Reflexió lingüística: so [z], «perquè / per què»

Exercici 3 · PAU 2026, ordinària, sèrie 1 · 3 punts

Anàlisi sintàcticaCobreix totes les idees de la pauta

També a Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema1 de 15

Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.Següent: Reflexió lingüística: so [z], «a baix / avall»
SegüentReflexió lingüística: so [z], «a baix / avall»2026 · Ord. S5 · 3

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.2. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració coordinada adversativa
oració subordinada adverbial consecutiva

3.1.3. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits.
complement predicatiu
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement de l’adjectiu

3.1.4. S’han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.5. La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L’única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització.
complement o objecte directe
subjecte
atribut
complement del nom

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) —Hi ha ______ de sal? M’agradaria posar-n’hi una mica perquè aquest plat no té gust de ______. (res / gens)

b) —______ bon punt acabi la pel·lícula, avisa’m. —Està a punt d’acabar. Mai no havia plorat ______! (tant / tan)

c) Li vaig preguntar ______ estava amoïnada i no em va saber dir el ______. (perquè / per què)

d) Les novel·les ______ més m’agraden són les que retraten l’època en ______ vivim. (que / què)

e) No diu ______ ximpleries. ______ fos el germà del director, fa temps que l’haurien fet fora. (si no / sinó)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Estic convençut que més endavant els presos ______ (concebre) un pla per a escapar-se de la presó.

b) —Ara mateix en Joan ______ (interrompre) qualsevol conversa sense respectar el torn de paraula de ningú.

c) La Maria dubtava que vosaltres ______ (cabre) en aquest vehicle.

d) Et van dir quan ______ (néixer) la teva germana?

e) Si jo ho hagués ______ (saber), t’ho hauria explicat.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Segons la presumpció d’innocència, tota persona acusada de qualsevol delicte és innocent fins que es demostri la seva culpabilitat.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els substantius o els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Com que no hi estava d’acord, tot el públic va ______ l’àrbitre. (cridar)

b) Tenia el jardí ben abandonat. Mai no havia vist tanta descurança ni tanta ______ en un lloc com aquest. (deixar)

c) La ______ que patia arran de l’accident no el deixava anar de pressa. (coix)

d) Estava tan enrabiat que va començar a ______ la finestra del seu veí. (pedra)

e) Aquelles amenaces recurrents van aconseguir ______ en Joan. (covard)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Ves-t’en ara mateix per tal de que puguis agafar el primer tren. Quant surtis, tanca bé la porta. Ja saps que els lladres no tenen escrupols alhora d’entrar a robar.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Donc, un dia d’abril, de l’altra primavera, ambe canyes, cistell, cucs, tut lu bataclam, en un racú de la ribera, tut sul, me’n vinc a gitar l’ham. M’assenti ben content: l’endret fa bona cara i, cum l’aiga és pas gaire clara, segurt que el pei picarà bé.»

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.1 1 punt3.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 0,5 punts3.2.4 0,5 punts3.2.5 0,5 punts3.2.6 0,5 puntsquatre de la 3.2.1 a la 3.2.6, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

3.11 punt

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.2. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració coordinada adversativa
oració subordinada adverbial consecutiva

3.1.3. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits.
complement predicatiu
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement de l’adjectiu

3.1.4. S’han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.5. La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L’única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització.
complement o objecte directe
subjecte
atribut
complement del nom

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement circumstancial (o adjunt). El sintagma indica on sorgeixen les alteracions: és un complement de lloc del verb sorgeixen, que no és transitiu ni exigeix cap preposició determinada. No és complement del nom, perquè es pot separar d’alteracions i posar al principi: En els sistemes immunitari, endocrí i nerviós sorgeixen alteracions.

2

3.1.2. Oració subordinada substantiva de complement directe. És el que constata l’estudi: la introdueix la conjunció que i es pot substituir per ho (L’estudi ho constata).

3

3.1.3. Complement de règim (o preposicional). El verb procedir exigeix la preposició de (es procedeix d’alguna cosa), i el complement es pot substituir per en: en procedeixen.

4

3.1.4. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom. El relatiu que reprèn el nom animals, el seu antecedent, i l’oració l’especifica: quins animals? Els que formen part de la nostra dieta.

5

3.1.5. Complement o objecte directe. Revertir és un verb transitiu (es reverteix una cosa), i el pronom neutre ho substitueix el que diu la frase anterior: que la producció de plàstic supera els 300 milions de tones l’any.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Apartat 3.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) —Hi ha ______ de sal? M’agradaria posar-n’hi una mica perquè aquest plat no té gust de ______. (res / gens)

b) —______ bon punt acabi la pel·lícula, avisa’m. —Està a punt d’acabar. Mai no havia plorat ______! (tant / tan)

c) Li vaig preguntar ______ estava amoïnada i no em va saber dir el ______. (perquè / per què)

d) Les novel·les ______ més m’agraden són les que retraten l’època en ______ vivim. (que / què)

e) No diu ______ ximpleries. ______ fos el germà del director, fa temps que l’haurien fet fora. (si no / sinó)

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Hi ha gens de sal?» i «no té gust de res». Gens expressa una quantitat en frases interrogatives o negatives i acompanya noms no comptables, com sal (Hi ha gens de sal?: ‘n’hi ha una mica?’); res vol dir ‘cap cosa’.

2

b) «Tan bon punt acabi la pel·lícula» i «Mai no havia plorat tant!». Tan va davant d’un adjectiu o d’un adverbi (aquí, davant de bon, dins la locució tan bon punt, ‘tan aviat com’); tant modifica un verb, com plorar.

3

c) «Li vaig preguntar per què estava amoïnada» i «no em va saber dir el perquè». Per què (preposició i pronom interrogatiu) pregunta la causa, també en una interrogativa indirecta; el perquè és un nom que vol dir ‘la causa’.

4

d) «Les novel·les que més m’agraden» i «l’època en què vivim». El relatiu és que, àton, quan no porta cap preposició al davant, i què, tònic, quan va darrere d’una preposició (en què).

5

e) «No diu sinó ximpleries» i «Si no fos el germà del director». Sinó és la conjunció que, després d’una negació, vol dir ‘només, solament’; si no és la conjunció condicional si seguida de l’adverbi no.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Apartat 3.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Estic convençut que més endavant els presos ______ (concebre) un pla per a escapar-se de la presó.

b) —Ara mateix en Joan ______ (interrompre) qualsevol conversa sense respectar el torn de paraula de ningú.

c) La Maria dubtava que vosaltres ______ (cabre) en aquest vehicle.

d) Et van dir quan ______ (néixer) la teva germana?

e) Si jo ho hagués ______ (saber), t’ho hauria explicat.

Plantejament Cal escriure la forma simple del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «els presos concebran un pla»: futur d’indicatiu de concebre, en tercera persona del plural, perquè l’acció és posterior («més endavant»).

2

b) «Ara mateix en Joan interromp qualsevol conversa»: present d’indicatiu d’interrompre; la tercera persona del singular acaba en -mp, sense vocal final.

3

c) «La Maria dubtava que vosaltres cabéssiu»: imperfet de subjuntiu de cabre, perquè el verb dubtar, en passat, demana el subjuntiu.

4

d) «Et van dir quan naixeria la teva germana?»: condicional de néixer, que expressa un fet futur respecte del passat van dir; també és correcte el futur naixerà.

5

e) «Si jo ho hagués sabut»: participi de saber, que forma amb hagués el plusquamperfet de subjuntiu.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Apartat 3.2.3 a l’enunciat oficial, en català

Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Segons la presumpció d’innocència, tota persona acusada de qualsevol delicte és innocent fins que es demostri la seva culpabilitat.»

Plantejament Cal trobar les cinc lletres que es pronuncien [z], com la s de casa, i subratllar només aquestes.

La resposta

«Segons la presumpció d’innocència, tota persona acusada de qualsevol delicte és innocent fins que es demostri la seva culpabilitat.»

Les s de presumpció i acusada van entre vocals. Les de segons, és i es són finals de mot i sonen [z] perquè el mot següent comença per vocal (és innocent) o per consonant sonora (la, demostri). En canvi, sonen [s] la s inicial de seva, la s darrere de consonant de persona i qualsevol, la c d’innocència i les s davant de consonant sorda de fins que i demostri.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Apartat 3.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Completeu les oracions següents amb els substantius o els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Com que no hi estava d’acord, tot el públic va ______ l’àrbitre. (cridar)

b) Tenia el jardí ben abandonat. Mai no havia vist tanta descurança ni tanta ______ en un lloc com aquest. (deixar)

c) La ______ que patia arran de l’accident no el deixava anar de pressa. (coix)

d) Estava tan enrabiat que va començar a ______ la finestra del seu veí. (pedra)

e) Aquelles amenaces recurrents van aconseguir ______ en Joan. (covard)

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el nom o el verb derivat que encaixa en l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «tot el públic va escridassar l’àrbitre»: verb derivat de cridar que vol dir ‘cridar contra algú per mostrar-li desaprovació’.

2

b) «tanta descurança ni tanta deixadesa»: nom derivat de deixat (‘descurat’), el participi de deixar, amb el sufix -esa.

3

c) «La coixesa que patia»: nom derivat de l’adjectiu coix amb el sufix -esa, que indica una qualitat o un estat.

4

d) «va començar a apedregar la finestra»: verb que vol dir ‘llançar pedres contra alguna cosa’, format a partir de pedra amb el prefix a- i el sufix -egar.

5

e) «van aconseguir acovardir en Joan»: verb que vol dir ‘fer tornar covard’, format a partir de covard amb el prefix a- i el sufix -ir.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Apartat 3.2.5 a l’enunciat oficial, en català

Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Ves-t’en ara mateix per tal de que puguis agafar el primer tren. Quant surtis, tanca bé la porta. Ja saps que els lladres no tenen escrupols alhora d’entrar a robar.»

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

«Ves-te’n ara mateix per tal que puguis agafar el primer tren. Quan surtis, tanca bé la porta. Ja saps que els lladres no tenen escrúpols a l’hora d’entrar a robar.»

1

Ves-te’n: quan te i en van darrere del verb, s’escriuen -te’n (com -se’n o -me’n), no -t’en.

2

Per tal que: la locució conjuntiva final és per tal que (o per tal de seguit d’infinitiu); per tal de que és incorrecte.

3

Quan: la conjunció de temps és quan; quant expressa quantitat (quant val?).

4

Escrúpols: és un mot esdrúixol i, per tant, porta accent.

5

A l’hora d’entrar: a l’hora de vol dir ‘en el moment de’; alhora és un adverbi que vol dir ‘al mateix temps’.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §2
  2. §3
  3. §4
  4. §5
  5. §6

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Apartat 3.2.6 a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Donc, un dia d’abril, de l’altra primavera, ambe canyes, cistell, cucs, tut lu bataclam, en un racú de la ribera, tut sul, me’n vinc a gitar l’ham. M’assenti ben content: l’endret fa bona cara i, cum l’aiga és pas gaire clara, segurt que el pei picarà bé.»

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin; els trets només compten si la varietat és la correcta.

La resposta

És un text en rossellonès, el català de la Catalunya del Nord.

Tres trets diferents que es poden subratllar: «tut lu bataclam», amb la o tònica pronunciada [u]; «l’aiga és pas gaire clara», amb la negació feta només amb pas; i «M’assenti ben content», amb la primera persona del present d’indicatiu acabada en -i.

També es podrien subratllar Donc (‘doncs’), ambe (‘amb’), l’article lu, gitar (‘llançar’), aiga (‘aigua’), segurt (‘segur’) o pei (‘peix’); sul i cum tenen la mateixa o tònica en [u] que tut i, per tant, no compten com un tret diferent del de tut. Només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 13.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’anàlisi sintàctica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Anàlisi sintàctica· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Normativa i parells· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Formes verbals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  4. Sons i grafies· aquest exercici6 de 6 exàmens
  5. Lèxic i derivació· aquest exercici6 de 6 exàmens
  6. Correcció d’errors· aquest exercici6 de 6 exàmens
  7. Varietats dialectals· aquest exercici6 de 6 exàmens
  8. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  9. Comentari d’un text literari6 de 6 exàmens
  10. Teoria i història de la literatura6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.