Procés Haber: energia d’enllaç i equilibri

Exercici 3 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

Termoquímica i espontaneïtatEntalpia i llei de HessKc i KpPrincipi de Le ChâtelierLa pauta arrodoneix diferent

També a Equilibri químic

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema6 de 23

Després dels 23

Vols més exercicis de termoquímica i espontaneïtat?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

El 13 d’octubre de 1908, el químic alemany Fritz Haber va registrar la patent del procés que porta el seu nom, amb el qual s’obté amoníac a partir d’hidrogen gasós i nitrogen gasós a pressions altes i en presència d’un catalitzador. L’amoníac que es forma es va separant de la resta de gasos i es va recollint en un recipient. L’amoníac és el segon producte químic més produït al món; el 70 % de la producció es destina a fertilitzants i la resta s’utilitza com a matèria primera per a fabricar plàstics, productes de neteja o tèxtils, entre d’altres.

N2(g)\mathrm{N_2(g)}+3 H2(g)⇌2 NH3(g){}+\mathrm{3\,H_2(g)\rightleftharpoons 2\,NH_3(g)}

a) Expliqueu què és l’energia d’enllaç. Calculeu l’entalpia d’aquesta reacció en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C}. Calculeu també l’energia interna d’aquesta reacció en condicions estàndard a la mateixa temperatura.

[1,25 punts]

b) En un recipient de 2,5 L2{,}5\,\mathrm{L} s’introdueixen 0,9 mol0{,}9\,\mathrm{mol} de N2\mathrm{N_2} i 1,5 mol1{,}5\,\mathrm{mol} de H2\mathrm{H_2}. Una vegada assolit l’equilibri a una determinada temperatura, la concentració de H2\mathrm{H_2} és de 0,2 M0{,}2\,\mathrm{M}. Calculeu la concentració en l’equilibri de NH3\mathrm{NH_3} i de N2\mathrm{N_2}. Raoneu per què aquesta reacció es fa a pressions altes i per què l’amoníac obtingut se separa de la resta de gasos.

Dades: Constant universal dels gasos ideals: R=0,082 atm L K−1 mol−1R=0{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}; R=8,314 J K−1 mol−1R=8{,}314\,\mathrm{J\,K^{-1}\,mol^{-1}}.

EnllaçN≡N\mathrm{N{\equiv}N}H−H\mathrm{H{-}H}N−H\mathrm{N{-}H}
Entalpies d’enllaç a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C} (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}}) i a 1 atm954436388

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu què és l’energia d’enllaç. Calculeu l’entalpia d’aquesta reacció en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C}. Calculeu també l’energia interna d’aquesta reacció en condicions estàndard a la mateixa temperatura.

Plantejament Es demanen la definició d’energia d’enllaç, l’entalpia de la reacció calculada amb les energies d’enllaç i l’energia interna de la reacció a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C}.

  1. L’energia d’enllaç és l’energia que cal aportar per trencar un mol d’enllaços d’un tipus determinat entre àtoms en estat gasós; és la mateixa que es desprèn quan aquest mol d’enllaços es forma.

  2. Es trenquen els enllaços dels reactius (1 N≡N i 3 H–H) i es formen els dels productes: 2 mol de NH3\mathrm{NH_3} tenen 6 enllaços N–H.

    ΔH∘\Delta H^\circ=∑E(trencats){}= \sum E(\text{trencats})−∑E(formats){}-\sum E(\text{formats})
  3. Substituïm les dades de la taula.

    ΔH∘\Delta H^\circ=(954+3⋅436){}= (954+3\cdot436)−6⋅388{}-6\cdot388=2 262−2 328{}= 2\,262-2\,328=−66 kJ mol−1{}= -66\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}
  4. Relació entre entalpia i energia interna: ΔH=ΔU+Δng RT\Delta H=\Delta U+\Delta n_g\,RT, amb Δng\Delta n_g els mols de gas dels productes menys els dels reactius.

    Δng=2−(1+3)=−2\Delta n_g=2-(1+3)=-2
  5. Aïllem ΔU∘\Delta U^\circ amb R=8,314 J K−1 mol−1R=8{,}314\,\mathrm{J\,K^{-1}\,mol^{-1}} (en kJ) i T=298,15 KT=298{,}15\,\mathrm{K}.

    ΔU∘\Delta U^\circ=ΔH∘−Δng R T{}= \Delta H^\circ-\Delta n_g\,R\,T=−66{}= -66−(−2)⋅8,314⋅10−3⋅298,15{}-(-2)\cdot8{,}314\cdot10^{-3}\cdot298{,}15=−66+4,96{}= -66+4{,}96=−61,04 kJ mol−1{}= -61{,}04\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}

ResultatL’energia d’enllaç és l’energia per trencar un mol d’enllaços entre àtoms en estat gasós (la que es desprèn en formar-los). ΔH∘=−66 kJ mol−1\Delta H^\circ=-66\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}} (per cada 2 mol de NH3\mathrm{NH_3}) i ΔU∘=−61,04 kJ mol−1\Delta U^\circ=-61{,}04\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}.

La pauta oficial dona: Energia d’enllaç: la que es desprèn quan es forma un enllaç entre dos àtoms en estat gasós; ΔH∘=−66 kJ mol−1\Delta H^\circ=-66\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}; Δn=−2\Delta n=-2; ΔU∘=−61 044,86 J mol−1\Delta U^\circ=-61\,044{,}86\,\mathrm{J\,mol^{-1}}

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

En un recipient de 2,5 L2{,}5\,\mathrm{L} s’introdueixen 0,9 mol0{,}9\,\mathrm{mol} de N2\mathrm{N_2} i 1,5 mol1{,}5\,\mathrm{mol} de H2\mathrm{H_2}. Una vegada assolit l’equilibri a una determinada temperatura, la concentració de H2\mathrm{H_2} és de 0,2 M0{,}2\,\mathrm{M}. Calculeu la concentració en l’equilibri de NH3\mathrm{NH_3} i de N2\mathrm{N_2}. Raoneu per què aquesta reacció es fa a pressions altes i per què l’amoníac obtingut se separa de la resta de gasos.

Dades: Constant universal dels gasos ideals: R=0,082 atm L K−1 mol−1R=0{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}; R=8,314 J K−1 mol−1R=8{,}314\,\mathrm{J\,K^{-1}\,mol^{-1}}.

EnllaçN≡N\mathrm{N{\equiv}N}H−H\mathrm{H{-}H}N−H\mathrm{N{-}H}
Entalpies d’enllaç a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C} (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}}) i a 1 atm954436388

Plantejament Es demanen les concentracions d’equilibri de NH3\mathrm{NH_3} i de N2\mathrm{N_2} a partir de la d’H2\mathrm{H_2}, i per què el procés es fa a pressió alta i se separa l’amoníac.

  1. Concentracions inicials en el recipient de 2,5 L2{,}5\,\mathrm{L}.

    [N2]0=0,9 mol2,5 L=0,36 M[\mathrm{N_2}]_0=\frac{0{,}9\,\mathrm{mol}}{2{,}5\,\mathrm{L}}=0{,}36\,\mathrm{M}[H2]0=1,5 mol2,5 L=0,60 M[\mathrm{H_2}]_0=\frac{1{,}5\,\mathrm{mol}}{2{,}5\,\mathrm{L}}=0{,}60\,\mathrm{M}
  2. Si reaccionen xx mol/L de N2\mathrm{N_2}, es consumeixen 3x3x d’H2\mathrm{H_2} i es formen 2x2x de NH3\mathrm{NH_3}. Amb la dada de l’H2\mathrm{H_2} a l’equilibri:

    0,60−3x0{,}60-3x=0,2{}= 0{,}2⇒x=0,403{}\Rightarrow x=\frac{0{,}40}{3}=0,1333 M{}= 0{,}1333\,\mathrm{M}
  3. Concentracions d’equilibri:

    [NH3]=2x=0,267 M[\mathrm{NH_3}]=2x=0{,}267\,\mathrm{M}[N2]=0,36−0,1333=0,227 M[\mathrm{N_2}]=0{,}36-0{,}1333=0{,}227\,\mathrm{M}
  4. Pressió alta: segons Le Châtelier, si la pressió augmenta, l’equilibri es desplaça cap on hi ha menys mols de gas. Hi ha 4 mol de gas als reactius i 2 als productes: es forma més amoníac i augmenta el rendiment.

    Δng=2−4=−2\Delta n_g=2-4=-2
  5. Separar l’amoníac: si es retira un producte, la seva concentració baixa, QcQ_c queda per sota de KcK_c i l’equilibri es desplaça cap a la dreta per tornar-ne a formar; la reacció continua i el rendiment augmenta.

    [NH3]↓[\mathrm{NH_3}]\downarrow⇒Qc{}\Rightarrow Q_c<Kc{}< K_c⇒cap a la dreta{}\Rightarrow \text{cap a la dreta}

Resultat[NH3]=0,267 M[\mathrm{NH_3}]=0{,}267\,\mathrm{M} i [N2]=0,227 M[\mathrm{N_2}]=0{,}227\,\mathrm{M}. A pressió alta l’equilibri es desplaça cap al costat amb menys mols de gas, els productes, i retirar l’amoníac el desplaça també cap a la dreta: totes dues coses augmenten el rendiment.

La pauta oficial dona: x=0,333 molx=0{,}333\,\mathrm{mol}; [N2]=0,227 M[\mathrm{N_2}]=0{,}227\,\mathrm{M}; [NH3]=0,266 M[\mathrm{NH_3}]=0{,}266\,\mathrm{M}; la pressió alta i la retirada del NH3\mathrm{NH_3} desplacen l’equilibri cap a la dreta

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de termoquímica i espontaneïtat així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Termoquímica i espontaneïtat· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Equilibri químic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Cinètica química10 de 15 exàmens
  6. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.