2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4
2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTorna al tema3 de 16
Després dels 16
Vols més exercicis de química orgànica?
Aquests 16 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.
Continua practicantResponeu només a DOS dels quatre apartats que es plantegen (4.1, 4.2, 4.3 i 4.4).
Els medicaments antiinflamatoris no esteroidals, coneguts amb la sigla AINE, són un grup de fàrmacs heterogeni amb efecte antiinflamatori, analgèsic i antipirètic (abaixen la febre). Tot i que no estan exempts d’efectes secundaris, els que provoquen els AINE no són tan importants com els efectes secundaris dels medicaments antiinflamatoris esteroidals o corticoides. Dins el grup dels AINE hi trobem medicaments tan comuns com l’àcid acetilsalicílic (Aspirina®) o l’ibuprofèn (Dalsy®).
Els AINE més antics es coneixien molt abans que el seu mecanisme d’acció fos explicat i per aquest motiu tradicionalment s’han classificat per l’estructura química. Dins d’aquesta classificació tradicional, les famílies més importants són els derivats de l’àcid salicílic, els derivats de l’àcid propiònic o àcid propanoic i els derivats de l’àcid acètic o àcid etanoic. Com podeu observar a la taula de la pàgina següent, la majoria d’aquests compostos presenten una funció d’àcid carboxílic que els proporciona propietats d’àcid feble amb valors de entre i .
4.1 Completeu les frases següents referides als AINE enumerats en la taula i encercleu els diferents grups funcionals que es demanen en l’estructura de cada compost:
1. Els compostos que presenten un grup funcional cetona són: ____________________.
2. Els compostos que presenten un grup funcional èter són: ____________________.
3. Els compostos que presenten un grup funcional èster són: ____________________.
4. Els compostos que presenten un grup funcional amida són: ____________________.
5. Els compostos que presenten un grup funcional amina són: ____________________.
Què és un estereocentre o carboni asimètric? Senyaleu amb un asterisc els estereocentres dels AINE de la taula.
Expliqueu què és la quiralitat molecular. Raoneu quins compostos de la taula són quirals.
[1,25 punts]
4.2 El salicilat de metil es prepara a partir de l’àcid salicílic quan es tracta amb metanol en presència d’un àcid inorgànic, com l’àcid sulfúric, que actua de catalitzador segons la reacció següent:
[Esquema de la figura: àcid salicílic + salicilat de metil + , amb sobre les fletxes.]
Es tracta d’una reacció en equilibri. Indiqueu a quin tipus de reaccions orgàniques pertanyen tant la reacció directa com la reacció inversa. Justifiqueu la resposta.
L’àcid salicílic és soluble en aigua i també soluble en metanol. S’obtindrà un rendiment més elevat en la reacció anterior de salicilat de metil quan s’utilitzi l’àcid salicílic dissolt en aigua o quan s’utilitzi dissolt en metanol? Raoneu la resposta.
Com afectarà al rendiment de la reacció anterior la presència d’àcid sulfúric? Justifiqueu la resposta.
[1,25 punts]
4.3 En funció dels valors de de la taula, raoneu quin dels AINE enumerats serà més àcid.
Escriviu la reacció de l’ibuprofèn () en aigua.
Quin serà el pH de la solució obtinguda en dissoldre una pastilla de d’ibuprofèn en d’aigua?
[1,25 punts]
4.4 Antalgin® és una marca amb què es comercialitza l’AINE naproxèn. Aquesta marca formula el naproxèn com a sal sòdica, perquè en ser més soluble en aigua, el cos l’absorbeix més ràpidament i l’efecte analgèsic es produeix més de pressa.
Escriviu la fórmula semidesenvolupada de la sal sòdica del naproxèn.
Quin pH (àcid o bàsic) tindrà una dissolució aquosa d’una pastilla d’Antalgin®? Justifiqueu qualitativament la resposta fent ús de les reaccions d’hidròlisi necessàries.
Dades: Masses atòmiques relatives: H = ; C = ; O = .
Exemples de fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE) [l’estructura de cada compost és a la figura de la taula]:
| Família | Nom del compost | |
|---|---|---|
| Derivats de l’àcid salicílic | Àcid acetilsalicílic | |
| Derivats de l’àcid salicílic | Salicilat de metil | |
| Derivats de l’àcid salicílic | Etenzamida | |
| Derivats de l’àcid propiònic | Ibuprofèn | |
| Derivats de l’àcid propiònic | Naproxèn | |
| Derivats de l’àcid propiònic | Loxoprofèn | |
| Derivats de l’àcid acètic | Diclofenac | |
| Derivats de l’àcid acètic | Fenclofenac | |
| Derivats de l’àcid acètic | Bromfenac |
[1,25 punts]



Solució d’EducaIA
Repassa la teoria: Càlcul del pH
4.11,25 punts


Completeu les frases següents referides als AINE enumerats en la taula i encercleu els diferents grups funcionals que es demanen en l’estructura de cada compost:
1. Els compostos que presenten un grup funcional cetona són: ____________________.
2. Els compostos que presenten un grup funcional èter són: ____________________.
3. Els compostos que presenten un grup funcional èster són: ____________________.
4. Els compostos que presenten un grup funcional amida són: ____________________.
5. Els compostos que presenten un grup funcional amina són: ____________________.
Què és un estereocentre o carboni asimètric? Senyaleu amb un asterisc els estereocentres dels AINE de la taula.
Expliqueu què és la quiralitat molecular. Raoneu quins compostos de la taula són quirals.
Plantejament Es demana quins AINE de la taula tenen els grups cetona, èter, èster, amida i amina, què és un estereocentre i quins compostos en tenen, i què és la quiralitat molecular i quins compostos són quirals.
1. Cetona (un C=O unit a dos carbonis): el loxoprofèn (el C=O de l’anell de cinc) i el bromfenac (el C=O que uneix els dos anells benzènics).
2. Èter (un O unit a dos carbonis, cap dels quals no forma un C=O): l’etenzamida (), el naproxèn ( sobre el naftalè) i el fenclofenac (l’O que uneix els dos anells).
3. Èster ( unit a un carboni pels dos costats): l’àcid acetilsalicílic (el grup ) i el salicilat de metil ().
4. Amida (un N unit a un C=O): l’etenzamida (). 5. Amina (un N que no està unit a cap C=O): el diclofenac (el NH entre els dos anells) i el bromfenac (el de l’anell).
Un estereocentre o carboni asimètric és un carboni tetraèdric unit a quatre substituents diferents. L’ibuprofèn i el naproxèn en tenen un: el carboni unit a H, , COOH i l’anell (Ar). El loxoprofèn en té dos: aquest mateix i el carboni de l’anell de cinc que porta el , unit a H, al i a dos camins diferents dins l’anell (un cap al C=O i l’altre cap als ). Els altres AINE no en tenen: els seus carbonis tetraèdrics són o .
Una molècula és quiral si no es pot superposar a la seva imatge especular; existeix en dues formes, els enantiòmers. Una molècula amb un sol estereocentre sempre és quiral, i el loxoprofèn, amb dos estereocentres diferents, també ho és. Per tant, són quirals l’ibuprofèn, el naproxèn i el loxoprofèn.
Resultat1. Cetona: loxoprofèn i bromfenac. 2. Èter: etenzamida, naproxèn i fenclofenac. 3. Èster: àcid acetilsalicílic i salicilat de metil. 4. Amida: etenzamida. 5. Amina: diclofenac i bromfenac. Estereocentre: carboni tetraèdric amb quatre substituents diferents; en tenen l’ibuprofèn (1), el naproxèn (1) i el loxoprofèn (2). Són quirals (no superposables a la seva imatge especular) l’ibuprofèn, el naproxèn i el loxoprofèn.
La pauta oficial dona: Cetona: loxoprofèn i bromfenac; èter: etenzamida, naproxèn i fenclofenac; èster: àcid acetilsalicílic i salicilat de metil; amida: etenzamida; amina: diclofenac i bromfenac; estereocentre: carboni tetraèdric amb quatre substituents diferents; ibuprofèn (1), naproxèn (1) i loxoprofèn (2); quirals: ibuprofèn, naproxèn i loxoprofèn
4.21,25 punts


El salicilat de metil es prepara a partir de l’àcid salicílic quan es tracta amb metanol en presència d’un àcid inorgànic, com l’àcid sulfúric, que actua de catalitzador segons la reacció següent:
[Esquema de la figura: àcid salicílic + salicilat de metil + , amb sobre les fletxes.]
Es tracta d’una reacció en equilibri. Indiqueu a quin tipus de reaccions orgàniques pertanyen tant la reacció directa com la reacció inversa. Justifiqueu la resposta.
L’àcid salicílic és soluble en aigua i també soluble en metanol. S’obtindrà un rendiment més elevat en la reacció anterior de salicilat de metil quan s’utilitzi l’àcid salicílic dissolt en aigua o quan s’utilitzi dissolt en metanol? Raoneu la resposta.
Com afectarà al rendiment de la reacció anterior la presència d’àcid sulfúric? Justifiqueu la resposta.
Plantejament Es demana el tipus de reacció orgànica de la reacció directa i de la inversa, si el rendiment és més alt amb l’àcid salicílic dissolt en aigua o en metanol, i com afecta l’àcid sulfúric el rendiment.
Reacció directa: un àcid carboxílic (l’àcid salicílic) i un alcohol (el metanol) s’uneixen per formar un èster i alliberen una molècula d’aigua: és una condensació (una esterificació).
Reacció inversa: l’aigua trenca l’èster i en surten l’àcid carboxílic i l’alcohol: és una hidròlisi.
El metanol és un reactiu. Si l’àcid salicílic es dissol en metanol, hi ha un gran excés d’aquest reactiu, baixa per sota de i, segons el principi de Le Châtelier, l’equilibri es desplaça cap als productes: el rendiment és més alt. Si es dissol en aigua, s’afegeix un dels productes i l’equilibri es desplaça cap als reactius: el rendiment baixa.
L’àcid sulfúric hi és com a catalitzador: rebaixa l’energia d’activació de la reacció directa i de la inversa, de manera que l’equilibri s’assoleix abans, però no canvia la constant d’equilibri ni, per tant, el rendiment.
ResultatDirecta: condensació (esterificació); inversa: hidròlisi de l’èster. El rendiment és més alt amb l’àcid salicílic dissolt en metanol (excés de reactiu: l’equilibri es desplaça cap a l’èster); en aigua, que és un producte, seria més baix. L’àcid sulfúric, catalitzador, no canvia el rendiment: només fa que l’equilibri s’assoleixi abans.
La pauta oficial dona: Directa: condensació; inversa: hidròlisi; més rendiment en metanol (excés de reactiu; en aigua s’afegeix un producte); l’àcid sulfúric, catalitzador, no canvia el rendiment
4.31,25 punts


En funció dels valors de de la taula, raoneu quin dels AINE enumerats serà més àcid.
Escriviu la reacció de l’ibuprofèn () en aigua.
Quin serà el pH de la solució obtinguda en dissoldre una pastilla de d’ibuprofèn en d’aigua?
Plantejament Es demana quin AINE és més àcid segons la , la reacció de l’ibuprofèn amb l’aigua i el pH en dissoldre d’ibuprofèn en d’aigua.
Com més gran és la , més desplaçat cap a la dreta està l’equilibri de dissociació i més dona l’àcid. La més gran de la taula és la de l’àcid acetilsalicílic: és el més àcid.
L’ibuprofèn és un àcid carboxílic feble (
): cedeix el protó del COOH a l’aigua. Concentració inicial, suposant que tota la pastilla es dissol i que el volum de la dissolució és de .
Taula d’equilibri (, , ) i equació de segon grau; ens quedem amb l’arrel positiva.
Calculem el pH.
ResultatEl més àcid és l’àcid acetilsalicílic (, la més gran).
La pauta oficial dona: El més àcid: àcid acetilsalicílic (); ; ;
4.41,25 punts


Antalgin® és una marca amb què es comercialitza l’AINE naproxèn. Aquesta marca formula el naproxèn com a sal sòdica, perquè en ser més soluble en aigua, el cos l’absorbeix més ràpidament i l’efecte analgèsic es produeix més de pressa.
Escriviu la fórmula semidesenvolupada de la sal sòdica del naproxèn.
Quin pH (àcid o bàsic) tindrà una dissolució aquosa d’una pastilla d’Antalgin®? Justifiqueu qualitativament la resposta fent ús de les reaccions d’hidròlisi necessàries.
Dades: Masses atòmiques relatives: H = ; C = ; O = .
Exemples de fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE) [l’estructura de cada compost és a la figura de la taula]:
| Família | Nom del compost | |
|---|---|---|
| Derivats de l’àcid salicílic | Àcid acetilsalicílic | |
| Derivats de l’àcid salicílic | Salicilat de metil | |
| Derivats de l’àcid salicílic | Etenzamida | |
| Derivats de l’àcid propiònic | Ibuprofèn | |
| Derivats de l’àcid propiònic | Naproxèn | |
| Derivats de l’àcid propiònic | Loxoprofèn | |
| Derivats de l’àcid acètic | Diclofenac | |
| Derivats de l’àcid acètic | Fenclofenac | |
| Derivats de l’àcid acètic | Bromfenac |
Plantejament Es demana la fórmula semidesenvolupada de la sal sòdica del naproxèn i si una dissolució d’Antalgin® és àcida o bàsica, justificat amb les reaccions d’hidròlisi.
La sal sòdica s’obté substituint l’H del grup COOH del naproxèn per : és un carboxilat de sodi. El és el naftalè de l’estructura de la taula, amb el en un anell i la cadena en l’altre.
En dissoldre’s, la sal es dissocia totalment en ions.
El prové d’una base forta (l’hidròxid de sodi) i no reacciona amb l’aigua.
L’anió del naproxèn és la base conjugada d’un àcid feble (): s’hidrolitza, capta un protó de l’aigua i allibera .
La concentració d’ augmenta i la dissolució és bàsica (). La constant de basicitat del carboxilat és petita, però no nul·la: és una base feble.
ResultatSal sòdica del naproxèn: . La dissolució és bàsica: el no s’hidrolitza i l’anió carboxilat, base conjugada d’un àcid feble, reacciona amb l’aigua i dona .
La pauta oficial dona: (naproxèn amb el COOH com a ); es dissocia en l’anió del naproxèn i ; l’anió s’hidrolitza i dona : pH bàsic
Algun apartat no t’ha sortit?
Química orgànicaFormulacióIsomeriaReaccions orgàniquesPolímersLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de química orgànica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Pas a pas
- Quin mètode?
- Exercicis pràctics
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat