Reflexió lingüística: so [z], «en lloc / enlloc»

Exercici 3 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 3 punts

Anàlisi sintàcticaCobreix totes les idees de la pauta

També a Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema3 de 15

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.
complement o objecte directe
atribut
complement predicatiu
complement del nom

3.1.2. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d’aigua contribueix a l’efecte hivernacle.
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.3. Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat.
subjecte
complement o objecte directe
complement o objecte indirecte
complement circumstancial (o adjunt)

3.1.4. L’espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius.
complement o objecte indirecte
subjecte
complement circumstancial (o adjunt)
complement predicatiu

3.1.5. És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d’altura.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració coordinada adversativa
oració subordinada adverbial consecutiva

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) —He perdut les claus de casa i no les trobo ______. —______ de lamentar-te tant, truca a la meva germana, que en té una còpia. (en lloc / enlloc)

b) —______ és? —vaig demanar al venedor ______ va posar damunt el taulell el paquet d’arròs. (quan / quant)

c) En sentir aquell crit, vam ______ al jardí. Quan el jardiner ens va veure, va ______ la vista davant la destrossa. (baixar / abaixar)

d) ______ fossis tan antipàtica entendries que en Joan no vol que li facin la feina, ______ que li expliquin com s’ha de fer. (sinó / si no)

e) No té ______ de paciència. No fa ______ del que li diuen. (gens / res)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal.

a) Els nois han sortit tan tard de casa que segur que ______ (perdre) el tren.

b) En Joan no vol que nosaltres l’______ (interrompre) mentre assaja.

c) Si tu ______ (saber) el que va passar, callaries.

d) Vosaltres! No ______ (jeure) damunt l’herba! És tota molla.

e) No és que ara nosaltres ______ (voler) una gran explicació, però sí una justificació de la seva conducta.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«La dona es va esglaiar molt per raó del soroll. Es va girar, i sobtadament, va empal·lidir. Aleshores, va començar a cridar dient que havia vist un fantasma.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els verbs, els substantius o els adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Com que no podien tenir fills, en Joan i la Maria van ______ un nebodet. (fill)

b) La Maria feia tard i va anar a comprar tot el que necessitava en una ______. (córrer)

c) He topat amb la columna del garatge i la porta del cotxe m’ha quedat tota ______. (bony)

d) La Maria va pensar que el que veia era un fenomen paranormal i va quedar ______, sense poder-se moure. (pedra)

e) La mare va ______ la carn perquè els nens se la poguessin menjar. (tros)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«No hem pogut saludar al seu germà. S’en va anar a caçar i encara l’esperem. Pensavem que arrivaria al migdia, tal i com ens havia dit aquest matí.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«No vos deixeu influir. La gent parla massa. Quan algú se n’ix de la regla, el critiquen. […] Jo no tornaré, per res del món entraria de nou en eixe poble. Me n’aniré a on siga. […] Vaig vore Ramonet baixar de l’autobús.»

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.1 1 punt3.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 0,5 punts3.2.4 0,5 punts3.2.5 0,5 punts3.2.6 0,5 puntsquatre de la 3.2.1 a la 3.2.6, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

3.11 punt

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.
complement o objecte directe
atribut
complement predicatiu
complement del nom

3.1.2. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d’aigua contribueix a l’efecte hivernacle.
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.3. Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat.
subjecte
complement o objecte directe
complement o objecte indirecte
complement circumstancial (o adjunt)

3.1.4. L’espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius.
complement o objecte indirecte
subjecte
complement circumstancial (o adjunt)
complement predicatiu

3.1.5. És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d’altura.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració coordinada adversativa
oració subordinada adverbial consecutiva

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Atribut. Molt rellevant és el que es diu del subjecte, el seu impacte ambiental, a través del verb copulatiu ser; es pot substituir per ho: podria arribar a ser-ho.

2

3.1.2. Complement de règim (o preposicional). El verb contribuir exigeix la preposició a (es contribueix a alguna cosa), i el complement es pot substituir per hi: hi contribueix.

3

3.1.3. Complement circumstancial (o adjunt). Expressa amb quina freqüència irrompen les activitats espacials; no és exigit pel verb irrompre, que és intransitiu.

4

3.1.4. Complement o objecte indirecte. Nos indica a qui pot portar canvis l’espai: pot portar canvis positius a nosaltres. El complement directe és canvis positius.

5

3.1.5. Oració coordinada adversativa. Sinó que contraposa una afirmació a la negació anterior (no arriben a entrar en òrbita) i la corregeix: no fan una cosa, sinó una altra.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Apartat 3.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) —He perdut les claus de casa i no les trobo ______. —______ de lamentar-te tant, truca a la meva germana, que en té una còpia. (en lloc / enlloc)

b) —______ és? —vaig demanar al venedor ______ va posar damunt el taulell el paquet d’arròs. (quan / quant)

c) En sentir aquell crit, vam ______ al jardí. Quan el jardiner ens va veure, va ______ la vista davant la destrossa. (baixar / abaixar)

d) ______ fossis tan antipàtica entendries que en Joan no vol que li facin la feina, ______ que li expliquin com s’ha de fer. (sinó / si no)

e) No té ______ de paciència. No fa ______ del que li diuen. (gens / res)

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «no les trobo enlloc» i «En lloc de lamentar-te tant». Enlloc és un adverbi que vol dir ‘en cap lloc’; en lloc de és una locució que vol dir ‘en comptes de’.

2

b) «Quant és?» i «vaig demanar al venedor quan va posar…». Quant pregunta per una quantitat (aquí, el preu); quan és la conjunció de temps.

3

c) «vam baixar al jardí» i «va abaixar la vista». Baixar vol dir ‘anar a un lloc més baix’, i abaixar, ‘posar més baix’, com la vista, el cap o la veu.

4

d) «Si no fossis tan antipàtica» i «no vol que li facin la feina, sinó que li expliquin com s’ha de fer». Si no és condicional (si i l’adverbi no); sinó que contraposa una oració a una negació anterior.

5

e) «No té gens de paciència» i «No fa res del que li diuen». Gens indica quantitat (gens de paciència), i res, ‘cap cosa’.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Apartat 3.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal.

a) Els nois han sortit tan tard de casa que segur que ______ (perdre) el tren.

b) En Joan no vol que nosaltres l’______ (interrompre) mentre assaja.

c) Si tu ______ (saber) el que va passar, callaries.

d) Vosaltres! No ______ (jeure) damunt l’herba! És tota molla.

e) No és que ara nosaltres ______ (voler) una gran explicació, però sí una justificació de la seva conducta.

Plantejament Cal escriure la forma del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «segur que perdran el tren»: futur d’indicatiu de perdre, perquè és una conseqüència que encara no ha passat.

2

b) «no vol que nosaltres l’interrompem»: present de subjuntiu d’interrompre, que demana el verb voler.

3

c) «Si tu sabessis el que va passar, callaries»: imperfet de subjuntiu de saber, el temps de la condició que es combina amb el condicional callaries i el propi del registre formal; també es dona per bona la forma sabies, més col·loquial.

4

d) «No jagueu damunt l’herba!»: l’imperatiu negatiu es fa amb el present de subjuntiu, i la segona persona del plural de jeure és jagueu.

5

e) «No és que ara nosaltres vulguem»: present de subjuntiu de voler, perquè no és que nega el que introdueix.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Apartat 3.2.3 a l’enunciat oficial, en català

Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«La dona es va esglaiar molt per raó del soroll. Es va girar, i sobtadament, va empal·lidir. Aleshores, va començar a cridar dient que havia vist un fantasma.»

Plantejament Cal trobar les cinc lletres que es pronuncien [z], com la s de casa, i subratllar només aquestes.

La resposta

«La dona es va esglaiar molt per raó del soroll. Es va girar, i sobtadament, va empal·lidir. Aleshores, va començar a cridar dient que havia vist un fantasma.»

La s d’Aleshores va entre vocals (la h no sona), i les altres quatre van davant d’una consonant sonora (v, g, m), que les fa sonores. En canvi, sonen [s] la s inicial de soroll i sobtadament i la s de vist, davant de la t.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Apartat 3.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb els verbs, els substantius o els adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Com que no podien tenir fills, en Joan i la Maria van ______ un nebodet. (fill)

b) La Maria feia tard i va anar a comprar tot el que necessitava en una ______. (córrer)

c) He topat amb la columna del garatge i la porta del cotxe m’ha quedat tota ______. (bony)

d) La Maria va pensar que el que veia era un fenomen paranormal i va quedar ______, sense poder-se moure. (pedra)

e) La mare va ______ la carn perquè els nens se la poguessin menjar. (tros)

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el verb, el nom o l’adjectiu derivat que encaixa en l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «van afillar un nebodet»: verb format a partir de fill amb el prefix a- i el sufix -ar, que vol dir ‘adoptar com a fill’.

2

b) «en una correguda»: nom derivat de córrer; en una correguda vol dir ‘de pressa, en poc temps’.

3

c) «tota abonyegada»: participi d’abonyegar, ‘fer bonys’, derivat de bony; va en femení perquè concorda amb la porta.

4

d) «va quedar petrificada»: participi de petrificar, ‘convertir en pedra’, derivat culte de pedra; aquí vol dir ‘immòbil de por o de sorpresa’ i concorda amb la Maria.

5

e) «va trossejar la carn»: verb derivat de tros amb el sufix -ejar, ‘fer trossos’.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Apartat 3.2.5 a l’enunciat oficial, en català

Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«No hem pogut saludar al seu germà. S’en va anar a caçar i encara l’esperem. Pensavem que arrivaria al migdia, tal i com ens havia dit aquest matí.»

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

«No hem pogut saludar el seu germà. Se’n va anar a caçar i encara l’esperem. Pensàvem que arribaria al migdia, tal com ens havia dit aquest matí.»

1

El seu germà: saludar és un verb transitiu i el complement directe de persona no porta la preposició a.

2

Se’n: davant d’un verb que comença per consonant, la combinació del pronom es amb en s’escriu se’n (se’n va).

3

Pensàvem: és un mot esdrúixol i porta accent, com totes les primeres i segones persones del plural de l’imperfet d’indicatiu dels verbs en -ar (cantàvem, cantàveu).

4

Arribaria: el verb arribar s’escriu amb b.

5

Tal com: la locució és tal com, sense la conjunció i.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §3
  3. §4
  4. §5
  5. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Apartat 3.2.6 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«No vos deixeu influir. La gent parla massa. Quan algú se n’ix de la regla, el critiquen. […] Jo no tornaré, per res del món entraria de nou en eixe poble. Me n’aniré a on siga. […] Vaig vore Ramonet baixar de l’autobús.»

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin; els trets només compten si la varietat és la correcta.

La resposta, corregida al marge

1

És un text en valencià.

234

Tres trets diferents que es poden subratllar: «No vos deixeu influir», amb el pronom vos en lloc d’us; «en eixe poble», amb el demostratiu eixe; i «a on siga», amb la forma de subjuntiu siga en lloc de sigui.

567

També són valencians el verb eixir (se n’ix, ‘se’n surt’), la forma vore (‘veure’) de «Vaig vore» i el nom Ramonet sense article personal davant; però només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 7.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §3
  7. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’anàlisi sintàctica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Anàlisi sintàctica· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Normativa i parells· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Formes verbals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  4. Sons i grafies· aquest exercici6 de 6 exàmens
  5. Lèxic i derivació· aquest exercici6 de 6 exàmens
  6. Correcció d’errors· aquest exercici6 de 6 exàmens
  7. Varietats dialectals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  8. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  9. Comentari d’un text literari6 de 6 exàmens
  10. Teoria i història de la literatura6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.