Fotocatalitzador de diòxid de titani

Exercici 1 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 2,5 punts

Termoquímica i espontaneïtatEntalpia i llei de HessEntropia i energia de GibbsEnllaç covalent i geometriaLa pauta arrodoneix diferent

També a Enllaç químic i forces intermoleculars

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema4 de 23

Després dels 23

Vols més exercicis de termoquímica i espontaneïtat?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Els fotocatalitzadors són compostos capaços de promoure una reacció química quan són irradiats amb llum i s’apliquen en camps tan diversos com la degradació de contaminants, la producció d’hidrogen verd o la valorització de les emissions de CO2\mathrm{CO_{2}}. Un dels fotocatalitzadors més populars utilitzat en algunes d’aquestes aplicacions és el diòxid de titani (TiO2\mathrm{TiO_{2}}), un semiconductor que absorbeix radiació ultraviolada (UV).

1.1 El TiO2\mathrm{TiO_{2}} es pot obtenir a partir de la reacció següent: TiCl4(l)\mathrm{TiCl_{4}}\mathrm{(l)} + O2(g)\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)} →\rightarrow TiO2(s)\mathrm{TiO_{2}}\mathrm{(s)} + 2 Cl2(g)\mathrm{Cl_{2}}\mathrm{(g)} Calculeu la variació d’energia lliure de Gibbs estàndard d’aquesta reacció a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C. Indiqueu si es tracta d’un procés espontani en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C, i determineu en quin interval de temperatures ho serà, si assumim que l’entalpia i l’entropia de la reacció no varien amb la temperatura.

[1,25 punts]

1.2 Alguns dels contaminants que poden ser degradats mitjançant l’acció del diòxid de titani sota irradiació amb llum UV són el diclorometà (CH2Cl2\mathrm{CH_{2}Cl_{2}}), el dibromometà (CH2Br2\mathrm{CH_{2}Br_{2}}) o el tetracloroetè (C2Cl4\mathrm{C_{2}Cl_{4}}). Representeu les estructures de Lewis d’aquests tres compostos organohalogenats i predigueu quina serà la seva geometria segons la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV). En el cas del tetracloroetè, digueu quina serà la geometria al voltant de cadascun dels àtoms de carboni de la molècula. Expliqueu de manera justificada si el tetracloroetè és un compost polar o no.

Dades: Nombres atòmics: Z(H)=1Z(\mathrm{H})=1; Z(C)=6Z(\mathrm{C})=6; Z(Cl)=17Z(\mathrm{Cl})=17; Z(Br)=35Z(\mathrm{Br})=35. Electronegativitat segons l’escala de Pauling: H = 2,202{,}20; C = 2,552{,}55; Cl = 3,163{,}16; Br = 2,962{,}96.

SubstànciaTiCl4(l)\mathrm{TiCl_{4}}\mathrm{(l)}O2(g)\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)}TiO2(s)\mathrm{TiO_{2}}\mathrm{(s)}Cl2(g)\mathrm{Cl_{2}}\mathrm{(g)}
Entalpia estàndard de formació a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C ΔHf∘\Delta H_f^\circ (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}})−763,2-763{,}20,00{,}0−944,0-944{,}00,00{,}0
Entropia estàndard absoluta a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C S∘S^\circ (J mol−1 K−1\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}})+353,2+353{,}2+205,0+205{,}0+51,0+51{,}0+223,0+223{,}0

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.1 1,25 punts1.2 1,25 punts

1.11,25 punts

Apartat 1.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.1 a l’enunciat oficial, en català

El TiO2\mathrm{TiO_{2}} es pot obtenir a partir de la reacció següent: TiCl4(l)\mathrm{TiCl_{4}}\mathrm{(l)} + O2(g)\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)} →\rightarrow TiO2(s)\mathrm{TiO_{2}}\mathrm{(s)} + 2 Cl2(g)\mathrm{Cl_{2}}\mathrm{(g)} Calculeu la variació d’energia lliure de Gibbs estàndard d’aquesta reacció a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C. Indiqueu si es tracta d’un procés espontani en condicions estàndard a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C, i determineu en quin interval de temperatures ho serà, si assumim que l’entalpia i l’entropia de la reacció no varien amb la temperatura.

Plantejament Calculem entalpia i entropia de reacció per diferència entre productes i reactius. Després apliquem Gibbs, mantenint unitats coherents.

  1. Sumem les entalpies amb els seus coeficients.

    ΔH∘\Delta H^\circ=(−944,0+2⋅0){}= (-944{,}0+2\cdot0)−(−763,2+0){}-(-763{,}2+0)=−180,8 kJ mol−1{}= -180{,}8\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}
  2. Fem el mateix amb les entropies absolutes.

    ΔS∘\Delta S^\circ=(51,0+2⋅223,0){}= (51{,}0+2\cdot223{,}0)−(353,2+205,0){}-(353{,}2+205{,}0)=−61,2 J mol−1 K−1{}= -61{,}2\,\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}}
  3. Convertim els graus Celsius a kelvin sense arrodonir. El terme entròpic s’ha de passar a kJ.

    T=25+273,15=298,15 KT=25+273{,}15=298{,}15\,\mathrm KΔG∘\Delta G^\circ=−180,8{}= -180{,}8−298,15(−0,0612){}-298{,}15(-0{,}0612)=−162,55 kJ mol−1{}= -162{,}55\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}
  4. Com que entalpia i entropia són negatives, el procés és favorable per sota de la temperatura de canvi de signe. A la frontera no hi ha força impulsora estàndard.

    ΔG∘\Delta G^\circ<0  ⟺  T{}< 0\iff T<−180800−61,2{}< \frac{-180800}{-61{,}2}=2954,2 K{}= 2954{,}2\,\mathrm K

ResultatΔG∘=−162,55 kJ mol−1\Delta G^\circ=-162{,}55\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}: espontània a 25 °C. Interval: 0<T<2954,2 K0<T<2954{,}2\,\mathrm K, suposant constants entalpia, entropia i fases.

La pauta oficial dona: ΔH° = -180,8 kJ/mol; ΔS° = -61,2 J/(mol·K); ΔG° = -162,56 kJ/mol; espontània a 25 °C i per a T < 2954,2 K

1.21,25 punts

Apartat 1.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.2 a l’enunciat oficial, en català

Alguns dels contaminants que poden ser degradats mitjançant l’acció del diòxid de titani sota irradiació amb llum UV són el diclorometà (CH2Cl2\mathrm{CH_{2}Cl_{2}}), el dibromometà (CH2Br2\mathrm{CH_{2}Br_{2}}) o el tetracloroetè (C2Cl4\mathrm{C_{2}Cl_{4}}). Representeu les estructures de Lewis d’aquests tres compostos organohalogenats i predigueu quina serà la seva geometria segons la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV). En el cas del tetracloroetè, digueu quina serà la geometria al voltant de cadascun dels àtoms de carboni de la molècula. Expliqueu de manera justificada si el tetracloroetè és un compost polar o no.

Dades: Nombres atòmics: Z(H)=1Z(\mathrm{H})=1; Z(C)=6Z(\mathrm{C})=6; Z(Cl)=17Z(\mathrm{Cl})=17; Z(Br)=35Z(\mathrm{Br})=35. Electronegativitat segons l’escala de Pauling: H = 2,202{,}20; C = 2,552{,}55; Cl = 3,163{,}16; Br = 2,962{,}96.

SubstànciaTiCl4(l)\mathrm{TiCl_{4}}\mathrm{(l)}O2(g)\mathrm{O_{2}}\mathrm{(g)}TiO2(s)\mathrm{TiO_{2}}\mathrm{(s)}Cl2(g)\mathrm{Cl_{2}}\mathrm{(g)}
Entalpia estàndard de formació a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C ΔHf∘\Delta H_f^\circ (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}})−763,2-763{,}20,00{,}0−944,0-944{,}00,00{,}0
Entropia estàndard absoluta a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm C S∘S^\circ (J mol−1 K−1\mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}})+353,2+353{,}2+205,0+205{,}0+51,0+51{,}0+223,0+223{,}0

Plantejament Distribuïm els electrons de valència en enllaços i parells solitaris; després comptem dominis al voltant de cada carboni.

  1. CH₂Cl₂ i CH₂Br₂ tenen vint electrons de valència. C forma quatre enllaços simples; cada halogen té tres parells solitaris (figura).

    Ne=4+2+2⋅7=20N_e=4+2+2\cdot7=20
  2. Quatre dominis enllaçants sense parells solitaris en C donen una distribució tetraèdrica en totes dues molècules.

    AX4\mathrm{AX_4}
  3. C₂Cl₄ té un doble enllaç entre carbonis i dos enllaços C–Cl per carboni. Cada Cl té tres parells solitaris. El doble enllaç compta com un domini.

    Cl2C=CCl2\mathrm{Cl_2C=CCl_2}Ne=2⋅4+4⋅7=36N_e=2\cdot4+4\cdot7=36AX3\mathrm{AX_3}
  4. La geometria plana i simètrica del tetracloroetè cancel·la els dipols C–Cl encara que cada enllaç sigui polar.

    ∑μ⃗enllac¸=0⃗\sum\vec\mu_{\text{enllaç}}=\vec0

ResultatCH₂Cl₂ i CH₂Br₂: tetraèdriques. C₂Cl₄: trigonal plana al voltant de cada C; molècula apolar. En tots els casos, cada Cl o Br conserva tres parells solitaris.

La pauta oficial dona: CH₂Cl₂ i CH₂Br₂: tetraèdriques; C₂Cl₄: plana triangular al voltant de cada C, apolar

Estructures de Lewis. CH₂X₂ (X = Cl o Br): carboni central amb dos H i dos X units per enllaços simples; cada X té tres parells solitaris. C₂Cl₄: dos carbonis units per un doble enllaç, cadascun amb dos Cl; cada Cl té tres parells solitaris.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de termoquímica i espontaneïtat així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Termoquímica i espontaneïtat· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Enllaç químic i forces intermoleculars· aquest exercici7 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  8. Química orgànica10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.