2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 3
3 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema4 de 14
Després de les 14
Vols continuar amb el tema de la crisi de l’Antic Règim?
Aquestes 14 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantRespongueu UNA de les dues opcions. (fins a 3 punts)
3.1 Expliqueu el regnat de Ferran VII (1814-1833), parant especial atenció a les característiques polítiques del Sexenni Absolutista (1814-1820).
[3 punts]
3.2 Exposeu i analitzeu l’obra legislativa de les Corts de Cadis i la seua aplicació efectiva durant el Trienni Liberal, amb especial atenció a les reformes socials, econòmiques i religioses.
[3 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
3.13 punts


Expliqueu el regnat de Ferran VII (1814-1833), parant especial atenció a les característiques polítiques del Sexenni Absolutista (1814-1820).
Plantejament Explicar el regnat de Ferran VII en ordre: el retorn i el Sexenni Absolutista, l’oposició, el Trienni Liberal i la restauració absolutista final.
La resposta, corregida al marge
Després de la Guerra de la Independència, Ferran VII va tornar a Espanya el 1814 després de sis anys captiu a Valençay, i el seu retorn, preparat al Tractat de Valençay de 1813, va estar envoltat de tensions: els liberals de les Corts volien que el rei jurara abans la Constitució de 1812, mentre els absolutistes demanaven que tot tornara al règim anterior. Molts espanyols van rebre el monarca amb entusiasme, com el Desitjat, perquè l’associaven a la lluita contra els francesos.
Amb el suport d’una part de l’exèrcit i d’un grup de diputats absolutistes que va signar el Manifest dels Perses, a l’abril de 1814, el rei va donar un cop d’estat: el decret de 4 de maig de 1814 va declarar nul·les la Constitució de 1812 i tota l’obra legislativa de Cadis. Així va començar el Sexenni Absolutista (1814-1820): va restablir la Inquisició, els Consells de la monarquia i els drets senyorials, va governar sense Corts, envoltat d’una camarilla, i va perseguir els liberals i els afrancesats, que van acabar presos o a l’exili.
El país vivia a més una greu crisi econòmica, conseqüència de la guerra i de la pèrdua de les colònies americanes, que començaven a independitzar-se, i la hisenda arrossegava un enorme deute: l’intent de reforma de Martín de Garay, el 1817, va fracassar davant de la resistència dels privilegiats, i els ministres se succeïen sense parar.
Sense vies polítiques per a l’oposició, aquesta es va manifestar mitjançant pronunciaments i conspiracions: Espoz y Mina (1814) va haver de fugir a França, i Porlier (1815) i Lacy (1817) van ser executats, fins que el gener de 1820 va triomfar el de Riego a Cabezas de San Juan.
El triomf de Riego va obligar el rei a acceptar la Constitució de 1812 el març de 1820 i va restablir el sistema liberal durant el Trienni Liberal. Ferran VII va acceptar forçat i va demanar en secret ajuda a les potències absolutistes, mentre els liberals es fracturaven entre moderats (doceañistas) i exaltats (veinteañistas). El 1823 un exèrcit francés, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, va retornar al rei el poder absolut i va començar la Dècada Ominosa.
La Dècada Ominosa (1823-1833) va començar amb una repressió duríssima, amb l’execució de Riego i comissions militars contra els liberals, però el rei no va restablir la Inquisició i, per a sanejar la hisenda, va confiar en ministres reformistes com López Ballesteros, que va elaborar el primer pressupost de l’Estat. Això va enfrontar Ferran VII amb els absolutistes més intransigents, que es van alçar a Catalunya el 1827 i es van agrupar al voltant del seu germà Carles. Els liberals van continuar conspirant des de l’exili, com Torrijos, afusellat el 1831. Al final del regnat, la Pragmàtica sanció de 1830, que obria el tron a la seua filla Isabel, va desfermar el conflicte successori que esclataria a la seua mort, el 1833.
3.23 punts


Exposeu i analitzeu l’obra legislativa de les Corts de Cadis i la seua aplicació efectiva durant el Trienni Liberal, amb especial atenció a les reformes socials, econòmiques i religioses.
Plantejament Exposar l’obra legislativa de Cadis i la seua aplicació al Trienni, amb les reformes socials, econòmiques i religioses.
La resposta, corregida al marge
Per a entendre l’obra de Cadis cal situar-se en la Guerra de la Independència i en la crisi de la monarquia borbònica: amb el rei a França i gran part del país ocupat, les Corts reunides a l’Illa de Lleó i a Cadis, que va resistir el setge francés protegida per l’esquadra britànica, es van atribuir des del primer dia una autoritat que fins aleshores només havia tingut el rei.
Les Corts de Cadis van ser una assemblea constituent que va assumir la sobirania en absència del rei, i la Constitució de 1812, la Pepa, es va convertir en el pilar jurídic amb què es pretenia desmantellar l’Antic Règim.
Aquesta Constitució, aprovada el 19 de març de 1812, proclamava la sobirania nacional, davant de la sobirania absoluta del monarca, i la divisió de poders: les Corts feien les lleis, el rei les executava i els tribunals jutjaven. Establia així una monarquia limitada, amb Corts elegides per sufragi masculí indirecte. Altres principis van ser la igualtat davant de la llei i la llibertat d’impremta, decretada ja el 1810.
Les reformes socials van abolir els senyorius jurisdiccionals, van posar fi als privilegis estamentals, van crear la Milícia Nacional per a guardar l’ordre constitucional i van donar lloc, ja al Trienni, al primer Codi Penal. En l’àmbit econòmic es va decretar la llibertat d’indústria i comerç, es van suprimir els gremis, es va acabar amb els privilegis de la Mesta i es van incautar béns de mans mortes. En l’àmbit religiós, es va abolir la Inquisició.
L’aplicació efectiva va arribar després del pronunciament de Riego, el 1820. En el Trienni es va restablir la Constitució, es van tornar a abolir la Inquisició i els senyorius, i es va anar més enllà que a Cadis: es van suprimir els majorats (1820), es van tancar monestirs i se’n van vendre els béns, es va reduir el delme a la meitat (1821), es va aprovar el primer Codi Penal (1822) i es va traçar una nova divisió provincial. Però el rei va obstaculitzar el règim, els realistes es van alçar en partides, els liberals es van dividir entre moderats i exaltats i, el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van restaurar l’absolutisme; després, Ferran VII va anul·lar tot el que s’havia legislat.
El que valoren els criteris
Només s’ha de corregir l’exposició d’un dels dos temes (3.1 o 3.2). En el cas que es responga més d’un, s’ha de corregir només el primer dels exposats. En el primer tema (3.1), obtindrà fins a 3 punts l’alumnat que desenvolupe de manera precisa, ordenada i clara els continguts de la temàtica de la pregunta.
La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen; a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta a errors nous i no a faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen. El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La crisi de l’Antic RègimLa crisi de l’Antic RègimLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la crisi de l’Antic Règim així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana