Reflexió lingüística: so [s], «enlloc / en lloc»

Exercici 3 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 3 punts

Anàlisi sintàcticaCobreix totes les idees de la pauta

També a Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema6 de 15

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. El seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».
complement o objecte directe
complement predicatiu
complement o objecte indirecte
complement circumstancial (o adjunt)

3.1.2. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.
oració subordinada substantiva de complement del nom
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement directe

3.1.3. Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d’aliments creixerà un 50 %.
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
oració subordinada de relatiu locatiu

3.1.4. El director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades […]».
subjecte
atribut
complement del nom
complement predicatiu

3.1.5. Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem».
complement o objecte directe
complement circumstancial (o adjunt)
atribut
subjecte

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) No sabia ______ la Maria el mirava d’aquella manera; potser era ______ li recordava el seu germà. (per què / perquè)

b) Ahir no feia ______ bo. Avui, en canvi, fa ______ calor. (massa / gaire)

c) —Aquest camí no du ______. —Si haguéssim pres el de la dreta, ______ del de l’esquerra, no ens hauríem perdut. (enlloc / en lloc)

d) —______ del que ell dibuixava agradava als seus col·legues; però, en el fons no li importava ______ la seva opinió. (gens/ res)

e) —En Joan no ha escrit ______ dues ratlles. —______ hagués perdut tant el temps, ara tindria el text acabat. (sinó / si no)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Jo ______ (conèixer) en Joan des que va néixer.

b) —És molt probable que en Joan ens ______ (donar) a tots una excusa.

c) Vosaltres, no ______ (beure) d’aquesta aigua. Pot estar contaminada.

d) Els tècnics han ______ (concloure) que l’estructura de l’edifici està malmesa.

e) Quan ______ (poder), heu de visitar aquest edifici. És magnífic.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Les pluges i les humitats poden provocar avaries en els ascensors i fer-ne malbé els mecanismes de funcionament.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els substantius o verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Entre els veïns hi havia molt de malestar i discòrdia; en definitiva, molta mala ______. (mar)

b) Es passa el dia dormint. És un ______. (dormir)

c) Mentre em trucaves, la meva mare ______ a la cuina. (feina)

d) De tant parlar se li ha ______ la veu. (rogall)

e) Aquesta empresa volia ______ els tràmits per a obtenir la subvenció. (simple)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Van procurar que tot hi capigués en una sola bossa, però no s’en van sortir. Cercaren aleshores un altra bossa. A la fi, trobaren una maleta vella de cuiro marron en prou bon estat.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Se’m plante al davant i em diu una cosa que ancara no l’hai antesa ara; però em va semblar que deie: “Quants mixons!”. “No sé què em dieu”, li vai dir. Anava parlant, però jo li vai fer amb lo cap que no l’antenia de res.»

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.1 1 punt3.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 0,5 punts3.2.4 0,5 punts3.2.5 0,5 punts3.2.6 0,5 puntsquatre de la 3.2.1 a la 3.2.6, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

3.11 punt

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. El seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys».
complement o objecte directe
complement predicatiu
complement o objecte indirecte
complement circumstancial (o adjunt)

3.1.2. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.
oració subordinada substantiva de complement del nom
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement directe

3.1.3. Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d’aliments creixerà un 50 %.
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
oració subordinada de relatiu locatiu

3.1.4. El director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades […]».
subjecte
atribut
complement del nom
complement predicatiu

3.1.5. Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem».
complement o objecte directe
complement circumstancial (o adjunt)
atribut
subjecte

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement circumstancial (o adjunt). Indica quan es produirà el creixement: és un complement de temps. No depèn del nom creixement, perquè es pot desplaçar: En els propers anys, el seu ús tindrà un creixement exponencial.

2

3.1.2. Oració subordinada substantiva de complement directe. És el que permetrà la carn de laboratori: la introdueix la conjunció que i es pot substituir per ho (la carn de laboratori ho permetrà).

3

3.1.3. Oració subordinada de relatiu locatiu. El relatiu el qual, precedit de la preposició en, reprèn el nom horitzó i introdueix una oració de relatiu que situa el fet que s’explica (en aquell horitzó, la necessitat d’aliments creixerà un 50 %).

4

3.1.4. Complement del nom. L’adjectiu científiques modifica el nom veus i hi concorda en gènere i nombre.

5

3.1.5. Complement o objecte directe. És el que la terra no podrà aportar, i es pot substituir per ho: la terra sola no ho podrà aportar.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Apartat 3.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) No sabia ______ la Maria el mirava d’aquella manera; potser era ______ li recordava el seu germà. (per què / perquè)

b) Ahir no feia ______ bo. Avui, en canvi, fa ______ calor. (massa / gaire)

c) —Aquest camí no du ______. —Si haguéssim pres el de la dreta, ______ del de l’esquerra, no ens hauríem perdut. (enlloc / en lloc)

d) —______ del que ell dibuixava agradava als seus col·legues; però, en el fons no li importava ______ la seva opinió. (gens/ res)

e) —En Joan no ha escrit ______ dues ratlles. —______ hagués perdut tant el temps, ara tindria el text acabat. (sinó / si no)

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «No sabia per què la Maria el mirava» i «potser era perquè li recordava el seu germà». Per què pregunta la causa en una interrogativa indirecta; perquè és la conjunció que introdueix la causa.

2

b) «Ahir no feia gaire bo» i «Avui, en canvi, fa massa calor». Gaire és un quantificador que s’usa en frases negatives o interrogatives (no gaire, ‘poc’); massa indica excés i s’usa també en frases afirmatives.

3

c) «Aquest camí no du enlloc» i «en lloc del de l’esquerra». Enlloc és un adverbi que vol dir ‘a cap lloc’; en lloc de és una locució que vol dir ‘en comptes de’.

4

d) «Res del que ell dibuixava agradava als seus col·legues» i «no li importava gens la seva opinió». Res és un pronom que vol dir ‘cap cosa’; gens és un quantificador que, en una frase negativa, vol dir ‘en absolut, de cap manera’, i aquí modifica el verb importava.

5

e) «En Joan no ha escrit sinó dues ratlles» i «Si no hagués perdut tant el temps». Sinó, després d’una negació, vol dir ‘només’; si no és la conjunció condicional si seguida de l’adverbi no.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Apartat 3.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Jo ______ (conèixer) en Joan des que va néixer.

b) —És molt probable que en Joan ens ______ (donar) a tots una excusa.

c) Vosaltres, no ______ (beure) d’aquesta aigua. Pot estar contaminada.

d) Els tècnics han ______ (concloure) que l’estructura de l’edifici està malmesa.

e) Quan ______ (poder), heu de visitar aquest edifici. És magnífic.

Plantejament Cal escriure la forma simple del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Jo conec en Joan des que va néixer»: present d’indicatiu de conèixer, en primera persona del singular.

2

b) «És molt probable que en Joan ens doni»: present de subjuntiu de donar, perquè és probable que demana el subjuntiu.

3

c) «Vosaltres, no begueu d’aquesta aigua»: imperatiu negatiu de beure, en segona persona del plural, que es fa amb el present de subjuntiu.

4

d) «Els tècnics han conclòs»: participi de concloure, que forma el perfet amb han.

5

e) «Quan pugueu, heu de visitar aquest edifici»: present de subjuntiu de poder, en segona persona del plural, perquè quan introdueix un fet futur.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Apartat 3.2.3 a l’enunciat oficial, en català

Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Les pluges i les humitats poden provocar avaries en els ascensors i fer-ne malbé els mecanismes de funcionament.»

Plantejament Cal trobar les cinc grafies que es pronuncien [s], com la s de sol, i subratllar només aquestes.

La resposta

«Les pluges i les humitats poden provocar avaries en els ascensors i fer-ne malbé els mecanismes de funcionament.»

La s final sona [s] davant d’una consonant sorda (Les pluges, humitats poden). A ascensors, el dígraf sc davant d’una e representa un sol so [s], i la s darrere de n també és sorda; la c de funcionament, davant d’una i, també sona [s]. En canvi, les s finals de pluges, del segon les, d’avaries, dels dos els, d’ascensors i de mecanismes van davant de vocal o de consonant sonora i es pronuncien [z].

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Apartat 3.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb els substantius o verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Entre els veïns hi havia molt de malestar i discòrdia; en definitiva, molta mala ______. (mar)

b) Es passa el dia dormint. És un ______. (dormir)

c) Mentre em trucaves, la meva mare ______ a la cuina. (feina)

d) De tant parlar se li ha ______ la veu. (rogall)

e) Aquesta empresa volia ______ els tràmits per a obtenir la subvenció. (simple)

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el nom o el verb derivat que encaixa en l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «molta mala maror»: nom derivat de mar; l’expressió mala maror vol dir ‘malestar, discòrdia’.

2

b) «És un dormilega» (o dormilec): nom derivat de dormir que designa una persona que dorm molt.

3

c) «la meva mare feinejava a la cuina»: imperfet de feinejar, verb derivat de feina amb el sufix -ejar.

4

d) «se li ha enrogallat la veu»: participi d’enrogallar-se, verb derivat de rogall (‘ronquera’).

5

e) «volia simplificar els tràmits»: verb derivat de l’adjectiu simple amb el sufix -ificar.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Apartat 3.2.5 a l’enunciat oficial, en català

Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Van procurar que tot hi capigués en una sola bossa, però no s’en van sortir. Cercaren aleshores un altra bossa. A la fi, trobaren una maleta vella de cuiro marron en prou bon estat.»

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

«Van procurar que tot cabés en una sola bossa, però no se’n van sortir. Cercaren aleshores una altra bossa. A la fi, trobaren una maleta vella de cuiro marró en prou bon estat.»

1

Hi sobra: el lloc ja el diu el complement en una sola bossa, i no s’ha de repetir amb el pronom.

2

Cabés: en registre formal, l’imperfet de subjuntiu de cabre és cabés.

3

Se’n: davant del verb, la combinació dels pronoms es i en és se’n (se’n van sortir); s’en no és correcte.

4

Una altra: el determinant concorda en gènere amb bossa, que és femení.

5

Marró: és un mot agut acabat en vocal i porta accent; marron no és la forma catalana.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §3
  3. §4
  4. §5
  5. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Apartat 3.2.6 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Se’m plante al davant i em diu una cosa que ancara no l’hai antesa ara; però em va semblar que deie: “Quants mixons!”. “No sé què em dieu”, li vai dir. Anava parlant, però jo li vai fer amb lo cap que no l’antenia de res.»

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin.

La resposta

És un text en català nord-occidental.

Tres trets diferents que es poden subratllar: «Se’m plante al davant», amb la terminació -e de la tercera persona del present (planta); «no l’hai antesa», amb la forma hai del verb haver (he); i «amb lo cap», amb l’article masculí lo (el).

També es podrien subratllar ancara, antesa o antenia, amb una a inicial en lloc d’una e (només un, perquè són el mateix tret); deie, amb la mateixa -e final que plante; vai, per vaig (també és un sol tret, encara que surti dues vegades); o mixons (‘ocells’). Només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 11.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’anàlisi sintàctica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Anàlisi sintàctica· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Normativa i parells· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Formes verbals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  4. Sons i grafies· aquest exercici6 de 6 exàmens
  5. Lèxic i derivació· aquest exercici6 de 6 exàmens
  6. Correcció d’errors· aquest exercici6 de 6 exàmens
  7. Varietats dialectals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  8. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  9. Comentari d’un text literari6 de 6 exàmens
  10. Teoria i història de la literatura6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.