Test: energia, hidràulica i mesura

Exercici 1 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

Energia, consum i emissionsCoincideix amb la pauta

També a Màquines tèrmiques, Pneumàtica, hidràulica i fluids, Mesura, toleràncies i ajustos

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema19 de 32

Després dels 32

Vols més exercicis d’energia, consum i emissions?

Aquests 32 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Indiqueu la resposta correcta de cada qüestió. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Qüestió ben contestada: 0,5 punts; qüestió mal contestada: –0,16 punts; qüestió no contestada: 0 punts.]

1.1 Un rentaplats ha consumit 0,9 kW h d’energia elèctrica per a escalfar 11 L d’aigua des d’una temperatura ambient Tamb=10 ∘CT_\text{amb}=10\ {}^\circ\mathrm{C} a una temperatura T=70 ∘CT=70\ {}^\circ\mathrm{C}. La calor específica de l’aigua és ce=4,18 J/(g ∘C)c_\text{e}=4{,}18\ \mathrm{J/(g\,{}^\circ C)}. El rendiment del rentaplats és

a) 11,74 %.

b) 27,59 %.

c) 76,63 %.

d) 85,15 %.

[0,5 punts]

1.2 Un vehicle utilitza gasoil de poder calorífic pc=44,8 MJ/kgp_\text{c}=44{,}8\ \mathrm{MJ/kg} i densitat 0,85 kg/L. El motor té un rendiment del 32 %. Quin és el consum específic d’aquest motor dièsel?

a) 251,1 g/(kW h)

b) 69,75 g/(kW h)

c) 80,36 g/(kW h)

d) 3,982 g/(kW h)

[0,5 punts]

1.3 El diàmetre interior d’un cilindre hidràulic de doble efecte és de 60 mm, i el diàmetre de la tija és de 25 mm. Si s’alimenta amb un cabal d’oli de 9,3×10−3 m3/min9{,}3\times10^{-3}\ \mathrm{m^3/min}, quina és la seva velocitat de retrocés?

a) 3,289 mm/s

b) 3,980 mm/s

c) 54,82 mm/s

d) 66,34 mm/s

[0,5 punts]

Esquema d’un cilindre de doble efecte: el cos amb l’èmbol i la tija que surt per la dreta. A sobre, una fletxa cap a la dreta amb el rètol «avanç»; a sota, una fletxa cap a l’esquerra amb el rètol «retrocés».Esquema d’un cilindre de doble efecte: el cos amb l’èmbol i la tija que surt per la dreta. A sobre, una fletxa cap a la dreta amb el rètol «avanç»; a sota, una fletxa cap a l’esquerra amb el rètol «retrocés».

1.4 La gestió de residus té associada una generació d’emissions a l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a causa de l’ús de combustibles fòssils, la combustió dels residus i la formació de metà per la fermentació de la matèria orgànica. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ha estimat un factor d’emissió, expressat en g CO2eq\mathrm{g\,CO_{2_{eq}}} per kilogram de residu generat, que inclou totes les emissions directes i indirectes del procés complet de gestió. La taula següent recull els factors d’emissió per a cada tipus de fracció de residu.

Fracció de residuVidreEnvasosPaperMatèria orgànicaResta
Factor d’emissió (g CO2eq\mathrm{g\,CO_{2_{eq}}} / kg residu)30,50120,0956,41349,78574,51

Font: Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Una família que anualment generava 525 kg d’envasos, en un any ha aconseguit reduir aquesta quantitat un 60 %. Quina reducció en emissions de GEH ha obtingut respecte a l’any anterior?

a) 25,22 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

b) 37,83 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

c) 63,05 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

d) 88,27 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

[0,5 punts]

1.5 Les mesures nominals de la peça d’acer de la figura són a=90a=90 mm i b=120b=120 mm. Es fan mesuraments d’aquestes cotes amb un peu de rei i s’obtenen uns valors de 88,8 mm i 120,1 mm, respectivament. L’error relatiu del gruix de la peça és

a) 0,9584 %.

b) 0,4333 %.

c) 4,333 %.

d) 0,1301 %.

[0,5 punts]

Peça d’acer en forma de L, ratllada. La cota b és l’amplada total de la base. Una segona cota horitzontal va de la cara interior del braç vertical fins a l’extrem dret de la base: és la cota a, que a la figura impresa no porta la lletra. El gruix del braç vertical és b−a.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.1 0,5 punts1.2 0,5 punts1.3 0,5 punts1.4 0,5 punts1.5 0,5 punts

Repassa la teoria: Màquines tèrmiques

1.10,5 punts

Qüestió 1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 1 a l’enunciat oficial, en català

Un rentaplats ha consumit 0,9 kW h d’energia elèctrica per a escalfar 11 L d’aigua des d’una temperatura ambient Tamb=10 ∘CT_\text{amb}=10\ {}^\circ\mathrm{C} a una temperatura T=70 ∘CT=70\ {}^\circ\mathrm{C}. La calor específica de l’aigua és ce=4,18 J/(g ∘C)c_\text{e}=4{,}18\ \mathrm{J/(g\,{}^\circ C)}. El rendiment del rentaplats és

a) 11,74 %.

b) 27,59 %.

c) 76,63 %.

d) 85,15 %.

Plantejament Rendiment d’un aparell que escalfa aigua: cal comparar la calor que rep l’aigua (l’energia útil) amb l’energia elèctrica que ha consumit el rentaplats.

  1. L’enunciat no dona la densitat de l’aigua; amb ρ=1 kg/L\rho=1\ \mathrm{kg/L}, els 11 L d’aigua tenen una massa de 11 kg=11 000 g11\ \mathrm{kg}=11\,000\ \mathrm{g}. L’aigua s’escalfa de 10 °C a 70 °C, és a dir, ΔT=60 ∘C\Delta T=60\ {}^\circ\mathrm{C}.

  2. Calor que rep l’aigua:

    QQ=m ce ΔT{}= m\,c_\text{e}\,\Delta T=11 000 g⋅4,18 Jg ∘C⋅60 ∘C{}= 11\,000\ \mathrm{g}\cdot4{,}18\ \mathrm{\dfrac{J}{g\,{}^\circ C}}\cdot60\ {}^\circ\mathrm{C}=2,759⋅106 J{}= 2{,}759\cdot10^{6}\ \mathrm{J}
  3. Energia elèctrica consumida, passada a joules (1 kW h=3,6⋅106 J1\ \mathrm{kW\,h}=3{,}6\cdot10^{6}\ \mathrm{J}):

    EeleˋctrE_\text{elèctr}=0,9 kW h⋅3,6⋅106 JkW h{}= 0{,}9\ \mathrm{kW\,h}\cdot3{,}6\cdot10^{6}\ \mathrm{\dfrac{J}{kW\,h}}=3,24⋅106 J{}= 3{,}24\cdot10^{6}\ \mathrm{J}
  4. Rendiment (energia útil dividida per l’energia consumida); en percentatge, el 85,1585{,}15 %:

    η\eta=QEeleˋctr{}= \dfrac{Q}{E_\text{elèctr}}=2,759⋅106 J3,24⋅106 J{}= \dfrac{2{,}759\cdot10^{6}\ \mathrm{J}}{3{,}24\cdot10^{6}\ \mathrm{J}}=0,8515{}= 0{,}8515
  5. Per què no les altres: la c) (76,6376{,}63 %) és el que surt si es divideix l’energia útil, 0,7663 kW h0{,}7663\ \mathrm{kW\,h}, per 1 kW h1\ \mathrm{kW\,h} en lloc dels 0,9 kW h0{,}9\ \mathrm{kW\,h} consumits; la a) i la b) no surten del quocient entre l’energia útil i la consumida.

ResultatResposta d): el rendiment és η=0,8515\eta=0{,}8515, és a dir, el 85,1585{,}15 %.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.20,5 punts

Qüestió 2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 2 a l’enunciat oficial, en català

Un vehicle utilitza gasoil de poder calorífic pc=44,8 MJ/kgp_\text{c}=44{,}8\ \mathrm{MJ/kg} i densitat 0,85 kg/L. El motor té un rendiment del 32 %. Quin és el consum específic d’aquest motor dièsel?

a) 251,1 g/(kW h)

b) 69,75 g/(kW h)

c) 80,36 g/(kW h)

d) 3,982 g/(kW h)

Plantejament Consum específic d’un motor tèrmic: la massa de combustible que crema per cada kW h de treball útil que dona a l’eix, a partir del poder calorífic i del rendiment.

  1. Cada kilogram de gasoil allibera 44,8 MJ44{,}8\ \mathrm{MJ}, i el motor en converteix en treball el 32 %:

    WuˊtilW_\text{útil}=η pc{}= \eta\,p_\text{c}=0,32⋅44,8 MJ/kg{}= 0{,}32\cdot44{,}8\ \mathrm{MJ/kg}=14,34 MJ/kg{}= 14{,}34\ \mathrm{MJ/kg}
  2. Passat a kW h (1 kW h=3,6 MJ1\ \mathrm{kW\,h}=3{,}6\ \mathrm{MJ}):

    WuˊtilW_\text{útil}=14,336 MJ/kg3,6 MJ/(kW h){}= \dfrac{14{,}336\ \mathrm{MJ/kg}}{3{,}6\ \mathrm{MJ/(kW\,h)}}=3,982 kW h/kg{}= 3{,}982\ \mathrm{kW\,h/kg}
  3. El consum específic és l’invers: la massa de gasoil que cal cremar per obtenir 1 kW h de treball útil.

    cespc_\text{esp}=13,982 kW h/kg{}= \dfrac{1}{3{,}982\ \mathrm{kW\,h/kg}}=0,2511 kg/(kW h){}= 0{,}2511\ \mathrm{kg/(kW\,h)}=251,1 g/(kW h){}= 251{,}1\ \mathrm{g/(kW\,h)}
  4. La densitat no cal, perquè el consum específic es dona en massa. Per què no les altres: la b) (69,7569{,}75) són grams per MJ, sense passar a kW h; la c) (80,3680{,}36) és el consum amb un rendiment del 100 %, 3 600 kJ/44,8 kJ/g3\,600\ \mathrm{kJ}/44{,}8\ \mathrm{kJ/g}; la d) (3,9823{,}982) és el treball útil per kilogram en kW h/kg, no un consum.

ResultatResposta a): cesp=251,1 g/(kW h)c_\text{esp}=251{,}1\ \mathrm{g/(kW\,h)}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.30,5 punts

Qüestió 3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 3 a l’enunciat oficial, en català

El diàmetre interior d’un cilindre hidràulic de doble efecte és de 60 mm, i el diàmetre de la tija és de 25 mm. Si s’alimenta amb un cabal d’oli de 9,3×10−3 m3/min9{,}3\times10^{-3}\ \mathrm{m^3/min}, quina és la seva velocitat de retrocés?

a) 3,289 mm/s

b) 3,980 mm/s

c) 54,82 mm/s

d) 66,34 mm/s

Plantejament Velocitat de retrocés d’un cilindre hidràulic de doble efecte: en el retrocés l’oli entra per la banda de la tija, on la superfície útil és l’anell entre l’èmbol i la tija.

  1. Cabal en unitats del SI:

    qq=9,3⋅10−3 m360 s{}= \dfrac{9{,}3\cdot10^{-3}\ \mathrm{m^3}}{60\ \mathrm{s}}=1,55⋅10−4 m3/s{}= 1{,}55\cdot10^{-4}\ \mathrm{m^3/s}
  2. Superfície anular, amb D=60 mm=0,060 mD=60\ \mathrm{mm}=0{,}060\ \mathrm{m} i d=25 mm=0,025 md=25\ \mathrm{mm}=0{,}025\ \mathrm{m}:

    AretA_\text{ret}=π (D2−d2)4{}= \dfrac{\pi\,(D^2-d^2)}{4}=π (0,0602−0,0252)4{}= \dfrac{\pi\,(0{,}060^2-0{,}025^2)}{4}=2,3366⋅10−3 m2{}= 2{,}3366\cdot10^{-3}\ \mathrm{m^2}
  3. Velocitat de retrocés (cabal dividit per la superfície):

    vretv_\text{ret}=qAret{}= \dfrac{q}{A_\text{ret}}=1,55⋅10−4 m3/s2,3366⋅10−3 m2{}= \dfrac{1{,}55\cdot10^{-4}\ \mathrm{m^3/s}}{2{,}3366\cdot10^{-3}\ \mathrm{m^2}}=6,634⋅10−2 m/s{}= 6{,}634\cdot10^{-2}\ \mathrm{m/s}=66,34 mm/s{}= 66{,}34\ \mathrm{mm/s}
  4. Per què no les altres: la c) (54,82 mm/s54{,}82\ \mathrm{mm/s}) és la velocitat d’avanç, amb tota la superfície de l’èmbol, πD2/4\pi D^2/4; la a) i la b) són les velocitats d’avanç i de retrocés expressades en m/min (3,2893{,}289 i 3,9803{,}980) però amb la unitat mm/s.

ResultatResposta d): vret=66,34 mm/sv_\text{ret}=66{,}34\ \mathrm{mm/s}.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.40,5 punts

Qüestió 4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4 a l’enunciat oficial, en català

La gestió de residus té associada una generació d’emissions a l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a causa de l’ús de combustibles fòssils, la combustió dels residus i la formació de metà per la fermentació de la matèria orgànica. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ha estimat un factor d’emissió, expressat en g CO2eq\mathrm{g\,CO_{2_{eq}}} per kilogram de residu generat, que inclou totes les emissions directes i indirectes del procés complet de gestió. La taula següent recull els factors d’emissió per a cada tipus de fracció de residu.

Fracció de residuVidreEnvasosPaperMatèria orgànicaResta
Factor d’emissió (g CO2eq\mathrm{g\,CO_{2_{eq}}} / kg residu)30,50120,0956,41349,78574,51

Font: Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Una família que anualment generava 525 kg d’envasos, en un any ha aconseguit reduir aquesta quantitat un 60 %. Quina reducció en emissions de GEH ha obtingut respecte a l’any anterior?

a) 25,22 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

b) 37,83 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

c) 63,05 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

d) 88,27 kg CO2eq\mathrm{CO_{2_{eq}}}

Plantejament Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en reduir una fracció de residu: es multiplica la massa d’envasos que s’ha deixat de generar pel factor d’emissió dels envasos.

  1. Massa d’envasos que s’ha deixat de generar (el 60 % de 525 kg):

    Δm=0,60⋅525 kg=315 kg\Delta m=0{,}60\cdot525\ \mathrm{kg}=315\ \mathrm{kg}
  2. El factor d’emissió dels envasos (taula) és 120,09 g CO2eq120{,}09\ \mathrm{g\,CO_{2_{eq}}} per kilogram. Reducció d’emissions:

    ΔE\Delta E=315 kg⋅120,09 g CO2eq/kg{}= 315\ \mathrm{kg}\cdot120{,}09\ \mathrm{g\,CO_{2_{eq}}/kg}=37 828 g CO2eq{}= 37\,828\ \mathrm{g\,CO_{2_{eq}}}=37,83 kg CO2eq{}= 37{,}83\ \mathrm{kg\,CO_{2_{eq}}}
  3. Per què no les altres: la a) (25,2225{,}22) correspon als 210 kg que encara es generen (el 40 % restant); la c) (63,0563{,}05), als 525 kg sencers; la d) (88,2788{,}27) correspon a 735 kg, el 140 % de 525 kg, que no és la massa que s’ha deixat de generar.

ResultatResposta b): les emissions es redueixen 37,83 kg CO2eq37{,}83\ \mathrm{kg\,CO_{2_{eq}}}.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.50,5 punts

Qüestió 5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 5 a l’enunciat oficial, en català

Les mesures nominals de la peça d’acer de la figura són a=90a=90 mm i b=120b=120 mm. Es fan mesuraments d’aquestes cotes amb un peu de rei i s’obtenen uns valors de 88,8 mm i 120,1 mm, respectivament. L’error relatiu del gruix de la peça és

a) 0,9584 %.

b) 0,4333 %.

c) 4,333 %.

d) 0,1301 %.

Plantejament Error relatiu del gruix d’una peça mesurada amb peu de rei: el gruix no es mesura directament, surt de la diferència entre les cotes bb i aa.

  1. A la figura, bb és l’amplada total de la base i aa és la cota de dins, des de la cara interior del braç vertical fins a l’extrem dret (a la figura de l’examen aquesta cota no porta la lletra aa). El gruix del braç vertical és la diferència:

    e=b−ae=b-a
  2. Gruix nominal i gruix mesurat:

    enom=120−90=30 mme_\text{nom}=120-90=30\ \mathrm{mm}emes=120,1−88,8=31,3 mme_\text{mes}=120{,}1-88{,}8=31{,}3\ \mathrm{mm}
  3. Error relatiu respecte del valor nominal; en percentatge, un 4,3334{,}333 %:

    εr\varepsilon_\text{r}=emes−enomenom{}= \dfrac{e_\text{mes}-e_\text{nom}}{e_\text{nom}}=31,3−3030{}= \dfrac{31{,}3-30}{30}=0,04333{}= 0{,}04333
  4. Per què no les altres: la b) (0,43330{,}4333 %) és el mateix valor deu vegades més petit, un error en passar a percentatge; la a) i la d) no surten de comparar el gruix mesurat amb el nominal.

ResultatResposta c): εr=0,04333\varepsilon_\text{r}=0{,}04333, és a dir, un 4,3334{,}333 %.

La pauta oficial dona: Resposta c).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’energia, consum i emissions així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia industrial 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Tecnologia

Hi arribes amb els 10 temes de Tecnologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Energia, consum i emissions· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Màquines tèrmiques· aquest exercici8 de 15 exàmens
  3. Mesura, toleràncies i ajustos· aquest exercici6 de 15 exàmens
  4. Pneumàtica, hidràulica i fluids· aquest exercici3 de 15 exàmens
  5. Electrònica digital15 de 15 exàmens
  6. Mecanismes i transmissions14 de 15 exàmens
  7. Circuits elèctrics14 de 15 exàmens
  8. Materials i assajos13 de 15 exàmens
  9. Estàtica i equilibri12 de 15 exàmens
  10. Motors i màquines elèctriques10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.