Etanol i èter dimetílic: combustió i isomeria

Exercici 4 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

Termoquímica i espontaneïtatLa pauta arrodoneix diferent

També a Química orgànica, Enllaç químic i forces intermoleculars

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema8 de 23

Després dels 23

Vols més exercicis de termoquímica i espontaneïtat?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Responeu només a DUES de les quatre qüestions plantejades (a, b, c i d). L’etanol i l’èter dimetílic, o dimetil èter, són dos compostos orgànics amb la mateixa fórmula molecular (C2H6O\mathrm{C_{2}H_{6}O}), però amb estructures i propietats químiques molt diferents. — L’etanol és un alcohol amb un grup funcional hidroxil que li confereix una polaritat significativa i la capacitat de formar enllaços d’hidrogen amb altres molècules. És conegut per ser l’alcohol que es troba en les begudes alcohòliques, però també té usos com a antisèptic i dissolvent, i en la producció de biocombustible. — L’èter dimetílic, en canvi, pertany a la família dels èters. Aquest compost és menys polar que l’etanol i no pot formar enllaços d’hidrogen entre les seves pròpies molècules. S’utilitza sobretot com a propel·lent en esprais i com a possible substitut del dièsel en alguns motors. L’entalpia de combustió d’1 mol1\,\mathrm{mol} d’èter dimetílic és de −1 292 kJ mol−1-1\,292\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}. En resum, l’etanol i l’èter dimetílic són exemples excel·lents de com compostos amb la mateixa fórmula molecular poden presentar propietats molt diferents a causa dels seus grups funcionals i estructures. Aquesta distinció fa que les seves aplicacions, comportament químic i consideracions de seguretat també siguin únics per a cadascun d’ells. L’espectrometria d’infraroig (IR) és la tècnica ideal per a identificar ràpidament els tipus de grups funcionals presents en un determinat compost orgànic. Per tant, és una eina que permet distingir aquestes dues substàncies.

a) Calculeu l’entalpia de combustió d’1 mol1\,\mathrm{mol} d’etanol utilitzant les energies d’enllaç. Raoneu, després de fer els càlculs adients, quin dels dos combustibles (etanol o èter dimetílic) resulta més eficient des del punt de vista energètic per unitat de massa, en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C.

[1,25 punts]

b) Raoneu si l’etanol i l’èter dimetílic presenten algun tipus d’isomeria. Si és el cas, justifiqueu quins tipus d’isòmers són. Expliqueu de quina manera la seva estructura afecta la seva temperatura d’ebullició, i raoneu quin dels dos compostos tindrà la temperatura d’ebullició més elevada.

[1,25 punts]

c) L’espectre d’IR de la pàgina següent correspon a una de les dues substàncies (etanol o èter dimetílic). Indiqueu quins són els enllaços característics de cada substància. Raoneu quin o quins senyals de l’espectre serien comuns en les dues substàncies, i quin o quins senyals us permeten identificar la substància de la qual es tracta.

[1,25 punts]

d) Calculeu, a partir de les dades necessàries, si la reacció de combustió d’1 mol1\,\mathrm{mol} d’èter dimetílic serà espontània en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C. Justifiqueu la resposta.

Dades: Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; C = 12,012{,}0; O = 16,016{,}0.

EnllaçC−C\mathrm{C-C}C−H\mathrm{C-H}C−O\mathrm{C-O}O−H\mathrm{O-H}O=O\mathrm{O{=}O}C=O\mathrm{C{=}O}
Entalpia d’enllaç a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C i 1 atm1\,\mathrm{atm} (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}})348412358463498799

Dades espectroscòpiques a la regió de l’infraroig

EnllaçInterval del nombre d’ona (cm−1\mathrm{cm^{-1}})
O−H\mathrm{O-H}3 550-3 200
C−H\mathrm{C-H}3 000-2 850
C=O\mathrm{C{=}O}1 750-1 650
C=C\mathrm{C{=}C}1 650-1 500
C−O−C\mathrm{C-O-C} (èter)1 300-1 000
C−O\mathrm{C-O} (alcohol)1 260-1 000
SubstànciaCH3OCH3(g)\mathrm{CH_{3}OCH_{3}}\mathrm{(g)}CO2(g)\mathrm{CO_{2}}\mathrm{(g)}O2(g)\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)}H2O(g)\mathrm{H_{2}O}\mathrm{(g)}
Entropia estàndard absoluta a 298 K298\,\mathrm{K} S∘S^\circ (J mol−1 K−1\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}})267,34267{,}34213,6213{,}6205,0205{,}0188,8188{,}8

[1,25 punts]

Espectre IR. Eix vertical Transmitància (%), de 0 a 100 en passos de 20. Eix horitzontal Nombre d’ona (cm⁻¹), decreixent, amb rètols 4000, 3000, 2000, 1500, 1000, 500 i 400. Banda ampla i profunda a prop de 3400 cm⁻¹ (mínim aproximat del 15 %), senyals estrets al voltant de 3000–2850 cm⁻¹ i absorcions intenses a 1100–1000 cm⁻¹; també hi ha senyals d’empremta sense valor retolat. No es retolen pics individuals.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 puntsc) 1,25 puntsd) 1,25 puntsSe’n responen només 2

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Calculeu l’entalpia de combustió d’1 mol1\,\mathrm{mol} d’etanol utilitzant les energies d’enllaç. Raoneu, després de fer els càlculs adients, quin dels dos combustibles (etanol o èter dimetílic) resulta més eficient des del punt de vista energètic per unitat de massa, en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C.

Plantejament Igualem la combustió i comptem enllaços trencats i formats. Per comparar per massa, dividim les energies molars per les masses molars.

  1. La combustió completa produeix dos CO₂ i tres H₂O per molècula d’etanol. Per al càlcul d’enllaç fem servir l’aproximació de l’examen.

    C2H6O+3O2\mathrm{C_2H_6O+3O_2}→2CO2+3H2O{}\rightarrow \mathrm{2CO_2+3H_2O}
  2. En reactius: un C–C, cinc C–H, un C–O, un O–H i tres O=O. En productes: quatre C=O i sis O–H.

    ΔH∘≃[348+5⋅412+358+463+3⋅498]\Delta H^\circ\simeq[348+5\cdot412+358+463+3\cdot498]−[4⋅799+6⋅463]{}-[4\cdot799+6\cdot463]=−1251 kJ mol−1{}= -1251\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}
  3. Tots dos combustibles tenen la mateixa massa molar. Comparem el valor absolut de l’energia alliberada per gram.

    MM=2⋅12+6⋅1+16{}= 2\cdot12+6\cdot1+16=46 g mol−1{}= 46\,\mathrm{g\,mol^{-1}}125146=27,196\frac{1251}{46}=27{,}196129246=28,087kJ g−1\frac{1292}{46}=28{,}087\quad\mathrm{kJ\,g^{-1}}
  4. L’èter dimetílic allibera més energia per unitat de massa dins del model i les dades donades; això no compara eficiència real de motors ni corregeix canvis de fase.

ResultatΔHetanol∘≃\Delta H^\circ_{etanol}\simeq−1251 kJ mol−1{}-1251\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}. Energia alliberada: etanol 27,196 kJ g−127{,}196\,\mathrm{kJ\,g^{-1}}; èter dimetílic 28,087 kJ g−128{,}087\,\mathrm{kJ\,g^{-1}}. Guanya l’èter dimetílic amb les aproximacions de l’exercici.

La pauta oficial dona: ΔH° (etanol) = -1251 kJ/mol; etanol: -27,196 kJ/g; èter dimetílic: -28,086 kJ/g; més eficient: èter dimetílic

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Raoneu si l’etanol i l’èter dimetílic presenten algun tipus d’isomeria. Si és el cas, justifiqueu quins tipus d’isòmers són. Expliqueu de quina manera la seva estructura afecta la seva temperatura d’ebullició, i raoneu quin dels dos compostos tindrà la temperatura d’ebullició més elevada.

Plantejament Comparem fórmula i connectivitat. Les interaccions intermoleculars expliquen la diferència de temperatura d’ebullició.

  1. Totes dues estructures tenen dos carbonis, sis hidrògens i un oxigen, però l’oxigen ocupa una funció diferent.

    CH3−CH2−OH\mathrm{CH_3-CH_2-OH}i CH3−O−CH3\text{i}\ \quad\mathrm{CH_3-O-CH_3}C2H6O\mathrm{C_2H_6O}
  2. L’etanol és un alcohol i l’èter dimetílic és un èter: són isòmers constitucionals de funció.

  3. L’OH de l’etanol permet enllaços d’hidrogen entre les seves molècules. L’èter no té H unit a O i no forma aquests ponts amb si mateix. Separar les molècules de l’etanol exigeix més energia.

    Teb(etanol)T_{eb}(\mathrm{etanol})>Teb(eˋter dimetıˊlic){}> T_{eb}(\text{èter dimetílic})

ResultatIsòmers constitucionals de funció. L’etanol té més temperatura d’ebullició perquè forma enllaços d’hidrogen entre les seves molècules.

La pauta oficial dona: Isòmers estructurals de grup funcional; l’etanol té un punt d’ebullició més alt (enllaços d’hidrogen)

c)1,25 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en català

L’espectre d’IR de la pàgina següent correspon a una de les dues substàncies (etanol o èter dimetílic). Indiqueu quins són els enllaços característics de cada substància. Raoneu quin o quins senyals de l’espectre serien comuns en les dues substàncies, i quin o quins senyals us permeten identificar la substància de la qual es tracta.

Plantejament Busquem una banda que distingeixi els grups funcionals; les bandes comunes no són suficients per identificar el compost.

  1. Totes dues substàncies tenen C–H i C–O. Els seus senyals a les regions indicades se solapen.

    C−H:3000–2850 cm−1\mathrm{C-H}:3000\text{–}2850\,\mathrm{cm^{-1}}C−O:1260–1000\mathrm{C-O}:1260\text{–}1000C−O−C:1300–1000 cm−1\mathrm{C-O-C}:1300\text{–}1000\,\mathrm{cm^{-1}}
  2. Només l’etanol té enllaç O–H; ha de mostrar una banda ampla a la zona de 3550 a 3200 cm⁻¹.

    O−H:3550–3200 cm−1\mathrm{O-H}:3550\text{–}3200\,\mathrm{cm^{-1}}
  3. L’espectre presenta aquesta banda ampla al voltant de 3400 cm⁻¹, a més de C–H i C–O. Per això correspon a l’alcohol.

ResultatEtanol. L’identifica la banda O–H ampla propera a 3400 cm⁻¹; les bandes C–H i C–O poden aparèixer en tots dos compostos.

La pauta oficial dona: Etanol: C-H, C-O, O-H (banda O-H cap a 3400 cm⁻¹); èter: C-H, C-O; l’espectre és de l’etanol

d)1,25 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en català

Calculeu, a partir de les dades necessàries, si la reacció de combustió d’1 mol1\,\mathrm{mol} d’èter dimetílic serà espontània en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C. Justifiqueu la resposta.

Dades: Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; C = 12,012{,}0; O = 16,016{,}0.

EnllaçC−C\mathrm{C-C}C−H\mathrm{C-H}C−O\mathrm{C-O}O−H\mathrm{O-H}O=O\mathrm{O{=}O}C=O\mathrm{C{=}O}
Entalpia d’enllaç a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C i 1 atm1\,\mathrm{atm} (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}})348412358463498799

Dades espectroscòpiques a la regió de l’infraroig

EnllaçInterval del nombre d’ona (cm−1\mathrm{cm^{-1}})
O−H\mathrm{O-H}3 550-3 200
C−H\mathrm{C-H}3 000-2 850
C=O\mathrm{C{=}O}1 750-1 650
C=C\mathrm{C{=}C}1 650-1 500
C−O−C\mathrm{C-O-C} (èter)1 300-1 000
C−O\mathrm{C-O} (alcohol)1 260-1 000
SubstànciaCH3OCH3(g)\mathrm{CH_{3}OCH_{3}}\mathrm{(g)}CO2(g)\mathrm{CO_{2}}\mathrm{(g)}O2(g)\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)}H2O(g)\mathrm{H_{2}O}\mathrm{(g)}
Entropia estàndard absoluta a 298 K298\,\mathrm{K} S∘S^\circ (J mol−1 K−1\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}})267,34267{,}34213,6213{,}6205,0205{,}0188,8188{,}8

Plantejament Igualem la combustió de l’èter i calculem l’entropia per diferència de sumes. Apliquem Gibbs amb l’entalpia subministrada, sense confondre-la amb la de l’etanol.

  1. Utilitzem les fases gasoses de la taula per a les dades d’entropia.

    CH3OCH3(g)\mathrm{CH_3OCH_3(g)}+3O2(g){}+\mathrm{3O_2(g)}→2CO2(g){}\rightarrow \mathrm{2CO_2(g)}+3H2O(g){}+\mathrm{3H_2O(g)}
  2. Multipliquem cada entropia pel seu coeficient estequiomètric.

    ΔS∘\Delta S^\circ=2⋅213,6+3⋅188,8{}= 2\cdot213{,}6+3\cdot188{,}8−267,34−3⋅205,0{}-267{,}34-3\cdot205{,}0=111,26 J mol−1 K−1{}= 111{,}26\,\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}}
  3. Convertim l’entropia a kJ i els 25 °C a 298,15 K sense arrodonir; apliquem les dades tabulades dins del model de l’exercici.

    ΔG∘\Delta G^\circ=−1292{}= -1292−298,15111,261000{}-298{,}15\frac{111{,}26}{1000}=−1325,2 kJ mol−1{}= -1325{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}
  4. El signe negatiu implica espontaneïtat termodinàmica estàndard; no implica que la combustió s’iniciï sense activació.

ResultatΔS∘=111,26 J mol−1 K−1\Delta S^\circ=111{,}26\,\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}}; ΔG∘=−1325,2 kJ mol−1\Delta G^\circ=-1325{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}. Espontània en condicions estàndard a 25 °C amb les dades de l’exercici.

La pauta oficial dona: ΔS° = 111,26 J/(mol·K); ΔG° = -1325,15 kJ/mol; espontània a 25 °C

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de termoquímica i espontaneïtat així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Termoquímica i espontaneïtat· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Química orgànica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. Enllaç químic i forces intermoleculars· aquest exercici7 de 15 exàmens
  4. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  5. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  6. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  7. Cinètica química10 de 15 exàmens
  8. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.