Test: electrònica digital, energia i materials

Exercici 1 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

Electrònica digitalCoincideix amb la pauta

També a Energia, consum i emissions, Materials i assajos, Circuits elèctrics, Mesura, toleràncies i ajustos, Motors i màquines elèctriques

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema5 de 15

Indiqueu la resposta correcta de CINC de les vuit qüestions. Si responeu a més de cinc, només es valoraran les cinc primeres. Responeu en la taula de la pàgina 3. En el cas que no indiqueu les respostes a la taula, les qüestions es consideraran no contestades.

[2,5 punts: 0,5 punts per cada qüestió. En cada qüestió només es pot triar UNA resposta. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,16 punts. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.1 S’utilitzen dues provetes, geomètricament idèntiques, una d’acer i una altra de bronze, per a realitzar assajos de tracció. S’obtenen les corbes tensió-deformació que mostra la figura. Quin dels dos materials presentarà una deformació plàstica més gran quan s’hagi trencat?

a) L’acer.

b) El bronze.

c) No es pot determinar amb la informació mostrada.

d) Tots dos presentaran la mateixa deformació.

[0,5 punts]

Gràfica de la qüestió 1: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze, amb la tensió σ en MPa a l’eix vertical (marques a 0, 200 i 400) i la deformació ε a l’horitzontal (marques a 0 i 0,01). L’acer puja en una recta molt dreta fins a uns 410 MPa, amb ε≈0,002, fa un replà curt i s’acaba cap a ε≈0,004. El bronze puja en una recta menys dreta fins a poc més de 200 MPa, amb ε≈0,003, i després es corba suaument fins a uns 290 MPa, on s’acaba cap a ε≈0,013.Gràfica de la qüestió 1: corbes tensió-deformació de l’acer i del bronze, amb la tensió σ en MPa a l’eix vertical (marques a 0, 200 i 400) i la deformació ε a l’horitzontal (marques a 0 i 0,01). L’acer puja en una recta molt dreta fins a uns 410 MPa, amb ε≈0,002, fa un replà curt i s’acaba cap a ε≈0,004. El bronze puja en una recta menys dreta fins a poc més de 200 MPa, amb ε≈0,003, i després es corba suaument fins a uns 290 MPa, on s’acaba cap a ε≈0,013.

1.2 Un sistema de seguretat requereix que un llum s’encengui únicament quan dos interruptors estan en estat obert. S’utilitzen les variables d’estat següents:

interruptor 1: pp={1: tancat0: obert{}= \begin{cases}1\text{: tancat}\\0\text{: obert}\end{cases}; interruptor 2: qq={1: tancat0: obert{}= \begin{cases}1\text{: tancat}\\0\text{: obert}\end{cases}; llum: ll={1: enceˋs0: apagat{}= \begin{cases}1\text{: encès}\\0\text{: apagat}\end{cases}.

La funció lògica entre les variables d’estat és:

a) l=p+ql=p+q

b) l=p ql=p\,q

c) l=p‾ q‾l=\overline{p}\,\overline{q}

d) l=p‾+q‾l=\overline{p}+\overline{q}

[0,5 punts]

1.3 Un vaixell de càrrega transporta 5 0005\,000 contenidors de Barcelona a Rotterdam en un trajecte de 3 200 km3\,200\,\mathrm{km}. Els motors consumeixen 200 kg/km200\,\mathrm{kg/km} de fuel d’una densitat de 0,95 kg/L0{,}95\,\mathrm{kg/L} i emeten 3,1 kg3{,}1\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle per kilogram de fuel. Quina és la petjada d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per contenidor en aquest viatge?

a) 121,6 kg121{,}6\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

b) 128 kg128\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

c) 198,4 kg198{,}4\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

d) 396,8 kg396{,}8\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

[0,5 punts]

1.4 Disposem de dues resistències de valors R1=15 ΩR_1=15\,\Omega i R2=25 ΩR_2=25\,\Omega. Aquestes resistències es connecten en paral·lel a una font de tensió contínua UU. El corrent que circula per la resistència R1R_1 és I1=2 AI_1=2\,\mathrm{A}. En aquestes condicions, quina és la potència subministrada per la font UU a les dues resistències?

a) 30 W30\,\mathrm{W}

b) 60 W60\,\mathrm{W}

c) 96 W96\,\mathrm{W}

d) 120 W120\,\mathrm{W}

[0,5 punts]

1.5 En un taller mecànic, s’utilitza un micròmetre per a mesurar el diàmetre d’un eix. L’instrument té una resolució de 0,01 mm0{,}01\,\mathrm{mm} i la mesura obtinguda és de 15,23 mm15{,}23\,\mathrm{mm} amb una incertesa de ±0,02 mm\pm 0{,}02\,\mathrm{mm}. Quin és el rang possible del diàmetre real de l’eix?

a) Entre 15,21 mm15{,}21\,\mathrm{mm} i 15,25 mm15{,}25\,\mathrm{mm}.

b) Entre 15,22 mm15{,}22\,\mathrm{mm} i 15,24 mm15{,}24\,\mathrm{mm}.

c) Entre 15,20 mm15{,}20\,\mathrm{mm} i 15,26 mm15{,}26\,\mathrm{mm}.

d) Entre 15,19 mm15{,}19\,\mathrm{mm} i 15,27 mm15{,}27\,\mathrm{mm}.

[0,5 punts]

1.6 Un circuit presenta l’esquema de portes lògiques següent. Quina és la funció lògica que el representa?

a) s=a‾(c+d)+a‾(b+d)s=\overline{a}(c+d)+\overline{a}(b+d)

b) s=a‾+b+c+ds=\overline{a}+b+c+d

c) s=a‾+(c+d)(b+d)s=\overline{a}+(c+d)(b+d)

d) s=a‾+cd+bds=\overline{a}+cd+bd

[0,5 punts]

Qüestió 6: esquema de portes lògiques amb les entrades a, b, c i d en quatre línies verticals. Una porta NOT (caixa amb «1» i un cercle a la sortida) rep a. Una porta AND («&») rep c i d, i una altra AND rep b i d. Les sortides de la NOT i de les dues AND van a una porta OR («≥1»), que dona la sortida s. Els punts negres marquen les connexions; on una línia salta per sobre d’una altra amb un petit arc, no estan connectades.

1.7 Un escalfador d’aigua elèctric té una potència de 2 000 W2\,000\,\mathrm{W} i un rendiment del 9595 %. Sabent que la calor específica de l’aigua és ce=4,186 kJ/(kg ∘C)c_\text{e}=4{,}186\,\mathrm{kJ/(kg\,^\circ C)}, quant temps tarda a escalfar 2 L2\,\mathrm{L} d’aigua de 15 ∘C15\,^\circ\mathrm{C} a 60 ∘C60\,^\circ\mathrm{C}?

a) 2,983 min2{,}983\,\mathrm{min}

b) 3,140 min3{,}140\,\mathrm{min}

c) 3,305 min3{,}305\,\mathrm{min}

d) 4,741 min4{,}741\,\mathrm{min}

[0,5 punts]

1.8 Un motor de corrent continu té una placa de característiques on s’indiquen les dades següents:

UNU_\text{N}INI_\text{N}PNP_\text{N}nNn_\text{N}
24 V24\,\mathrm{V}3,47 A3{,}47\,\mathrm{A}60 W60\,\mathrm{W}8 500 min−18\,500\,\mathrm{min}^{-1}

El valor de la resistència de l’induït és Ra=80 mΩR_\text{a}=80\,\mathrm{m}\Omega. Quina potència es dissipa?

a) 0,2776 W0{,}2776\,\mathrm{W}

b) 0,9633 W0{,}9633\,\mathrm{W}

c) 1,92 W1{,}92\,\mathrm{W}

d) 23,28 W23{,}28\,\mathrm{W}

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.1 0,5 punts1.2 0,5 punts1.3 0,5 punts1.4 0,5 punts1.5 0,5 punts1.6 0,5 punts1.7 0,5 punts1.8 0,5 punts

Repassa la teoria: Àlgebra de Boole i mapes de Karnaugh

1.10,5 punts

Qüestió 1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 1 a l’enunciat oficial, en català

S’utilitzen dues provetes, geomètricament idèntiques, una d’acer i una altra de bronze, per a realitzar assajos de tracció. S’obtenen les corbes tensió-deformació que mostra la figura. Quin dels dos materials presentarà una deformació plàstica més gran quan s’hagi trencat?

a) L’acer.

b) El bronze.

c) No es pot determinar amb la informació mostrada.

d) Tots dos presentaran la mateixa deformació.

Plantejament Lectura de corbes tensió-deformació: es pregunta quin dels dos materials s’ha deformat plàsticament més en el moment de trencar-se.

  1. Cada corba acaba al punt de trencament. La deformació plàstica és la que no es recupera: la que s’acumula després del tram recte (elàstic) inicial.

  2. L’acer surt del tram recte cap a 410 MPa410\,\mathrm{MPa}, amb ε≈0,002\varepsilon\approx 0{,}002, i es trenca poc després, cap a ε≈0,004\varepsilon\approx 0{,}004: gairebé no es deforma plàsticament.

  3. El bronze surt del tram recte a poc més de 200 MPa200\,\mathrm{MPa}, amb ε≈0,003\varepsilon\approx 0{,}003, i continua deformant-se fins a trencar-se cap a ε≈0,013\varepsilon\approx 0{,}013: la seva deformació plàstica és molt més gran.

  4. Per què no les altres: la figura sí que permet comparar-ho (la c) és falsa), i les dues corbes acaben a deformacions molt diferents (la d) és falsa). L’acer és més resistent (arriba a més tensió), però no és el que es pregunta.

ResultatLa resposta correcta és la b): el bronze.

La pauta oficial dona: Resposta b).

1.20,5 punts

Qüestió 2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 2 a l’enunciat oficial, en català

Un sistema de seguretat requereix que un llum s’encengui únicament quan dos interruptors estan en estat obert. S’utilitzen les variables d’estat següents:

interruptor 1: pp={1: tancat0: obert{}= \begin{cases}1\text{: tancat}\\0\text{: obert}\end{cases}; interruptor 2: qq={1: tancat0: obert{}= \begin{cases}1\text{: tancat}\\0\text{: obert}\end{cases}; llum: ll={1: enceˋs0: apagat{}= \begin{cases}1\text{: encès}\\0\text{: apagat}\end{cases}.

La funció lògica entre les variables d’estat és:

a) l=p+ql=p+q

b) l=p ql=p\,q

c) l=p‾ q‾l=\overline{p}\,\overline{q}

d) l=p‾+q‾l=\overline{p}+\overline{q}

Plantejament Es demana la funció lògica d’un llum que s’encén només quan els dos interruptors són oberts, és a dir, quan p=0p=0 i q=0q=0.

  1. El llum s’encén (l=1l=1) en una sola combinació, p=0p=0 i q=0q=0. Taula de veritat:

    ppqqll
    001
    010
    100
    110
  2. La fila amb l=1l=1 dona un sol producte, amb les dues variables negades (valen 0):

    l=p‾ q‾l=\overline{p}\,\overline{q}
  3. Per què no les altres: l=p+ql=p+q encén el llum quan algun interruptor és tancat; l=p ql=p\,q, quan tots dos són tancats, i l=p‾+q‾l=\overline{p}+\overline{q}, quan n’hi ha almenys un d’obert, encara que l’altre sigui tancat.

ResultatLa resposta correcta és la c): l=p‾ q‾l=\overline{p}\,\overline{q}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.30,5 punts

Qüestió 3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 3 a l’enunciat oficial, en català

Un vaixell de càrrega transporta 5 0005\,000 contenidors de Barcelona a Rotterdam en un trajecte de 3 200 km3\,200\,\mathrm{km}. Els motors consumeixen 200 kg/km200\,\mathrm{kg/km} de fuel d’una densitat de 0,95 kg/L0{,}95\,\mathrm{kg/L} i emeten 3,1 kg3{,}1\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle per kilogram de fuel. Quina és la petjada d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per contenidor en aquest viatge?

a) 121,6 kg121{,}6\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

b) 128 kg128\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

c) 198,4 kg198{,}4\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

d) 396,8 kg396{,}8\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle.

Plantejament Es demana la petjada de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per contenidor: les emissions de tot el viatge repartides entre els 5 0005\,000 contenidors.

  1. Fuel consumit en el viatge:

    mfuelm_\text{fuel}=200 kg/km⋅3 200 km{}= 200\,\mathrm{kg/km}\cdot 3\,200\,\mathrm{km}=640 000 kg{}= 640\,000\,\mathrm{kg}
  2. Emissions totals (3,1 kg3{,}1\,\mathrm{kg} de GEH per kilogram de fuel):

    mGEHm_\text{GEH}=3,1⋅640 000 kg{}= 3{,}1\cdot 640\,000\,\mathrm{kg}=1,984⋅106 kg{}= 1{,}984\cdot 10^{6}\,\mathrm{kg}
  3. Emissions per contenidor:

    mGEH5 000\dfrac{m_\text{GEH}}{5\,000}=1,984⋅106 kg5 000{}= \dfrac{1{,}984\cdot 10^{6}\,\mathrm{kg}}{5\,000}=396,8 kg{}= 396{,}8\,\mathrm{kg}
  4. La densitat del fuel no cal, perquè el consum ja és en massa. Per què no les altres: la b), 128 kg128\,\mathrm{kg}, és el fuel per contenidor (640 000/5 000640\,000/5\,000), no les emissions; la a), 121,6 kg121{,}6\,\mathrm{kg}, és aquest fuel multiplicat per la densitat (128⋅0,95128\cdot 0{,}95), i la c), 198,4 kg198{,}4\,\mathrm{kg}, és la meitat del resultat.

ResultatLa resposta correcta és la d): 396,8 kg396{,}8\,\mathrm{kg} de gasos d’efecte hivernacle per contenidor.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.40,5 punts

Qüestió 4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4 a l’enunciat oficial, en català

Disposem de dues resistències de valors R1=15 ΩR_1=15\,\Omega i R2=25 ΩR_2=25\,\Omega. Aquestes resistències es connecten en paral·lel a una font de tensió contínua UU. El corrent que circula per la resistència R1R_1 és I1=2 AI_1=2\,\mathrm{A}. En aquestes condicions, quina és la potència subministrada per la font UU a les dues resistències?

a) 30 W30\,\mathrm{W}

b) 60 W60\,\mathrm{W}

c) 96 W96\,\mathrm{W}

d) 120 W120\,\mathrm{W}

Plantejament Dues resistències en paral·lel: amb el corrent d’una se’n treu la tensió de la font i, amb aquesta tensió, la potència total.

  1. En paral·lel, les dues resistències tenen la tensió de la font. De la resistència R1R_1:

    U=I1 R1=2 A⋅15 Ω=30 VU=I_1\,R_1=2\,\mathrm{A}\cdot 15\,\Omega=30\,\mathrm{V}
  2. Corrent per R2R_2 i corrent total:

    I2=UR2=30 V25 Ω=1,2 AI_2=\dfrac{U}{R_2}=\dfrac{30\,\mathrm{V}}{25\,\Omega}=1{,}2\,\mathrm{A}I=I1+I2=3,2 AI=I_1+I_2=3{,}2\,\mathrm{A}
  3. Potència subministrada per la font:

    P=U I=30 V⋅3,2 A=96 WP=U\,I=30\,\mathrm{V}\cdot 3{,}2\,\mathrm{A}=96\,\mathrm{W}
  4. Comprovació: P1=U I1=60 WP_1=U\,I_1=60\,\mathrm{W} i P2=U I2=36 WP_2=U\,I_2=36\,\mathrm{W}, que sumen 96 W96\,\mathrm{W}. Per què no les altres: la b), 60 W60\,\mathrm{W}, és només la potència de R1R_1; la d), 120 W120\,\mathrm{W}, surt de suposar que per R2R_2 també circulen 2 A2\,\mathrm{A} (30 V⋅4 A30\,\mathrm{V}\cdot 4\,\mathrm{A}), i la a) no correspon a aquest càlcul.

ResultatLa resposta correcta és la c): P=96 WP=96\,\mathrm{W}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.50,5 punts

Qüestió 5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 5 a l’enunciat oficial, en català

En un taller mecànic, s’utilitza un micròmetre per a mesurar el diàmetre d’un eix. L’instrument té una resolució de 0,01 mm0{,}01\,\mathrm{mm} i la mesura obtinguda és de 15,23 mm15{,}23\,\mathrm{mm} amb una incertesa de ±0,02 mm\pm 0{,}02\,\mathrm{mm}. Quin és el rang possible del diàmetre real de l’eix?

a) Entre 15,21 mm15{,}21\,\mathrm{mm} i 15,25 mm15{,}25\,\mathrm{mm}.

b) Entre 15,22 mm15{,}22\,\mathrm{mm} i 15,24 mm15{,}24\,\mathrm{mm}.

c) Entre 15,20 mm15{,}20\,\mathrm{mm} i 15,26 mm15{,}26\,\mathrm{mm}.

d) Entre 15,19 mm15{,}19\,\mathrm{mm} i 15,27 mm15{,}27\,\mathrm{mm}.

Plantejament Es demana l’interval on pot estar el diàmetre real, a partir de la lectura del micròmetre i de la seva incertesa.

  1. Amb una incertesa de ±0,02 mm\pm 0{,}02\,\mathrm{mm}, el valor real pot estar fins a 0,02 mm0{,}02\,\mathrm{mm} per sota o per sobre de la lectura:

    15,23−0,02=15,21 mm15{,}23-0{,}02=15{,}21\,\mathrm{mm}15,23+0,02=15,25 mm15{,}23+0{,}02=15{,}25\,\mathrm{mm}
  2. La resolució, 0,01 mm0{,}01\,\mathrm{mm}, només diu el pas més petit que mostra l’instrument; no amplia l’interval. Per què no les altres: la b) correspon a ±0,01 mm\pm 0{,}01\,\mathrm{mm} (el valor de la resolució); la c), a ±0,03 mm\pm 0{,}03\,\mathrm{mm} (la incertesa més la resolució), i la d), a ±0,04 mm\pm 0{,}04\,\mathrm{mm} (el doble de la incertesa).

ResultatLa resposta correcta és la a): entre 15,21 mm15{,}21\,\mathrm{mm} i 15,25 mm15{,}25\,\mathrm{mm}.

La pauta oficial dona: Resposta a).

1.60,5 punts

Qüestió 6 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 6 a l’enunciat oficial, en català

Un circuit presenta l’esquema de portes lògiques següent. Quina és la funció lògica que el representa?

a) s=a‾(c+d)+a‾(b+d)s=\overline{a}(c+d)+\overline{a}(b+d)

b) s=a‾+b+c+ds=\overline{a}+b+c+d

c) s=a‾+(c+d)(b+d)s=\overline{a}+(c+d)(b+d)

d) s=a‾+cd+bds=\overline{a}+cd+bd

Plantejament Es demana la funció lògica d’un circuit amb un inversor i dues portes AND que van a una porta OR; cal llegir a quines entrades va connectada cada porta.

  1. Seguint les línies de la figura (un punt negre és una connexió; un pont en forma d’arc, un encreuament sense connexió): la porta NOT («1» amb un cercle a la sortida) rep aa i dona a‾\overline{a}; la primera porta AND («&») rep cc i dd, i la segona AND rep bb i dd. Les seves sortides són:

    a‾\overline{a}c dc\,db db\,d
  2. La porta OR («≥1\geq 1») suma les tres sortides:

    s=a‾+c d+b ds=\overline{a}+c\,d+b\,d
  3. Per què no les altres: la a), ss=a‾ (c+d)+a‾ (b+d){}= \overline{a}\,(c+d)+\overline{a}\,(b+d)=a‾ (b+c+d){}= \overline{a}\,(b+c+d), posa sumes on hi ha portes AND i multiplica per a‾\overline{a} en lloc de sumar-lo (amb a=b=c=d=1a=b=c=d=1 dona 0, i el circuit dona 1); la b) suma les variables soles, com si no hi hagués les portes AND, i la c) posa sumes, (c+d)(c+d) i (b+d)(b+d), on hi ha portes AND i les multiplica entre elles.

ResultatLa resposta correcta és la d): s=a‾+c d+b ds=\overline{a}+c\,d+b\,d.

La pauta oficial dona: Resposta d).

1.70,5 punts

Qüestió 7 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 7 a l’enunciat oficial, en català

Un escalfador d’aigua elèctric té una potència de 2 000 W2\,000\,\mathrm{W} i un rendiment del 9595 %. Sabent que la calor específica de l’aigua és ce=4,186 kJ/(kg ∘C)c_\text{e}=4{,}186\,\mathrm{kJ/(kg\,^\circ C)}, quant temps tarda a escalfar 2 L2\,\mathrm{L} d’aigua de 15 ∘C15\,^\circ\mathrm{C} a 60 ∘C60\,^\circ\mathrm{C}?

a) 2,983 min2{,}983\,\mathrm{min}

b) 3,140 min3{,}140\,\mathrm{min}

c) 3,305 min3{,}305\,\mathrm{min}

d) 4,741 min4{,}741\,\mathrm{min}

Plantejament Es demana el temps que tarda l’escalfador a escalfar 2 L2\,\mathrm{L} d’aigua de 1515 a 60 ∘C60\,^\circ\mathrm{C}: la calor necessària dividida per la potència que arriba a l’aigua.

  1. Massa d’aigua: 2 L2\,\mathrm{L} són 2 kg2\,\mathrm{kg}. Calor necessària, amb ΔT=60−15=45 ∘C\Delta T=60-15=45\,^\circ\mathrm{C}:

    QQ=m ce ΔT{}= m\,c_\text{e}\,\Delta T=2 kg⋅4 186 J/(kg ∘C)⋅45 ∘C{}= 2\,\mathrm{kg}\cdot 4\,186\,\mathrm{J/(kg\,^\circ C)}\cdot 45\,^\circ\mathrm{C}=376 740 J{}= 376\,740\,\mathrm{J}
  2. Potència útil (la que arriba a l’aigua):

    PuˊtilP_\text{útil}=η P=0,95⋅2 000 W{}= \eta\,P=0{,}95\cdot 2\,000\,\mathrm{W}=1 900 W{}= 1\,900\,\mathrm{W}
  3. Temps d’escalfament:

    tt=QPuˊtil{}= \dfrac{Q}{P_\text{útil}}=376 740 J1 900 W{}= \dfrac{376\,740\,\mathrm{J}}{1\,900\,\mathrm{W}}=198,3 s{}= 198{,}3\,\mathrm{s}=3,305 min{}= 3{,}305\,\mathrm{min}
  4. Per què no les altres: la b), 3,140 min3{,}140\,\mathrm{min}, no té en compte el rendiment (divideix per 2 000 W2\,000\,\mathrm{W}); la a), 2,983 min2{,}983\,\mathrm{min}, multiplica per 0,950{,}95 en lloc de dividir-hi, i la d) no correspon a aquest càlcul.

ResultatLa resposta correcta és la c): t=3,305 mint=3{,}305\,\mathrm{min}.

La pauta oficial dona: Resposta c).

1.80,5 punts

Qüestió 8 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 8 a l’enunciat oficial, en català

Un motor de corrent continu té una placa de característiques on s’indiquen les dades següents:

UNU_\text{N}INI_\text{N}PNP_\text{N}nNn_\text{N}
24 V24\,\mathrm{V}3,47 A3{,}47\,\mathrm{A}60 W60\,\mathrm{W}8 500 min−18\,500\,\mathrm{min}^{-1}

El valor de la resistència de l’induït és Ra=80 mΩR_\text{a}=80\,\mathrm{m}\Omega. Quina potència es dissipa?

a) 0,2776 W0{,}2776\,\mathrm{W}

b) 0,9633 W0{,}9633\,\mathrm{W}

c) 1,92 W1{,}92\,\mathrm{W}

d) 23,28 W23{,}28\,\mathrm{W}

Plantejament Motor de corrent continu: es demana la potència que es dissipa a la resistència de l’induït quan hi circula el corrent nominal (les pèrdues per efecte Joule).

  1. Amb el corrent nominal, IN=3,47 AI_\text{N}=3{,}47\,\mathrm{A}, i Ra=80 mΩ=0,08 ΩR_\text{a}=80\,\mathrm{m}\Omega=0{,}08\,\Omega:

    PdP_\text{d}=Ra IN2{}= R_\text{a}\,I_\text{N}^2=0,08 Ω⋅(3,47 A)2{}= 0{,}08\,\Omega\cdot(3{,}47\,\mathrm{A})^2=0,9633 W{}= 0{,}9633\,\mathrm{W}
  2. Per què no les altres: la a), 0,2776 W0{,}2776\,\mathrm{W}, és Ra INR_\text{a}\,I_\text{N}, sense elevar el corrent al quadrat; la c), 1,92 W1{,}92\,\mathrm{W}, és Ra UNR_\text{a}\,U_\text{N}, i la d), 23,28 W23{,}28\,\mathrm{W}, és la diferència entre la potència elèctrica absorbida (UN IN=83,28 WU_\text{N}\,I_\text{N}=83{,}28\,\mathrm{W}) i la potència útil (60 W60\,\mathrm{W}): són totes les pèrdues del motor, no només les de la resistència de l’induït, que és la dada que dona l’enunciat.

ResultatLa resposta correcta és la b): Pd=Ra IN2=0,9633 WP_\text{d}=R_\text{a}\,I_\text{N}^2=0{,}9633\,\mathrm{W}.

La pauta oficial dona: Resposta b).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’electrònica digital així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Tecnologia

Hi arribes amb els 10 temes de Tecnologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Electrònica digital· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Energia, consum i emissions· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Circuits elèctrics· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Materials i assajos· aquest exercici13 de 15 exàmens
  5. Motors i màquines elèctriques· aquest exercici10 de 15 exàmens
  6. Mesura, toleràncies i ajustos· aquest exercici6 de 15 exàmens
  7. Mecanismes i transmissions14 de 15 exàmens
  8. Estàtica i equilibri12 de 15 exàmens
  9. Màquines tèrmiques8 de 15 exàmens
  10. Pneumàtica, hidràulica i fluids3 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.