Test: mecanismes, màquines tèrmiques i materials

Exercici 1 · PAU 2024, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

Mecanismes i transmissionsCoincideix amb la pauta

També a Màquines tèrmiques, Materials i assajos, Energia, consum i emissions, Circuits elèctrics

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema12 de 24

Després dels 24

Vols més exercicis de mecanismes i transmissions?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Indiqueu la resposta correcta de cada qüestió. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Qüestió ben contestada: 0,5 punts; qüestió mal contestada: –0,16 punts; qüestió no contestada: 0 punts.]

1.1 Una pantalla de projecció té una massa m=3 kgm=3\,\mathrm{kg} a la part inferior per a mantenir-la sempre tibada. Un motor reductor és l’encarregat d’enrotllar la pantalla, de longitud h=1,5 mh=1{,}5\,\mathrm{m}, en el corró de diàmetre d=250 mmd=250\,\mathrm{mm}, que es troba articulat amb el sostre, en un temps t=3 st=3\,\mathrm{s}. Quina és l’energia mecànica necessària per a enrotllar tota la pantalla?

a) 44,13 J44{,}13\,\mathrm{J}

b) 73,55 J73{,}55\,\mathrm{J}

c) 22,07 J22{,}07\,\mathrm{J}

d) 14,71 J14{,}71\,\mathrm{J}

[0,5 punts]

Figura de la qüestió 1: un corró de diàmetre d, articulat al sostre, amb la pantalla enrotllada; la pantalla penja verticalment una longitud h i porta la massa m a l’extrem inferior. La gravetat g apunta cap avall.

1.2 Un inventor ha construït una màquina tèrmica que funciona entre dues fonts tèrmiques, una de 270 ∘C270\,^\circ\mathrm{C} i una altra de 610 ∘C610\,^\circ\mathrm{C}. Quina de les afirmacions següents és certa?

a) El rendiment de la màquina proposada sempre estarà per sobre del 4040 %.

b) El rendiment de la màquina proposada no podrà superar mai el 38,538{,}5 %.

c) Perquè una màquina tèrmica funcioni, el focus fred sempre s’ha de trobar per sota de 0 ∘C0\,^\circ\mathrm{C}.

d) Perquè una màquina tèrmica funcioni, el focus calent sempre s’ha de trobar per sobre de 700 ∘C700\,^\circ\mathrm{C}.

[0,5 punts]

1.3 La figura mostra les corbes tensió-deformació obtingudes en assajos de tracció utilitzant una proveta d’acer d’alta resistència i una proveta d’un aliatge de bronze. A partir de l’observació d’aquesta figura, es pot afirmar que

a) l’acer és més fràgil que el bronze.

b) el bronze té un límit elàstic més gran que l’acer.

c) l’acer és més dúctil que el bronze.

d) els dos materials s’han deformat el mateix abans de trencar la proveta.

[0,5 punts]

Figura de la qüestió 3: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze. Eix vertical σ en MPa, amb les marques 0, 200 i 400; eix horitzontal ε, amb la marca 0,01. L’acer puja recte, amb molt pendent, fins a uns 400 MPa i s’acaba a una deformació d’uns 0,004. El bronze té un tram recte menys inclinat fins a poc més de 200 MPa; després es corba i continua, sense arribar a 300 MPa, fins a una deformació més gran que 0,01.Figura de la qüestió 3: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze. Eix vertical σ en MPa, amb les marques 0, 200 i 400; eix horitzontal ε, amb la marca 0,01. L’acer puja recte, amb molt pendent, fins a uns 400 MPa i s’acaba a una deformació d’uns 0,004. El bronze té un tram recte menys inclinat fins a poc més de 200 MPa; després es corba i continua, sense arribar a 300 MPa, fins a una deformació més gran que 0,01.

1.4 El conductor d’un cotxe híbrid pot decidir si utilitza com a combustible gasolina o gas liquat del petroli (GLP). Quan utilitza gasolina, el consum és de 6,16{,}1 litres per cada 100 km100\,\mathrm{km} i emet 2,23 kg2{,}23\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per cada litre consumit. En canvi, quan utilitza GLP, el consum és de 77 litres per cada 100 km100\,\mathrm{km} i emet 1,647 kg1{,}647\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per cada litre consumit. Segons el tipus de combustible utilitzat, quina és la diferència en la petjada de carboni quan el cotxe recorre 50 km50\,\mathrm{km}?

a) 6,802 kg6{,}802\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

b) 5,765 kg5{,}765\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

c) 1,037 kg1{,}037\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

d) 2,074 kg2{,}074\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

[0,5 punts]

1.5 Una estufa elèctrica es comporta com una resistència R=25 ΩR=25\,\Omega. Se sap que quan està connectada a una font de tensió alterna sinusoidal dissipa una potència activa P=100 WP=100\,\mathrm{W}. Quin és, aproximadament, el valor màxim de la tensió d’alimentació?

a) 4 V4\,\mathrm{V}

b) 50 V50\,\mathrm{V}

c) 71 V71\,\mathrm{V}

d) 100 V100\,\mathrm{V}

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.1 0,5 punts1.2 0,5 punts1.3 0,5 punts1.4 0,5 punts1.5 0,5 punts

Repassa la teoria: Màquines tèrmiques

1.10,5 punts

Qüestió 1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 1 a l’enunciat oficial, en català

Una pantalla de projecció té una massa m=3 kgm=3\,\mathrm{kg} a la part inferior per a mantenir-la sempre tibada. Un motor reductor és l’encarregat d’enrotllar la pantalla, de longitud h=1,5 mh=1{,}5\,\mathrm{m}, en el corró de diàmetre d=250 mmd=250\,\mathrm{mm}, que es troba articulat amb el sostre, en un temps t=3 st=3\,\mathrm{s}. Quina és l’energia mecànica necessària per a enrotllar tota la pantalla?

a) 44,13 J44{,}13\,\mathrm{J}

b) 73,55 J73{,}55\,\mathrm{J}

c) 22,07 J22{,}07\,\mathrm{J}

d) 14,71 J14{,}71\,\mathrm{J}

Plantejament Es demana l’energia mecànica per enrotllar la pantalla. En enrotllar-la, la massa de la part inferior puja tota la longitud hh de la pantalla, i l’energia necessària és l’augment de la seva energia potencial (l’enunciat només dona la massa de la part inferior; la de la tela no es té en compte).

  1. Energia potencial que guanya la massa (prenem g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}):

    EmecE_\text{mec}=m g h{}= m\,g\,h=3 kg⋅9,807 m/s2⋅1,5 m{}= 3\,\mathrm{kg}\cdot 9{,}807\,\mathrm{m/s^2}\cdot 1{,}5\,\mathrm{m}=44,13 J{}= 44{,}13\,\mathrm{J}
  2. Ni el diàmetre del corró ni el temps no intervenen en l’energia. El temps serviria per calcular la potència mitjana, Emec/t=44,13 J/3 s=14,71 WE_\text{mec}/t=44{,}13\,\mathrm{J}/3\,\mathrm{s}=14{,}71\,\mathrm{W}: és el valor de la d), però és una potència, no una energia.

  3. La c), 22,07 J22{,}07\,\mathrm{J}, és la meitat del resultat: correspondria a una massa repartida al llarg de la pantalla, amb el centre a h/2h/2. La b) no correspon a l’energia potencial que guanya la massa.

  4. Amb g=9,81 m/s2g=9{,}81\,\mathrm{m/s^2} surt 44,15 J44{,}15\,\mathrm{J}, i l’opció més pròxima continua sent la a).

ResultatLa resposta correcta és la a): Emec=m g h=44,13 JE_\text{mec}=m\,g\,h=44{,}13\,\mathrm{J}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.20,5 punts

Qüestió 2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 2 a l’enunciat oficial, en català

Un inventor ha construït una màquina tèrmica que funciona entre dues fonts tèrmiques, una de 270 ∘C270\,^\circ\mathrm{C} i una altra de 610 ∘C610\,^\circ\mathrm{C}. Quina de les afirmacions següents és certa?

a) El rendiment de la màquina proposada sempre estarà per sobre del 4040 %.

b) El rendiment de la màquina proposada no podrà superar mai el 38,538{,}5 %.

c) Perquè una màquina tèrmica funcioni, el focus fred sempre s’ha de trobar per sota de 0 ∘C0\,^\circ\mathrm{C}.

d) Perquè una màquina tèrmica funcioni, el focus calent sempre s’ha de trobar per sobre de 700 ∘C700\,^\circ\mathrm{C}.

Plantejament Es pregunta quin és el límit del rendiment d’una màquina tèrmica que treballa entre dos focus. El màxim teòric és el rendiment de Carnot, que només depèn de les temperatures absolutes dels focus.

  1. Temperatures absolutes: focus fred, Tf=270+273,15=543,15 KT_\text{f}=270+273{,}15=543{,}15\,\mathrm{K}; focus calent, Tc=610+273,15=883,15 KT_\text{c}=610+273{,}15=883{,}15\,\mathrm{K}.

  2. Rendiment de Carnot, és a dir, el 38,538{,}5 %:

    ηCarnot\eta_\text{Carnot}=1−TfTc{}= 1-\dfrac{T_\text{f}}{T_\text{c}}=1−543,15 K883,15 K{}= 1-\dfrac{543{,}15\,\mathrm{K}}{883{,}15\,\mathrm{K}}=0,385{}= 0{,}385
  3. Cap màquina que treballi entre aquests dos focus no pot superar el rendiment de Carnot: la b) és certa i la a) és falsa.

  4. La c) i la d) també són falses: una màquina tèrmica pot funcionar entre dos focus qualssevol a temperatures diferents; les temperatures dels focus fixen el rendiment màxim, no si la màquina pot funcionar.

ResultatLa resposta correcta és la b): el rendiment màxim (de Carnot) és 1−543,15/883,15=0,3851-543{,}15/883{,}15=0{,}385, el 38,538{,}5 %.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.30,5 punts

Qüestió 3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 3 a l’enunciat oficial, en català

La figura mostra les corbes tensió-deformació obtingudes en assajos de tracció utilitzant una proveta d’acer d’alta resistència i una proveta d’un aliatge de bronze. A partir de l’observació d’aquesta figura, es pot afirmar que

a) l’acer és més fràgil que el bronze.

b) el bronze té un límit elàstic més gran que l’acer.

c) l’acer és més dúctil que el bronze.

d) els dos materials s’han deformat el mateix abans de trencar la proveta.

Plantejament Es pregunta què es pot deduir de les dues corbes de tracció. La ductilitat es veu en la deformació a la qual es trenca la proveta (on s’acaba la corba), i el límit elàstic, en la tensió on s’acaba el tram recte.

  1. La corba de l’acer s’acaba a una deformació d’uns 0,0040{,}004, mentre que la del bronze arriba més enllà de 0,010{,}01: l’acer es trenca amb molta menys deformació plàstica.

  2. Un material que es trenca amb poca deformació plàstica és més fràgil (menys dúctil). Per tant, l’acer és més fràgil que el bronze: la a) és certa i la c) és falsa.

  3. El tram recte de l’acer arriba fins a prop de 400 MPa400\,\mathrm{MPa}, i el del bronze, a poc més de 200 MPa200\,\mathrm{MPa}: el límit elàstic de l’acer és més alt i la b) és falsa. La d) també ho és, perquè les dues corbes s’acaben a deformacions molt diferents.

ResultatLa resposta correcta és la a): l’acer es trenca amb una deformació molt més petita que el bronze, és a dir, és més fràgil.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.40,5 punts

Qüestió 4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4 a l’enunciat oficial, en català

El conductor d’un cotxe híbrid pot decidir si utilitza com a combustible gasolina o gas liquat del petroli (GLP). Quan utilitza gasolina, el consum és de 6,16{,}1 litres per cada 100 km100\,\mathrm{km} i emet 2,23 kg2{,}23\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per cada litre consumit. En canvi, quan utilitza GLP, el consum és de 77 litres per cada 100 km100\,\mathrm{km} i emet 1,647 kg1{,}647\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2} per cada litre consumit. Segons el tipus de combustible utilitzat, quina és la diferència en la petjada de carboni quan el cotxe recorre 50 km50\,\mathrm{km}?

a) 6,802 kg6{,}802\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

b) 5,765 kg5{,}765\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

c) 1,037 kg1{,}037\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

d) 2,074 kg2{,}074\,\mathrm{kg} de CO2\mathrm{CO_2}

Plantejament Es demana la diferència de CO2\mathrm{CO_2} emès en 50 km50\,\mathrm{km} segons el combustible: per a cadascun, els litres consumits pel factor d’emissió, i després la resta.

  1. Gasolina: en 50 km50\,\mathrm{km} gasta la meitat de 6,1 L6{,}1\,\mathrm{L}:

    mgasolinam_\text{gasolina}=6,1 L100 km⋅50 km⋅2,23 kg/L{}= \dfrac{6{,}1\,\mathrm{L}}{100\,\mathrm{km}}\cdot 50\,\mathrm{km}\cdot 2{,}23\,\mathrm{kg/L}=3,05 L⋅2,23 kg/L{}= 3{,}05\,\mathrm{L}\cdot 2{,}23\,\mathrm{kg/L}=6,802 kg{}= 6{,}802\,\mathrm{kg}
  2. GLP: en 50 km50\,\mathrm{km} gasta 3,5 L3{,}5\,\mathrm{L}:

    mGLPm_\text{GLP}=3,5 L⋅1,647 kg/L{}= 3{,}5\,\mathrm{L}\cdot 1{,}647\,\mathrm{kg/L}=5,765 kg{}= 5{,}765\,\mathrm{kg}
  3. Diferència entre els dos combustibles:

    Δm\Delta m=6,802 kg−5,765 kg{}= 6{,}802\,\mathrm{kg}-5{,}765\,\mathrm{kg}=1,037 kg{}= 1{,}037\,\mathrm{kg}
  4. La a) i la b) són les emissions de cada combustible per separat, no la diferència, i la d), 2,074 kg2{,}074\,\mathrm{kg}, és la diferència per a 100 km100\,\mathrm{km}, el doble del recorregut.

ResultatLa resposta correcta és la c): amb gasolina s’emeten 1,037 kg1{,}037\,\mathrm{kg} més de CO2\mathrm{CO_2} que amb GLP en 50 km50\,\mathrm{km}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.50,5 punts

Qüestió 5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 5 a l’enunciat oficial, en català

Una estufa elèctrica es comporta com una resistència R=25 ΩR=25\,\Omega. Se sap que quan està connectada a una font de tensió alterna sinusoidal dissipa una potència activa P=100 WP=100\,\mathrm{W}. Quin és, aproximadament, el valor màxim de la tensió d’alimentació?

a) 4 V4\,\mathrm{V}

b) 50 V50\,\mathrm{V}

c) 71 V71\,\mathrm{V}

d) 100 V100\,\mathrm{V}

Plantejament Es demana el valor màxim (de pic) de la tensió sinusoidal. La potència activa en una resistència es calcula amb el valor eficaç, i el valor màxim d’una sinusoide és 2\sqrt{2} vegades l’eficaç.

  1. Valor eficaç de la tensió:

    PP=Uef2R{}= \dfrac{U_\text{ef}^2}{R}⇒Uef{}\Rightarrow U_\text{ef}=P R{}= \sqrt{P\,R}=100 W⋅25 Ω{}= \sqrt{100\,\mathrm{W}\cdot 25\,\Omega}=50 V{}= 50\,\mathrm{V}
  2. Valor màxim:

    UmaˋxU_\text{màx}=2 Uef{}= \sqrt{2}\,U_\text{ef}=2⋅50 V{}= \sqrt{2}\cdot 50\,\mathrm{V}=70,71 V{}= 70{,}71\,\mathrm{V}≈71 V{}\approx 71\,\mathrm{V}
  3. La b), 50 V50\,\mathrm{V}, és el valor eficaç, no el màxim. La a), 44, és el quocient P/RP/R, que no és una tensió (és el quadrat del corrent eficaç, I2=4 A2I^2=4\,\mathrm{A^2}). La d), 100 V100\,\mathrm{V}, no és ni el valor màxim ni el valor de pic a pic, que seria 2⋅70,71 V=141,4 V2\cdot 70{,}71\,\mathrm{V}=141{,}4\,\mathrm{V}.

ResultatLa resposta correcta és la c): Umaˋx=2⋅50 V=70,71 V≈71 VU_\text{màx}=\sqrt{2}\cdot 50\,\mathrm{V}=70{,}71\,\mathrm{V}\approx 71\,\mathrm{V}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de mecanismes i transmissions així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Tecnologia

Hi arribes amb els 10 temes de Tecnologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Mecanismes i transmissions· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Energia, consum i emissions· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Circuits elèctrics· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Materials i assajos· aquest exercici13 de 15 exàmens
  5. Màquines tèrmiques· aquest exercici8 de 15 exàmens
  6. Electrònica digital15 de 15 exàmens
  7. Estàtica i equilibri12 de 15 exàmens
  8. Motors i màquines elèctriques10 de 15 exàmens
  9. Mesura, toleràncies i ajustos6 de 15 exàmens
  10. Pneumàtica, hidràulica i fluids3 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.