Ozó: equació de velocitat i energia de Gibbs

Exercici 6 · PAU 2023, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Cinètica químicaVelocitat i ordre de reaccióArrhenius i catalitzadorsEntropia i energia de GibbsEnunciat ambigu

També a Termoquímica i espontaneïtat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 6

2,5 puntsEnunciat ambigu

A la superfície terrestre, l’ozó (O3\mathrm{O_3}) és un dels indicadors de la contaminació de l’aire. Diversos estudis indiquen que, quan l’ozó es troba en estat estacionari, és a dir, quan la velocitat de la reacció de producció i de destrucció de l’ozó és la mateixa, la seva concentració és 2,0×10−8 mol L−12{,}0\times10^{-8}\ \mathrm{mol\,L^{-1}}. Suposeu que l’únic procés de destrucció de l’ozó és la formació d’oxigen molecular, segons la reacció química següent:

2 O3(g)→3 O2(g)\mathrm{2\,O_3(g)\rightarrow 3\,O_2(g)}

a) Escriviu l’equació de velocitat de la reacció de destrucció de l’ozó, si sabem que segueix una cinètica de segon ordre. Calculeu la constant de velocitat d’aquesta reacció si estimem que la producció de l’ozó degut a totes les fonts és 7,2×10−13 mol L−1 h−17{,}2\times10^{-13}\ \mathrm{mol\,L^{-1}\,h^{-1}}, i que l’ozó es troba en estat estacionari. Expliqueu, a partir d’un model cinètic, com afecta la temperatura a la velocitat de reacció.

[1,25 punts]

b) Calculeu l’energia de Gibbs estàndard de la reacció de destrucció de l’ozó a 298 K298\ \mathrm{K} i justifiqueu que és espontània. Si sabem que l’espontaneïtat d’aquesta reacció no depèn de la temperatura, raoneu si la reacció és endotèrmica o exotèrmica.

Dada: Energia de Gibbs estàndard de formació a 298 K298\ \mathrm{K}: ΔGf∘(O3)\Delta G_f^\circ(\mathrm{O_3})=142,7 kJ mol−1{}= 142{,}7\ \mathrm{kJ\,mol^{-1}}.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Escriviu l’equació de velocitat de la reacció de destrucció de l’ozó, si sabem que segueix una cinètica de segon ordre. Calculeu la constant de velocitat d’aquesta reacció si estimem que la producció de l’ozó degut a totes les fonts és 7,2×10−13 mol L−1 h−17{,}2\times10^{-13}\ \mathrm{mol\,L^{-1}\,h^{-1}}, i que l’ozó es troba en estat estacionari. Expliqueu, a partir d’un model cinètic, com afecta la temperatura a la velocitat de reacció.

Plantejament En una cinètica de segon ordre, la velocitat és proporcional al quadrat de la concentració d’ozó. En estat estacionari, l’ozó que es destrueix per unitat de temps és el mateix que es produeix, de manera que la velocitat de destrucció és 7,2⋅10−13 mol L−1 h−17{,}2\cdot10^{-13}\ \mathrm{mol\,L^{-1}\,h^{-1}} i en podem aïllar kk.

  1. Equació de velocitat (segon ordre respecte a l’ozó):

    v=k [O3]2v=k\,[\mathrm{O_3}]^2
  2. Estat estacionari: la velocitat de destrucció és igual a la de producció.

    v=7,2⋅10−13 mol L−1 h−1v=7{,}2\cdot10^{-13}\ \mathrm{mol\,L^{-1}\,h^{-1}}[O3]=2,0⋅10−8 mol L−1[\mathrm{O_3}]=2{,}0\cdot10^{-8}\ \mathrm{mol\,L^{-1}}
  3. Constant de velocitat:

    kk=v[O3]2{}= \frac{v}{[\mathrm{O_3}]^2}=7,2⋅10−13 mol L−1 h−1(2,0⋅10−8 mol L−1)2{}= \frac{7{,}2\cdot10^{-13}\ \mathrm{mol\,L^{-1}\,h^{-1}}}{(2{,}0\cdot10^{-8}\ \mathrm{mol\,L^{-1}})^2}=1,8⋅103 L mol−1 h−1{}= 1{,}8\cdot10^{3}\ \mathrm{L\,mol^{-1}\,h^{-1}}
  4. Aquí s’ha pres vv com la velocitat a què desapareix l’ozó, que és el que planteja l’enunciat. Si la velocitat de reacció es defineix amb el coeficient estequiomètric, v=−12 d[O3]/dtv=-\tfrac{1}{2}\,\mathrm{d}[\mathrm{O_3}]/\mathrm{d}t, l’ozó desapareix al doble de vv i la constant surt la meitat.

    −d[O3]dt-\frac{\mathrm{d}[\mathrm{O_3}]}{\mathrm{d}t}=2 k′[O3]2{}= 2\,k'[\mathrm{O_3}]^2⟹k′=9,0⋅102 L mol−1 h−1{}\Longrightarrow k'=9{,}0\cdot10^{2}\ \mathrm{L\,mol^{-1}\,h^{-1}}
  5. Efecte de la temperatura (model de l’estat de transició): en escalfar, més molècules tenen prou energia per superar l’energia d’activació i arribar al complex activat; per això la velocitat augmenta. Amb el model de col·lisions es diu el mateix: hi ha més xocs, i una fracció més gran d’aquests xocs té l’energia mínima per reaccionar.

    T↑ ⟹ k↑ ⟹ v↑T\uparrow\ \Longrightarrow\ k\uparrow\ \Longrightarrow\ v\uparrow

ResultatEquació de velocitat: v=k [O3]2v=k\,[\mathrm{O_3}]^2. En estat estacionari, k=1,8⋅103 L mol−1 h−1k=1{,}8\cdot10^{3}\ \mathrm{L\,mol^{-1}\,h^{-1}} (si la velocitat es definís amb el factor 12\tfrac{1}{2} del coeficient de l’ozó, sortiria 9,0⋅1029{,}0\cdot10^{2}). En augmentar la temperatura augmenta la velocitat, perquè més molècules superen l’energia d’activació.

La pauta oficial dona: v=k [O3]2v=k\,[\mathrm{O_3}]^2; k=1 800 mol−1 L h−1k=1\,800\ \mathrm{mol^{-1}\,L\,h^{-1}}; T↑T\uparrow: velocitat ↑\uparrow (col·lisions o estat de transició)

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Calculeu l’energia de Gibbs estàndard de la reacció de destrucció de l’ozó a 298 K298\ \mathrm{K} i justifiqueu que és espontània. Si sabem que l’espontaneïtat d’aquesta reacció no depèn de la temperatura, raoneu si la reacció és endotèrmica o exotèrmica.

Dada: Energia de Gibbs estàndard de formació a 298 K298\ \mathrm{K}: ΔGf∘(O3)\Delta G_f^\circ(\mathrm{O_3})=142,7 kJ mol−1{}= 142{,}7\ \mathrm{kJ\,mol^{-1}}.

Plantejament L’energia de Gibbs de reacció es calcula com la de les entalpies, amb les energies de Gibbs de formació; la de l’O2(g)\mathrm{O_2(g)}, element en estat estàndard, és zero. Després relacionem el signe de ΔG∘=ΔH∘−T ΔS∘\Delta G^\circ=\Delta H^\circ-T\,\Delta S^\circ amb els de ΔH∘\Delta H^\circ i ΔS∘\Delta S^\circ.

  1. Energia de Gibbs estàndard de la reacció tal com està escrita (2 mol d’ozó):

    ΔG∘\Delta G^\circ=3 ΔGf∘(O2){}= 3\,\Delta G^\circ_f(\mathrm{O_2})−2 ΔGf∘(O3){}-2\,\Delta G^\circ_f(\mathrm{O_3})=3⋅0−2⋅142,7{}= 3\cdot0-2\cdot142{,}7=−285,4 kJ{}= -285{,}4\ \mathrm{kJ}
  2. Com que ΔG∘<0\Delta G^\circ<0, la reacció és espontània a 298 K298\ \mathrm{K}.

    ΔG∘=−285,4 kJ<0\Delta G^\circ=-285{,}4\ \mathrm{kJ}<0
  3. Signe de l’entropia: es passa de 2 a 3 mol de gas, augmenta el desordre.

    2 O3(g)→3 O2(g): ΔS∘>0\mathrm{2\,O_3(g)\rightarrow 3\,O_2(g)}:\ \Delta S^\circ>0
  4. Amb ΔS∘>0\Delta S^\circ>0, el terme −TΔS∘-T\Delta S^\circ és sempre negatiu. Perquè ΔG∘\Delta G^\circ sigui negativa a qualsevol temperatura, també ha de ser negativa ΔH∘\Delta H^\circ; si fos positiva, a temperatura prou baixa la reacció deixaria de ser espontània.

    ΔG∘\Delta G^\circ=ΔH∘⏟<0−T ΔS∘⏟<0{}= \underbrace{\Delta H^\circ}_{<0}\underbrace{-T\,\Delta S^\circ}_{<0}<0∀ T{}< 0\quad \forall\,T

ResultatΔG∘=−285,4 kJ\Delta G^\circ=-285{,}4\ \mathrm{kJ} (per a 2 O3→3 O2\mathrm{2\,O_3\rightarrow3\,O_2}): és negativa, i per tant la reacció és espontània a 298 K298\ \mathrm{K}. Com que ΔS∘>0\Delta S^\circ>0 (de 2 a 3 mol de gas) i l’espontaneïtat no depèn de la temperatura, cal que ΔH∘<0\Delta H^\circ<0: la reacció és exotèrmica.

La pauta oficial dona: ΔG∘=−285,4 kJ\Delta G^\circ=-285{,}4\ \mathrm{kJ}: espontània; ΔS∘>0\Delta S^\circ>0; exotèrmica

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de cinètica química així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Cinètica química· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.