋅12,0+18⋅1,0{}= 13\cdot12{,}0+18\cdot1{,}0+2⋅16,0{}+2\cdot16{,}0=206,0 g mol−1{}= 206{,}0\,\mathrm{g\,mol^{-1}}c0c_0=0,500 g/206,0 g mol−10,250 L{}= \frac{0{,}500\,\mathrm{g}/206{,}0\,\mathrm{g\,mol^{-1}}}{0{,}250\,\mathrm{L}}=9,71⋅10−3 M{}= 9{,}71\cdot10^{-3}\,\mathrm{M}
  4. Taula d’equilibri (c0−xc_0-x, xx, xx) i equació de segon grau; ens quedem amb l’arrel positiva.

    x29,71⋅10−3−x\frac{x^{2}}{9{,}71\cdot10^{-3}-x}=1,41⋅10−5{}= 1{,}41\cdot10^{-5}⇒x=[H3O+]{}\Rightarrow x=[\mathrm{H_3O^+}]=3,63⋅10−4 M{}= 3{,}63\cdot10^{-4}\,\mathrm{M}
  5. Calculem el pH.

    pH=−log⁡(3,63⋅10−4)=3,44\mathrm{pH}=-\log(3{,}63\cdot10^{-4})=3{,}44

ResultatEl més àcid és l’àcid acetilsalicílic (Ka=3,89⋅10−4K_a=3{,}89\cdot10^{-4}, la més gran). C12H17COOH(aq)\mathrm{C_{12}H_{17}COOH(aq)}+H2O(l)⇌C12H17COO−(aq){}+\mathrm{H_2O(l)\rightleftharpoons C_{12}H_{17}COO^-(aq)}+H3O+(aq){}+\mathrm{H_3O^+(aq)}. c0=9,71⋅10−3 Mc_0=9{,}71\cdot10^{-3}\,\mathrm{M}, [H3O+]=3,63⋅10−4 M[\mathrm{H_3O^+}]=3{,}63\cdot10^{-4}\,\mathrm{M} i pH=3,44\mathrm{pH}=3{,}44.

La pauta oficial dona: El més àcid: àcid acetilsalicílic (Ka=3,89⋅10−4K_a=3{,}89\cdot10^{-4}); c=9,7⋅10−3 Mc=9{,}7\cdot10^{-3}\,\mathrm{M}; [H3O+]=3,63⋅10−4 M[\mathrm{H_3O^+}]=3{,}63\cdot10^{-4}\,\mathrm{M}; pH=3,44\mathrm{pH}=3{,}44

4.41,25 punts

Apartat 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.4 a l’enunciat oficial, en català

Antalgin® és una marca amb què es comercialitza l’AINE naproxèn. Aquesta marca formula el naproxèn com a sal sòdica, perquè en ser més soluble en aigua, el cos l’absorbeix més ràpidament i l’efecte analgèsic es produeix més de pressa.

Escriviu la fórmula semidesenvolupada de la sal sòdica del naproxèn.

Quin pH (àcid o bàsic) tindrà una dissolució aquosa d’una pastilla d’Antalgin®? Justifiqueu qualitativament la resposta fent ús de les reaccions d’hidròlisi necessàries.

Dades: Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; C = 12,012{,}0; O = 16,016{,}0.

Exemples de fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE) [l’estructura de cada compost és a la figura de la taula]:

FamíliaNom del compostKaK_a
Derivats de l’àcid salicílicÀcid acetilsalicílic3,89⋅10−43{,}89\cdot10^{-4}
Derivats de l’àcid salicílicSalicilat de metil1,58⋅10−101{,}58\cdot10^{-10}
Derivats de l’àcid salicílicEtenzamida2,39⋅10−162{,}39\cdot10^{-16}
Derivats de l’àcid propiònicIbuprofèn1,41⋅10−51{,}41\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid propiònicNaproxèn1,45⋅10−51{,}45\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid propiònicLoxoprofèn6,46⋅10−56{,}46\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid acèticDiclofenac1,00⋅10−41{,}00\cdot10^{-4}
Derivats de l’àcid acèticFenclofenac2,95⋅10−52{,}95\cdot10^{-5}
Derivats de l’àcid acèticBromfenac1,55⋅10−41{,}55\cdot10^{-4}

Plantejament Es demana la fórmula semidesenvolupada de la sal sòdica del naproxèn i si una dissolució d’Antalgin® és àcida o bàsica, justificat amb les reaccions d’hidròlisi.

  1. La sal sòdica s’obté substituint l’H del grup COOH del naproxèn per Na+\mathrm{Na^+}: és un carboxilat de sodi. El C10H6\mathrm{C_{10}H_6} és el naftalè de l’estructura de la taula, amb el CH3O−\mathrm{CH_3O{-}} en un anell i la cadena −CH(CH3)−COO−\mathrm{-CH(CH_3){-}COO^-} en l’altre.

    CH3O−C10H6−CH(CH3)−COO− Na+\mathrm{CH_3O{-}C_{10}H_6{-}CH(CH_3){-}COO^-\,Na^+}
  2. En dissoldre’s, la sal es dissocia totalment en ions.

    R−COONa(s)\mathrm{R{-}COONa(s)}→R−COO−(aq){}\rightarrow \mathrm{R{-}COO^-(aq)}+Na+(aq){}+\mathrm{Na^+(aq)}
  3. El Na+\mathrm{Na^+} prové d’una base forta (l’hidròxid de sodi) i no reacciona amb l’aigua.

  4. L’anió del naproxèn és la base conjugada d’un àcid feble (Ka=1,45⋅10−5K_a=1{,}45\cdot10^{-5}): s’hidrolitza, capta un protó de l’aigua i allibera OH−\mathrm{OH^-}.

    R−COO−(aq)\mathrm{R{-}COO^-(aq)}+H2O(l)⇌R−COOH(aq){}+\mathrm{H_2O(l)\rightleftharpoons R{-}COOH(aq)}+OH−(aq){}+\mathrm{OH^-(aq)}
  5. La concentració d’OH−\mathrm{OH^-} augmenta i la dissolució és bàsica (pH>7\mathrm{pH}>7). La constant de basicitat del carboxilat és petita, però no nul·la: és una base feble.

    KbK_b=KwKa{}= \frac{K_w}{K_a}=1,0⋅10−141,45⋅10−5{}= \frac{1{,}0\cdot10^{-14}}{1{,}45\cdot10^{-5}}=6,9⋅10−10{}= 6{,}9\cdot10^{-10}

ResultatSal sòdica del naproxèn: CH3O−C10H6−CH(CH3)−COO− Na+\mathrm{CH_3O{-}C_{10}H_6{-}CH(CH_3){-}COO^-\,Na^+}. La dissolució és bàsica: el Na+\mathrm{Na^+} no s’hidrolitza i l’anió carboxilat, base conjugada d’un àcid feble, reacciona amb l’aigua i dona OH−\mathrm{OH^-}.

La pauta oficial dona: R−COONa\mathrm{R{-}COONa} (naproxèn amb el COOH com a COO−Na+\mathrm{COO^-Na^+}); es dissocia en l’anió del naproxèn i Na+\mathrm{Na^+}; l’anió s’hidrolitza i dona OH−\mathrm{OH^-}: pH bàsic

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de química orgànica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Química orgànica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. Àcids i bases· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.