Reflexió lingüística: so [tʃ], «quant / quan»

Exercici 3 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 3 punts

Anàlisi sintàcticaCobreix totes les idees de la pauta

També a Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema5 de 15

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.
complement o objecte directe
complement predicatiu
complement o objecte indirecte
complement de règim (o preposicional)

3.1.2. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna.
oració subordinada adverbial consecutiva
oració subordinada substantiva de complement directe
oració subordinada adverbial causal
oració subordinada substantiva de subjecte

3.1.3. Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern?
complement o objecte directe
complement circumstancial (o adjunt)
atribut
subjecte

3.1.4. La fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles.
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.5. O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?
subjecte
atribut
complement del nom
complement predicatiu

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) Què podem fer ______ esperar que arribi? ______ s’hagués torbat tant, ja hi seria. (si no / sinó)

b) —Em pregunto ______ arribarà en Joan. —______ de temps fa que l’esperes? (quant / quan)

c) —No vagis ______ de pressa. —No sabia que no t’agradava que corregués ______. (tan / tant)

d) No es va presentar ______ representant de l’empresa sinó ______ el director general. (com / com a)

e) —No sé ______ fan tant de soroll els veïns de dalt. —______ fan una festa amb trenta convidats. (perquè / per què)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) L’acusat ha estat ______ (interrompre) constantment el tribunal mentre el fiscal exposava el seu punt de vista.

b) Qui ha ______ (difondre) aquest escrit tan inapropiat?

c) Aliens a tot el que passava, han continuat ballant, rient i ______ (beure).

d) Mentre m’hi acosto, el gos ______ (grunyir) i separa una mica les potes.

e) Per elaborar el pastís, primer ratllaran llimona, després afegiran farina i finalment ______ (batre) els ous.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so africat prepalatal sord [tʃ]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Era el mes de maig. Vaig veure com un home es posava una caputxa i caminava fins a un cotxe aparcat al mig del carrer. Portava unes botes amb sola de cautxú i reia com un boig.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Mentre ell ______ a la butaca, va entrar un lladre a casa seva. (dormir)

b) Després de molts intents, va aconseguir d’______ aquests teixits. (impermeable)

c) En veure l’animal, el va ______ sense compassió. (bastó)

d) Es mirava al mirall mentre es ______ amb les mans els cabells. (clenxa)

e) Encara que s’______ cridant, el seu germà no el sentia. (gargamella)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«—La carn amb olives es exquisita.
—D’acort, però a mí m’agrada més el pollastre amb prunes.
—Bé, ja veig que contra gustos no n’hi ha res escrit.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Sebastiana: No te vullc ni te voldré;
debaes te calfes el cap.
Goriet: Xica, si oïra ton pare
eixa expressió que has soltat!…
Sebastiana: Mon pare està en tu molt cego…»

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.1 1 punt3.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 0,5 punts3.2.4 0,5 punts3.2.5 0,5 punts3.2.6 0,5 puntsquatre de la 3.2.1 a la 3.2.6, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

3.11 punt

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.
complement o objecte directe
complement predicatiu
complement o objecte indirecte
complement de règim (o preposicional)

3.1.2. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna.
oració subordinada adverbial consecutiva
oració subordinada substantiva de complement directe
oració subordinada adverbial causal
oració subordinada substantiva de subjecte

3.1.3. Si el dret a viure il·limitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern?
complement o objecte directe
complement circumstancial (o adjunt)
atribut
subjecte

3.1.4. La fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles.
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.5. O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?
subjecte
atribut
complement del nom
complement predicatiu

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement de règim (o preposicional). El nom interès, com el verb interessar-se, demana la preposició per (interès per alguna cosa): el sintagma és el complement preposicional que regeix aquest mot. No és un complement directe ni indirecte, ni tampoc un predicatiu.

2

3.1.2. Oració subordinada adverbial causal. La introdueix la conjunció perquè i explica la causa de les revoltes: per què n’hi va haver.

3

3.1.3. Atribut. Inqüestionable és l’adjectiu que acompanya el verb copulatiu ésser (fos) i diu una qualitat del subjecte, el dret a viure il·limitadament; es pot substituir per ho: si ho fos.

4

3.1.4. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom. El relatiu que reprèn la fractura social i és el complement directe de provocaria, que té com a subjecte la immortalitat.

5

3.1.5. Complement del nom. L’adjectiu generacional modifica els noms purga i neteja: diu de quina mena és la purga o la neteja.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Apartat 3.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) Què podem fer ______ esperar que arribi? ______ s’hagués torbat tant, ja hi seria. (si no / sinó)

b) —Em pregunto ______ arribarà en Joan. —______ de temps fa que l’esperes? (quant / quan)

c) —No vagis ______ de pressa. —No sabia que no t’agradava que corregués ______. (tan / tant)

d) No es va presentar ______ representant de l’empresa sinó ______ el director general. (com / com a)

e) —No sé ______ fan tant de soroll els veïns de dalt. —______ fan una festa amb trenta convidats. (perquè / per què)

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Què podem fer sinó esperar que arribi?» i «Si no s’hagués torbat tant, ja hi seria». Sinó vol dir ‘a part de, excepte’; si no és la conjunció condicional si seguida de l’adverbi no.

2

b) «Em pregunto quan arribarà en Joan» i «Quant de temps fa que l’esperes?». Quan pregunta pel temps (‘en quin moment’); quant expressa quantitat (quant de temps).

3

c) «No vagis tan de pressa» i «No sabia que no t’agradava que corregués tant». Tan va davant d’un adjectiu o d’un adverbi, com de pressa; tant modifica un verb, com corregués.

4

d) «No es va presentar com a representant de l’empresa» i «sinó com el director general». Com a vol dir ‘en qualitat de’ i va davant d’un nom sense article; davant d’un article (el director general) es fa servir com.

5

e) «No sé per què fan tant de soroll» i «Perquè fan una festa». Per què pregunta la causa, també en una interrogativa indirecta; perquè és la conjunció causal que introdueix la resposta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Apartat 3.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) L’acusat ha estat ______ (interrompre) constantment el tribunal mentre el fiscal exposava el seu punt de vista.

b) Qui ha ______ (difondre) aquest escrit tan inapropiat?

c) Aliens a tot el que passava, han continuat ballant, rient i ______ (beure).

d) Mentre m’hi acosto, el gos ______ (grunyir) i separa una mica les potes.

e) Per elaborar el pastís, primer ratllaran llimona, després afegiran farina i finalment ______ (batre) els ous.

Plantejament Cal escriure la forma simple del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «L’acusat ha estat interrompent constantment el tribunal»: gerundi d’interrompre, que completa la construcció estar + gerundi.

2

b) «Qui ha difós aquest escrit»: participi de difondre, en masculí singular, que forma el perfet amb ha.

3

c) «han continuat ballant, rient i bevent»: gerundi de beure, coordinat amb ballant i rient.

4

d) «el gos gruny»: present d’indicatiu de grunyir, en tercera persona del singular, en el mateix temps que acosto i separa.

5

e) «i finalment batran els ous»: futur de batre, en tercera persona del plural, com ratllaran i afegiran.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Apartat 3.2.3 a l’enunciat oficial, en català

Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so africat prepalatal sord [tʃ]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Era el mes de maig. Vaig veure com un home es posava una caputxa i caminava fins a un cotxe aparcat al mig del carrer. Portava unes botes amb sola de cautxú i reia com un boig.»

Plantejament Cal trobar les cinc grafies que es pronuncien [tʃ], com la tx de cotxe, i subratllar només aquestes.

La resposta

«Era el mes de maig. Vaig veure com un home es posava una caputxa i caminava fins a un cotxe aparcat al mig del carrer. Portava unes botes amb sola de cautxú i reia com un boig.»

En aquests mots, la grafia tx representa el so [tʃ], i la ig final també sona [tʃ] davant d’una pausa, com a maig i boig, a final de frase. En canvi, a Vaig veure i a mig del, la ig final va seguida d’una consonant sonora (v, d) i es pronuncia sonora, [dʒ]: per això no es subratlla.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Apartat 3.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Mentre ell ______ a la butaca, va entrar un lladre a casa seva. (dormir)

b) Després de molts intents, va aconseguir d’______ aquests teixits. (impermeable)

c) En veure l’animal, el va ______ sense compassió. (bastó)

d) Es mirava al mirall mentre es ______ amb les mans els cabells. (clenxa)

e) Encara que s’______ cridant, el seu germà no el sentia. (gargamella)

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el verb derivat que encaixa en l’oració, en la forma que demana la frase.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Mentre ell dormisquejava a la butaca» (o dormitava): imperfet de dormisquejar, verb derivat de dormir que vol dir ‘dormir lleugerament, a estones’.

2

b) «va aconseguir d’impermeabilitzar aquests teixits»: verb derivat de l’adjectiu impermeable amb el sufix -itzar, ‘fer impermeable’.

3

c) «el va bastonejar sense compassió»: verb derivat de bastó amb el sufix -ejar, ‘pegar amb un bastó’.

4

d) «mentre es clenxinava amb les mans els cabells»: imperfet de clenxinar, verb derivat de clenxa, ‘pentinar fent la clenxa’.

5

e) «Encara que s’esgargamellava cridant»: imperfet d’esgargamellar-se, verb derivat de gargamella (‘gola’), ‘cridar fins a fer-se mal a la gola’.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Apartat 3.2.5 a l’enunciat oficial, en català

Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«—La carn amb olives es exquisita.
—D’acort, però a mí m’agrada més el pollastre amb prunes.
—Bé, ja veig que contra gustos no n’hi ha res escrit.»

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

«—La carn amb olives és exquisida. —D’acord, però a mi m’agrada més el pollastre amb prunes. —Bé, ja veig que contra gustos no hi ha res escrit.»

1

És: la forma del verb ésser porta accent diacrític, que la distingeix del pronom es.

2

Exquisida: el femení d’exquisit és exquisida, amb d.

3

D’acord: s’escriu amb d final, com acordar.

4

Mi: és un monosíl·lab i no porta accent.

5

No hi ha res escrit: el pronom en sobra, perquè el complement ja és a la frase (res escrit).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §3
  3. §4
  4. §5
  5. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Apartat 3.2.6 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Sebastiana: No te vullc ni te voldré;
debaes te calfes el cap.
Goriet: Xica, si oïra ton pare
eixa expressió que has soltat!…
Sebastiana: Mon pare està en tu molt cego…»

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin; els trets puntuen encara que la varietat no s’hagi identificat bé.

La resposta

És un text en valencià.

Tres trets diferents que es poden subratllar: «No te vullc», amb la forma vullc de la primera persona del present de voler; «debaes te calfes el cap», amb la caiguda de la d entre vocals (debades); i «eixa expressió», amb el demostratiu eixa.

També es podrien subratllar el pronom en forma plena te (te vullc, te voldré, te calfes: és un sol tret), calfes (escalfes), Xica (‘noia’), l’imperfet de subjuntiu oïra (oís), els possessius àtons ton i mon (ton pare, Mon pare: un sol tret), soltat (‘dit’) o la preposició en per amb (en tu). Només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 14.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’anàlisi sintàctica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Anàlisi sintàctica· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Normativa i parells· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Formes verbals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  4. Sons i grafies· aquest exercici6 de 6 exàmens
  5. Lèxic i derivació· aquest exercici6 de 6 exàmens
  6. Correcció d’errors· aquest exercici6 de 6 exàmens
  7. Varietats dialectals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  8. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  9. Comentari d’un text literari6 de 6 exàmens
  10. Teoria i història de la literatura6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.