Reflexió lingüística: so [tʃ], «que / què»

Exercici 3 · PAU 2025, ordinària, sèrie 1 · 3 punts

Anàlisi sintàcticaCobreix totes les idees de la pauta

També a Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema4 de 15

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona.
complement agent
complement o objecte directe
complement circumstancial (o adjunt)
complement de l’adjectiu

3.1.2. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt.
complement de règim verbal
complement agent
subjecte
complement circumstancial (o adjunt)

3.1.3. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l’espai públic.
oració subordinada substantiva de complement directe
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
oració subordinada substantiva de subjecte
construcció o clàusula d’infinitiu temporal

3.1.4. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assumir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat.
subjecte
atribut
complement o objecte directe
complement o objecte indirecte

3.1.5. Els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit.
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom
complement agent

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) ______ de bo en Joan arribés a trobar l’anell que havia perdut. Poques coses l’haurien fet ______ feliç. (tan / tant)

b) M’agradaria saber ______ no t’agrada el llibre d’en Quim Monzó El ______ de tot plegat. (perquè / per què)

c) No te’l mengis, ______ t’agrada. No recordava que no t’agrada el peix ______ la carn. (sinó / si no)

d) No sé ______ argumentava la Maria, però per molt ______ digui no la deixaré sortir a la nit. (que / què)

e) Encara que en Joan és tan bon dibuixant ______ el seu germà, el supera ______ retratista. (com a / com)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Fa uns quants anys, al pare li ______ (complaure) que vinguessin amics a casa nostra.

b) Joan, cal que ______ (collir) tot el que has llençat a terra.

c) Mai no hauria cregut que tots nosaltres ______ (cabre) en aquest balcó.

d) A l’acusat, a la fi, l’han ______ (absoldre) de tots els presumptes delictes.

e) D’aquí a una setmana la infermera et ______ (treure) els punts de la ferida.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so africat prepalatal sord [tʃ]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«El 2 de maig van trobar el cartutx perdut al mig del bosc. Un home en va donar l’avís i el policia se’l va posar a la butxaca. Van veure també un raig de sang de color ben roig que era al seient d’un cotxe de matrícula de Txèquia.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els substantius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) La caiguda li va provocar un gran ______ a tot el cos. (dolor)

b) En l’excavació, els arqueòlegs van fer una gran ______. (trobar)

c) Era un home despietat; es caracteritzava per la seva ______. (cruel)

d) El ______ designa l’actitud que nega fets històrics demostrats o teories avalades per la comunitat científica. (negació)

e) Volia cursar ______, és a dir, la disciplina que estudia tots els fenòmens relacionats amb la música. (música)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Ens obriran les portes del palau i ens instalarem en el mateix. No sabia que el patje dúia un casc dorat i a la mà, una llança de dos metres.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«A nosaltres crec que això reeixiria.
Què arrisquem d’ho provar? Pas res!
Sí, sí! li diu la seua amiga,
tenes raó. Provem. A ne jo, ja me triga.
Veiam si gosarà me repetir, en Jaume,
que som bèstia com una sauma
quan sentirà el francès que vaig a li parlar.»

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.1 1 punt3.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 0,5 punts3.2.4 0,5 punts3.2.5 0,5 punts3.2.6 0,5 puntsquatre de la 3.2.1 a la 3.2.6, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

3.11 punt

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona.
complement agent
complement o objecte directe
complement circumstancial (o adjunt)
complement de l’adjectiu

3.1.2. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt.
complement de règim verbal
complement agent
subjecte
complement circumstancial (o adjunt)

3.1.3. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l’espai públic.
oració subordinada substantiva de complement directe
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom
oració subordinada substantiva de subjecte
construcció o clàusula d’infinitiu temporal

3.1.4. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assumir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat.
subjecte
atribut
complement o objecte directe
complement o objecte indirecte

3.1.5. Els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit.
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom
complement agent

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement o objecte directe. El pronom el reprèn un exemple d’aquesta realitat, que s’ha avançat al començament de la frase, i és el complement directe de veure: podem veure un exemple, el podem veure.

2

3.1.2. Complement agent. L’oració és passiva (van ser desplaçats), i el sintagma introduït per per indica qui fa l’acció: uns altres van desplaçar part dels residents.

3

3.1.3. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom. El relatiu que reprèn el nom ciutats, el seu antecedent, i l’oració especifica de quines ciutats es parla.

4

3.1.4. Complement o objecte indirecte. El pronom els (’ls, darrere de se) es refereix als veïns: la pujada de lloguers que s’aplicarà als veïns. El subjecte d’aplicarà és el relatiu que, que reprèn la pujada de lloguers.

5

3.1.5. Complement de règim (o preposicional). El verb oposar-se exigeix la preposició a (s’oposen a alguna cosa), i el complement es pot substituir per hi: s’hi oposen.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Apartat 3.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) ______ de bo en Joan arribés a trobar l’anell que havia perdut. Poques coses l’haurien fet ______ feliç. (tan / tant)

b) M’agradaria saber ______ no t’agrada el llibre d’en Quim Monzó El ______ de tot plegat. (perquè / per què)

c) No te’l mengis, ______ t’agrada. No recordava que no t’agrada el peix ______ la carn. (sinó / si no)

d) No sé ______ argumentava la Maria, però per molt ______ digui no la deixaré sortir a la nit. (que / què)

e) Encara que en Joan és tan bon dibuixant ______ el seu germà, el supera ______ retratista. (com a / com)

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Tant de bo en Joan arribés a trobar l’anell» i «l’haurien fet tan feliç». Tant de bo és la locució que expressa un desig; tan va davant d’un adjectiu, com feliç.

2

b) «M’agradaria saber per què no t’agrada el llibre» i el títol de Quim Monzó, El perquè de tot plegat. Per què (preposició i pronom interrogatiu) pregunta la causa, també en una interrogativa indirecta; el perquè és un nom que vol dir ‘la causa’.

3

c) «No te’l mengis, si no t’agrada» i «no t’agrada el peix sinó la carn». Si no és la conjunció condicional si seguida de l’adverbi no (‘en cas que no’); sinó és la conjunció adversativa que, després d’una negació, introdueix l’element correcte.

4

d) «No sé què argumentava la Maria» i «per molt que digui». Què, tònic, és el pronom interrogatiu d’una interrogativa indirecta; que, àton, és la conjunció de la locució concessiva per molt que.

5

e) «tan bon dibuixant com el seu germà» i «el supera com a retratista». Com introdueix el segon terme de la comparació d’igualtat (tan… com); com a vol dir ‘en qualitat de’ i va davant d’un nom sense article.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Apartat 3.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Fa uns quants anys, al pare li ______ (complaure) que vinguessin amics a casa nostra.

b) Joan, cal que ______ (collir) tot el que has llençat a terra.

c) Mai no hauria cregut que tots nosaltres ______ (cabre) en aquest balcó.

d) A l’acusat, a la fi, l’han ______ (absoldre) de tots els presumptes delictes.

e) D’aquí a una setmana la infermera et ______ (treure) els punts de la ferida.

Plantejament Cal escriure la forma simple del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «al pare li complaïa»: imperfet d’indicatiu de complaure, en tercera persona del singular, perquè és un fet habitual del passat («Fa uns quants anys»); el subjecte és l’oració que vinguessin amics a casa nostra.

2

b) «cal que cullis»: present de subjuntiu de collir, en segona persona del singular, perquè cal que demana el subjuntiu; la vocal o de l’arrel passa a u quan és tònica (culls, cullis).

3

c) «que tots nosaltres cabéssim»: imperfet de subjuntiu de cabre, en primera persona del plural, que demana el verb principal no hauria cregut que.

4

d) «l’han absolt»: participi d’absoldre, en masculí singular, que concorda amb l’acusat.

5

e) «la infermera et traurà»: futur de treure, en tercera persona del singular, perquè l’acció és posterior («D’aquí a una setmana»); en el futur, la vocal e de l’arrel passa a a (trauré, traurà).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Apartat 3.2.3 a l’enunciat oficial, en català

Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so africat prepalatal sord [tʃ]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«El 2 de maig van trobar el cartutx perdut al mig del bosc. Un home en va donar l’avís i el policia se’l va posar a la butxaca. Van veure també un raig de sang de color ben roig que era al seient d’un cotxe de matrícula de Txèquia.»

Plantejament Cal trobar les cinc grafies que es pronuncien [tʃ], com la tx de cotxe, i subratllar només aquestes.

La resposta

«El 2 de maig van trobar el cartutx perdut al mig del bosc. Un home en va donar l’avís i el policia se’l va posar a la butxaca. Van veure també un raig de sang de color ben roig que era al seient d’un cotxe de matrícula de Txèquia.»

En aquests mots, la grafia tx representa el so [tʃ], i la ig final també sona [tʃ] davant d’una consonant sorda, com la q de que (roig que). En canvi, a maig van, mig del i raig de, la ig final va seguida d’una consonant sonora (v, d) i es pronuncia sonora, [dʒ]: per això no es subratlla.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Apartat 3.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb els substantius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) La caiguda li va provocar un gran ______ a tot el cos. (dolor)

b) En l’excavació, els arqueòlegs van fer una gran ______. (trobar)

c) Era un home despietat; es caracteritzava per la seva ______. (cruel)

d) El ______ designa l’actitud que nega fets històrics demostrats o teories avalades per la comunitat científica. (negació)

e) Volia cursar ______, és a dir, la disciplina que estudia tots els fenòmens relacionats amb la música. (música)

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el nom derivat que encaixa en l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «un gran adoloriment a tot el cos»: nom de la família de dolor, format a partir del verb adolorir amb el sufix -iment.

2

b) «una gran troballa»: nom derivat de trobar amb el sufix -alla, que designa allò que s’ha trobat.

3

c) «la seva crueltat»: nom derivat de l’adjectiu cruel amb el sufix -tat, que indica una qualitat.

4

d) «El negacionisme designa l’actitud que nega fets històrics demostrats»: nom derivat de negació amb el sufix -isme, que designa una actitud o una doctrina.

5

e) «Volia cursar musicologia»: nom format a partir de música i l’element -logia (‘estudi, ciència’).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Apartat 3.2.5 a l’enunciat oficial, en català

Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Ens obriran les portes del palau i ens instalarem en el mateix. No sabia que el patje dúia un casc dorat i a la mà, una llança de dos metres.»

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

«Ens obriran les portes del palau i ens hi instal·larem. No sabia que el patge duia un casc daurat i a la mà, una llança de dos metres.»

1

Instal·larem: el verb instal·lar s’escriu amb ela geminada.

2

Ens hi instal·larem: el mateix no serveix per reprendre un nom que ja s’ha dit (el palau); en aquest cas cal el pronom feble hi.

3

Patge: s’escriu amb g, com els mots acabats en -atge (viatge, paisatge).

4

Duia: no porta accent, com creia o veia.

5

Daurat: la forma catalana és daurat, de daurar; dorat és un castellanisme.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §3
  3. §4
  4. §5
  5. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Apartat 3.2.6 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«A nosaltres crec que això reeixiria.
Què arrisquem d’ho provar? Pas res!
Sí, sí! li diu la seua amiga,
tenes raó. Provem. A ne jo, ja me triga.
Veiam si gosarà me repetir, en Jaume,
que som bèstia com una sauma
quan sentirà el francès que vaig a li parlar.»

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin; els trets puntuen encara que la varietat no s’hagi identificat bé.

La resposta

És un text en rossellonès, el català de la Catalunya del Nord.

Tres trets diferents que es poden subratllar: «Pas res!», amb la negació feta només amb pas; «que som bèstia», amb la forma som de la primera persona del present d’ésser; i «que vaig a li parlar», amb el pronom feble davant de l’infinitiu.

També es podrien subratllar ho (d’ho provar) i me (me repetir), però són el mateix tret que li, el pronom davant de l’infinitiu, i només en compta un; o bé seua (per seva), tenes (per tens), ne i jo d’«A ne jo» (‘a mi’), el pronom me de «ja me triga» (‘ja em triga’) o el mot sauma (‘somera’). Només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 12.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’anàlisi sintàctica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Anàlisi sintàctica· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Normativa i parells· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Formes verbals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  4. Sons i grafies· aquest exercici6 de 6 exàmens
  5. Lèxic i derivació· aquest exercici6 de 6 exàmens
  6. Correcció d’errors· aquest exercici6 de 6 exàmens
  7. Varietats dialectals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  8. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  9. Comentari d’un text literari6 de 6 exàmens
  10. Teoria i història de la literatura6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.