Test: energia, materials i toleràncies

Exercici 1 · PAU 2022, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Energia, consum i emissionsCoincideix amb la pauta

També a Materials i assajos, Mesura, toleràncies i ajustos, Mecanismes i transmissions

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema29 de 32

Després dels 32

Vols més exercicis d’energia, consum i emissions?

Aquests 32 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Indiqueu la resposta correcta de cada qüestió. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Qüestió ben contestada: 0,5 punts; qüestió mal contestada: –0,16 punts; qüestió no contestada: 0 punts.]

1.1 La resistència a la tracció d’un aliatge de titani és de 325 MPa325\,\mathrm{MPa}. Si es vol utilitzar una barra cilíndrica d’aquest material per a aguantar una força de tracció de 20 kN20\,\mathrm{kN}, quin diàmetre mínim ha de tenir la barra perquè no es trenqui?

a) 6,154 mm6{,}154\,\mathrm{mm}

b) 14,38 mm14{,}38\,\mathrm{mm}

c) 8,852 mm8{,}852\,\mathrm{mm}

d) 6,259 mm6{,}259\,\mathrm{mm}

[0,5 punts]

1.2 Si es té un ajust 90 H7/k6, la tolerància H7 del forat és de (350) μm\left(\begin{smallmatrix}35\\0\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m} i la tolerància k6 de l’eix és de (253) μm\left(\begin{smallmatrix}25\\3\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m}, es pot afirmar que

a) el joc màxim és de 35 μm35\,\mu\mathrm{m}.

b) el joc màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m}.

c) el serratge màxim és de 3 μm3\,\mu\mathrm{m}.

d) el serratge màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m}.

[0,5 punts]

1.3 Un complex poliesportiu té un consum tèrmic de 382,8 MW h382{,}8\,\mathrm{MW\,h} anuals, que es cobreixen inicialment amb una caldera que utilitza gas natural (de poder calorífic 11,79 kW h/m311{,}79\,\mathrm{kW\,h/m^3}). El factor d’emissió del gas natural és de 2,15 kg CO2/m32{,}15\,\mathrm{kg\,CO_2/m^3}. Es decideix fer una instal·lació d’energia solar tèrmica per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària i per a la climatització de la piscina coberta que representa una producció de 79 MW h/any79\,\mathrm{MW\,h}/\text{any}. Quin és l’estalvi d’emissions anuals que generarà el complex poliesportiu?

a) 14,4114{,}41 tones de CO2\mathrm{CO_2}

b) 69,8169{,}81 tones de CO2\mathrm{CO_2}

c) 55,4055{,}40 tones de CO2\mathrm{CO_2}

d) 20,0320{,}03 tones de CO2\mathrm{CO_2}

[0,5 punts]

1.4 Un sòlid de massa m=5 kgm = 5\,\mathrm{kg} està unit mitjançant un cable al centre d’una politja mòbil de radi R2=50 mmR_2 = 50\,\mathrm{mm}. Una corda ideal passa per una politja de radi R1=100 mmR_1 = 100\,\mathrm{mm} articulada al sostre i després per la politja mòbil fins que s’uneix al centre de la politja fixa. A l’extrem d’aquesta corda s’aplica una força FF. Quina ha de ser aquesta força FF per a mantenir el conjunt en repòs?

a) 49,04 N49{,}04\,\mathrm{N}

b) 12,25 N12{,}25\,\mathrm{N}

c) 6,129 N6{,}129\,\mathrm{N}

d) 24,52 N24{,}52\,\mathrm{N}

[0,5 punts]

Qüestió 4. Politja fixa de radi R1 penjada del sostre i politja mòbil de radi R2 a sota, amb el sòlid penjat del seu centre. La corda baixa per l’esquerra de la politja fixa, on s’aplica la força F cap avall; per la dreta baixa fins a la politja mòbil, la rodeja per sota i puja fins al centre de la politja fixa. g cap avall.

1.5 S’utilitzen 500 g500\,\mathrm{g} de carbó de poder calorífic 23,6 MJ/kg23{,}6\,\mathrm{MJ/kg} per a escalfar 100 L100\,\mathrm{L} d’aigua. Quin increment de temperatura es produirà? La calor específica de l’aigua és ce=4,18 J/(g ∘C)c_{\text{e}} = 4{,}18\,\mathrm{J/(g\,^\circ C)}.

a) 28,23 ∘C28{,}23\,^\circ\mathrm{C}

b) 2,823 ∘C2{,}823\,^\circ\mathrm{C}

c) 282,3 ∘C282{,}3\,^\circ\mathrm{C}

d) 49,32 ∘C49{,}32\,^\circ\mathrm{C}

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.1 0,5 punts1.2 0,5 punts1.3 0,5 punts1.4 0,5 punts1.5 0,5 punts

1.10,5 punts

Qüestió 1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 1 a l’enunciat oficial, en català

La resistència a la tracció d’un aliatge de titani és de 325 MPa325\,\mathrm{MPa}. Si es vol utilitzar una barra cilíndrica d’aquest material per a aguantar una força de tracció de 20 kN20\,\mathrm{kN}, quin diàmetre mínim ha de tenir la barra perquè no es trenqui?

a) 6,154 mm6{,}154\,\mathrm{mm}

b) 14,38 mm14{,}38\,\mathrm{mm}

c) 8,852 mm8{,}852\,\mathrm{mm}

d) 6,259 mm6{,}259\,\mathrm{mm}

Plantejament Resistència a la tracció: la barra no es trenca mentre la tensió σ=F/A\sigma = F/A no superi la resistència a la tracció del material; d’aquí surt la secció mínima i, d’ella, el diàmetre mínim.

  1. Dades en unitats del SI: F=20 kN=2⋅104 NF = 20\,\mathrm{kN} = 2\cdot 10^{4}\,\mathrm{N} i σR=325 MPa=3,25⋅108 Pa\sigma_{\text{R}} = 325\,\mathrm{MPa} = 3{,}25\cdot 10^{8}\,\mathrm{Pa}.

  2. Secció mínima:

    AmıˊnA_{\text{mín}}=FσR{}= \frac{F}{\sigma_{\text{R}}}=2⋅104 N3,25⋅108 Pa{}= \frac{2\cdot 10^{4}\,\mathrm{N}}{3{,}25\cdot 10^{8}\,\mathrm{Pa}}=6,154⋅10−5 m2{}= 6{,}154\cdot 10^{-5}\,\mathrm{m^2}=61,54 mm2{}= 61{,}54\,\mathrm{mm^2}
  3. La secció d’una barra cilíndrica és A=π d2/4A = \pi\,d^2/4; aïllant el diàmetre:

    dmıˊnd_{\text{mín}}=4 Amıˊnπ{}= \sqrt{\frac{4\,A_{\text{mín}}}{\pi}}=4⋅61,54 mm2π{}= \sqrt{\frac{4\cdot 61{,}54\,\mathrm{mm^2}}{\pi}}=8,852 mm{}= 8{,}852\,\mathrm{mm}
  4. Per què no les altres: a) 6,1546{,}154 són les xifres de la secció mínima expressada en 10−5 m210^{-5}\,\mathrm{m^2}, no un diàmetre; amb d) 6,259 mm6{,}259\,\mathrm{mm} la secció seria la meitat de la mínima i la tensió, de 650 MPa650\,\mathrm{MPa}, trencaria la barra; amb b) 14,38 mm14{,}38\,\mathrm{mm} la barra aguantaria, però no és el diàmetre mínim.

ResultatResposta c): dmıˊn=8,852 mmd_{\text{mín}} = 8{,}852\,\mathrm{mm}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.20,5 punts

Qüestió 2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 2 a l’enunciat oficial, en català

Si es té un ajust 90 H7/k6, la tolerància H7 del forat és de (350) μm\left(\begin{smallmatrix}35\\0\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m} i la tolerància k6 de l’eix és de (253) μm\left(\begin{smallmatrix}25\\3\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m}, es pot afirmar que

a) el joc màxim és de 35 μm35\,\mu\mathrm{m}.

b) el joc màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m}.

c) el serratge màxim és de 3 μm3\,\mu\mathrm{m}.

d) el serratge màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m}.

Plantejament Ajust ISO entre forat i eix: amb les desviacions de cada peça es calculen el joc màxim (forat al més gran i eix al més petit) i el serratge màxim (eix al més gran i forat al més petit).

  1. La notació (350) μm\left(\begin{smallmatrix}35\\0\end{smallmatrix}\right)\,\mu\mathrm{m} dona la desviació superior (a dalt) i la inferior (a baix) respecte de la mida nominal de 90 mm90\,\mathrm{mm}. Forat H7: de 00 a +35 μm+35\,\mu\mathrm{m}. Eix k6: de +3+3 a +25 μm+25\,\mu\mathrm{m}.

  2. Joc màxim: forat a la mida màxima i eix a la mínima:

    Jmaˋx=35 μm−3 μm=32 μmJ_{\text{màx}} = 35\,\mu\mathrm{m} - 3\,\mu\mathrm{m} = 32\,\mu\mathrm{m}
  3. Serratge màxim: eix a la mida màxima i forat a la mínima:

    Smaˋx=25 μm−0 μm=25 μmS_{\text{màx}} = 25\,\mu\mathrm{m} - 0\,\mu\mathrm{m} = 25\,\mu\mathrm{m}
  4. És un ajust indeterminat: segons les peces que es combinin queda joc (fins a 32 μm32\,\mu\mathrm{m}) o serratge (fins a 25 μm25\,\mu\mathrm{m}). Només l’afirmació b) és certa: a) dona com a joc màxim l’amplada de la tolerància del forat, 35 μm35\,\mu\mathrm{m}, i c) i d) no coincideixen amb el serratge màxim, que és de 25 μm25\,\mu\mathrm{m}.

ResultatResposta b): el joc màxim és de 32 μm32\,\mu\mathrm{m} (el serratge màxim és de 25 μm25\,\mu\mathrm{m}).

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.30,5 punts

Qüestió 3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 3 a l’enunciat oficial, en català

Un complex poliesportiu té un consum tèrmic de 382,8 MW h382{,}8\,\mathrm{MW\,h} anuals, que es cobreixen inicialment amb una caldera que utilitza gas natural (de poder calorífic 11,79 kW h/m311{,}79\,\mathrm{kW\,h/m^3}). El factor d’emissió del gas natural és de 2,15 kg CO2/m32{,}15\,\mathrm{kg\,CO_2/m^3}. Es decideix fer una instal·lació d’energia solar tèrmica per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària i per a la climatització de la piscina coberta que representa una producció de 79 MW h/any79\,\mathrm{MW\,h}/\text{any}. Quin és l’estalvi d’emissions anuals que generarà el complex poliesportiu?

a) 14,4114{,}41 tones de CO2\mathrm{CO_2}

b) 69,8169{,}81 tones de CO2\mathrm{CO_2}

c) 55,4055{,}40 tones de CO2\mathrm{CO_2}

d) 20,0320{,}03 tones de CO2\mathrm{CO_2}

Plantejament Emissions de CO2\mathrm{CO_2} que s’estalvien amb una instal·lació solar tèrmica: l’energia que aporta el sol ja no s’ha d’obtenir cremant gas natural, i el gas que no es crema no emet CO2\mathrm{CO_2}.

  1. Volum de gas que es deixa de cremar cada any, amb 79 MW h=79 000 kW h79\,\mathrm{MW\,h} = 79\,000\,\mathrm{kW\,h} (l’enunciat no dona el rendiment de la caldera, així que es pren tota l’energia del gas com a calor útil):

    VV=79 000 kW h11,79 kW h/m3{}= \frac{79\,000\,\mathrm{kW\,h}}{11{,}79\,\mathrm{kW\,h/m^3}}=6 701 m3{}= 6\,701\,\mathrm{m^3}
  2. Emissions estalviades, amb el factor d’emissió del gas:

    mCO2m_{\mathrm{CO_2}}=6 701 m3⋅2,15 kg/m3{}= 6\,701\,\mathrm{m^3}\cdot 2{,}15\,\mathrm{kg/m^3}=1,441⋅104 kg{}= 1{,}441\cdot 10^{4}\,\mathrm{kg}=14,41 t{}= 14{,}41\,\mathrm{t}
  3. Per què no les altres: b) 69,81 t69{,}81\,\mathrm{t} són les emissions de tot el consum tèrmic cobert amb gas, abans de la instal·lació solar; c) 55,40 t55{,}40\,\mathrm{t} són les que queden després, quan el gas només cobreix 382,8−79=303,8 MW h382{,}8 - 79 = 303{,}8\,\mathrm{MW\,h}. L’estalvi és la diferència entre totes dues: 69,81−55,40=14,41 t69{,}81 - 55{,}40 = 14{,}41\,\mathrm{t}. La d), 20,03 t20{,}03\,\mathrm{t}, no és cap d’aquestes tres quantitats.

ResultatResposta a): 14,4114{,}41 tones de CO2\mathrm{CO_2} l’any.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.40,5 punts

Qüestió 4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4 a l’enunciat oficial, en català

Un sòlid de massa m=5 kgm = 5\,\mathrm{kg} està unit mitjançant un cable al centre d’una politja mòbil de radi R2=50 mmR_2 = 50\,\mathrm{mm}. Una corda ideal passa per una politja de radi R1=100 mmR_1 = 100\,\mathrm{mm} articulada al sostre i després per la politja mòbil fins que s’uneix al centre de la politja fixa. A l’extrem d’aquesta corda s’aplica una força FF. Quina ha de ser aquesta força FF per a mantenir el conjunt en repòs?

a) 49,04 N49{,}04\,\mathrm{N}

b) 12,25 N12{,}25\,\mathrm{N}

c) 6,129 N6{,}129\,\mathrm{N}

d) 24,52 N24{,}52\,\mathrm{N}

Plantejament Politja fixa i politja mòbil (un polispast senzill): cal veure quants trams de corda aguanten la politja mòbil i aplicar l’equilibri de forces.

  1. La corda és ideal i les politges giren lliurement, de manera que tota la corda té la mateixa tensió, igual a la força FF que s’aplica a l’extrem.

  2. Seguint la corda de la figura: puja des de FF, passa per la politja fixa, baixa fins a la politja mòbil, la rodeja per sota i torna a pujar fins al centre de la politja fixa. Per tant, la politja mòbil penja de dos trams de corda, i cadascun l’estira cap amunt amb una força FF.

  3. Equilibri vertical de la politja mòbil amb el sòlid (l’enunciat no dona la massa de les politges, així que es consideren lleugeres; prenem g=9,807 m/s2g = 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}):

    2 F−m g=02\,F - m\,g=0⇒F=m g2{}\Rightarrow F=\frac{m\,g}{2}=5 kg⋅9,807 m/s22{}= \frac{5\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}}{2}=24,52 N{}= 24{,}52\,\mathrm{N}
  4. Els radis R1R_1 i R2R_2 no intervenen: la tensió és la mateixa a banda i banda de cada politja i els seus moments s’anul·len. Per què no les altres: a) 49,04 N49{,}04\,\mathrm{N} és el pes sencer m gm\,g, la força que caldria sense la politja mòbil; b) i c) són aproximadament la quarta i la vuitena part del pes, que correspondrien a més trams de corda dels que hi ha a la figura.

ResultatResposta d): F=24,52 NF = 24{,}52\,\mathrm{N}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.50,5 punts

Qüestió 5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 5 a l’enunciat oficial, en català

S’utilitzen 500 g500\,\mathrm{g} de carbó de poder calorífic 23,6 MJ/kg23{,}6\,\mathrm{MJ/kg} per a escalfar 100 L100\,\mathrm{L} d’aigua. Quin increment de temperatura es produirà? La calor específica de l’aigua és ce=4,18 J/(g ∘C)c_{\text{e}} = 4{,}18\,\mathrm{J/(g\,^\circ C)}.

a) 28,23 ∘C28{,}23\,^\circ\mathrm{C}

b) 2,823 ∘C2{,}823\,^\circ\mathrm{C}

c) 282,3 ∘C282{,}3\,^\circ\mathrm{C}

d) 49,32 ∘C49{,}32\,^\circ\mathrm{C}

Plantejament Calor que desprèn la combustió del carbó i escalfament de l’aigua: tota la calor del carbó es fa servir per escalfar l’aigua, perquè l’enunciat no dona cap rendiment.

  1. Calor que desprèn el carbó, massa per poder calorífic PCPC:

    QQ=mcarboˊ⋅PC{}= m_{\text{carbó}}\cdot PC=0,5 kg⋅23,6 MJ/kg{}= 0{,}5\,\mathrm{kg}\cdot 23{,}6\,\mathrm{MJ/kg}=11,8 MJ{}= 11{,}8\,\mathrm{MJ}=1,18⋅107 J{}= 1{,}18\cdot 10^{7}\,\mathrm{J}
  2. Massa d’aigua: 100 L100\,\mathrm{L} d’aigua són 100 kg=1⋅105 g100\,\mathrm{kg} = 1\cdot 10^{5}\,\mathrm{g} (densitat 1 kg/L1\,\mathrm{kg/L}).

  3. Increment de temperatura, de Q=m ce ΔTQ = m\,c_{\text{e}}\,\Delta T:

    ΔT\Delta T=Qmaigua ce{}= \frac{Q}{m_{\text{aigua}}\,c_{\text{e}}}=1,18⋅107 J1⋅105 g⋅4,18 J/(g ∘C){}= \frac{1{,}18\cdot 10^{7}\,\mathrm{J}}{1\cdot 10^{5}\,\mathrm{g}\cdot 4{,}18\,\mathrm{J/(g\,^\circ C)}}=28,23 ∘C{}= 28{,}23\,^\circ\mathrm{C}
  4. Per què no les altres: b) i c) són el mateix resultat dividit i multiplicat per 10, i la d) tampoc no surt del balanç Q=m ce ΔTQ = m\,c_{\text{e}}\,\Delta T amb aquestes dades.

ResultatResposta a): ΔT=28,23 ∘C\Delta T = 28{,}23\,^\circ\mathrm{C}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’energia, consum i emissions així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Tecnologia

Hi arribes amb els 10 temes de Tecnologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Energia, consum i emissions· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Mecanismes i transmissions· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Materials i assajos· aquest exercici13 de 15 exàmens
  4. Mesura, toleràncies i ajustos· aquest exercici6 de 15 exàmens
  5. Electrònica digital15 de 15 exàmens
  6. Circuits elèctrics14 de 15 exàmens
  7. Estàtica i equilibri12 de 15 exàmens
  8. Motors i màquines elèctriques10 de 15 exàmens
  9. Màquines tèrmiques8 de 15 exàmens
  10. Pneumàtica, hidràulica i fluids3 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.