Fertilitzant de nitrat d’amoni i biopiles

Exercici 4 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 2,5 punts

Àcids i basesCoincideix amb la pauta

També a Cinètica química, Reaccions redox i electroquímica, Química orgànica

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema4 de 16

Responeu només a DOS dels quatre apartats que es plantegen (4.1, 4.2, 4.3 i 4.4). L’ús de fertilitzants químics és una pràctica habitual en l’agricultura moderna per a augmentar el rendiment dels conreus. Un dels més utilitzats és el nitrat d’amoni (NH4NO3\mathrm{NH_{4}NO_{3}}), que aporta nitrogen en dues formes que les plantes poden assimilar: l’ió amoni (NH4+\mathrm{NH_{4}}^{+}) i l’ió nitrat (NO3−\mathrm{NO_{3}}^{-}). Aquest compost és molt soluble en aigua i, en dissoldre’s, pot modificar el pH del sòl, i per tant, afectar la disponibilitat dels nutrients minerals. Quan es dissol en aigua, el nitrat d’amoni es dissocia completament: NH4NO3(s)\mathrm{NH_{4}NO_{3}}\mathrm{(s)} →\rightarrow NH4+(aq)\mathrm{NH_{4}}^{+}\mathrm{(aq)} + NO3−(aq)\mathrm{NO_{3}}^{-}\mathrm{(aq)} I l’ió amoni format es comporta com un àcid feble segons l’equilibri següent: NH4+(aq)\mathrm{NH_{4}}^{+}\mathrm{(aq)} + H2O(l)\mathrm{H_{2}O}\mathrm{(l)} ⇌\rightleftharpoons NH3(aq)\mathrm{NH_{3}}\mathrm{(aq)} + H3O+(aq)\mathrm{H_{3}O}^{+}\mathrm{(aq)} KaK_a = 5,62⋅10−105{,}62\cdot10^{-10} a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C En els sòls agrícoles, el pH influeix fortament en la disponibilitat dels nutrients. Amb valors de pH baixos, els ions Fe2+\mathrm{Fe}^{2+} i Mn2+\mathrm{Mn}^{2+} es tornen més solubles, però el fòsfor (en forma de PO43−\mathrm{PO_{4}}^{3-}) queda retingut i esdevé menys accessible per a les plantes. D’altra banda, amb valors de pH alts passa el contrari: el ferro es torna insoluble i menys accessible per a les plantes, mentre que el fòsfor es troba més disponible.

4.1 Determineu les concentracions (en molaritat) de totes les espècies presents en equilibri (incloent-hi els ions OH−\mathrm{OH}^{-}) en una mostra que conté 14,25 g14{,}25\,\mathrm{g} de nitrat d’amoni dissolts en 100,0 mL100{,}0\,\mathrm{mL} d’aigua a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C. Expliqueu de manera raonada si la solució resultant acidifica o alcalinitza el sòl i com això pot afectar la disponibilitat de ferro i de fòsfor per a les plantes.

[1,25 punts]

4.2 En els sòls agrícoles, l’ió amoni es pot oxidar fins a nitrat mitjançant l’acció de diversos microorganismes. Per exemple, els enzims dels bacteris del gènere Nitrosomonas inicien aquest procés catalitzant la formació de nitrit a partir d’amoni: 2NH4+(aq)+3O2(g)→Nitrosomonas2NO2−(aq)+4H+(aq)+2H2O(l)\mathrm{2NH_4^+(aq)+3O_2(g)}\xrightarrow{\mathrm{Nitrosomonas}}\mathrm{2NO_2^-(aq)+4H^+(aq)+2H_2O(l)} Aquesta reacció és lenta i la seva velocitat depèn de diversos factors ambientals. Expliqueu de manera justificada quin efecte tindran els factors següents sobre la velocitat d’aquesta reacció: a) un augment de la temperatura, en un interval que no afecti la proliferació ni l’estabilitat dels bacteris de tipus Nitrosomonas; b) un augment de la concentració d’oxigen en remoure el terreny amb un motocultor, i c) l’acidificació del medi, que redueix la població de bacteris del gènere Nitrosomonas.

[1,25 punts]

4.3 Els microorganismes que es troben a la terra també poden oxidar la matèria orgànica que els envolta, i aquest fenomen es pot utilitzar per a generar electricitat en les anomenades biopiles (o microbial fuel cells). Tal com es mostra a la figura, en una biopila senzilla els bacteris del compartiment de l’ànode descomponen compostos orgànics presents al sòl i alliberen electrons i protons. Els electrons es dirigeixen cap al càtode a través d’un circuit extern, i generen corrent elèctric, mentre que els protons travessen una membrana fins al càtode, on reaccionen amb l’oxigen i formen aigua. Escriviu la semireacció que té lloc al càtode d’una biopila.

Si en una biopila s’obtenen 0,25 A0{,}25\,\mathrm{A} de corrent de manera constant, calculeu quants grams d’oxigen es consumeixen al càtode en 1 h de funcionament.

[1,25 punts]

4.4 Quan les biopiles s’emmagatzemen sota terra, alguns fenòmens ambientals poden afectar-ne el rendiment i també poden condicionar l’estabilitat del corrent elèctric que subministren. Per aquest motiu, s’han de protegir amb una carcassa, que sovint es fa de polipropilè (o polipropè, PP) o d’un polièster biodegradable de tipus polihidroxialcanoat (PHA). A partir de les estructures dels monòmers utilitzats per a la síntesi del PP (propilè o propè) i del PHA (àcid 3-hidroxibutanoic), dibuixeu les estructures d’aquests polímers. Quin tipus de reaccions de polimerització condueixen a la formació del PP i el PHA? La molècula d’àcid 3-hidroxibutanoic és quiral? Justifiqueu la resposta. Dibuixeu els isòmers estructurals (o constitucionals) següents per a l’àcid 3-hidroxibutanoic: un isòmer estructural de cadena i un isòmer estructural de posició.

Dades: Nombres atòmics: Z(H)=1Z(\mathrm{H})=1; Z(C)=6Z(\mathrm{C})=6; Z(O)=8Z(\mathrm{O})=8. Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; N = 14,014{,}0; O = 16,016{,}0. Constant d’ionització de l’aigua a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C: KwK_w = 1,0⋅10−141{,}0\cdot10^{-14}. Constant de Faraday: F = 96 500 C mol−196\,500\,\mathrm{C\,mol^{-1}}. 1 A1\,\mathrm{A} = 1 C s−11\,\mathrm{C\,s^{-1}}.

[1,25 punts]

Esquema de biopila: dos compartiments amb líquid separats per una membrana vertical. A l’esquerra, bacteri, H⁺ i elèctrode negatiu, retolat Ànode; a la dreta, O₂ i elèctrode positiu, retolat Càtode. Els elèctrodes s’uneixen per un cable extern superior. Una fletxa horitzontal interior travessa la membrana d’esquerra a dreta, cap a l’oxigen. No s’hi aporten valors numèrics.
Monòmers en representació esquelètica: propilè, CH₃–CH=CH₂, a l’esquerra; àcid 3-hidroxibutanoic, CH₃–CH(OH)–CH₂–COOH, a la dreta. L’OH està unit al carboni 3 comptant el carboxil com a carboni 1. No s’hi indica configuració absoluta amb falques o traços.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 1,25 punts4.2 1,25 punts4.3 1,25 punts4.4 1,25 puntsSe’n responen només 2

Repassa la teoria: Càlcul del pH

4.11,25 punts

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Determineu les concentracions (en molaritat) de totes les espècies presents en equilibri (incloent-hi els ions OH−\mathrm{OH}^{-}) en una mostra que conté 14,25 g14{,}25\,\mathrm{g} de nitrat d’amoni dissolts en 100,0 mL100{,}0\,\mathrm{mL} d’aigua a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C. Expliqueu de manera raonada si la solució resultant acidifica o alcalinitza el sòl i com això pot afectar la disponibilitat de ferro i de fòsfor per a les plantes.

Plantejament Calculem primer la concentració analítica i després la dissociació àcida de l’amoni. Adoptem l’aproximació de l’examen de volum final igual a 100,0 mL.

  1. El nitrat d’amoni es dissocia completament; el nitrat és espectador.

    MM=2⋅14+4⋅1+3⋅16{}= 2\cdot14+4\cdot1+3\cdot16=80 g mol−1{}= 80\,\mathrm{g\,mol^{-1}}c0c_0=14,2580⋅0,1000{}= \frac{14{,}25}{80\cdot0{,}1000}=1,7813 mol L−1{}= 1{,}7813\,\mathrm{mol\,L^{-1}}
  2. Plantegem la primera dissociació sense arrodonir c₀. Negligim la contribució de l’aigua a l’hidroni davant de la de l’àcid.

    NH4+\mathrm{NH_4^+}+H2O⇌NH3{}+\mathrm{H_2O\rightleftharpoons NH_3}+H3O+{}+\mathrm{H_3O^+}x21,7813−x=5,62⋅10−10\frac{x^2}{1{,}7813-x}=5{,}62\cdot10^{-10}
  3. L’arrel positiva és la concentració d’amoníac i aproximadament la d’hidroni; l’amoni restant és c₀−x.

    x=3,1639⋅10−5x=3{,}1639\cdot10^{-5}[NH4+]=1,7812mol L−1[\mathrm{NH_4^+}]=1{,}7812\quad\mathrm{mol\,L^{-1}}
  4. Utilitzem el producte iònic de l’aigua per a l’hidròxid. El medi s’acidifica: facilita el ferro i dificulta el fòsfor, segons l’enunciat. L’aigua és el dissolvent; la seva molaritat no es determina amb les dades aportades.

    [OH−][\mathrm{OH^-}]=10−14x{}= \frac{10^{-14}}{x}=3,1606⋅10−10 mol L−1{}= 3{,}1606\cdot10^{-10}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}pH=−log⁡x=4,4998\mathrm{pH}=-\log x=4{,}4998

Resultat[NO3−][\mathrm{NO_3^-}]=[NH4+]≃1,78 mol L−1{}= [\mathrm{NH_4^+}]\simeq1{,}78\,\mathrm{mol\,L^{-1}}; [NH3]≃[H3O+][\mathrm{NH_3}]\simeq[\mathrm{H_3O^+}]=3,16⋅10−5 mol L−1{}= 3{,}16\cdot10^{-5}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}; [OH−][\mathrm{OH^-}]=3,16⋅10−10 mol L−1{}= 3{,}16\cdot10^{-10}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}. pH 4,504{,}50: acidifica; ferro més disponible i fòsfor menys disponible.

La pauta oficial dona: [NO₃⁻] = [NH₄⁺] ≈ 1,78 mol/L; [NH₃] = [H₃O⁺] = 3,16 × 10⁻⁵ mol/L; [OH⁻] = 3,16 × 10⁻¹⁰ mol/L; pH = 4,50; més ferro, menys fòsfor

4.21,25 punts

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

En els sòls agrícoles, l’ió amoni es pot oxidar fins a nitrat mitjançant l’acció de diversos microorganismes. Per exemple, els enzims dels bacteris del gènere Nitrosomonas inicien aquest procés catalitzant la formació de nitrit a partir d’amoni: 2NH4+(aq)+3O2(g)→Nitrosomonas2NO2−(aq)+4H+(aq)+2H2O(l)\mathrm{2NH_4^+(aq)+3O_2(g)}\xrightarrow{\mathrm{Nitrosomonas}}\mathrm{2NO_2^-(aq)+4H^+(aq)+2H_2O(l)} Aquesta reacció és lenta i la seva velocitat depèn de diversos factors ambientals. Expliqueu de manera justificada quin efecte tindran els factors següents sobre la velocitat d’aquesta reacció: a) un augment de la temperatura, en un interval que no afecti la proliferació ni l’estabilitat dels bacteris de tipus Nitrosomonas; b) un augment de la concentració d’oxigen en remoure el terreny amb un motocultor, i c) l’acidificació del medi, que redueix la població de bacteris del gènere Nitrosomonas.

Plantejament Relacionem la velocitat amb les col·lisions eficaces i amb la quantitat de catalitzador biològic actiu. L’equilibri i la rapidesa són qüestions diferents.

  1. En augmentar la temperatura, dins de l’interval indicat, augmenta la fracció de col·lisions que supera la barrera d’activació. La reacció s’accelera.

    k=Ae−Ea/(RT)k=Ae^{-E_a/(RT)}
  2. Més oxigen disponible permet més trobades amb el reactiu i augmenta la velocitat en el model de l’exercici; no deduïm un ordre de reacció sense dades experimentals.

  3. L’acidificació redueix la població bacteriana i amb ella la quantitat d’enzims actius; per tant, disminueix la velocitat. Els enzims ofereixen una ruta de menor energia d’activació.

Resultata) Augmenta la velocitat. b) Augmenta la velocitat en les condicions del model. c) Disminueix la velocitat en reduir-se la catàlisi biològica.

La pauta oficial dona: Més temperatura: més velocitat; més oxigen: més velocitat; menys bacteris: menys velocitat

4.31,25 punts

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

Els microorganismes que es troben a la terra també poden oxidar la matèria orgànica que els envolta, i aquest fenomen es pot utilitzar per a generar electricitat en les anomenades biopiles (o microbial fuel cells). Tal com es mostra a la figura, en una biopila senzilla els bacteris del compartiment de l’ànode descomponen compostos orgànics presents al sòl i alliberen electrons i protons. Els electrons es dirigeixen cap al càtode a través d’un circuit extern, i generen corrent elèctric, mentre que els protons travessen una membrana fins al càtode, on reaccionen amb l’oxigen i formen aigua. Escriviu la semireacció que té lloc al càtode d’una biopila.

Si en una biopila s’obtenen 0,25 A0{,}25\,\mathrm{A} de corrent de manera constant, calculeu quants grams d’oxigen es consumeixen al càtode en 1 h de funcionament.

Plantejament Al càtode es redueix oxigen a aigua en medi àcid. La càrrega transferida permet trobar els mols d’electrons i d’oxigen.

  1. Igualem primer oxigen i hidrogen i després la càrrega. Es necessiten quatre electrons per molècula d’O₂.

    O2+4H++4e−→2H2O\mathrm{O_2+4H^++4e^-\rightarrow2H_2O}
  2. Transformem l’hora en segons i calculem la càrrega.

    Q=It=0,25⋅3600=900 CQ=It=0{,}25\cdot3600=900\,\mathrm C
  3. Apliquem Faraday i la proporció de quatre electrons. Suposem eficiència faràdica completa per a aquesta reducció.

    m(O2)m(\mathrm{O_2})=Q4F M(O2){}= \frac{Q}{4F}\,M(\mathrm{O_2})=900⋅324⋅96500{}= \frac{900\cdot32}{4\cdot96500}=0,074611 g{}= 0{,}074611\,\mathrm g

ResultatCàtode: O2+4H++4e−→2H2O\mathrm{O_2+4H^++4e^-\rightarrow2H_2O}. Consum d’oxigen: 0,0746 g0{,}0746\,\mathrm g en una hora.

La pauta oficial dona: O₂ + 4 H⁺ + 4 e⁻ → 2 H₂O; 9,326 × 10⁻³ mol de e⁻; m(O₂) = 0,0746 g

4.41,25 punts

Apartat 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.4 a l’enunciat oficial, en català

Quan les biopiles s’emmagatzemen sota terra, alguns fenòmens ambientals poden afectar-ne el rendiment i també poden condicionar l’estabilitat del corrent elèctric que subministren. Per aquest motiu, s’han de protegir amb una carcassa, que sovint es fa de polipropilè (o polipropè, PP) o d’un polièster biodegradable de tipus polihidroxialcanoat (PHA). A partir de les estructures dels monòmers utilitzats per a la síntesi del PP (propilè o propè) i del PHA (àcid 3-hidroxibutanoic), dibuixeu les estructures d’aquests polímers. Quin tipus de reaccions de polimerització condueixen a la formació del PP i el PHA? La molècula d’àcid 3-hidroxibutanoic és quiral? Justifiqueu la resposta. Dibuixeu els isòmers estructurals (o constitucionals) següents per a l’àcid 3-hidroxibutanoic: un isòmer estructural de cadena i un isòmer estructural de posició.

Dades: Nombres atòmics: Z(H)=1Z(\mathrm{H})=1; Z(C)=6Z(\mathrm{C})=6; Z(O)=8Z(\mathrm{O})=8. Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; N = 14,014{,}0; O = 16,016{,}0. Constant d’ionització de l’aigua a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C: KwK_w = 1,0⋅10−141{,}0\cdot10^{-14}. Constant de Faraday: F = 96 500 C mol−196\,500\,\mathrm{C\,mol^{-1}}. 1 A1\,\mathrm{A} = 1 C s−11\,\mathrm{C\,s^{-1}}.

Plantejament Un doble enllaç permet poliaddició; un monòmer amb alcohol i àcid permet policondensació. Després comprovem substituents i fórmula dels isòmers.

  1. El propè s’uneix per obertura del doble enllaç. El metil queda com a ramificació del polímer.

    n CH2=CH−CH3n\,\mathrm{CH_2{=}CH-CH_3}→[−CH2−CH(CH3)−]n(PP){}\rightarrow [-\mathrm{CH_2-CH(CH_3)}-]_n\quad(\mathrm{PP})
  2. L’àcid 3-hidroxibutanoic forma enllaços èster entre el seu OH i el COOH d’una altra molècula, alliberant aigua per enllaç format.

    HO−CH(CH3)−CH2−COOH\mathrm{HO-CH(CH_3)-CH_2-COOH}→[−O−CH(CH3)−CH2−C(=O)−]n(PHA){}\rightarrow [-\mathrm{O-CH(CH_3)-CH_2-C(=O)}-]_n\quad(\mathrm{PHA})
  3. C3 té quatre grups diferents: H, OH, CH₃ i CH₂COOH. Per això és un centre estereogènic i el monòmer és quiral.

    CH3−CH∗(OH)\mathrm{CH_3-CH^*(OH)}−CH2−COOH{}-\mathrm{CH_2-COOH}
  4. Com a isòmer de cadena escollim l’àcid 3-hidroxi-2-metilpropanoic (cadena ramificada, amb l’OH encara al carboni 3); com a isòmer de posició, l’àcid 2-hidroxibutanoic (la mateixa cadena, amb l’OH al carboni 2). Tots dos tenen la mateixa fórmula molecular.

    HO−CH2−CH(CH3)−COOH\mathrm{HO-CH_2-CH(CH_3)-COOH}CH3−CH2−CH(OH)−COOH\mathrm{CH_3-CH_2-CH(OH)-COOH}C4H8O3\mathrm{C_4H_8O_3}

ResultatPP: addició. PHA: condensació, amb aigua. El monòmer del PHA és quiral a C3. Cadena: HOCH₂CH(CH₃)COOH; posició: CH₃CH₂CH(OH)COOH.

La pauta oficial dona: PP: addició; PHA: condensació; l’àcid 3-hidroxibutanoic és quiral (un carboni asimètric); isòmers de cadena i de posició

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’àcids i bases així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Àcids i bases· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Cinètica química· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. Reaccions redox i electroquímica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. Química orgànica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  5. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  6. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  7. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.