2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3La tradició catalana
5 puntsDona les idees que demana la pautaTorna al tema7 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema de catalanisme polític?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLa tradició catalana
Ell [Déu] solament té poder de crear i restaurar els pobles […]. Mes venint al cas particular del regionalisme, la raó i l’experiència ens demostraran que la religió ha d’ésser la restauradora, i que sens ella és impossible fer cosa de durada i sòlida. Havem fet notar la importància que el sentiment té en el regionalisme, de manera que, apagada aquella afecció de l’ànima, la regió per si mateixa es desvaneix. El sentiment de la naturalesa es troba també en l’amor regional; mes aquell cerca son complement natural en el pensament religiós, i en ell troba l’eficàcia pràctica per a arreglar la vida. Amem la vall en què nasquérem, la vila en què veiérem la primera llum, l’encontrada del nostre origen; mes aquesta amor quedarà vençuda per les magnificiències del luxe i la seducció dels plaers, si dit sentiment d’amor al país nadiu no està consagrat per la religió.
Font: Josep Torras i Bages. La tradició catalana: Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català. Barcelona: La Ilustración, 1892.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Expliqueu la idea principal que conté la font.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu el catalanisme catòlic conservador, la seva figura més important i DOS dels fets principals del catalanisme fins al 1898.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu raonadament DUES de les causes del sorgiment del moviment catalanista durant el segle XIX.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal identificar el tipus de font i dir de què tracta el fragment de La tradició catalana.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets: es va publicar el 1892, quan naixia el catalanisme polític. Per la naturalesa, és un text de caràcter polític i religiós, un fragment d’un llibre.
L’autor és Josep Torras i Bages, un eclesiàstic que el 1899 seria nomenat bisbe de Vic, i el llibre és La tradició catalana. Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català (Barcelona, 1892). Tracta del paper de la religió en el regionalisme: per a l’autor, la fe catòlica és la que dona força i durada a l’amor a la terra i, per tant, la que configura la manera de ser dels catalans.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar el text en la seva etapa històrica, amb les dates.
La resposta
El text se situa en la Restauració (1875-1931), en la seva primera gran etapa, que es clou amb la crisi del 1898 o el 1902. Eren els anys del sistema canovista, en què conservadors i liberals s’alternaven al govern gràcies al caciquisme.
A Catalunya, la Renaixença havia reivindicat la llengua i la cultura catalanes, i als anys vuitanta i noranta naixia el catalanisme polític, amb dues tendències: la progressista i republicana de Valentí Almirall i la catòlica i conservadora, de la qual Torras i Bages va ser el gran ideòleg. El 1892, el mateix any del llibre, la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Expliqueu la idea principal que conté la font.
Plantejament Cal explicar la idea principal del text: el paper de la religió en el regionalisme.
La resposta
La idea principal és que la religió catòlica és la que vertebra el regionalisme. Segons Torras i Bages, només Déu pot crear i restaurar els pobles, i per això la restauració de Catalunya ha de ser religiosa: sense religió no es pot fer res sòlid ni durador.
El regionalisme es basa en un sentiment, l’amor a la terra on s’ha nascut, però aquest sentiment, tot sol, és feble: es desfà davant de les temptacions mundanes, com el luxe i els plaers. Només quan la religió el consagra, l’amor al país adquireix consistència. És una visió conservadora i tradicionalista del catalanisme, que identificava Catalunya amb la fe catòlica.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
2.aEl catalanisme catòlic i conservador fins al 18982,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu el catalanisme catòlic conservador, la seva figura més important i DOS dels fets principals del catalanisme fins al 1898.
Plantejament Cal explicar el catalanisme catòlic i conservador, la figura de Torras i Bages i dos fets principals del catalanisme anteriors al 1898.
La resposta, corregida al marge
A finals del segle XIX va néixer un catalanisme d’arrel catòlica i conservadora. Defensava la família, la propietat i la religió com a fonaments de la societat catalana, i veia en les tradicions, el dret civil català i les institucions històriques l’esperit propi de Catalunya. Rebutjava el liberalisme centralista i l’uniformisme de l’Estat, però també les idees revolucionàries, i volia una Catalunya autònoma dins d’Espanya, ordenada segons la tradició.
La figura més important d’aquest catalanisme va ser Josep Torras i Bages, eclesiàstic i, des del 1899, bisbe de Vic. El 1892 va publicar La tradició catalana, la seva obra principal, on defensava que la religió és la base de la identitat catalana i de l’amor al país; d’aquí la frase que se li atribueix: «Catalunya serà cristiana o no serà». El seu pensament va influir en el catalanisme conservador que després representaria la Lliga Regionalista.
El primer fet és el Memorial de Greuges (1885). Valentí Almirall, des del Centre Català, en va impulsar la redacció, i una comissió de representants de la societat catalana el va lliurar al rei Alfons XII. Protestava contra els projectes del govern que perjudicaven Catalunya, com el tractat comercial que es negociava amb el Regne Unit, que amenaçava la indústria tèxtil, i la unificació del dret civil, i demanava respectar les institucions i el dret propis. Va ser la primera gran acció unitària del catalanisme.
El segon fet són les Bases de Manresa (1892). La Unió Catalanista, una federació d’entitats catalanistes creada el 1891, va reunir una assemblea a Manresa que va aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Proposaven una Catalunya autònoma dins d’Espanya, amb unes Corts catalanes elegides per sufragi corporatiu, el català com a única llengua oficial i el dret civil propi. Era un projecte conservador i tradicionalista, amb protagonistes com Lluís Domènech i Montaner, que presidia l’assemblea, i Enric Prat de la Riba, que n’era un dels secretaris, i va ser el primer programa polític del catalanisme.
Les Bases i La tradició catalana són del mateix any i comparteixen la mateixa visió: una Catalunya amb personalitat pròpia, fonamentada en la tradició, la religió i el dret històric, que el catalanisme conservador defensaria durant les dècades següents.
2.bPer què neix el catalanisme2,5 punts


Expliqueu raonadament DUES de les causes del sorgiment del moviment catalanista durant el segle XIX.
Plantejament Cal explicar, raonant-les, dues causes del naixement del catalanisme al segle XIX.
La resposta, corregida al marge
La primera causa és cultural: la Renaixença. Des de la publicació de l’oda La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, el 1833, escriptors i intel·lectuals van reivindicar el català com a llengua de cultura, van recuperar la història de Catalunya i el 1859 van restaurar els Jocs Florals. La Renaixença va crear una consciència de Catalunya com a poble amb una llengua i una història pròpies.
Aquest sentiment no es va quedar en les elits. Els cors de Josep Anselm Clavé, que des de mitjan segle reunien obrers i artesans per cantar en català, van portar l’amor a la llengua i al país a les classes populars. Així es va anar preparant el terreny perquè aquell catalanisme cultural es convertís en un moviment polític a partir dels anys vuitanta.
La segona causa és econòmica: la defensa dels interessos de la indústria catalana. Catalunya era el principal centre industrial d’Espanya, sobretot tèxtil, i la seva burgesia necessitava aranzels proteccionistes que la protegissin de la competència dels productes britànics. Els governs de Madrid, però, eren més sensibles als interessos agraris i comercials i a vegades aprovaven mesures lliurecanvistes, com l’aranzel Figuerola del 1869 o el tractat comercial que es negociava amb el Regne Unit el 1885.
Els industrials catalans van arribar a la conclusió que un Estat centralista, que no tenia en compte els interessos econòmics de Catalunya, ofegava el país, i van reclamar que Catalunya tingués veu i un cert autogovern per defensar-los. Per això bona part de la burgesia va acabar donant suport al catalanisme polític. La cultura de la Renaixença i els interessos econòmics es van unir així en un mateix moviment, que a finals de segle ja tenia un programa propi, les Bases de Manresa (1892).
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Catalanisme políticLa Renaixença i el primer catalanismeCatalanisme conservadorCatalanisme progressista i republicàLa Lliga i Solidaritat CatalanaLa MancomunitatRepublicanisme i lerrouxismeLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de catalanisme polític així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat