Lo catalanisme de Valentí Almirall

Exercici 1 · PAU 2022, ordinària, sèrie 5 · 5 punts

Catalanisme políticCatalanisme progressista i republicàCatalanisme conservadorCobreix totes les idees de la pauta

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1El catalanisme

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

El catalanisme

El programa del catalanisme en totes les seves manifestacions no pot ésser més que un: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les pels suaus i dolços llaços d’afecte que la germanor fa néixer.

[…]

No tot el que és nostre és immillorable, ni estem gairebé en cap ram a l’altura que han atès la major part dels països cultes. I això ningú ha de reconèixer-ho ni proclamar-ho més alt que els que tenim a honra dir-nos catalanistes. L’endarreriment en què ens trobem; la degeneració del nostre caràcter; la debilitat de la nostra vida intel·lectual i moral són la legitimació del nostre catalanisme. Si no estiguéssim endarrerits, degenerats i dèbils, no tindríem cap necessitat de proposar-nos emprar mitjans extraordinaris i gairebé extrems per a avançar, regenerar-nos i enfortir-nos. […] El sentiment catalanista ens diu que l’organització actual de l’Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions, en general, i a Catalunya, en particular, recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats, i aspira a destruir aquella organització, suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints, sinó oposats als que avui la sostenen.

Font: Valentí Almirall. Lo catalanisme. Barcelona, 1886.

1.a Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Expliqueu el fragment següent, contingut en la font: «El sentiment catalanista ens diu que l’organització actual de l’Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions, en general, i a Catalunya, en particular, recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats, i aspira a destruir aquella organització, suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints, sinó oposats als que avui la sostenen.»

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les dues tendències fonamentals del catalanisme fins al 1901 fent esment del pensament i dels escrits dels seus dos autors principals.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu els fets rellevants del catalanisme des de l’inici de la Restauració fins al 1898 inclusivament.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal descriure el tipus i la naturalesa de la font, qui la va escriure i quan, i explicar de què tracta el fragment.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític i ideològic. Per la naturalesa, és un text: un fragment d’un assaig polític.

2

És un fragment de Lo catalanisme, el llibre que Valentí Almirall, la principal figura del catalanisme progressista, va publicar a Barcelona el 1886. Hi exposa el programa del catalanisme: trencar els lligams que oprimeixen Catalunya, regenerar un país que veu endarrerit i substituir l’organització centralista de l’Estat per una altra de fonaments oposats.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar el text en la seva etapa històrica, amb les dates, i en el moment de formació del catalanisme polític.

La resposta

El text se situa a la Restauració (1875-1931), en la seva primera etapa (1875-1898), durant el regnat d’Alfons XII, que va morir el 1885, i la regència de la seva vídua, Maria Cristina. El sistema creat per Cánovas era centralista i es basava en el torn pacífic entre conservadors i liberals i en el caciquisme.

És també el moment en què el catalanisme fa el pas de la cultura a la política. Després de la Renaixença, Almirall havia fundat el Centre Català (1882) i havia impulsat el Memorial de Greuges (1885), i Lo catalanisme en va ser la principal obra teòrica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el fragment següent, contingut en la font: «El sentiment catalanista ens diu que l’organització actual de l’Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions, en general, i a Catalunya, en particular, recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats, i aspira a destruir aquella organització, suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints, sinó oposats als que avui la sostenen.»

Plantejament Cal explicar les dues idees del fragment: el diagnòstic d’Almirall sobre l’Estat centralista i la proposta de substituir-lo per un altre de principis oposats.

La resposta, corregida al marge

1

Almirall afirma que l’Estat espanyol, sigui quina sigui la forma de govern, monarquia o república, i les institucions que tingui, és un estat centralista que no permetrà mai que les regions, i Catalunya en particular, tinguin el poder i el lloc que els correspon entre els pobles avançats. Per a ell el problema no és el règim polític, sinó el centralisme mateix.

2

Per això el catalanisme aspira a destruir aquesta organització i a substituir-la per una altra de fonaments oposats: un estat compost, de tipus federal, basat en una relació entre iguals de les regions, que respecti la personalitat de cadascuna. És una proposta de transformació profunda de l’Estat, no de separació.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

2.aTorras i Bages i Almirall, les dues tendències2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu les dues tendències fonamentals del catalanisme fins al 1901 fent esment del pensament i dels escrits dels seus dos autors principals.

Plantejament Cal explicar les dues tendències del catalanisme del segle XIX, la catòlica i conservadora i la progressista, a través del pensament i de l’obra principal dels seus dos autors: Josep Torras i Bages i Valentí Almirall.

La resposta, corregida al marge

Durant el segle XIX la Renaixença va recuperar el català com a llengua de cultura, i a partir dels anys vuitanta el catalanisme va fer el pas a la política. Fins a la fundació de la Lliga Regionalista, el 1901, s’hi poden distingir dues grans tendències: una de catòlica i conservadora i una altra de progressista i laica.

1

La tendència conservadora es va formar al voltant de Vic, i per això se l’anomena vigatanisme. El seu gran ideòleg va ser el sacerdot Josep Torras i Bages, que el 1899 va ser nomenat bisbe de Vic.

La seva obra principal és La tradició catalana (1892). Torras i Bages hi defensava que l’essència de Catalunya era cristiana i que la societat catalana es fonamentava en la religió catòlica, la família i la propietat. Rebutjava el liberalisme, que considerava estranger, i el centralisme uniformista, i proposava una Catalunya regionalista que recuperés les seves institucions tradicionals. Era un catalanisme catòlic i conservador, que va influir molt en la Lliga.

2

Valentí Almirall (1841-1904) venia del republicanisme federal de Francesc Pi i Margall i havia lluitat per la república federal durant el Sexenni Democràtic. Després del fracàs de la Primera República es va allunyar dels partits d’àmbit espanyol i va evolucionar cap a un catalanisme progressista, democràtic i laic, independent dels partits de Madrid. Va impulsar el Primer Congrés Catalanista (1880) i va fundar el Centre Català (1882).

El seu llibre principal és Lo catalanisme (1886). Hi criticava l’Estat centralista, que considerava incapaç de modernitzar el país, i defensava un sistema federal, o «particularista», que reconegués la personalitat de Catalunya. El seu catalanisme era liberal, laic i modernitzador: volia regenerar Catalunya, que veia endarrerida, i acostar-la als països més avançats d’Europa.

Les dues tendències es van separar el 1887, quan el sector conservador va deixar el Centre Català i va fundar la Lliga de Catalunya. El catalanisme conservador va acabar sent el majoritari, i el 1901 la Lliga Regionalista en recolliria bona part de l’herència.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bEl catalanisme del 1875 al 18982,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu els fets rellevants del catalanisme des de l’inici de la Restauració fins al 1898 inclusivament.

Plantejament Cal explicar, en ordre cronològic, els fets principals del catalanisme del 1875 al 1898: del Primer Congrés Catalanista i el Memorial de Greuges a la Unió Catalanista, les Bases de Manresa i la seva actitud davant la guerra de Cuba.

La resposta, corregida al marge

1

Amb la Restauració, el 1875, es va imposar un estat centralista. Al mateix temps, la Renaixença havia recuperat el català com a llengua literària, i el federalisme català, derrotat amb la Primera República, buscava un camí nou. Valentí Almirall va ser qui va portar el catalanisme a la política, amb un programa progressista i laic.

Almirall va impulsar el Primer Congrés Catalanista, el 1880, que va reunir els diversos sectors del catalanisme, i el 1882 va fundar el Centre Català, la primera entitat política catalanista, que volia unir els catalanistes al marge dels partits espanyols.

El 1885 el Centre Català va promoure el Memorial de Greuges. Les causes eren el projecte d’un tractat comercial lliurecanvista amb el Regne Unit, que amenaçava la indústria tèxtil, i la intenció del govern d’unificar el dret civil. El document denunciava el centralisme i defensava la indústria i el dret propis, i una comissió el va presentar al rei Alfons XII a Madrid el 1885. El 1889, quan es va aprovar el Codi civil espanyol, una gran campanya de protesta va aconseguir que es respectés el dret civil català.

2

Mentrestant, el 1887 el sector conservador havia abandonat el Centre Català i havia fundat la Lliga de Catalunya. El 1891 es va fundar la Unió Catalanista, una federació d’entitats i periòdics catalanistes, en què els conservadors tenien un gran pes, i el 1892 va aprovar les Bases de Manresa.

Les Bases proposaven un model d’Estat federal en què Catalunya tindria amplis poders: el poder central es reservaria les relacions exteriors, l’exèrcit, les duanes i el pressupost comú, i Catalunya tindria el català com a única llengua oficial, els càrrecs públics reservats als catalans i unes Corts pròpies. Aquestes Corts, però, s’elegirien per un sufragi restringit i corporatiu, el dels caps de casa agrupats per classes, i no pel sufragi universal masculí, que s’havia aprovat a Espanya el 1890.

Durant la guerra de Cuba (1895-1898), el catalanisme va criticar la política colonial dels governs de Madrid, que havien negat l’autonomia a l’illa fins que ja era massa tard, i va presentar la derrota del 1898 com la prova del fracàs de l’Estat centralista de la Restauració. Després del desastre, una part important de la burgesia catalana es va acostar al catalanisme.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de catalanisme polític així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Catalanisme polític· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.