Àlgebra de Boole i mapes de Karnaugh

Una funció lògica se simplifica agrupant en un mapa de Karnaugh els uns veïns de la seva taula de veritat, en blocs d’1, 2, 4 o 8 caselles. S’escriu amb tres operacions, el producte a ba\,b (AND), la suma a+ba+b (OR) i la negació a‾\overline{a} (NOT): cada bloc dona un producte amb només les variables que no canvien dins seu, i la funció simplificada és la suma d’aquests productes.

La fórmulaa b+a b‾=a (b+b‾)=aa\,b+a\,\overline{b}=a\,(b+\overline{b})=a

Els exercicis oficials d’Electrònica digital de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya, resolts pas a pas

  • Tecnologia
  • 2n de Batxillerat
  • Solucions comprovades per codi
  • Comprovat el 14 de novembre de 2026

L’essencial

Un sistema digital combinacional dona una sortida que depèn només de les entrades d’aquell instant. Per dissenyar-lo es comença traduint l’enunciat: cada entrada i la sortida són una variable que val 11 o 00, i cal deixar escrit què vol dir cada 11 (per exemple, t=1t=1: terra humida). Amb nn entrades hi ha 2n2^n combinacions, i la taula de veritat dona la sortida de cadascuna. Les files s’escriuen en ordre binari i la primera variable és el bit de més pes.

De l’àlgebra de Boole en basten tres operacions: el producte a ba\,b (AND, val 11 si les dues valen 11), la suma a+ba+b (OR, val 11 si alguna val 11) i la negació a‾\overline{a} (NOT). La forma canònica en suma de productes té un producte per cada fila amb sortida 11, amb la variable negada on val 00; cadascun és un terme mínim (minterm) i s’abrevia ∑m(… )\sum m(\dots). La forma canònica en producte de sumes té una suma per cada fila amb sortida 00, amb la variable negada on val 11, i s’abrevia ∏M(… )\prod M(\dots). Amb pocs zeros, la segona és més curta.

ab\cd00011110
001001
010100
110100
101001
Mapa de Karnaugh de ∑m(0,2,5,8,10,13)\sum m(0,2,5,8,10,13) (a ba\,b a les files i c dc\,d a les columnes): les quatre cantonades formen un grup que dona la volta per les vores (b‾ d‾\overline{b}\,\overline{d}) i els uns 5 i 13 en formen un altre (b c‾ db\,\overline{c}\,d).
Lleis de l’àlgebra de Boole
LleiEn forma de sumaEn forma de producte
IdentitatEn forma de sumaa+0=aa+0=aEn forma de productea⋅1=aa\cdot1=a
Element nulEn forma de sumaa+1=1a+1=1En forma de productea⋅0=0a\cdot0=0
IdempotènciaEn forma de sumaa+a=aa+a=aEn forma de productea a=aa\,a=a
ComplementEn forma de sumaa+a‾=1a+\overline{a}=1En forma de productea a‾=0a\,\overline{a}=0
AbsorcióEn forma de sumaa+a b=aa+a\,b=aEn forma de productea (a+b)=aa\,(a+b)=a
DistributivaEn forma de sumaa+b c=(a+b)(a+c)a+b\,c=(a+b)(a+c)En forma de productea (b+c)=a b+a ca\,(b+c)=a\,b+a\,c
De MorganEn forma de sumaa+b‾=a‾ b‾\overline{a+b}=\overline{a}\,\overline{b}En forma de productea b‾=a‾+b‾\overline{a\,b}=\overline{a}+\overline{b}
Útil en simplificarEn forma de sumaa+a‾ b=a+ba+\overline{a}\,b=a+bEn forma de productea (a‾+b)=a ba\,(\overline{a}+b)=a\,b

Per simplificar s’usa la regla a b+a b‾=aa\,b+a\,\overline{b}=a: dos productes que només es diferencien en una variable es fonen en un sense ella. El mapa de Karnaugh la fa visible: és la taula de veritat amb les files i les columnes ordenades 00,01,11,1000,01,11,10 (codi Gray), de manera que dues caselles veïnes es diferencien en una sola variable. Les vores oposades també són veïnes: la primera i l’última columna es toquen, i el mateix les files, així que un grup pot donar la volta per la vora (les quatre cantonades formen un grup).

S’agrupen els uns en blocs d’11, 22, 44 o 88 caselles (potències de 2, rectangulars), tan grans com es pugui i cobrint tots els uns; un 1 pot formar part de diversos grups. Un grup de 2k2^k caselles elimina kk variables: el seu producte només porta les variables que no canvien dins seu, negades si valen 00. La funció simplificada és la suma dels productes dels grups. Si hi ha caselles «no importa» (x\mathrm{x}: combinacions que no es poden donar o amb sortida indiferent), es poden fer servir com a 11 per fer més gran un grup, però no cal cobrir-les.

El circuit surt de la funció simplificada: cada producte és una porta AND (o contactes en sèrie), la suma és una porta OR (o branques en paral·lel) i cada variable negada passa abans per un inversor (o és un contacte normalment tancat). Les pautes de la PAU de Catalunya fan servir els símbols normalitzats IEC (l’inversor és «1» amb un cercle a la sortida, AND és «&» i OR és «≥1\geq1») i accepten diverses funcions simplificades equivalents, sempre que es vegi com s’hi ha arribat. Amb només portes NAND (o només NOR) es pot construir qualsevol funció, cosa que a Catalunya és una ampliació i a Andalusia es demana: una suma de productes passa a NAND–NAND per la llei de De Morgan, x‾ y‾‾=x+y\overline{\overline{x}\,\overline{y}}=x+y.

Exemples resolts

Un ventilador d’un hivernacle (ff) s’encén quan hi ha calor (c=1c=1) o humitat alta (h=1h=1), però només si la finestra és tancada (v=0v=0). Obtén la funció simplificada, compta les portes del circuit i descriu-ne l’esquema de contactes.
  1. Variables: c=1c=1 hi ha calor, h=1h=1 humitat alta, v=1v=1 finestra oberta i f=1f=1 ventilador encès. Amb tres entrades hi ha 23=82^3=8 files, i el ventilador s’encén a les files amb v=0v=0 i amb c=1c=1 o h=1h=1.

  2. Taula de veritat (la fila és el nombre binari c h vc\,h\,v, amb cc com a bit de més pes):

    chvf00000010010101101001101011011110\begin{array}{ccc|c}c&h&v&f\\ \hline 0&0&0&0\\0&0&1&0\\0&1&0&1\\0&1&1&0\\1&0&0&1\\1&0&1&0\\1&1&0&1\\1&1&1&0\end{array}
  3. Files amb f=1f=1: 2, 4 i 6. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(2,4,6)\sum m(2,4,6):

    f=c‾ h v‾+c h‾ v‾+c h v‾f=\overline{c}\,h\,\overline{v}+c\,\overline{h}\,\overline{v}+c\,h\,\overline{v}
  4. Mapa de Karnaugh (cc a les files i h vh\,v a les columnes, en codi Gray):

    c\hv000111100000111001\begin{array}{c|cccc}c\backslash hv&00&01&11&10\\ \hline 0&0&0&0&1\\ 1&1&0&0&1\end{array}
  5. Grup de 2 caselles (files 2 i 6): hi valen h=1h=1 i v=0v=0 i les altres variables canvien. Dona el producte:

    h v‾h\,\overline{v}
  6. Grup de 2 caselles (files 4 i 6): hi valen c=1c=1 i v=0v=0 i les altres variables canvien. És un grup que dona la volta per la vora del mapa. Dona el producte:

    c v‾c\,\overline{v}
  7. Els dos grups cobreixen els tres uns. La funció simplificada és la suma dels dos productes; traient v‾\overline{v} factor comú queda més curta:

    f=c v‾+h v‾=v‾ (c+h)f=c\,\overline{v}+h\,\overline{v}=\overline{v}\,(c+h)
  8. Circuit: un inversor (NOT) per a vv, una porta OR per a c+hc+h i una AND que les ajunta, tres portes en total. Amb la suma de productes sense factoritzar en farien falta quatre (un NOT, dues AND i una OR).

  9. Esquema de contactes: un contacte normalment tancat vv en sèrie amb dues branques en paral·lel, una amb el contacte normalment obert cc i l’altra amb el contacte normalment obert hh. El ventilador s’encén quan hi ha camí des de l’alimentació.

Resultat f=v‾ (c+h)f=\overline{v}\,(c+h): tres portes (NOT, OR i AND), o el contacte tancat vv en sèrie amb cc i hh en paral·lel.

(Ampliació) Un comptador codifica en binari (a b c da\,b\,c\,d, amb aa de més pes) un dígit de 00 a 99 (BCD). Un indicador ff s’ha d’encendre quan el dígit és 55 o més. Les combinacions 10101010 a 11111111 no es donen mai. Simplifica ff.
  1. L’indicador val 11 als dígits 5,6,7,8,95,6,7,8,9 i 00 a 0,1,2,3,40,1,2,3,4. Les files 1010 a 1515 no existeixen en BCD: són «no importa» (x\mathrm{x}) i poden valer el que més convingui.

  2. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b c da\,b\,c\,d, amb aa com a bit de més pes; x\mathrm{x} és «no importa»):

    abcdf000000001000100001100100001011011010111110001100111010x1011x1100x1101x1110x1111x\begin{array}{cccc|c}a&b&c&d&f\\ \hline 0&0&0&0&0\\0&0&0&1&0\\0&0&1&0&0\\0&0&1&1&0\\0&1&0&0&0\\0&1&0&1&1\\0&1&1&0&1\\0&1&1&1&1\\1&0&0&0&1\\1&0&0&1&1\\1&0&1&0&\mathrm{x}\\1&0&1&1&\mathrm{x}\\1&1&0&0&\mathrm{x}\\1&1&0&1&\mathrm{x}\\1&1&1&0&\mathrm{x}\\1&1&1&1&\mathrm{x}\end{array}
  3. Files amb f=1f=1: 5, 6, 7, 8 i 9. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(5,6,7,8,9)\sum m(5,6,7,8,9):

    f=a‾ b c‾ d+a‾ b c d‾+a‾ b c d+a b‾ c‾ d‾+a b‾ c‾ df=\overline{a}\,b\,\overline{c}\,d+\overline{a}\,b\,c\,\overline{d}+\overline{a}\,b\,c\,d+a\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d}+a\,\overline{b}\,\overline{c}\,d
  4. Mapa de Karnaugh (a ba\,b a les files i c dc\,d a les columnes, en codi Gray):

    ab\cd0001111000000001011111xxxx1011xx\begin{array}{c|cccc}ab\backslash cd&00&01&11&10\\ \hline 00&0&0&0&0\\ 01&0&1&1&1\\ 11&\mathrm{x}&\mathrm{x}&\mathrm{x}&\mathrm{x}\\ 10&1&1&\mathrm{x}&\mathrm{x}\end{array}
  5. Grup de 8 caselles (files 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15): hi val a=1a=1 i les altres variables canvien. Usa com a 1 les caselles «no importa» 10, 11, 12, 13, 14 i 15. Dona el producte:

    aa
  6. Grup de 4 caselles (files 5, 7, 13 i 15): hi valen b=1b=1 i d=1d=1 i les altres variables canvien. Usa com a 1 les caselles «no importa» 13 i 15. Dona el producte:

    b db\,d
  7. Grup de 4 caselles (files 6, 7, 14 i 15): hi valen b=1b=1 i c=1c=1 i les altres variables canvien. Usa com a 1 les caselles «no importa» 14 i 15. Dona el producte:

    b cb\,c
  8. Sense aprofitar els «no importa» (tractant-los com a zeros) la mínima seria a‾ b d+a‾ b c+a b‾ c‾\overline{a}\,b\,d+\overline{a}\,b\,c+a\,\overline{b}\,\overline{c}, amb 9 literals en comptes de 5.

  9. Els tres grups cobreixen els cinc uns i cap no pot créixer més. La funció simplificada és la suma:

    f=a+b d+b cf=a+b\,d+b\,c
  10. Circuit: dues portes AND (b cb\,c i b db\,d) i una OR de tres entrades amb aa, és a dir, tres portes i cap inversor.

Resultat f=a+b d+b cf=a+b\,d+b\,c: dues AND i una OR de tres entrades.

Un forrellat electrònic (s=1s=1: tancat) es tanca si falta alguna de les seves dues claus (c=0c=0 o d=0d=0) o si el mode vacances (a=1a=1) és actiu sense que el sensor de presència (b=1b=1) el desactivi. Escriu ss com a producte de sumes, simplifica-la en suma de productes i dibuixa-la només amb portes NAND.
  1. Variables: a=1a=1 mode vacances, b=1b=1 presència, c=1c=1 i d=1d=1 clau posada, s=1s=1 forrellat tancat. Es tanca amb c‾\overline{c}, amb d‾\overline{d} o amb a b‾a\,\overline{b}.

  2. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b c da\,b\,c\,d, amb aa com a bit de més pes):

    abcds00001000110010100110010010101101101011101000110011101011011111001110111110111110\begin{array}{cccc|c}a&b&c&d&s\\ \hline 0&0&0&0&1\\0&0&0&1&1\\0&0&1&0&1\\0&0&1&1&0\\0&1&0&0&1\\0&1&0&1&1\\0&1&1&0&1\\0&1&1&1&0\\1&0&0&0&1\\1&0&0&1&1\\1&0&1&0&1\\1&0&1&1&1\\1&1&0&0&1\\1&1&0&1&1\\1&1&1&0&1\\1&1&1&1&0\end{array}
  3. Només hi ha tres zeros (files 3, 7 i 15), així que el producte de sumes canònic és curt: un factor per cada zero, amb la variable negada on val 11, ∏M(3,7,15)\prod M(3,7,15):

    s=(a+b+c‾+d‾) (a+b‾+c‾+d‾) (a‾+b‾+c‾+d‾)s=(a+b+\overline{c}+\overline{d})\,(a+\overline{b}+\overline{c}+\overline{d})\,(\overline{a}+\overline{b}+\overline{c}+\overline{d})
  4. Mapa de Karnaugh (a ba\,b a les files i c dc\,d a les columnes, en codi Gray):

    ab\cd00011110001101011101111101101111\begin{array}{c|cccc}ab\backslash cd&00&01&11&10\\ \hline 00&1&1&0&1\\ 01&1&1&0&1\\ 11&1&1&0&1\\ 10&1&1&1&1\end{array}
  5. Grup de 2 zeros (files 3 i 7): hi valen a=0a=0, c=1c=1 i d=1d=1. Dona la suma, amb cada variable a l’inrevés (negada on val 11):

    a+c‾+d‾a+\overline{c}+\overline{d}
  6. Grup de 2 zeros (files 7 i 15): hi valen b=1b=1, c=1c=1 i d=1d=1. Dona la suma, amb cada variable a l’inrevés (negada on val 11):

    b‾+c‾+d‾\overline{b}+\overline{c}+\overline{d}
  7. Els dos grups de zeros donen dos factors. Com que (x+a)(x+b‾)=x+a b‾(x+a)(x+\overline{b})=x+a\,\overline{b} amb x=c‾+d‾x=\overline{c}+\overline{d}, el producte es converteix en una suma de productes més curta:

    s=(a+c‾+d‾) (b‾+c‾+d‾)=c‾+d‾+a b‾s=(a+\overline{c}+\overline{d})\,(\overline{b}+\overline{c}+\overline{d})=\overline{c}+\overline{d}+a\,\overline{b}
  8. Només amb NAND (ampliació a Catalunya): per De Morgan, c‾+d‾+a b‾=c d a b‾‾‾\overline{c}+\overline{d}+a\,\overline{b}=\overline{c\,d\,\overline{a\,\overline{b}}}. Un inversor és una NAND amb les entrades unides: b‾=NAND(b,b)\overline{b}=\mathrm{NAND}(b,b). Calen 3 portes NAND, una de les quals és de tres entrades.

    s=c d a b‾‾‾s=\overline{c\,d\,\overline{a\,\overline{b}}}

Resultat s=c‾+d‾+a b‾s=\overline{c}+\overline{d}+a\,\overline{b}, que només amb NAND és NAND(c,d,NAND(a,NAND(b,b)))\mathrm{NAND}(c,d,\mathrm{NAND}(a,\mathrm{NAND}(b,b))): tres portes.

Exercicis

De menys a més. «Prova-ho al comprovador» te’l deixa preparat a dalt perquè el resolguis tu i el codi el corregeixi; la solució és plegada a sota.

  1. Exercici 1Nivell 1Comprovat per codi

    Un passadís té dos polsadors, aa i bb (11: premut). La llum ff s’encén quan es prem un dels dos, però no quan es premen tots dos alhora. Escriu la funció i simplifica-la si es pot.

    Mostra la solució
    1. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a ba\,b, amb aa com a bit de més pes):

      abf000011101110\begin{array}{cc|c}a&b&f\\ \hline 0&0&0\\0&1&1\\1&0&1\\1&1&0\end{array}
    2. Files amb f=1f=1: 1 i 2. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(1,2)\sum m(1,2):

      f=a‾ b+a b‾f=\overline{a}\,b+a\,\overline{b}
    3. Mapa de Karnaugh (aa a les files i bb a les columnes, en codi Gray):

      a\b01001110\begin{array}{c|cc}a\backslash b&0&1\\ \hline 0&0&1\\ 1&1&0\end{array}
    4. Casella solta de la fila 1: cap veïna val 1 (ni és «no importa»), així que el producte porta totes les variables:

      a‾ b\overline{a}\,b
    5. Casella solta de la fila 2: cap veïna val 1 (ni és «no importa»), així que el producte porta totes les variables:

      a b‾a\,\overline{b}
    6. Els dos uns són en una diagonal: no són veïns, així que no es poden agrupar. Aquesta funció no se simplifica, i la suma dels dos productes ja és la mínima.

    7. La funció simplificada és la suma dels dos productes:

      f=a‾ b+a b‾f=\overline{a}\,b+a\,\overline{b}
    Funció simplificada: a‾ b+a b‾\overline{a}\,b+a\,\overline{b}
  2. Exercici 2Nivell 1Comprovat per codi

    Una alarma té tres sensors aa, bb i cc (11: detecta). Sona (s=1s=1) quan almenys dos sensors detecten. Obtén la funció simplificada.

    Mostra la solució
    1. Es compten els uns de cada fila: s=1s=1 si n’hi ha dos o tres.

    2. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b ca\,b\,c, amb aa com a bit de més pes):

      abcs00000010010001111000101111011111\begin{array}{ccc|c}a&b&c&s\\ \hline 0&0&0&0\\0&0&1&0\\0&1&0&0\\0&1&1&1\\1&0&0&0\\1&0&1&1\\1&1&0&1\\1&1&1&1\end{array}
    3. Files amb s=1s=1: 3, 5, 6 i 7. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(3,5,6,7)\sum m(3,5,6,7):

      s=a‾ b c+a b‾ c+a b c‾+a b cs=\overline{a}\,b\,c+a\,\overline{b}\,c+a\,b\,\overline{c}+a\,b\,c
    4. Mapa de Karnaugh (aa a les files i b cb\,c a les columnes, en codi Gray):

      a\bc000111100001010111\begin{array}{c|cccc}a\backslash bc&00&01&11&10\\ \hline 0&0&0&1&0\\ 1&0&1&1&1\end{array}
    5. Grup de 2 caselles (files 3 i 7): hi valen b=1b=1 i c=1c=1 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      b cb\,c
    6. Grup de 2 caselles (files 5 i 7): hi valen a=1a=1 i c=1c=1 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      a ca\,c
    7. Grup de 2 caselles (files 6 i 7): hi valen a=1a=1 i b=1b=1 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      a ba\,b
    8. Els tres grups de dues caselles cobreixen els quatre uns (la fila 77 és en els tres). La funció simplificada és la suma:

      s=b c+a c+a bs=b\,c+a\,c+a\,b
    Funció simplificada: b c+a c+a bb\,c+a\,c+a\,b
  3. Exercici 3Nivell 1Comprovat per codi

    Una funció f(a,b,c)f(a,b,c) val 11 a les files 11, 33, 55 i 77 i 00 a les altres (aa és la variable de més pes). Escriu la seva forma canònica en suma de productes i simplifica-la.

    Mostra la solució
    1. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b ca\,b\,c, amb aa com a bit de més pes):

      abcf00000011010001111000101111001111\begin{array}{ccc|c}a&b&c&f\\ \hline 0&0&0&0\\0&0&1&1\\0&1&0&0\\0&1&1&1\\1&0&0&0\\1&0&1&1\\1&1&0&0\\1&1&1&1\end{array}
    2. Files amb f=1f=1: 1, 3, 5 i 7. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(1,3,5,7)\sum m(1,3,5,7):

      f=a‾ b‾ c+a‾ b c+a b‾ c+a b cf=\overline{a}\,\overline{b}\,c+\overline{a}\,b\,c+a\,\overline{b}\,c+a\,b\,c
    3. Mapa de Karnaugh (aa a les files i b cb\,c a les columnes, en codi Gray):

      a\bc000111100011010110\begin{array}{c|cccc}a\backslash bc&00&01&11&10\\ \hline 0&0&1&1&0\\ 1&0&1&1&0\end{array}
    4. Grup de 4 caselles (files 1, 3, 5 i 7): hi val c=1c=1 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      cc
    5. Els quatre uns formen un sol grup de quatre caselles, en què només cc no canvia: la funció és simplement cc.

      f=cf=c
    Funció simplificada: cc
  4. Exercici 4Nivell 2Comprovat per codi

    Una bomba (ss) s’activa quan el dipòsit no és ple (c=0c=0) o quan el mode manual (a=1a=1) i l’avís (b=1b=1) són actius alhora. Fes la taula i simplifica amb el mapa.

    Mostra la solució
    1. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b ca\,b\,c, amb aa com a bit de més pes):

      abcs00010010010101101001101011011111\begin{array}{ccc|c}a&b&c&s\\ \hline 0&0&0&1\\0&0&1&0\\0&1&0&1\\0&1&1&0\\1&0&0&1\\1&0&1&0\\1&1&0&1\\1&1&1&1\end{array}
    2. Files amb s=1s=1: 0, 2, 4, 6 i 7. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(0,2,4,6,7)\sum m(0,2,4,6,7):

      s=a‾ b‾ c‾+a‾ b c‾+a b‾ c‾+a b c‾+a b cs=\overline{a}\,\overline{b}\,\overline{c}+\overline{a}\,b\,\overline{c}+a\,\overline{b}\,\overline{c}+a\,b\,\overline{c}+a\,b\,c
    3. Mapa de Karnaugh (aa a les files i b cb\,c a les columnes, en codi Gray):

      a\bc000111100100111011\begin{array}{c|cccc}a\backslash bc&00&01&11&10\\ \hline 0&1&0&0&1\\ 1&1&0&1&1\end{array}
    4. Grup de 4 caselles (files 0, 2, 4 i 6): hi val c=0c=0 i les altres variables canvien. És un grup que dona la volta per la vora del mapa. Dona el producte:

      c‾\overline{c}
    5. Grup de 2 caselles (files 6 i 7): hi valen a=1a=1 i b=1b=1 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      a ba\,b
    6. Els cinc uns es cobreixen amb dos grups: el de quatre caselles amb c=0c=0 (les columnes 0000 i 1010, veïnes per la vora) i la parella a ba\,b (files 66 i 77). La funció simplificada és la suma:

      s=c‾+a bs=\overline{c}+a\,b
    Funció simplificada: c‾+a b\overline{c}+a\,b
  5. Exercici 5Nivell 2Comprovat per codi

    Una funció f(a,b,c,d)f(a,b,c,d) val 11 a les files 00, 11, 22, 55, 88, 99 i 1010 i 00 a les altres. Simplifica-la amb un mapa de Karnaugh.

    Mostra la solució
    1. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b c da\,b\,c\,d, amb aa com a bit de més pes):

      abcdf00001000110010100110010000101101100011101000110011101011011011000110101110011110\begin{array}{cccc|c}a&b&c&d&f\\ \hline 0&0&0&0&1\\0&0&0&1&1\\0&0&1&0&1\\0&0&1&1&0\\0&1&0&0&0\\0&1&0&1&1\\0&1&1&0&0\\0&1&1&1&0\\1&0&0&0&1\\1&0&0&1&1\\1&0&1&0&1\\1&0&1&1&0\\1&1&0&0&0\\1&1&0&1&0\\1&1&1&0&0\\1&1&1&1&0\end{array}
    2. Files amb f=1f=1: 0, 1, 2, 5, 8, 9 i 10. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(0,1,2,5,8,9,10)\sum m(0,1,2,5,8,9,10):

      f=a‾ b‾ c‾ d‾+a‾ b‾ c‾ d+a‾ b‾ c d‾+a‾ b c‾ d+a b‾ c‾ d‾+a b‾ c‾ d+a b‾ c d‾f=\overline{a}\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d}+\overline{a}\,\overline{b}\,\overline{c}\,d+\overline{a}\,\overline{b}\,c\,\overline{d}+\overline{a}\,b\,\overline{c}\,d+a\,\overline{b}\,\overline{c}\,\overline{d}+a\,\overline{b}\,\overline{c}\,d+a\,\overline{b}\,c\,\overline{d}
    3. Mapa de Karnaugh (a ba\,b a les files i c dc\,d a les columnes, en codi Gray):

      ab\cd00011110001101010100110000101101\begin{array}{c|cccc}ab\backslash cd&00&01&11&10\\ \hline 00&1&1&0&1\\ 01&0&1&0&0\\ 11&0&0&0&0\\ 10&1&1&0&1\end{array}
    4. Grup de 4 caselles (files 0, 1, 8 i 9): hi valen b=0b=0 i c=0c=0 i les altres variables canvien. És un grup que dona la volta per la vora del mapa. Dona el producte:

      b‾ c‾\overline{b}\,\overline{c}
    5. Grup de 4 caselles (files 0, 2, 8 i 10): hi valen b=0b=0 i d=0d=0 i les altres variables canvien. És un grup que dona la volta per la vora del mapa. Dona el producte:

      b‾ d‾\overline{b}\,\overline{d}
    6. Grup de 2 caselles (files 1 i 5): hi valen a=0a=0, c=0c=0 i d=1d=1 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      a‾ c‾ d\overline{a}\,\overline{c}\,d
    7. Els tres grups cobreixen els set uns. Fixa’t que el grup de les quatre cantonades només existeix si es recorda que les vores del mapa es toquen:

      f=b‾ c‾+b‾ d‾+a‾ c‾ df=\overline{b}\,\overline{c}+\overline{b}\,\overline{d}+\overline{a}\,\overline{c}\,d
    Funció simplificada: b‾ c‾+b‾ d‾+a‾ c‾ d\overline{b}\,\overline{c}+\overline{b}\,\overline{d}+\overline{a}\,\overline{c}\,d
  6. Exercici 6Nivell 2Comprovat per codi

    (Ampliació) Un comptador BCD (dígits de 00 a 99 en quatre bits a b c da\,b\,c\,d) activa ff quan el dígit és 33, 66 o 99. Les combinacions 10101010 a 11111111 no es donen: són «no importa». Simplifica ff aprofitant-les.

    Mostra la solució
    1. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b c da\,b\,c\,d, amb aa com a bit de més pes; x\mathrm{x} és «no importa»):

      abcdf000000001000100001110100001010011010111010000100111010x1011x1100x1101x1110x1111x\begin{array}{cccc|c}a&b&c&d&f\\ \hline 0&0&0&0&0\\0&0&0&1&0\\0&0&1&0&0\\0&0&1&1&1\\0&1&0&0&0\\0&1&0&1&0\\0&1&1&0&1\\0&1&1&1&0\\1&0&0&0&0\\1&0&0&1&1\\1&0&1&0&\mathrm{x}\\1&0&1&1&\mathrm{x}\\1&1&0&0&\mathrm{x}\\1&1&0&1&\mathrm{x}\\1&1&1&0&\mathrm{x}\\1&1&1&1&\mathrm{x}\end{array}
    2. Files amb f=1f=1: 3, 6 i 9. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(3,6,9)\sum m(3,6,9):

      f=a‾ b‾ c d+a‾ b c d‾+a b‾ c‾ df=\overline{a}\,\overline{b}\,c\,d+\overline{a}\,b\,c\,\overline{d}+a\,\overline{b}\,\overline{c}\,d
    3. Mapa de Karnaugh (a ba\,b a les files i c dc\,d a les columnes, en codi Gray):

      ab\cd0001111000001001000111xxxx1001xx\begin{array}{c|cccc}ab\backslash cd&00&01&11&10\\ \hline 00&0&0&1&0\\ 01&0&0&0&1\\ 11&\mathrm{x}&\mathrm{x}&\mathrm{x}&\mathrm{x}\\ 10&0&1&\mathrm{x}&\mathrm{x}\end{array}
    4. Grup de 4 caselles (files 9, 11, 13 i 15): hi valen a=1a=1 i d=1d=1 i les altres variables canvien. Usa com a 1 les caselles «no importa» 11, 13 i 15. Dona el producte:

      a da\,d
    5. Grup de 2 caselles (files 3 i 11): hi valen b=0b=0, c=1c=1 i d=1d=1 i les altres variables canvien. És un grup que dona la volta per la vora del mapa. Usa com a 1 la casella «no importa» 11. Dona el producte:

      b‾ c d\overline{b}\,c\,d
    6. Grup de 2 caselles (files 6 i 14): hi valen b=1b=1, c=1c=1 i d=0d=0 i les altres variables canvien. Usa com a 1 la casella «no importa» 14. Dona el producte:

      b c d‾b\,c\,\overline{d}
    7. Amb els «no importa», tres grups cobreixen els tres uns. La funció simplificada és la suma:

      f=a d+b‾ c d+b c d‾f=a\,d+\overline{b}\,c\,d+b\,c\,\overline{d}
    Funció simplificada: a d+b‾ c d+b c d‾a\,d+\overline{b}\,c\,d+b\,c\,\overline{d}
  7. Exercici 7Nivell 3Comprovat per codi

    Una màquina s’atura (f=0f=0) quan el sensor aa és a 00 i el bb a 11, o quan el cc és a 11 i el dd a 00; en els altres casos funciona (f=1f=1). Escriu ff com a producte de sumes mínim.

    Mostra la solució
    1. Variables: aa, bb, cc i dd són les entrades; f=0f=0 quan a‾ b=1\overline{a}\,b=1 o c d‾=1c\,\overline{d}=1.

    2. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b c da\,b\,c\,d, amb aa com a bit de més pes):

      abcdf00001000110010000111010000101001100011101000110011101001011111001110111110011111\begin{array}{cccc|c}a&b&c&d&f\\ \hline 0&0&0&0&1\\0&0&0&1&1\\0&0&1&0&0\\0&0&1&1&1\\0&1&0&0&0\\0&1&0&1&0\\0&1&1&0&0\\0&1&1&1&0\\1&0&0&0&1\\1&0&0&1&1\\1&0&1&0&0\\1&0&1&1&1\\1&1&0&0&1\\1&1&0&1&1\\1&1&1&0&0\\1&1&1&1&1\end{array}
    3. Files amb f=0f=0: 2, 4, 5, 6, 7, 10 i 14. El producte de sumes canònic té un factor per cada una, ∏M(2,4,5,6,7,10,14)\prod M(2,4,5,6,7,10,14), i és llarg: se simplifica amb el mapa.

    4. Mapa de Karnaugh (a ba\,b a les files i c dc\,d a les columnes, en codi Gray):

      ab\cd00011110001110010000111110101110\begin{array}{c|cccc}ab\backslash cd&00&01&11&10\\ \hline 00&1&1&1&0\\ 01&0&0&0&0\\ 11&1&1&1&0\\ 10&1&1&1&0\end{array}
    5. Grup de 4 zeros (files 2, 6, 10 i 14): hi valen c=1c=1 i d=0d=0. Dona la suma, amb cada variable a l’inrevés (negada on val 11):

      c‾+d\overline{c}+d
    6. Grup de 4 zeros (files 4, 5, 6 i 7): hi valen a=0a=0 i b=1b=1. Dona la suma, amb cada variable a l’inrevés (negada on val 11):

      a+b‾a+\overline{b}
    7. Els dos grups de zeros cobreixen els set zeros. El producte de sumes mínim té 44 literals, i la suma de productes dels uns en necessita 88:

      f=(c‾+d) (a+b‾)=b‾ c‾+b‾ d+a c‾+a df=(\overline{c}+d)\,(a+\overline{b})=\overline{b}\,\overline{c}+\overline{b}\,d+a\,\overline{c}+a\,d
    Funció simplificada: (c‾+d) (a+b‾)(\overline{c}+d)\,(a+\overline{b})
  8. Exercici 8Nivell 3Comprovat per codi

    (Ampliació a Catalunya; a Andalusia es demana) La sortida ff d’un circuit val 11 quan c=1c=1 o quan a=1a=1 i b=0b=0. Dibuixa un circuit que la calculi només amb portes NAND (un inversor és una NAND amb les dues entrades unides) i digues quantes portes necessita.

    Mostra la solució
    1. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a b ca\,b\,c, amb aa com a bit de més pes):

      abcf00000011010001111001101111001111\begin{array}{ccc|c}a&b&c&f\\ \hline 0&0&0&0\\0&0&1&1\\0&1&0&0\\0&1&1&1\\1&0&0&1\\1&0&1&1\\1&1&0&0\\1&1&1&1\end{array}
    2. Files amb f=1f=1: 1, 3, 4, 5 i 7. La forma canònica en suma de productes té un producte per cada una (la variable va negada on val 0), ∑m(1,3,4,5,7)\sum m(1,3,4,5,7):

      f=a‾ b‾ c+a‾ b c+a b‾ c‾+a b‾ c+a b cf=\overline{a}\,\overline{b}\,c+\overline{a}\,b\,c+a\,\overline{b}\,\overline{c}+a\,\overline{b}\,c+a\,b\,c
    3. Mapa de Karnaugh (aa a les files i b cb\,c a les columnes, en codi Gray):

      a\bc000111100011011110\begin{array}{c|cccc}a\backslash bc&00&01&11&10\\ \hline 0&0&1&1&0\\ 1&1&1&1&0\end{array}
    4. Grup de 4 caselles (files 1, 3, 5 i 7): hi val c=1c=1 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      cc
    5. Grup de 2 caselles (files 4 i 5): hi valen a=1a=1 i b=0b=0 i les altres variables canvien. Dona el producte:

      a b‾a\,\overline{b}
    6. Els dos grups cobreixen els cinc uns. La funció simplificada és la suma:

      f=c+a b‾f=c+a\,\overline{b}
    7. Doble negació i De Morgan: una suma de productes és la NAND de les NAND dels seus productes, x+y=x‾ y‾‾x+y=\overline{\overline{x}\,\overline{y}}. El producte a b‾a\,\overline{b} passa a NAND(a,b‾)\mathrm{NAND}(a,\overline{b}) i la variable solta cc a c‾=NAND(c,c)\overline{c}=\mathrm{NAND}(c,c).

      f=c‾ a b‾‾‾f=\overline{\overline{c}\,\overline{a\,\overline{b}}}
    8. Portes: NAND(c,c)\mathrm{NAND}(c,c) per a c‾\overline{c}, NAND(b,b)\mathrm{NAND}(b,b) per a b‾\overline{b}, NAND(a,b‾)\mathrm{NAND}(a,\overline{b}) i la NAND final de les dues sortides. Són 4 portes NAND de dues entrades.

    Només amb NAND: c‾ a b‾‾‾\overline{\overline{c}\,\overline{a\,\overline{b}}} (4 portes).

Així surt a la PAU

Els exercicis oficials de la PAU sobre aquest tema, resolts pas a pas a EducaIA:

Els exercicis oficials d’Electrònica digital de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya, resolts pas a pas

Més preguntes reals d’exàmens oficials sobre aquest tema. Et diem de què van; l’enunciat és a l’examen.

  • Catalunya 2026 convocatòria ordinària · pregunta 2

    Sèrie d’incidències (sèrie 5). Sistema de reg amb quatre variables: taula de veritat, funció de la bomba, simplificació amb b=d (r‾+t‾ h‾)b=d\,(\overline{r}+\overline{t}\,\overline{h}) i esquema de contactes.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2025 convocatòria ordinària · pregunta 2

    Persiana domòtica amb quatre variables: taula de veritat, funció p=l n‾ t‾+t ip=l\,\overline{n}\,\overline{t}+t\,i i diagrama de portes lògiques.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2025 convocatòria extraordinària · pregunta 2

    Classificador de diamants amb tres sensors de mida i un de massa: les combinacions impossibles es rebutgen, i la pauta admet dues funcions simplificades.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2024 convocatòria extraordinària · pregunta 2

    Segment central d’un marcador de set segments amb nombres del 00 al 15: taula, funció canònica, mapa de Karnaugh de cinc grups i portes.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2024 convocatòria ordinària · pregunta 2

    Control d’accés a un edifici amb horari laboral i tres sistemes: taula, mapa amb sis grups de quatre i diagrama de portes.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2024 convocatòria ordinària · pregunta 2

    Sèrie d’incidències (sèrie 5). Llum que s’encén amb el nombre 0 o amb un senar, codificat en quatre bits: l=d+a‾ b‾ c‾l=d+\overline{a}\,\overline{b}\,\overline{c} i esquema de contactes.

    Obre l’examen (p. 4)

Errors típics

  • En l’exercici de disseny, la pauta de Catalunya demana arribar a l’esquema «de forma justificada»: hi ha diversos camins i ni la funció lògica ni l’esquema de portes són únics, però s’ha de veure com s’hi ha arribat.

    Criteri de correcció
  • Es pot obtenir la puntuació màxima sense seguir els passos recomanats (taula de veritat, funció i simplificació), però només si es justifica com s’ha obtingut la funció lògica que representa l’enunciat: la pauta de Catalunya valora el raonament.

    Criteri de correcció
  • Creure que la funció simplificada és única: al classificador de diamants de Catalunya (2025), la pauta dona r=m‾ p+m p‾+b‾+a m‾r=\overline{m}\,p+m\,\overline{p}+\overline{b}+a\,\overline{m} o també r=m‾ p+m p‾+b‾+a p‾r=\overline{m}\,p+m\,\overline{p}+\overline{b}+a\,\overline{p}, amb un esquema de contactes per a cadascuna.

    Criteri de correcció
  • Creure que la canònica només es pot donar com a suma de productes: a l’alarma del semàfor de Catalunya (2023), la pauta dona totes dues (suma de productes i producte de sumes) i després la simplificada, a=r (v+g)+v‾ g‾ r‾a=r\,(v+g)+\overline{v}\,\overline{g}\,\overline{r}.

    Criteri de correcció
  • En llegir un esquema de portes, no et saltis cap inversor: a la pregunta de Catalunya (2026) de l’esquema amb un inversor a l’entrada dd, la pauta dona com a correcta la a), s=d‾+c a+b ds=\overline{d}+c\,a+b\,d; la c) és la mateixa funció sense l’inversor.

    Criteri de correcció
  • Creure que només val la funció més simple: al reg del 2026, la pauta de Catalunya dona b=t‾ h‾ d+r‾ db=\overline{t}\,\overline{h}\,d+\overline{r}\,d i també b=t‾ r h‾ d+r‾ db=\overline{t}\,r\,\overline{h}\,d+\overline{r}\,d, que té la mateixa taula però un terme sense simplificar del tot. El que ha de coincidir és la taula de veritat.

    Criteri de correcció

Preguntes freqüents

Com se simplifica una funció amb un mapa de Karnaugh?

Col·loca els uns de la taula de veritat al mapa, amb files i columnes en ordre 00,01,11,1000,01,11,10. Agrupa’ls en blocs rectangulars d’11, 22, 44 o 88 caselles veïnes, tan grans com es pugui, i cobreix tots els uns. Cada grup dona un producte amb les variables que no canvien, i la funció simplificada és la suma d’aquests productes.

Quan convé el producte de sumes en lloc de la suma de productes?

Quan la taula té pocs zeros: la forma canònica en producte de sumes té un factor per cada zero i surt més curta. Després se simplifica agrupant els zeros del mapa. La funció simplificada pot resultar més curta en una forma o en l’altra, i les pautes accepten les dues si la taula és la mateixa.

La funció simplificada és única?

No sempre. Una mateixa taula pot tenir diverses funcions simplificades equivalents: al classificador de diamants del 2025, la pauta en dona dues, i al reg del 2026 n’accepta també una que no està simplificada del tot. El que importa és que la taula de veritat de la teva funció sigui la de l’enunciat i que es vegi com hi has arribat.

Què és una casella «no importa»?

És una combinació d’entrades que no es pot donar o amb una sortida indiferent. Al mapa es marca amb x\mathrm{x} i es pot comptar com a 11 si així el grup creix, però no cal cobrir-la amb cap grup.

Com es passa una funció a portes o a contactes?

Cada producte és una porta AND (contactes en sèrie), la suma és una porta OR (branques en paral·lel) i cada variable negada passa per un inversor (un contacte normalment tancat). Llegeix la figura seguint el senyal des de les entrades i no et saltis cap inversor.

Fonts

Aquesta pàgina tracta funcions de dues a quatre variables amb una sola sortida. A la PAU de Catalunya, els enunciats d’electrònica digital que hem resolt no demanen «no importa» ni circuits només amb NAND o NOR (les portes NAND i NOR sí que apareixen en esquemes que cal llegir), així que aquí són una ampliació; a la d’Andalusia, alguns enunciats demanen implementar la funció només amb portes NAND. El comprovador compara amb la taula de veritat, no llegeix l’enunciat en paraules i no substitueix el raonament que demanen les pautes: la taula i la funció escrites, i la simplificació si convé.

  • RD 243/2022, annex II: Tecnologia i Enginyeria II. Obre
  • PAU Catalunya 2026, convocatòria ordinària, Tecnologia i Enginyeria, sèrie 5, exercici 2: enunciat pàgines 4 i 5, pauta pàgina 1. Obre
  • PAU Catalunya 2025, convocatòria ordinària, Tecnologia i Enginyeria, sèrie 1, exercici 2: enunciat pàgines 4 i 5, pauta pàgines 1 i 2. Obre
  • PAU Catalunya 2025, convocatòria extraordinària, Tecnologia i Enginyeria, sèrie 3, exercici 2: enunciat pàgines 4 i 5, pauta pàgines 1 i 2. Obre
  • PAU Catalunya 2024, convocatòria extraordinària, Tecnologia i Enginyeria, sèrie 3, exercici 2: enunciat pàgines 4 i 5, pauta pàgines 1 i 2. Obre
  • PAU Catalunya 2024, convocatòria ordinària, Tecnologia i Enginyeria, sèrie 1, exercici 2: enunciat pàgines 4 i 5, pauta pàgines 1 i 2. Obre
  • PAU Catalunya 2024, convocatòria ordinària, Tecnologia i Enginyeria, sèrie 5, exercici 2: enunciat pàgines 4 i 5, pauta pàgines 1 i 2. Obre

Tens examen de Tecnologia?

EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis nous d’aquest tema: no cal pujar apunts.

Prepara aquest tema a EducaIA

Crea un test gratis amb els teus apuntsCentre PAU 2027