Memorial de Greuges del 1885

Exercici 3 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 5 punts

Catalanisme políticCatalanisme progressista i republicàCatalanisme conservadorLa Renaixença i el primer catalanismeDona les idees que demana la pauta

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Memorial de Greuges del 1885

5 puntsDona les idees que demana la pauta

Memorial de Greuges del 1885

No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, i encara menys d’atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; però entenem que per a aconseguir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per a substituir-la per la del centre, sinó que creiem que és convenient, alhora que just, donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d’Espanya per tal que d’arreu de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.

[…]

Ho desitgem no sols per a Catalunya, sinó per a totes les províncies d’Espanya; i si parlem en nom de Catalunya és perquè som catalans i perquè en aquests moments sentim com mai els mals que ens causa el centralisme.

Senyor, hom ens arrabassà el nostre sistema administratiu, que avui dia les nacions cultes d’Europa consideren bo i imiten, per a substituir-lo de primer pel sistema castellà, i avui dia per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès.

Només podem fer servir la nostra llengua a casa nostra i en converses familiars; desterrada de les escoles, ho ha estat després de la contractació pública i també dels tribunals, on sovint, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges.

Font: Memorial de Greuges, lliurat al rei Alfons XII, a Madrid, el 10 de març de 1885.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Comenteu DUES de les idees que conté la font.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui el va redactar i quin n’era el contingut. Expliqueu raonadament quines diferències hi ha entre el Memorial de Greuges i les Bases de Manresa, i també què van ser les Bases, què s’hi proposava i qui les va promoure.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu els dos grans corrents del catalanisme durant la primera etapa de la Restauració i les figures del bisbe Josep Torras i Bages i de Valentí Almirall. Expliqueu també els fets principals del catalanisme des del 1875 fins al lliurament del Memorial de Greuges, sense explicar aquest últim.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa del document, a qui es va adreçar i quan, i explicar de què es queixa.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és un text: el fragment d’un memorial, és a dir, d’un escrit de queixa i de petició adreçat al rei.

2

És el Memorial de Greuges, que una comissió de representants catalans va lliurar al rei Alfons XII a Madrid el 10 de març de 1885. Hi exposen els greuges, és a dir, les queixes, de Catalunya: el centralisme ofega la vida de les regions, el sistema administratiu propi s’ha substituït pel castellà i després per una còpia del francès, i el català s’ha desterrat de l’escola, de la contractació i dels tribunals. Tot i això, proclamen la seva fidelitat a la unitat d’Espanya.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar el Memorial en la seva etapa històrica, amb les dates, i en el moviment polític del qual forma part.

La resposta

El Memorial se situa el 1885, en el règim de la Restauració (1875-1931), dins la seva primera etapa (1875-1898), quan conservadors i liberals s’alternaven al govern sota la Constitució del 1876, que organitzava un Estat molt centralista.

És també el moment del naixement del catalanisme polític, que passava de la defensa cultural de la Renaixença a les reivindicacions polítiques. El Memorial va sorgir de la protesta contra dos projectes del govern: un tractat comercial amb el Regne Unit, que amenaçava la indústria catalana, i la unificació del Codi civil, que posava en perill el dret civil català.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Comenteu DUES de les idees que conté la font.

Plantejament Cal comentar dues de les idees que exposa el Memorial.

La resposta, corregida al marge

12

La primera idea és la crítica al centralisme. Els autors no volen trencar la unitat d’Espanya; al contrari, diuen que la volen enfortir, però creuen que el camí no és «ofegar i destruir la vida regional» en benefici del centre, sinó deixar que les províncies es desenvolupin lliurement. És el plantejament regionalista del primer catalanisme: una Espanya més forta perquè les regions tenen vida pròpia.

5

La segona idea és la situació de la llengua. El català només es pot fer servir a casa i en la conversa familiar: s’ha desterrat de les escoles, de la contractació pública i dels tribunals, on sovint jutges i testimonis no s’entenen. El Memorial denuncia així que la llengua del país no té cap reconeixement oficial, una reivindicació que el catalanisme mantindria des d’aleshores.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.aDel Memorial de Greuges a les Bases de Manresa2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui el va redactar i quin n’era el contingut. Expliqueu raonadament quines diferències hi ha entre el Memorial de Greuges i les Bases de Manresa, i també què van ser les Bases, què s’hi proposava i qui les va promoure.

Plantejament Cal explicar què era el Memorial de Greuges, qui el va redactar i què demanava; què van ser les Bases de Manresa, qui les va promoure i què proposaven, i raonar en què es diferencien tots dos documents.

La resposta, corregida al marge

1

Valentí Almirall, que venia del republicanisme federal, havia organitzat el Primer Congrés Catalanista (1880) i el 1882 havia fundat el Centre Català, la primera entitat política del catalanisme, que volia aplegar catalanistes de totes les tendències. Des del Centre Català va impulsar el Memorial de Greuges, que ell mateix va redactar en bona part i que una comissió va lliurar al rei Alfons XII el 10 de març de 1885.

El Memorial era alhora un document de reivindicació i de protesta. Denunciava que la monarquia no atenia Catalunya ni administrativament ni políticament, i demanava el respecte i la restitució de les llibertats perdudes, en especial el dret civil propi i la llengua. També protestava contra mesures concretes del govern, com els tractats comercials que obrien el mercat espanyol als productes estrangers, i defensava el proteccionisme que reclamava la indústria catalana.

2

Set anys més tard, el 1892, la Unió Catalanista, una federació d’entitats catalanistes creada el 1891, va aprovar a Manresa les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com a Bases de Manresa. Les van promoure els sectors conservadors del catalanisme, amb Lluís Domènech i Montaner com a president de l’assemblea i Enric Prat de la Riba com a secretari.

Les Bases eren un projecte d’autonomia per a Catalunya dins de l’Estat espanyol. El poder central es reservava les relacions exteriors, l’exèrcit, les duanes i les grans obres públiques, i Catalunya tindria les seves Corts, un poder executiu i uns tribunals propis, i el català com a única llengua oficial. Però era un projecte molt conservador: les Corts catalanes s’elegirien per sufragi corporatiu, restringit als caps de casa agrupats per oficis i professions, i no per sufragi universal.

La diferència entre els dos documents és clara. El Memorial era un text reivindicatiu, adreçat al rei, que recollia queixes generals i conjunturals contra la política del govern i no proposava cap organització política nova. Les Bases, en canvi, eren una carta constitucional regional: un programa articulat que definia com s’havia d’organitzar i governar Catalunya. Entre l’un i l’altre, el catalanisme havia passat de la protesta a la proposta i, alhora, de la direcció progressista d’Almirall a la conservadora de la Unió Catalanista.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bTorras i Bages, Almirall i el primer catalanisme2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu els dos grans corrents del catalanisme durant la primera etapa de la Restauració i les figures del bisbe Josep Torras i Bages i de Valentí Almirall. Expliqueu també els fets principals del catalanisme des del 1875 fins al lliurament del Memorial de Greuges, sense explicar aquest últim.

Plantejament Cal explicar el corrent conservador i catòlic i el progressista del primer catalanisme a través de Torras i Bages i d’Almirall, i els fets principals del catalanisme del 1875 al 1885.

La resposta, corregida al marge

Durant la primera etapa de la Restauració, el catalanisme va passar de la Renaixença literària i cultural, que havia restaurat els Jocs Florals el 1859, a l’acció política. En aquest pas es van definir dos grans corrents: un de conservador i catòlic, i un altre de progressista i laic, que procedia del republicanisme federal.

1

El corrent conservador tenia un nucli important a Vic, d’on li ve el nom de vigatanisme: un grup de clergues i intel·lectuals catòlics, com el canonge Jaume Collell, que des del setmanari La Veu del Montserrat defensava una Catalunya tradicional i catòlica. La seva gran figura va ser Josep Torras i Bages, que el 1899 va ser nomenat bisbe de Vic.

A La tradició catalana (1892), Torras i Bages va definir un catalanisme catòlic i conservador: Catalunya era una nació forjada pel cristianisme, i la seva identitat es basava en la religió, la família i la propietat, uns fonaments que el liberalisme centralista posava en perill. Se li atribueix la frase «Catalunya serà cristiana o no serà». Aquest regionalisme tradicionalista va influir molt en el catalanisme conservador posterior.

2

L’altre corrent el va encapçalar Valentí Almirall (1841-1904). Havia estat republicà federal, seguidor de Pi i Margall, però el fracàs de la Primera República el va portar a defensar un catalanisme progressista, laic i democràtic, independent dels partits espanyols. El 1879 va fundar el Diari Català, el primer diari en català, i el 1880 va organitzar el Primer Congrés Catalanista.

El 1882 Almirall va fundar el Centre Català, una entitat política que volia unir tots els catalanistes al marge dels partits espanyols, i el 1886 va publicar Lo catalanisme, on exposava la seva doctrina: Catalunya tenia una personalitat pròpia, diferent de la castellana, i calia organitzar l’Estat de manera federal perquè se li reconegués l’autogovern.

Els dos corrents van coincidir en la mobilització que va conduir al Memorial de Greuges, però les diferències de fons entre el laïcisme d’Almirall i el catolicisme conservador van portar els moderats a deixar el Centre Català i a fundar la Lliga de Catalunya el 1887, l’antecedent de la Unió Catalanista.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de catalanisme polític així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Catalanisme polític· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.