Espectre d’infraroig i grups funcionals

Exercici 7 · PAU 2024, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

Química orgànicaFormulacióEnllaç covalent i geometriaCoincideix amb la pauta

També a Enllaç químic i forces intermoleculars

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 7

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema12 de 16

L’infraroig és la part de l’espectre electromagnètic compresa entre les regions visible i de microones. És una radiació poc energètica que només provoca canvis en els nivells d’energia vibracional dels enllaços de les molècules. És a dir, l’energia d’aquesta radiació és capaç de provocar un salt des del nivell fonamental d’energia vibracional fins a un nivell excitat. L’infraroig és la tècnica espectroscòpica ideal per a identificar ràpidament els tipus de grups funcionals presents en un determinat compost orgànic o material.

a) Encercleu i anomeneu tots els grups funcionals de les molècules A, B i C que s’indiquen a continuació. Dibuixeu les tres molècules A, B i C afegint els parells d’electrons no compartits en els heteroàtoms (àtoms que no són C ni H).

[1,25 punts]

b) A continuació es mostra l’espectre d’infraroig d’una de les molècules (A, B o C) de l’apartat anterior. Raoneu a quina de les tres molècules pertany l’espectre. Indiqueu quin o quins senyals de l’espectre us permeten identificar la molècula i quins senyals serien comuns en les tres molècules. Dades espectroscòpiques a la regió de l’infraroig

EnllaçInterval del nombre d’ona (cm−1\mathrm{cm^{-1}})
C−H\mathrm{C-H}2 850−3 0002\,850-3\,000
O−H\mathrm{O-H}3 550−3 2003\,550-3\,200
C=C\mathrm{C{=}C}1 500−1 6501\,500-1\,650
C=O\mathrm{C{=}O}1 650−1 7501\,650-1\,750
C−O\mathrm{C-O}1 000−1 3001\,000-1\,300
C−N\mathrm{C-N}1 100−1 2501\,100-1\,250

[1,25 punts]

Tres estructures esquelètiques sense parells lliures dibuixats. A: salicilat de metil, anell benzènic amb OH i C(=O)–O–CH₃ en posicions veïnes. B: ciclohexanona substituïda a C3 per un grup 1-metilpirrolidin-2-il; el nitrogen està unit a dos carbonis de l’anell de cinc i un metil. C: CH₃–O–CH₂–CH₂–C(=O)H.
Espectre IR: eix vertical transmitància percentual de 0 a 100, marques a 0, 50 i 100; eix horitzontal nombre d’ona en cm⁻¹ decreixent, amb marques 4000, 3000, 2000, 1500, 1000 i 500. Banda ampla O–H entorn de 3200, C–H prop de 2900, absorció intensa C=O prop de 1700, senyals C=C entorn de 1600 i C–O entorn de 1100 cm⁻¹. Són lectures aproximades; no hi ha valors de pics retolats.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Encercleu i anomeneu tots els grups funcionals de les molècules A, B i C que s’indiquen a continuació. Dibuixeu les tres molècules A, B i C afegint els parells d’electrons no compartits en els heteroàtoms (àtoms que no són C ni H).

Plantejament Reconeixem cada grup per com s’uneixen els seus àtoms i afegim els parells solitaris d’O i N. A la figura, els grups van enquadrats i numerats.

  1. A: ① un grup hidroxil –OH unit a l’anell (un fenol, és a dir, un alcohol aromàtic) i ② un èster, –COO–CH₃; el carbonil de l’èster no és una cetona. A més té l’anell aromàtic, amb tres dobles enllaços C=C. Cadascun dels seus tres oxígens té dos parells solitaris.

  2. B: ① el carbonil d’una cetona a l’anell de sis i ② una amina terciària a l’anell de cinc (el N està unit a tres carbonis, un d’ells el metil). L’O té dos parells solitaris i el N, un.

  3. C: ① un èter entre el metil i la cadena i ② un aldehid al final, –CHO. Cada O té dos parells solitaris.

ResultatA: fenol (alcohol aromàtic) i èster, 6 parells solitaris en total. B: cetona i amina terciària, 3 parells. C: èter i aldehid, 4 parells.

La pauta oficial dona: A: alcohol i èster; B: cetona i amina; C: aldehid i èter; parells d’e⁻ no compartits en O i N

Les tres molècules amb els parells solitaris d’O i N i els grups funcionals enquadrats i numerats. A: anell de benzè amb ① un grup –OH (fenol) i, al carboni veí, ② un èster –COO–CH₃. B: ciclohexanona amb ① el carbonil C=O i, al carboni 3, un anell de cinc amb ② una amina terciària (N unit a un metil). C: CH₃–O–CH₂–CH₂–CHO amb ① l’èter C–O–C i ② l’aldehid –CHO. Cada O té dos parells solitaris i el N, un.

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

A continuació es mostra l’espectre d’infraroig d’una de les molècules (A, B o C) de l’apartat anterior. Raoneu a quina de les tres molècules pertany l’espectre. Indiqueu quin o quins senyals de l’espectre us permeten identificar la molècula i quins senyals serien comuns en les tres molècules. Dades espectroscòpiques a la regió de l’infraroig

EnllaçInterval del nombre d’ona (cm−1\mathrm{cm^{-1}})
C−H\mathrm{C-H}2 850−3 0002\,850-3\,000
O−H\mathrm{O-H}3 550−3 2003\,550-3\,200
C=C\mathrm{C{=}C}1 500−1 6501\,500-1\,650
C=O\mathrm{C{=}O}1 650−1 7501\,650-1\,750
C−O\mathrm{C-O}1 000−1 3001\,000-1\,300
C−N\mathrm{C-N}1 100−1 2501\,100-1\,250

Plantejament Cercar una banda que diferenciï A de B i C, sense identificar la substància només per un carbonil.

  1. La banda ampla pròxima a 3200–3550 cm⁻¹ correspon a O–H. Només A té OH.

  2. El carbonil intens prop de 1700 cm⁻¹ concorda amb l’èster; també hi ha absorcions aromàtiques C=C a 1500–1650 i C–O a 1000–1300. Les posicions són lectures aproximades del gràfic, no pics retolats.

  3. Les tres molècules contenen C–H i C=O: bandes als intervals 2850–3000 i 1650–1750 cm⁻¹. C–O es comparteix entre A i C; B té C–N, amb una zona que es pot solapar i no és l’evidència decisiva.

ResultatEspectre d’A per la banda ampla O–H. C–H i C=O són comuns a totes tres.

La pauta oficial dona: Compost A; O-H cap a 3200 cm⁻¹ i C=C cap a 1600 cm⁻¹; comuns: C-H (2900), C=O (1700), C-O (1100) cm⁻¹

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de química orgànica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Química orgànica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. Enllaç químic i forces intermoleculars· aquest exercici7 de 15 exàmens
  3. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  4. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  5. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  6. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  7. Cinètica química10 de 15 exàmens
  8. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.