Classificació de diamants sintètics amb sensors

Exercici 2 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

Electrònica digitalÀlgebra de BooleKarnaugh i portes lògiquesEsquemes de contactesLa pauta té un error

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta té un error

Torna al tema6 de 15

En una planta de producció de diamants sintètics per a aplicacions industrials, s’ha instal·lat un sistema de control de qualitat per a classificar els diamants produïts. El sistema de control consta de tres sensors de llum col·locats a diferents alçades: alta (aa), mitjana (mm) i baixa (bb). Aquests sensors serveixen per a detectar la mida dels diamants en funció de la interferència que causen en els senyals de llum. També hi ha un sensor de massa (pp) que indica si el diamant és de més de 3 quirats (més de 600 mg600\,\mathrm{mg}).

Es defineixen les variables d’estat següents:

alçada alta: aa={1: hi ha interfereˋncia0: no hi ha interfereˋncia{}= \begin{cases} 1\text{: hi ha interferència} \\ 0\text{: no hi ha interferència} \end{cases}; alçada mitjana: mm={1: hi ha interfereˋncia0: no hi ha interfereˋncia{}= \begin{cases} 1\text{: hi ha interferència} \\ 0\text{: no hi ha interferència} \end{cases};

alçada baixa: bb={1: hi ha interfereˋncia0: no hi ha interfereˋncia{}= \begin{cases} 1\text{: hi ha interferència} \\ 0\text{: no hi ha interferència} \end{cases}; pes: pp={1: meˊs de 3 quirats0: igual o menys de 3 quirats{}= \begin{cases} 1\text{: més de 3 quirats} \\ 0\text{: igual o menys de 3 quirats} \end{cases};

rebuig: rr={1: es rebutja el diamant0: no es rebutja el diamant{}= \begin{cases} 1\text{: es rebutja el diamant} \\ 0\text{: no es rebutja el diamant} \end{cases}.

Si el diamant és gran, interfereix en els tres senyals (aa, mm i bb); si és mitjà, interfereix en dos senyals (mm i bb); si és petit, interfereix en un sol senyal (bb), i si és molt petit, no interfereix en cap senyal.

Els criteris de classificació i rebuig són:

— Un diamant gran o mitjà ha de pesar més de 3 quirats; en cas contrari, és rebutjat.

— Un diamant petit mai no ha de pesar més de 3 quirats; en cas contrari, és rebutjat.

— Els diamants molt petits sempre són rebutjats.

— En cas de condicions impossibles (o no reals), el sistema rebutja el diamant.

2 Dissenyeu un sistema de control per a classificar i determinar si un diamant és acceptat o rebutjat. Com a resultat, proporcioneu un esquema de contactes equivalent que representi visualment el funcionament del sistema. Per a fer-ho, és recomanable elaborar la taula de veritat del sistema, determinar la funció lògica entre aquestes variables (i, si escau, simplificar-la) i, finalment, dibuixar l’esquema de contactes.

[2,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2 2,5 punts

Repassa la teoria: Àlgebra de Boole i mapes de Karnaugh

22,5 punts

Dissenyeu un sistema de control per a classificar i determinar si un diamant és acceptat o rebutjat. Com a resultat, proporcioneu un esquema de contactes equivalent que representi visualment el funcionament del sistema. Per a fer-ho, és recomanable elaborar la taula de veritat del sistema, determinar la funció lògica entre aquestes variables (i, si escau, simplificar-la) i, finalment, dibuixar l’esquema de contactes.

Plantejament Sistema combinacional de quatre entrades (aa, mm, bb, pp) i una sortida rr: cal fer la taula de veritat amb els criteris de rebuig, simplificar la funció i dibuixar-la com un esquema de contactes.

  1. Combinacions possibles dels sensors de mida: gran (a m b=111a\,m\,b = 111), mitjà (011011), petit (001001) i molt petit (000000). Les altres quatre (010010, 100100, 101101 i 110110) no corresponen a cap de les quatre mides: són condicions impossibles, i el sistema les rebutja.

  2. S’accepta (r=0r = 0) només en tres casos: mitjà que pesa més de 3 quirats (a m b p=0111a\,m\,b\,p = 0111), gran que pesa més de 3 quirats (11111111) i petit que no pesa més de 3 quirats (00100010). La resta de combinacions es rebutgen (r=1r = 1).

  3. Taula de veritat (la fila és el nombre binari a m b pa\,m\,b\,p, amb aa com a bit de més pes):

    Filaaammbbpprr
    000001
    100011
    200100
    300111
    401001
    501011
    601101
    701110
    810001
    910011
    1010101
    1110111
    1211001
    1311011
    1411101
    1511110
  4. Com que només hi ha tres zeros, és més curt escriure la funció canònica com a producte de sumes: un factor per cada fila amb r=0r = 0, amb la variable negada on val 1:

    rr=(a+m+b‾+p) (a+m‾+b‾+p‾) (a‾+m‾+b‾+p‾){}= (a + m + \overline{b} + p)\,(a + \overline{m} + \overline{b} + \overline{p})\,(\overline{a} + \overline{m} + \overline{b} + \overline{p})
  5. Per simplificar, mapa de Karnaugh (a ma\,m a les files i b pb\,p a les columnes, en codi Gray):

    am\bpam \backslash bp00011110
    001110
    011101
    111101
    101111
  6. Grups d’uns: les dues columnes amb b=0b = 0 (vuit uns) donen b‾\overline{b}; les caselles amb m=0m = 0 i p=1p = 1 (files 1, 3, 9 i 11) donen m‾ p\overline{m}\,p; les caselles amb m=1m = 1 i p=0p = 0 (files 4, 6, 12 i 14) donen m p‾m\,\overline{p}, i la fila a m=10a\,m = 10 sencera (files 8, 9, 10 i 11) dona a m‾a\,\overline{m} i cobreix l’únic 1 que faltava, el de la fila 10:

    r=b‾+m‾ p+m p‾+a m‾r = \overline{b} + \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + a\,\overline{m}
  7. Per a la fila 10 també serveix el grup a p‾a\,\overline{p} (files 8, 10, 12 i 14) en lloc d’a m‾a\,\overline{m}; totes dues funcions donen la mateixa taula:

    r=b‾+m‾ p+m p‾+a p‾r = \overline{b} + \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + a\,\overline{p}
  8. Esquema de contactes (figura): cada producte és una branca de contactes en sèrie, i la suma són les branques en paral·lel. Un contacte normalment obert es tanca quan la seva variable val 1, i un de normalment tancat, quan val 0. Les quatre branques en paral·lel que alimenten la sortida rr són: aa (normalment obert) en sèrie amb m‾\overline{m} (normalment tancat); m‾\overline{m} en sèrie amb pp (normalment obert); mm (normalment obert) en sèrie amb p‾\overline{p} (normalment tancat), i b‾\overline{b} (normalment tancat) sol. Amb la funció alternativa del pas anterior, la primera branca seria aa (normalment obert) en sèrie amb p‾\overline{p} (normalment tancat).

  9. Comprovació: l’esquema condueix (r=1r = 1) en les tretze combinacions de rebuig i no condueix en les tres d’acceptació (00100010, 01110111 i 11111111).

Resultatr=b‾+m‾ p+m p‾+a m‾r = \overline{b} + \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + a\,\overline{m} (o bé a p‾a\,\overline{p} en lloc d’a m‾a\,\overline{m}): quatre branques de contactes en paral·lel (figura).

La pauta oficial dona: Taula de veritat amb r=0r = 0 només a les combinacions a m b pa\,m\,b\,p = 00100010, 01110111 i 11111111; rr=(a+m+b‾+p) (a+m‾+b‾+p) (a‾+m‾+b‾+p‾){}= (a + m + \overline{b} + p)\,(a + \overline{m} + \overline{b} + p)\,(\overline{a} + \overline{m} + \overline{b} + \overline{p}); simplificant, r=m‾ p+m p‾+b‾+a m‾r = \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + \overline{b} + a\,\overline{m} o bé r=m‾ p+m p‾+b‾+a p‾r = \overline{m}\,p + m\,\overline{p} + \overline{b} + a\,\overline{p}; esquema de contactes de quatre branques en paral·lel.

Esquema de contactes entre dues línies verticals: l’alimentació entra per l’esquerra i, per la dreta, el corrent va a la càrrega r, un cercle amb una creu. Hi ha quatre branques en paral·lel. Primera: un contacte normalment obert a en sèrie amb un de normalment tancat m̄. Segona: un normalment tancat m̄ en sèrie amb un normalment obert p. Tercera: un normalment obert m en sèrie amb un normalment tancat p̄. Quarta: un sol contacte normalment tancat b̄. Els contactes normalment tancats es dibuixen amb una petita ratlla vertical a l’extrem de la làmina, i cada contacte porta escrita la seva variable.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’electrònica digital així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Tecnologia i Enginyeria 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 26 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Tecnologia

Hi arribes amb els 10 temes de Tecnologia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Electrònica digital· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Energia, consum i emissions15 de 15 exàmens
  3. Mecanismes i transmissions14 de 15 exàmens
  4. Circuits elèctrics14 de 15 exàmens
  5. Materials i assajos13 de 15 exàmens
  6. Estàtica i equilibri12 de 15 exàmens
  7. Motors i màquines elèctriques10 de 15 exàmens
  8. Màquines tèrmiques8 de 15 exàmens
  9. Mesura, toleràncies i ajustos6 de 15 exàmens
  10. Pneumàtica, hidràulica i fluids3 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.