Reflexió lingüística: so [z], «a baix / avall»

Exercici 3 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 3 punts

Anàlisi sintàcticaCobreix totes les idees de la pauta

També a Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema2 de 15

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l’ús en funció del risc social que suposi per a les persones.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
oració subordinada adverbial

3.1.2. El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat «l’aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d’intel·ligència artificial».
complement del nom
atribut
complement predicatiu
complement o objecte directe

3.1.3. Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal».
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.4. La norma preveu la creació de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial, que coordinarà l’ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.
subjecte
complement o objecte directe
complement o objecte indirecte
complement agent

3.1.5. També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d’autor.
oració subordinada adverbial consecutiva
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial causal
oració subordinada substantiva de subjecte

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) No he entès ______ deia l’home ______ ens hem trobat al replà. (què / que)

b) ______ arribes a l’hora que t’han dit, no et quedaràs a veure la sèrie ______ que te n’aniràs directament a dormir. (sinó / si no)

c) No has esmorzat ______. Que no hi ha ______ que t’agradi? (gens / res)

d) Tira la persiana més ______, fins que toqui ______. (a baix / avall)

e) ______ que es queixa i en el fons viu ______ lluny com jo, del poble. (tant / tan)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal.

a) Ara plou a bots i barrals mentre el tro ______ (retrunyir) a la llunyania.

b) Si ______ (saber) el que diu de tu, no li faries tant de cas.

c) N’estic tan fart, que m’______ (esmunyir) de la reunió sense dir res.

d) Que no ho veus, que jo ara no hi ______ (cabre), en aquesta butaca?

e) L’encarregat va demanar a en Joan que li guardés el secret; en cas contrari, ______ (perdre) la feina.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«El vehicle es va quedar sense benzina, però l’home va prosseguir el seu camí a peu. Va endinsar-se en un bosc i va trobar una serp que sortosament es va amagar entre les pedres.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els substantius, els verbs o els adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Totes les tasques agrícoles estan mecanitzades i molt ______. (tècnica)

b) La ______ és la gestió privada de serveis de propietat pública. (privat)

c) Volia causar molt bona impressió i es va passar tot el matí ______-se. (polaina)

d) Segons la recepta, només calia tirar-hi un ______ de sal i un altre de pebre. (pols)

e) Construir l’______ li va permetre de poder conrear unes plantes precioses. (hivern)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Em sap greu que us calgui coneixer el poble un diumenge al mig dia, perque pot ser us semblarà massa quiet, com ancorat en una inmobilitat silenciosa.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Eran marit i muller i tanivan una única filla de casar.
Dos joves se són enamorats; u feva lu llaurador, i l’altru era cavaller.
No sabent a qui dar-la, la muller diu al marit: “Ves de Salomó, que’l trobaràs a la cantonada, i demana-li a qui dels dos joves podem dar la nostra filla.”
Lu marit és anat i manifesta lu cas a Salomó.»

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.1 1 punt3.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 0,5 punts3.2.4 0,5 punts3.2.5 0,5 punts3.2.6 0,5 puntsquatre de la 3.2.1 a la 3.2.6, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

3.11 punt

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l’ús en funció del risc social que suposi per a les persones.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
oració subordinada adverbial

3.1.2. El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat «l’aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d’intel·ligència artificial».
complement del nom
atribut
complement predicatiu
complement o objecte directe

3.1.3. Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal».
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.4. La norma preveu la creació de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial, que coordinarà l’ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.
subjecte
complement o objecte directe
complement o objecte indirecte
complement agent

3.1.5. També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d’autor.
oració subordinada adverbial consecutiva
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial causal
oració subordinada substantiva de subjecte

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom. El relatiu que té per antecedent el risc social i l’oració l’especifica: el risc social que la intel·ligència artificial suposi per a les persones.

2

3.1.2. Complement del nom. L’adjectiu aclaparador acompanya el nom suport dins del mateix sintagma i n’expressa una qualitat; no depèn de cap verb.

3

3.1.3. Complement o objecte directe. És el que regula la UE, sense preposició, i es pot substituir per ho: ho regula.

4

3.1.4. Complement agent. L’oració és passiva (estarà assessorada) i el sintagma introduït per per diu qui fa l’acció: un grup de científics i representants de la societat civil assessorarà l’Oficina.

5

3.1.5. Oració subordinada substantiva de complement directe. És el que hauran de garantir les empreses: la introdueix la conjunció que i es pot substituir per ho (També ho hauran de garantir).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Apartat 3.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) No he entès ______ deia l’home ______ ens hem trobat al replà. (què / que)

b) ______ arribes a l’hora que t’han dit, no et quedaràs a veure la sèrie ______ que te n’aniràs directament a dormir. (sinó / si no)

c) No has esmorzat ______. Que no hi ha ______ que t’agradi? (gens / res)

d) Tira la persiana més ______, fins que toqui ______. (a baix / avall)

e) ______ que es queixa i en el fons viu ______ lluny com jo, del poble. (tant / tan)

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «No he entès què deia l’home que ens hem trobat al replà». Què és el pronom interrogatiu d’una interrogativa indirecta (‘quina cosa deia’), i que, el relatiu àton que reprèn l’home.

2

b) «Si no arribes a l’hora que t’han dit, no et quedaràs a veure la sèrie sinó que te n’aniràs directament a dormir». Si no introdueix la condició; sinó que contraposa una oració a la negació anterior.

3

c) «No has esmorzat gens» i «Que no hi ha res que t’agradi?». Gens quantifica el verb en una negació (‘gens ni mica’); res vol dir ‘cap cosa’.

4

d) «Tira la persiana més avall, fins que toqui a baix». Avall indica direcció i pot anar amb més; a baix indica el lloc on és o on arriba una cosa.

5

e) «Tant que es queixa i en el fons viu tan lluny com jo, del poble». Tant quantifica el verb (es queixa tant); tan va davant de l’adverbi lluny.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Apartat 3.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal.

a) Ara plou a bots i barrals mentre el tro ______ (retrunyir) a la llunyania.

b) Si ______ (saber) el que diu de tu, no li faries tant de cas.

c) N’estic tan fart, que m’______ (esmunyir) de la reunió sense dir res.

d) Que no ho veus, que jo ara no hi ______ (cabre), en aquesta butaca?

e) L’encarregat va demanar a en Joan que li guardés el secret; en cas contrari, ______ (perdre) la feina.

Plantejament Cal escriure la forma del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «mentre el tro retruny a la llunyania»: present d’indicatiu de retrunyir, en tercera persona del singular.

2

b) «Si sabessis el que diu de tu, no li faries tant de cas»: imperfet de subjuntiu de saber, el temps de la condició que es combina amb el condicional faries.

3

c) «que m’esmunyo de la reunió»: present d’indicatiu d’esmunyir-se en primera persona del singular.

4

d) «jo ara no hi cabo»: present d’indicatiu de cabre en primera persona del singular.

5

e) «en cas contrari, perdria la feina»: condicional de perdre, que expressa una conseqüència hipotètica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Apartat 3.2.3 a l’enunciat oficial, en català

Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«El vehicle es va quedar sense benzina, però l’home va prosseguir el seu camí a peu. Va endinsar-se en un bosc i va trobar una serp que sortosament es va amagar entre les pedres.»

Plantejament Cal trobar les cinc lletres que es pronuncien [z], com la s de casa, i subratllar només aquestes.

La resposta

«El vehicle es va quedar sense benzina, però l’home va prosseguir el seu camí a peu. Va endinsar-se en un bosc i va trobar una serp que sortosament es va amagar entre les pedres.»

La z de benzina és sempre sonora; la segona s de sortosament va entre vocals, i les dues es van davant de la consonant sonora v. A endinsar, la s també sona [z]. En canvi, sonen [s] la ss de prosseguir, la s inicial de sense, seu, serp i se, i la s de bosc, davant d’una consonant sorda.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Apartat 3.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb els substantius, els verbs o els adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Totes les tasques agrícoles estan mecanitzades i molt ______. (tècnica)

b) La ______ és la gestió privada de serveis de propietat pública. (privat)

c) Volia causar molt bona impressió i es va passar tot el matí ______-se. (polaina)

d) Segons la recepta, només calia tirar-hi un ______ de sal i un altre de pebre. (pols)

e) Construir l’______ li va permetre de poder conrear unes plantes precioses. (hivern)

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el nom, el verb o l’adjectiu derivat que encaixa en l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «molt tecnificades»: participi de tecnificar, derivat de tècnica, en femení plural perquè concorda amb les tasques.

2

b) «La privatització»: nom derivat de privatitzar, i aquest de privat, amb el sufix -ció.

3

c) «es va passar tot el matí empolainant-se»: gerundi d’empolainar-se, ‘arreglar-se amb molta cura’, format a partir de polaina amb el prefix em- i el sufix -ar.

4

d) «un polsim de sal»: nom derivat de pols amb el sufix -im, que vol dir ‘una quantitat molt petita d’una substància en pols’.

5

e) «Construir l’hivernacle»: nom derivat d’hivern; és la construcció tancada que protegeix les plantes del fred.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Apartat 3.2.5 a l’enunciat oficial, en català

Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Em sap greu que us calgui coneixer el poble un diumenge al mig dia, perque pot ser us semblarà massa quiet, com ancorat en una inmobilitat silenciosa.»

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

«Em sap greu que us calgui conèixer el poble un diumenge al migdia, perquè potser us semblarà massa quiet, com ancorat en una immobilitat silenciosa.»

1

Conèixer: és un mot pla acabat en -er, i els mots plans porten accent quan no acaben en vocal, en vocal seguida de -s, en -en ni en -in.

2

Migdia: el nom que designa la meitat del dia, cap a les dotze, s’escriu en una sola paraula.

3

Perquè: la conjunció causal és aguda, acaba en vocal i porta accent.

4

Potser: l’adverbi que vol dir ‘possiblement’ s’escriu junt; pot ser és el verb poder seguit de ser.

5

Immobilitat: davant de m, el prefix in- s’escriu im-, i per això hi ha dues m.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §3
  3. §4
  4. §5
  5. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Apartat 3.2.6 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Eran marit i muller i tanivan una única filla de casar.
Dos joves se són enamorats; u feva lu llaurador, i l’altru era cavaller.
No sabent a qui dar-la, la muller diu al marit: “Ves de Salomó, que’l trobaràs a la cantonada, i demana-li a qui dels dos joves podem dar la nostra filla.”
Lu marit és anat i manifesta lu cas a Salomó.»

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin; els trets només compten si la varietat és la correcta.

La resposta

És un text en alguerès, el català de l’Alguer, a Sardenya.

Tres trets diferents que es poden subratllar: «Eran marit i muller», amb la e àtona convertida en a; «u feva lu llaurador», amb l’imperfet d’indicatiu fet amb -v-; i «Lu marit és anat», amb el verb ésser com a auxiliar dels temps compostos.

També es podrien subratllar tanivan (‘tenien’), se són (‘s’han’), u (‘un’), l’article lu, altru (‘altre’), dar (‘donar’), la de de filla de casar i de Ves de Salomó, o qui (‘quin’) a a qui dels dos joves; però només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 13.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’anàlisi sintàctica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Anàlisi sintàctica· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Normativa i parells· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Formes verbals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  4. Sons i grafies· aquest exercici6 de 6 exàmens
  5. Lèxic i derivació· aquest exercici6 de 6 exàmens
  6. Correcció d’errors· aquest exercici6 de 6 exàmens
  7. Varietats dialectals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  8. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  9. Comentari d’un text literari6 de 6 exàmens
  10. Teoria i història de la literatura6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.