PLA: àcid làctic, lactida i espectre IR

Exercici 4 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

Àcids i basespHFormulacióIsomeriaLa pauta arrodoneix diferent

També a Química orgànica

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema6 de 16

Responeu només a DUES de les quatre qüestions plantejades (a, b, c i d).

L’anomenat PLA (àcid polilàctic) o fibra de PLA és un polímer que es va començar a desenvolupar en els primers anys del segle XXI. Els seus usos són diversos; s’empra, per exemple, com a fil en la impressió 3D o en vasos biodegradables. És un bioplàstic que es pot obtenir a partir del blat de moro o de la remolatxa sucrera. Industrialment s’obté a partir de l’àcid làctic (substància A) o bé de la lactida (substància B).

L’àcid làctic és un àcid orgànic monopròtic de fórmula molecular C3H6O3\mathrm{C_3H_6O_3} que es pot produir tant per síntesi artificial com a partir de fonts naturals i que s’utilitza com a intermediari sintètic en moltes indústries de síntesi orgànica i en diverses indústries bioquímiques. La lactida es pot obtenir normalment per la reacció entre dues molècules d’àcid làctic, que formen un dièster cíclic de fórmula molecular C6H8O4\mathrm{C_6H_8O_4}.

a) L’àcid làctic (A) o àcid 2-hidroxipropanoic (CH3−CH(OH)−COOH\mathrm{CH_3{-}CH(OH){-}COOH}) és un sòlid de color blanc que es troba a la llet i als productes làctics. La seva constant d’acidesa a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C} és Ka=1,38⋅10−4K_a=1{,}38\cdot10^{-4}. Calculeu el pH d’una dissolució 1,0⋅10−3 M1{,}0\cdot10^{-3}\,\mathrm{M} d’àcid làctic. Quants grams necessitaríeu per a preparar 500,0 mL500{,}0\,\mathrm{mL} d’aquesta dissolució? Quin és el material de vidre que és imprescindible utilitzar per a preparar aquesta dissolució de concentració exactament coneguda? Justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

b) Encercleu i anomeneu els grups funcionals presents en les molècules d’àcid làctic (A), de lactida (B) i de les substàncies C i D de la taula de la pàgina següent. Expliqueu què és la quiralitat molecular. Identifiqueu si hi ha algun centre quiral en l’àcid làctic (A) i en la molècula C, i justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

c) Les molècules C i D són isòmers de l’àcid làctic (A) o de la lactida (B)? En el cas que ho siguin, identifiqueu quin és l’isòmer de l’àcid làctic (A) i quin és l’isòmer de la lactida (B), i indiqueu en cada cas de quin tipus d’isomeria es tracta. Argumenteu les respostes. Escriviu un estereoisòmer geomètric de la molècula C.

[1,25 punts]

d) Al gràfic de la pàgina següent, identifiqueu els principals senyals de l’espectre d’infraroig (IR) que us permetin poder assignar l’espectre a l’àcid làctic (substància A). Indiqueu si hi ha senyals que no apareixerien en l’espectre d’IR de la lactida (substància B), i si en l’espectre d’aquesta substància seria esperable algun senyal més que permetés diferenciar-la. Argumenteu les respostes.

Dades: Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; C = 12,012{,}0; O = 16,016{,}0.

Espectre d’infraroig (IR enregistrat en fase gasosa) de l’àcid làctic (substància A): vegeu la figura.

Dades espectroscòpiques a la regió de l’infraroig:

EnllaçInterval de nombre d’ona (cm−1\mathrm{cm^{-1}})
O−H\mathrm{O{-}H}3 6503\,650–3 3003\,300
C−H\mathrm{C{-}H}3 0003\,000–2 8502\,850
C=O\mathrm{C{=}O}1 7501\,750–1 6501\,650
C=C\mathrm{C{=}C}1 6501\,650–1 5001\,500
C−O−C\mathrm{C{-}O{-}C} (èter)1 3001\,300–1 0001\,000
C−O\mathrm{C{-}O} (alcohol)1 2601\,260–1 0001\,000

[1,25 punts]

Taula amb quatre estructures d’esquelet. Àcid làctic (substància A): CH₃–CH(OH)–COOH, amb l’OH en falca. Lactida (substància B): anell de sis membres amb dos O a l’anell, dos C=O i dos metils. Substància C: HOOC–CH₂–CH=CH–CH₂–COOH amb el doble enllaç en trans. Substància D: CH₃–O–CH₂–COOH.Taula amb quatre estructures d’esquelet. Àcid làctic (substància A): CH₃–CH(OH)–COOH, amb l’OH en falca. Lactida (substància B): anell de sis membres amb dos O a l’anell, dos C=O i dos metils. Substància C: HOOC–CH₂–CH=CH–CH₂–COOH amb el doble enllaç en trans. Substància D: CH₃–O–CH₂–COOH.
Espectre IR de l’àcid làctic en fase gasosa: transmitància de 0 a 1 a l’eix vertical en funció del nombre d’ona, d’uns 3 900 a 500 cm⁻¹. Bandes: una d’estreta i intensa cap a 3 580 cm⁻¹, una cap a 3 000 cm⁻¹, la més intensa cap a 1 780 cm⁻¹, una altra de molt intensa cap a 1 100–1 130 cm⁻¹ i diverses de menors entre 1 450 i 550 cm⁻¹.Espectre IR de l’àcid làctic en fase gasosa: transmitància de 0 a 1 a l’eix vertical en funció del nombre d’ona, d’uns 3 900 a 500 cm⁻¹. Bandes: una d’estreta i intensa cap a 3 580 cm⁻¹, una cap a 3 000 cm⁻¹, la més intensa cap a 1 780 cm⁻¹, una altra de molt intensa cap a 1 100–1 130 cm⁻¹ i diverses de menors entre 1 450 i 550 cm⁻¹.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 puntsc) 1,25 puntsd) 1,25 puntsSe’n responen només 2

Repassa la teoria: Càlcul del pH

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

L’àcid làctic (A) o àcid 2-hidroxipropanoic (CH3−CH(OH)−COOH\mathrm{CH_3{-}CH(OH){-}COOH}) és un sòlid de color blanc que es troba a la llet i als productes làctics. La seva constant d’acidesa a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C} és Ka=1,38⋅10−4K_a=1{,}38\cdot10^{-4}. Calculeu el pH d’una dissolució 1,0⋅10−3 M1{,}0\cdot10^{-3}\,\mathrm{M} d’àcid làctic. Quants grams necessitaríeu per a preparar 500,0 mL500{,}0\,\mathrm{mL} d’aquesta dissolució? Quin és el material de vidre que és imprescindible utilitzar per a preparar aquesta dissolució de concentració exactament coneguda? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Es demanen el pH d’una dissolució 1,0⋅10−3 M1{,}0\cdot10^{-3}\,\mathrm{M} d’àcid làctic, la massa d’àcid per preparar-ne 500,0 mL500{,}0\,\mathrm{mL} i el material de vidre imprescindible.

  1. Equilibri de l’àcid monopròtic amb l’aigua i taula d’equilibri: c0−xc_0-x, xx, xx.

    CH3CH(OH)COOH\mathrm{CH_3CH(OH)COOH}+H2O⇌CH3CH(OH)COO−{}+\mathrm{H_2O\rightleftharpoons CH_3CH(OH)COO^-}+H3O+{}+\mathrm{H_3O^+}Ka=x21,0⋅10−3−xK_a=\frac{x^{2}}{1{,}0\cdot10^{-3}-x}
  2. La KaK_a no és prou petita davant de c0c_0 per negligir xx: resolem l’equació de segon grau i ens quedem amb l’arrel positiva.

    x2+1,38⋅10−4 xx^{2}+1{,}38\cdot10^{-4}\,x−1,38⋅10−7=0{}-1{,}38\cdot10^{-7}=0⇒x=[H3O+]{}\Rightarrow x=[\mathrm{H_3O^+}]=3,09⋅10−4 M{}= 3{,}09\cdot10^{-4}\,\mathrm{M}
  3. Calculem el pH.

    pH=−log⁡(3,09⋅10−4)=3,51\mathrm{pH}=-\log(3{,}09\cdot10^{-4})=3{,}51
  4. Massa: massa molar del C3H6O3\mathrm{C_3H_6O_3} i mols que hi ha en 0,5000 L0{,}5000\,\mathrm{L}.

    MM=3⋅12,0+6⋅1,0+3⋅16,0{}= 3\cdot12{,}0+6\cdot1{,}0+3\cdot16{,}0=90,0 g mol−1{}= 90{,}0\,\mathrm{g\,mol^{-1}}mm=1,0⋅10−3 mol L−1⋅0,5000 L⋅90,0 g mol−1{}= 1{,}0\cdot10^{-3}\,\mathrm{mol\,L^{-1}}\cdot0{,}5000\,\mathrm{L}\cdot90{,}0\,\mathrm{g\,mol^{-1}}=0,0450 g{}= 0{,}0450\,\mathrm{g}
  5. Per tenir una concentració exactament coneguda cal un matràs aforat de 500 mL500\,\mathrm{mL}: és material volumètric calibrat per contenir exactament aquest volum quan el líquid arriba a l’enràs. Es dissol l’àcid pesat en una mica d’aigua destil·lada, es passa al matràs i s’enrasa amb aigua destil·lada.

Resultat[H3O+]=3,09⋅10−4 M[\mathrm{H_3O^+}]=3{,}09\cdot10^{-4}\,\mathrm{M} i pH=3,51\mathrm{pH}=3{,}51. Calen 0,0450 g0{,}0450\,\mathrm{g} d’àcid làctic. Material imprescindible: un matràs aforat de 500 mL500\,\mathrm{mL}, perquè conté un volum exacte.

La pauta oficial dona: x=0,00030 Mx=0{,}00030\,\mathrm{M}; pH=3,52\mathrm{pH}=3{,}52; 0,045 g0{,}045\,\mathrm{g}; matràs aforat de 0,5 L0{,}5\,\mathrm{L} (conté un volum exacte)

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Encercleu i anomeneu els grups funcionals presents en les molècules d’àcid làctic (A), de lactida (B) i de les substàncies C i D de la taula de la pàgina següent. Expliqueu què és la quiralitat molecular. Identifiqueu si hi ha algun centre quiral en l’àcid làctic (A) i en la molècula C, i justifiqueu la resposta.

Plantejament Es demanen els grups funcionals de A, B, C i D, què és la quiralitat molecular i si l’àcid làctic (A) i la molècula C tenen algun centre quiral.

  1. A, àcid làctic, CH3−CH(OH)−COOH\mathrm{CH_3{-}CH(OH){-}COOH}: un grup alcohol (−OH\mathrm{-OH}) i un grup àcid carboxílic (−COOH\mathrm{-COOH}).

  2. B, lactida: dos grups èster (−COO−\mathrm{-COO-}) dins de l’anell de sis membres; és un dièster cíclic.

  3. C, HOOC−CH2−CH=CH−CH2−COOH\mathrm{HOOC{-}CH_2{-}CH{=}CH{-}CH_2{-}COOH}: un doble enllaç C=C (alquè) i dos grups àcid carboxílic.

  4. D, CH3−O−CH2−COOH\mathrm{CH_3{-}O{-}CH_2{-}COOH}: un grup èter (−O−\mathrm{-O-}) i un grup àcid carboxílic.

  5. Una molècula és quiral si no es pot superposar a la seva imatge especular; existeix en dues formes, els enantiòmers. Passa, per exemple, quan té un centre quiral: un carboni tetraèdric unit a quatre substituents diferents.

  6. A l’àcid làctic, el C2 està unit a H, OH, CH3\mathrm{CH_3} i COOH, quatre substituents diferents: és un centre quiral (asterisc) i la molècula és quiral.

    CH3−C∗H(OH)−COOH\mathrm{CH_3{-}\overset{*}{C}H(OH){-}COOH}
  7. La molècula C no en té cap: els carbonis CH2\mathrm{CH_2} tenen dos H iguals, i els carbonis del doble enllaç i dels grups COOH no són tetraèdrics (només tenen tres substituents).

ResultatA: alcohol i àcid carboxílic. B: dos èsters (dièster cíclic). C: doble enllaç C=C i dos àcids carboxílics. D: èter i àcid carboxílic. Quiralitat: la molècula no és superposable a la seva imatge especular. L’àcid làctic té un centre quiral, el C2 (unit a H, OH, CH3\mathrm{CH_3} i COOH); la molècula C no en té cap.

La pauta oficial dona: A: alcohol i àcid carboxílic; B: dos èsters cíclics; C: C=C i dos àcids carboxílics; D: èter i àcid carboxílic; quiralitat: no superposable amb la seva imatge especular; A té un centre quiral (C unit a H, OH, CH3\mathrm{CH_3} i COOH); C no en té

c)1,25 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en català

Les molècules C i D són isòmers de l’àcid làctic (A) o de la lactida (B)? En el cas que ho siguin, identifiqueu quin és l’isòmer de l’àcid làctic (A) i quin és l’isòmer de la lactida (B), i indiqueu en cada cas de quin tipus d’isomeria es tracta. Argumenteu les respostes. Escriviu un estereoisòmer geomètric de la molècula C.

Plantejament Es demana si C i D són isòmers de A o de B, quin tipus d’isomeria presenten i un estereoisòmer geomètric de C.

  1. Comptem els àtoms de cada estructura de la taula: D té 3 C, 6 H i 3 O, com l’àcid làctic; C té 6 C, 8 H i 4 O, com la lactida.

    D: CH3−O−CH2−COOH\mathrm{D}:\ \mathrm{CH_3{-}O{-}CH_2{-}COOH}=C3H6O3{}= \mathrm{C_3H_6O_3}C: HOOC−CH2−CH=CH−CH2−COOH\mathrm{C}:\ \mathrm{HOOC{-}CH_2{-}CH{=}CH{-}CH_2{-}COOH}=C6H8O4{}= \mathrm{C_6H_8O_4}
  2. D és isòmer de l’àcid làctic: mateixa fórmula molecular i grups funcionals diferents (un èter en lloc de l’alcohol). Són isòmers estructurals (constitucionals) de funció.

  3. C és isòmer de la lactida: mateixa fórmula i grups funcionals diferents (dos àcids carboxílics i un doble enllaç C=C, davant de dos èsters en un anell). També són isòmers estructurals de funció.

  4. Cada carboni del doble enllaç de C té un H i un CH2COOH\mathrm{CH_2COOH}, de manera que hi ha isomeria geomètrica. La taula dibuixa la forma trans (E), amb els dos CH2COOH\mathrm{CH_2COOH} a costats oposats; el seu estereoisòmer geomètric és la forma cis (Z), amb tots dos al mateix costat (vegeu la figura).

    (Z)-HOOC−CH2−CH=CH−CH2−COOH(Z)\text{-}\mathrm{HOOC{-}CH_2{-}CH{=}CH{-}CH_2{-}COOH}

ResultatD (C3H6O3\mathrm{C_3H_6O_3}) és isòmer de l’àcid làctic i C (C6H8O4\mathrm{C_6H_8O_4}), de la lactida: en tots dos casos, isomeria estructural de funció. La molècula C de la taula és la forma trans (E); el seu estereoisòmer geomètric és la forma cis (Z), amb els dos grups CH2COOH\mathrm{CH_2COOH} al mateix costat del doble enllaç.

La pauta oficial dona: Isòmers estructurals de funció: D de A (C3H6O3\mathrm{C_3H_6O_3}) i C de B (C6H8O4\mathrm{C_6H_8O_4}); C és la forma trans: el seu isòmer geomètric és la cis

Forma cis (Z) de la substància C: doble enllaç C=C amb els dos H al mateix costat i els dos grups CH₂–COOH a l’altre costat, també al mateix costat entre si.

d)1,25 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en català

Al gràfic de la pàgina següent, identifiqueu els principals senyals de l’espectre d’infraroig (IR) que us permetin poder assignar l’espectre a l’àcid làctic (substància A). Indiqueu si hi ha senyals que no apareixerien en l’espectre d’IR de la lactida (substància B), i si en l’espectre d’aquesta substància seria esperable algun senyal més que permetés diferenciar-la. Argumenteu les respostes.

Dades: Masses atòmiques relatives: H = 1,01{,}0; C = 12,012{,}0; O = 16,016{,}0.

Espectre d’infraroig (IR enregistrat en fase gasosa) de l’àcid làctic (substància A): vegeu la figura.

Dades espectroscòpiques a la regió de l’infraroig:

EnllaçInterval de nombre d’ona (cm−1\mathrm{cm^{-1}})
O−H\mathrm{O{-}H}3 6503\,650–3 3003\,300
C−H\mathrm{C{-}H}3 0003\,000–2 8502\,850
C=O\mathrm{C{=}O}1 7501\,750–1 6501\,650
C=C\mathrm{C{=}C}1 6501\,650–1 5001\,500
C−O−C\mathrm{C{-}O{-}C} (èter)1 3001\,300–1 0001\,000
C−O\mathrm{C{-}O} (alcohol)1 2601\,260–1 0001\,000

Plantejament Es demanen les bandes de l’espectre que permeten assignar-lo a l’àcid làctic, quines no sortirien en el de la lactida i si la lactida en donaria alguna de més.

  1. Enllaços de l’àcid làctic: O–H (de l’alcohol i de l’àcid), C–H, C=O (de l’àcid) i C–O. Enllaços de la lactida: C–H, C=O i C–O (el C–O–C dels èsters); no té cap O–H.

  2. Bandes principals de l’espectre, comparades amb la taula: una d’estreta i intensa entre 3 5503\,550 i 3 600 cm−13\,600\,\mathrm{cm^{-1}}, d’O–H (3 6503\,650–3 3003\,300); una cap a 3 0003\,000, de C–H (3 0003\,000–2 8502\,850); la més intensa, entre 1 7501\,750 i 1 8001\,800, de C=O (l’interval de la taula és 1 7501\,750–1 6501\,650: a la gràfica la banda surt una mica per sobre del seu extrem alt), i una altra molt intensa cap a 1 1001\,100, de C–O (1 2601\,260–1 0001\,000). Són els enllaços de l’àcid làctic.

    ≈3 550–3 600 (O−H)\approx3\,550\text{–}3\,600\ (\mathrm{O{-}H})≈3 000 (C−H)\approx3\,000\ (\mathrm{C{-}H})≈1 750–1 800 (C=O)\approx1\,750\text{–}1\,800\ (\mathrm{C{=}O})≈1 100 (C−O)cm−1\approx1\,100\ (\mathrm{C{-}O})\quad\mathrm{cm^{-1}}
  3. La lactida no té O–H: la banda d’entre 3 5503\,550 i 3 600 cm−13\,600\,\mathrm{cm^{-1}} no apareixeria en el seu espectre. Les del C–H, el C=O i el C–O sí que hi serien.

  4. Senyal de més per diferenciar-la: segons la taula, el C–O–C dels èsters de la lactida absorbeix entre 1 3001\,300 i 1 000 cm−11\,000\,\mathrm{cm^{-1}}, la mateixa zona que el C–O de l’alcohol (1 2601\,260–1 0001\,000). No s’espera cap banda nova que la distingeixi amb claredat: la diferència clara és que hi falta la banda O–H.

ResultatÀcid làctic: O–H entre 3 5503\,550 i 3 600 cm−13\,600\,\mathrm{cm^{-1}}, C–H cap a 3 0003\,000, C=O entre 1 7501\,750 i 1 8001\,800 i C–O cap a 1 100 cm−11\,100\,\mathrm{cm^{-1}}. En l’espectre de la lactida no hi hauria la banda O–H; no s’hi espera cap banda nova clara (el C–O–C dels èsters cau a la mateixa zona que el C–O), de manera que la diferència és l’absència de l’O–H.

La pauta oficial dona: Àcid làctic: O–H (≈3 550 cm−1\approx3\,550\,\mathrm{cm^{-1}}), C=O (≈1 750\approx1\,750) i C–O (≈1 100\approx1\,100), i opcional C–H (≈3 000\approx3\,000); la lactida no tindria la banda O–H; C=O, C–O i C–H, comuns

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’àcids i bases així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Àcids i bases· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Química orgànica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.