La Llei de jurisdiccions del 1906

Exercici 3 · PAU 2024, ordinària, sèrie 1 · 5 punts

Catalanisme políticLa Lliga i Solidaritat CatalanaCatalanisme conservadorCatalanisme progressista i republicàLa MancomunitatRepublicanisme i lerrouxismeCobreix totes les idees de la pauta

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Llei de jurisdiccions del 23 de març de 1906

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Llei de jurisdiccions del 23 de març de 1906

Art. 1.º El español que tomara las armas contra la Patria bajo banderas enemigas o bajo las de quienes pugnaran por la independencia de una parte del territorio español, será castigado con la pena de cadena temporal en su grado máximo a muerte.

Art. 2.º Los que de palabra, por escrito, por medio de la imprenta, grabado, estampas, alegorías, caricaturas, signos, gritos o alusiones, ultrajaren a la Nación, a su bandera, himno nacional u otro emblema de su representación, serán castigados con la pena de prisión correccional […].

Art. 3.º Los que de palabra o por escrito, por medio de la imprenta, grabado u otro medio mecánico de publicación, en estampas, alegorías, caricaturas, emblemas o alusiones, injurien u ofendan clara o encubiertamente al Ejército o a la Armada o a instituciones, armas, clases o cuerpos determinados del mismo, serán castigados con la pena de prisión correccional […].

Dado en Palacio a veintitrés de marzo de mil novecientos seis. Yo el REY. El Presidente del Consejo de Ministros, Segismundo Moret.

Font: Colección Legislativa del Ejército [Madrid] (1906), p. 81-85.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Comenteu quines institucions i quins símbols es van voler preservar amb aquesta llei i per què.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’evolució del catalanisme fent referència sobretot a la Lliga Regionalista i al seu dirigent Enric Prat de la Riba, així com als diversos republicanismes, catalanistes o lerrouxistes, entre el 1901 i el 1914.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu el procés de creació, l’organització i l’obra de la Mancomunitat de Catalunya al llarg de la seva existència (1914-1925) fent esment dels seus presidents.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa del text, d’on procedeix i quan es va aprovar, i explicar de què tracta.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter jurídic i polític. Per la naturalesa, és un text legal.

2

Recull tres articles de la Llei de jurisdiccions, del 23 de març de 1906, signada pel rei Alfons XIII i pel president del Consell de Ministres, Segismundo Moret, i publicada a la Colección Legislativa del Ejército. La llei castiga les ofenses a la nació i als seus símbols, com la bandera i l’himne, i a l’exèrcit i l’armada, i amenaça amb penes que poden arribar a la mort qui prengui les armes per la independència d’una part del territori.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar la llei en la seva etapa històrica, amb les dates.

La resposta

La llei se situa durant el regnat d’Alfons XIII, en la segona etapa de la Restauració borbònica (1875-1931). Després del desastre del 1898, el sistema del torn dinàstic estava en crisi i creixien els moviments que el qüestionaven: el republicanisme i el catalanisme polític, que el 1901 havia guanyat les eleccions a Barcelona amb la Lliga Regionalista. L’exèrcit, desprestigiat per la derrota colonial, reaccionava amb duresa contra les crítiques.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Comenteu quines institucions i quins símbols es van voler preservar amb aquesta llei i per què.

Plantejament Cal dir quines institucions i quins símbols protegia la llei i explicar per què es va aprovar.

La resposta, corregida al marge

1

La llei volia preservar la nació espanyola i els seus símbols, la bandera, l’himne nacional i els altres emblemes, i castigava qui els ultratgés de paraula, per escrit o amb caricatures. Amb això, l’Estat de la Restauració es defensava del catalanisme i de qualsevol moviment que posés en dubte la unitat d’Espanya.

2

També protegia l’exèrcit i l’armada de les injúries i les ofenses. La llei va néixer arran de l’assalt d’uns oficials a les redaccions de la revista satírica ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya, el novembre del 1905, per un acudit que es burlava de l’exèrcit. Els militars van exigir que aquests delictes els jutgessin tribunals militars, i el govern de Moret ho va acceptar.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

2.aLa Lliga i els republicans (1901-1914)2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’evolució del catalanisme fent referència sobretot a la Lliga Regionalista i al seu dirigent Enric Prat de la Riba, així com als diversos republicanismes, catalanistes o lerrouxistes, entre el 1901 i el 1914.

Plantejament Cal explicar l’evolució del catalanisme entre el 1901 i el 1914: la Lliga Regionalista i Prat de la Riba, Solidaritat Catalana i els republicanismes que s’hi oposaven.

La resposta, corregida al marge

1

Després del desastre del 1898, bona part de la burgesia catalana va perdre la confiança en els partits dinàstics. El 1901 es va fundar la Lliga Regionalista i, a les eleccions generals d’aquell any, la candidatura dels «quatre presidents» d’entitats econòmiques i culturals barcelonines, entre els quals hi havia el doctor Bartomeu Robert, va derrotar els partits del torn a Barcelona i va trencar el domini caciquil a la ciutat.

La Lliga, dirigida per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, representava un catalanisme conservador, catòlic i d’ordre, que acceptava la monarquia i volia l’autonomia de Catalunya i la modernització d’Espanya. Prat de la Riba en va fixar la doctrina a La nacionalitat catalana (1906): Catalunya és una nació, amb llengua, dret i cultura pròpies, mentre que Espanya és l’Estat, que s’hauria d’organitzar de manera federal.

L’assalt militar al ¡Cu-Cut! (1905) i la Llei de jurisdiccions (1906) van provocar la creació de Solidaritat Catalana, una coalició contra la llei de gairebé totes les forces catalanes, de la Lliga als republicans federals i nacionalistes i als carlins. A les eleccions generals del 1907 va obtenir 41 dels 44 diputats catalans. Tot i aquest èxit, les diferències internes, agreujades per la Setmana Tràgica (1909), la van dissoldre.

2

Davant la Lliga es va consolidar un catalanisme d’esquerres i republicà. Els catalanistes que rebutjaven el conservadorisme de la Lliga i el seu acostament a la monarquia van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906) i, el 1910, la Unió Federal Nacionalista Republicana, que volia unir catalanisme, republicanisme i reformes socials, però no va aconseguir prendre l’hegemonia a la Lliga.

L’altre gran rival de la Lliga va ser el republicanisme lerrouxista. Alejandro Lerroux, amb un discurs populista, anticlerical i contrari al catalanisme, tenia molt de suport entre els obrers i els immigrants de Barcelona, i el 1908 va fundar el Partit Republicà Radical. Els lerrouxistes es van oposar a Solidaritat Catalana i van disputar a la Lliga el vot de Barcelona.

Malgrat aquests rivals, la Lliga es va convertir en el partit hegemònic del catalanisme. Prat de la Riba va presidir la Diputació de Barcelona a partir del 1907, des d’on va impulsar institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, i el 1914 va aconseguir la creació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser el primer president.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bLa Mancomunitat de Catalunya2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el procés de creació, l’organització i l’obra de la Mancomunitat de Catalunya al llarg de la seva existència (1914-1925) fent esment dels seus presidents.

Plantejament Cal explicar com es va crear la Mancomunitat, com s’organitzava i què va fer en cada etapa, amb els seus tres presidents.

La resposta, corregida al marge

1

La Mancomunitat va ser una aspiració de la Lliga Regionalista i del seu dirigent Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona. El 1911 les quatre diputacions catalanes van aprovar unes bases per unir-se en una sola institució. Per aconseguir-ho calia el suport del govern central: el projecte de llei de mancomunitats de José Canalejas va ser aprovat al Congrés, però el seu assassinat (1912) el va aturar al Senat. Finalment, el govern conservador d’Eduardo Dato el va aprovar per decret el desembre del 1913, i la Mancomunitat es va constituir l’abril del 1914.

La Mancomunitat era una federació de les quatre diputacions provincials, amb funcions només administratives i sense poder legislatiu. La formaven una Assemblea, integrada per tots els diputats provincials, un Consell Permanent i un president. Tot i les seves limitacions, va ser la primera institució de govern comuna per a tot Catalunya des del 1714.

Durant la presidència de Prat de la Riba (1914-1917) es va posar en marxa un ambiciós programa de modernització. La Mancomunitat va assumir i ampliar les institucions culturals impulsades per la Diputació de Barcelona, com l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, va impulsar l’ensenyament tècnic i professional i va iniciar un pla de carreteres, camins veïnals i telèfons per connectar tots els municipis.

2

Quan Prat de la Riba va morir, el 1917, el va succeir l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), que va continuar l’obra. Es van obrir les primeres biblioteques populars, es van estendre les xarxes de camins i de telèfons, es van impulsar l’ensenyament i els serveis tècnics per a l’agricultura i es va desenvolupar l’assistència sanitària i social. El 1918 i el 1919 la Mancomunitat també va encapçalar la campanya per un estatut d’autonomia, que les Corts no van aprovar.

El cop d’estat de Primo de Rivera (1923) va obrir l’última etapa. El dictador, contrari al catalanisme, va substituir Puig i Cadafalch per Alfons Sala i Argemí (1924-1925), un polític monàrquic afí al règim, que va buidar la Mancomunitat del seu programa catalanista. El 1925 la dictadura la va dissoldre.

En onze anys i amb tres presidents, Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Sala, la Mancomunitat va modernitzar Catalunya en la cultura, l’educació, les comunicacions i l’agricultura, i va demostrar que l’autogovern era possible: va ser un precedent de la Generalitat republicana.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de catalanisme polític així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Catalanisme polític· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.