Amoníac verd: equilibri de síntesi

Exercici 2 · PAU 2025, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

Equilibri químicKc i KpPrincipi de Le ChâtelierArrhenius i catalitzadorsCoincideix amb la pauta

També a Cinètica química

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema3 de 20

Després dels 20

Vols més exercicis d’equilibri químic?

Aquests 20 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

L’amoníac verd no s’obté a partir de les plantes. Per a produir-lo cal aconseguir primer hidrogen verd mitjançant un procés d’electròlisi de l’aigua amb energia elèctrica generada a partir de fonts renovables. Posteriorment, l’hidrogen reacciona amb nitrogen atmosfèric a través d’un procés conegut com a síntesi de Haber-Bosch, que permet l’obtenció d’amoníac en presència d’un catalitzador. Aquest procés no és econòmic per les condicions de pressió i temperatura que requereix i l’ús de catalitzadors. En un reactor d’acer d’una planta pilot s’introdueix una barreja de nitrogen atmosfèric i hidrogen verd i s’escalfa a 1 000 K1\,000\,\mathrm{K}, fins que s’assoleix l’equilibri. N2(g)\mathrm{N_{2}}\mathrm{(g)} + 3 H2(g)\mathrm{H_{2}}\mathrm{(g)} ⇌\rightleftharpoons 2 NH3(g)\mathrm{NH_{3}}\mathrm{(g)} ΔH\Delta H < 0

a) S’analitza el contingut de la mescla. Els resultats obtinguts es mostren a la taula següent:

SubstànciaConcentració en l’equilibri (mol L−1\mathrm{mol\,L^{-1}})
N2(g)\mathrm{N_{2}}\mathrm{(g)}0,1420{,}142
H2(g)\mathrm{H_{2}}\mathrm{(g)}1,841{,}84
NH3(g)\mathrm{NH_{3}}\mathrm{(g)}0,360{,}36

Escriviu l’expressió de la constant d’equilibri en concentracions (KcK_c) de la reacció i calculeu el seu valor a 1 000 K1\,000\,\mathrm{K}. Calculeu també el valor de la constant d’equilibri KpK_p a 1 000 K1\,000\,\mathrm{K}.

[1,25 punts]

b) Responeu raonadament a les preguntes següents: — Per a obtenir un major rendiment de la reacció, és millor dur a terme la reacció a pressions altes o baixes? — El rendiment augmenta a temperatures altes o baixes? — Segons el model cinètic de col·lisions, la reacció es produiria a més velocitat a temperatures altes o baixes?

Dades: Constant universal dels gasos ideals: R = 0,082 atm L K−1 mol−10{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

S’analitza el contingut de la mescla. Els resultats obtinguts es mostren a la taula següent:

SubstànciaConcentració en l’equilibri (mol L−1\mathrm{mol\,L^{-1}})
N2(g)\mathrm{N_{2}}\mathrm{(g)}0,1420{,}142
H2(g)\mathrm{H_{2}}\mathrm{(g)}1,841{,}84
NH3(g)\mathrm{NH_{3}}\mathrm{(g)}0,360{,}36

Escriviu l’expressió de la constant d’equilibri en concentracions (KcK_c) de la reacció i calculeu el seu valor a 1 000 K1\,000\,\mathrm{K}. Calculeu també el valor de la constant d’equilibri KpK_p a 1 000 K1\,000\,\mathrm{K}.

Plantejament L’estequiometria fixa els exponents de la llei d’acció de masses. Relacionem Kp i Kc mitjançant el canvi en mols gasosos.

  1. Utilitzem directament les concentracions d’equilibri donades.

    KcK_c=[NH3]2[N2][H2]3{}= \frac{[\mathrm{NH_3}]^2}{[\mathrm{N_2}][\mathrm{H_2}]^3}=0,3620,142⋅1,843{}= \frac{0{,}36^2}{0{,}142\cdot1{,}84^3}=0,14651{}= 0{,}14651
  2. Hi ha dos mols gasosos de producte davant de quatre de reactius.

    Δng=2−(1+3)=−2\Delta n_g=2-(1+3)=-2
  3. Amb R en atm·L i T en kelvin, obtenim Kp en la convenció de pressions en atmosferes.

    KpK_p=Kc(RT)−2{}= K_c(RT)^{-2}=0,14651(0,082⋅1000)2{}= \frac{0{,}14651}{(0{,}082\cdot1000)^2}=2,1789⋅10−5{}= 2{,}1789\cdot10^{-5}

ResultatKc=0,1465K_c=0{,}1465; Kp=2,179⋅10−5K_p=2{,}179\cdot10^{-5}, amb concentracions en mol/L i pressions en atm.

La pauta oficial dona: Kc = 0,1465; Kp = 2,179 × 10⁻⁵

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Responeu raonadament a les preguntes següents: — Per a obtenir un major rendiment de la reacció, és millor dur a terme la reacció a pressions altes o baixes? — El rendiment augmenta a temperatures altes o baixes? — Segons el model cinètic de col·lisions, la reacció es produiria a més velocitat a temperatures altes o baixes?

Dades: Constant universal dels gasos ideals: R = 0,082 atm L K−1 mol−10{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}.

Plantejament Separem rendiment d’equilibri i velocitat. Le Châtelier prediu la composició final; les col·lisions eficaces expliquen la rapidesa.

  1. La compressió afavoreix el membre amb menys mols de gas: l’amoníac.

    N2+3H2⇌2NH3\mathrm{N_2+3H_2\rightleftharpoons2NH_3}Δng=−2\Delta n_g=-2
  2. La síntesi és exotèrmica, de manera que refredar afavoreix productes i augmenta el rendiment d’equilibri.

    ΔH<0\Delta H<0
  3. Escalfar augmenta la fracció de molècules amb energia suficient per superar la barrera i accelera la reacció, encara que redueixi el rendiment d’equilibri.

ResultatRendiment més gran: pressió alta i temperatura baixa. Velocitat més gran: temperatura alta, per més col·lisions eficaces.

La pauta oficial dona: Pressió alta: més rendiment; temperatura baixa: més rendiment (exotèrmica); temperatura alta: més velocitat

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’equilibri químic així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Equilibri químic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Cinètica química· aquest exercici10 de 15 exàmens
  3. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  4. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  5. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  6. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.