Alquè C₄H₈: isòmers i monòmers de polímers

Exercici 7 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Química orgànicaIsomeriaFormulacióPolímersCoincideix amb la pauta

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 7

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema13 de 16

Un alquè de fórmula molecular C4H8\mathrm{C_4H_8} és un gas incolor que es troba en el petroli cru. Aquest alquè es pot usar com a monòmer per a produir polibutè, però aquest polímer resulta més car que les seves alternatives amb cadenes més curtes de carboni, com el polipropilè.

a) Escriviu la fórmula semidesenvolupada i el nom de tots els possibles isòmers estructurals i geomètrics de l’alquè amb fórmula molecular C4H8\mathrm{C_4H_8}. Expliqueu què és una molècula quiral i escriviu la fórmula semidesenvolupada d’un exemple de molècula quiral.

[1,25 punts]

b) Escriviu, a sota de les figures següents, les fórmules semidesenvolupades i els noms dels monòmers a partir dels quals es formen els polímers A, B i C. Anomeneu els polímers A, B i C. El polímer D s’obté per reacció de l’àcid hexandioic (HOOC−(CH2)4−COOH\mathrm{HOOC{-}(CH_2)_4{-}COOH}) i l’hexan-1,6-diamina (H2N−(CH2)6−NH2\mathrm{H_2N{-}(CH_2)_6{-}NH_2}). Expliqueu mitjançant quin tipus de reacció de polimerització s’obtenen els polímers A, B, C i D i justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

Quatre unitats repetitives entre claudàtors amb subíndex n. A: –CH₂–CH₂–. B: –CH(CH₃)–CH₂–. C: –CH₂–CHCl–. D, retolat niló 6,6, en fórmula d’esquelet: –CO–(CH₂)₄–CO–NH–(CH₂)₆–NH–.Quatre unitats repetitives entre claudàtors amb subíndex n. A: –CH₂–CH₂–. B: –CH(CH₃)–CH₂–. C: –CH₂–CHCl–. D, retolat niló 6,6, en fórmula d’esquelet: –CO–(CH₂)₄–CO–NH–(CH₂)₆–NH–.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Escriviu la fórmula semidesenvolupada i el nom de tots els possibles isòmers estructurals i geomètrics de l’alquè amb fórmula molecular C4H8\mathrm{C_4H_8}. Expliqueu què és una molècula quiral i escriviu la fórmula semidesenvolupada d’un exemple de molècula quiral.

Plantejament Es demanen tots els alquens C4H8\mathrm{C_4H_8} (isòmers estructurals i geomètrics) amb la fórmula semidesenvolupada i el nom, què és una molècula quiral i un exemple.

  1. Amb quatre carbonis i un doble enllaç hi ha dues cadenes possibles, la lineal i la ramificada. En la lineal, el doble enllaç pot ser a l’extrem o al mig: isòmers de posició.

    CH2=CH−CH2−CH3 (but-1-eˋ)\mathrm{CH_2{=}CH{-}CH_2{-}CH_3}\ (\text{but-1-è})CH3−CH=CH−CH3 (but-2-eˋ)\mathrm{CH_3{-}CH{=}CH{-}CH_3}\ (\text{but-2-è})
  2. La cadena ramificada dona el metilpropè, isòmer de cadena dels anteriors.

    CH2=C(CH3)−CH3 (metilpropeˋ)\mathrm{CH_2{=}C(CH_3){-}CH_3}\ (\text{metilpropè})
  3. Isomeria geomètrica: cal que cada carboni del doble enllaç tingui dos substituents diferents. Només ho compleix el but-2-è (cada carboni té un H i un CH3\mathrm{CH_3}): hi ha la forma cis, amb els dos CH3\mathrm{CH_3} al mateix costat, i la trans, amb els CH3\mathrm{CH_3} a costats oposats. El but-1-è i el metilpropè tenen un carboni del doble enllaç amb dos H i no en tenen.

    cis-but-2-eˋ (Z)\textit{cis}\text{-but-2-è}\ (Z)trans-but-2-eˋ (E)\textit{trans}\text{-but-2-è}\ (E)
  4. En total, quatre alquens: but-1-è, cis-but-2-è, trans-but-2-è i metilpropè.

  5. Una molècula és quiral si no es pot superposar a la seva imatge especular, com la mà dreta i l’esquerra; existeix en dues formes, els enantiòmers. El cas habitual és una molècula amb un carboni asimètric o estereocentre: un carboni tetraèdric unit a quatre substituents diferents.

  6. Exemple: el butan-2-ol. El seu C2 està unit a H, OH, CH3\mathrm{CH_3} i CH2CH3\mathrm{CH_2CH_3}, quatre substituents diferents (l’asterisc marca l’estereocentre).

    CH3−C∗H(OH)−CH2−CH3\mathrm{CH_3{-}\overset{*}{C}H(OH){-}CH_2{-}CH_3}

ResultatCH2=CH−CH2−CH3\mathrm{CH_2{=}CH{-}CH_2{-}CH_3} (but-1-è); CH3−CH=CH−CH3\mathrm{CH_3{-}CH{=}CH{-}CH_3} cis i trans (cis-but-2-è i trans-but-2-è); CH2=C(CH3)−CH3\mathrm{CH_2{=}C(CH_3){-}CH_3} (metilpropè). Molècula quiral: no és superposable a la seva imatge especular, per exemple perquè té un carboni unit a quatre substituents diferents. Exemple: butan-2-ol, CH3−CH(OH)−CH2−CH3\mathrm{CH_3{-}CH(OH){-}CH_2{-}CH_3}.

La pauta oficial dona: but-1-è, metilpropè, cis-but-2-è i trans-but-2-è; quiral: carboni tetraèdric amb quatre substituents diferents (estereocentre); exemple: qualsevol molècula amb un carboni així

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Escriviu, a sota de les figures següents, les fórmules semidesenvolupades i els noms dels monòmers a partir dels quals es formen els polímers A, B i C. Anomeneu els polímers A, B i C. El polímer D s’obté per reacció de l’àcid hexandioic (HOOC−(CH2)4−COOH\mathrm{HOOC{-}(CH_2)_4{-}COOH}) i l’hexan-1,6-diamina (H2N−(CH2)6−NH2\mathrm{H_2N{-}(CH_2)_6{-}NH_2}). Expliqueu mitjançant quin tipus de reacció de polimerització s’obtenen els polímers A, B, C i D i justifiqueu la resposta.

Plantejament Es demanen el monòmer (fórmula i nom) i el nom dels polímers A, B i C, i el tipus de polimerització de A, B, C i D, justificat.

  1. A, B i C tenen una cadena només de carbonis amb una unitat repetitiva de dos carbonis: provenen d’un alquè en què s’obre el doble enllaç. A prové de l’etè i és el polietilè.

    CH2=CH2 (eteˋ)→polietileˋ\mathrm{CH_2{=}CH_2}\ (\text{etè})\rightarrow\text{polietilè}
  2. B porta un CH3\mathrm{CH_3} cada dos carbonis: prové del propè i és el polipropilè.

    CH2=CH−CH3 (propeˋ)→polipropileˋ\mathrm{CH_2{=}CH{-}CH_3}\ (\text{propè})\rightarrow\text{polipropilè}
  3. C porta un Cl cada dos carbonis: prové del cloroetè (clorur de vinil) i és el policlorur de vinil (PVC).

    CH2=CHCl (cloroeteˋ)\mathrm{CH_2{=}CHCl}\ (\text{cloroetè})→policlorur de vinil{}\rightarrow \text{policlorur de vinil}
  4. A, B i C s’obtenen per polimerització d’addició: el doble enllaç C=C de cada monòmer s’obre i els monòmers s’uneixen uns amb altres sense perdre cap àtom, de manera que la unitat repetitiva té la mateixa fórmula que el monòmer.

    n CH2=CH2n\,\mathrm{CH_2{=}CH_2}→[−CH2−CH2−]n{}\rightarrow [{-}\mathrm{CH_2{-}CH_2}{-}]_n
  5. D, el niló 6,6, s’obté per polimerització de condensació: cada grup −COOH\mathrm{-COOH} de l’àcid hexandioic reacciona amb un grup −NH2\mathrm{-NH_2} de l’hexan-1,6-diamina, es forma un enllaç amida (−CO−NH−\mathrm{-CO{-}NH-}) i s’allibera una molècula d’aigua. Com que cada monòmer té dos grups reactius, la cadena creix pels dos extrems: és una poliamida.

    n HOOC−(CH2)4−COOHn\,\mathrm{HOOC{-}(CH_2)_4{-}COOH}+n H2N−(CH2)6−NH2{}+n\,\mathrm{H_2N{-}(CH_2)_6{-}NH_2}→[−CO−(CH2)4−CO−NH−(CH2)6−NH−]n{}\rightarrow [{-}\mathrm{CO{-}(CH_2)_4{-}CO{-}NH{-}(CH_2)_6{-}NH}{-}]_n+2n H2O{}+2n\,\mathrm{H_2O}

ResultatA, polietilè: monòmer etè, CH2=CH2\mathrm{CH_2{=}CH_2}. B, polipropilè: monòmer propè, CH2=CH−CH3\mathrm{CH_2{=}CH{-}CH_3}. C, policlorur de vinil (PVC): monòmer cloroetè (clorur de vinil), CH2=CHCl\mathrm{CH_2{=}CHCl}. A, B i C: polimerització d’addició (s’obre el doble enllaç i no es perd cap molècula). D (niló 6,6): polimerització de condensació, amb formació d’enllaços amida i eliminació d’aigua.

La pauta oficial dona: A: etè, polietilè; B: propè, polipropilè; C: cloroetè (clorur de vinil), policlorur de vinil; A, B i C: addició; D: condensació (s’eliminen molècules petites)

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de química orgànica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Química orgànica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.