2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 2
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema7 de 14
Després de les 14
Vols continuar amb el tema de la crisi de l’Antic Règim?
Aquestes 14 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu a una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)
a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-les en el context històric corresponent.
Document 1
“Soldats, (…) jo no podia consentir, com a cap vostre, que se us allunyara de la vostra pàtria, en uns vaixells podrits, per a portar-vos a fer una guerra injusta al Nou Món; ni que se us compel·lira a abandonar els vostres pares i germans, deixant-los sumits en la misèria i l’opressió. Vosaltres deveu a aquells la vida, i, per tant, és de la vostra obligació i agraïment prolongar-los-la, sostenint-los en l’ancianitat; i fins i tot també, si fora necessari, sacrificar les vostres per a trencar-los les cadenes que els tenen oprimits des de l’any 1814. Un rei absolut, al seu antull i albir, els imposa contribucions i gabelles que no poden suportar; els vexa, els oprimeix i, finalment, com a súmmum de desgràcies, us arrabassa a vosaltres, els seus cars fills, per a sacrificar-vos al seu orgull ambició. Sí, a vosaltres us arrabassen del patern si perquè en llunyans i oposats climes aneu a sostenir una guerra inútil, que podria fàcilment acabar-se amb només reintegrar els seus drets a la Nació espanyola. La Constitució, sí, amb la constitució n’hi ha prou per a apaivagar als nostres germans d’Amèrica”.
Fragment de la PROCLAMA de l’1 de gener de 1820 de Rafael de Riego.
Document 2
“Ben públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els escandalosos successos que van precedir, van acompanyar i van seguir a l’establiment de la democràtica Constitució de Cadis el mes de març de 1820: la més criminal traïció, la més vergonyosa covardia, el desacatament més horrible a la meua Reial Persona, i la violència més inevitable, van ser els elements emprats per a variar essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democràtic, origen fecund de desastres i de desgràcies. (…). L’Europa sencera, coneixent profundament la meua captivitat i el de tota la meua Reial Família, (…) van determinar posar fi a un estat de coses que era l’escàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. Assegut una altra vegada en el tron de S. Fernando (…), desitjant proveir de remei les més urgents necessitats dels meus pobles, i manifestar a tothom la meua vertadera voluntat en el primer moment que he recobrat la llibertat; he vingut a declarar el següent: (…) Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de març de 1820 fins avui, dia 1 d’octubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època he mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat eren meditats i expedits pel mateix govern (…).”
Decret de Ferran VII d’1 d’octubre de 1823, Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823.
[2,5 punts]
b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-les en el context històric corresponent.
Document 3
“El Govern provisional de la República ha pres el Poder sense tramitació i sense resistència ni cap oposició protocol·lària; és el poble qui li ha elevat a la posició en què es troba, i és ell qui a tot Espanya li rendeix acatament i investeix d’autoritat. En virtut d’això, el President del Govern provisional de la República assumeix des d’aquest moment la prefectura de l’Estat amb l’assentiment de les forces polítiques triomfants i de la voluntat popular coneixedora, abans d’emetre el seu vot en les urnes, de la composició del Govern provisional.
Interpretant el desig inequívoc de la Nació, el Comitè de les forces polítiques coalitzades per a la instauració del nou règim, designa Niceto Alcalá Zamora i Torres per al càrrec de President del Govern provisional de la República”.
Decret del Comitè Polític de la República, Madrid, 14 d’abril de 1931, Gaceta de Madrid, núm. 105, 15-IV-1931.
Document 4
“Article primer “Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia.
Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble.
La República constitueix un Estat integral, compatible amb l’autonomia dels Municipis i les Regions.
La bandera de la República espanyola és roja, groga i morada.
Article 2n Tots els espanyols són iguals davant la llei.
Article 3r L’Estat espanyol no té religió oficial.
[…]
Article 6è Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional.
Article 7è L’Estat espanyol acatarà les normes universals del dret internacional, incorporant-les al seu dret positiu”.
Constitució de la República espanyola, 9 de desembre de 1931, Gaceta de Madrid, núm. 344, 10-XII-1931.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
a)2,5 punts


DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-les en el context històric corresponent.
Document 1
“Soldats, (…) jo no podia consentir, com a cap vostre, que se us allunyara de la vostra pàtria, en uns vaixells podrits, per a portar-vos a fer una guerra injusta al Nou Món; ni que se us compel·lira a abandonar els vostres pares i germans, deixant-los sumits en la misèria i l’opressió. Vosaltres deveu a aquells la vida, i, per tant, és de la vostra obligació i agraïment prolongar-los-la, sostenint-los en l’ancianitat; i fins i tot també, si fora necessari, sacrificar les vostres per a trencar-los les cadenes que els tenen oprimits des de l’any 1814. Un rei absolut, al seu antull i albir, els imposa contribucions i gabelles que no poden suportar; els vexa, els oprimeix i, finalment, com a súmmum de desgràcies, us arrabassa a vosaltres, els seus cars fills, per a sacrificar-vos al seu orgull ambició. Sí, a vosaltres us arrabassen del patern si perquè en llunyans i oposats climes aneu a sostenir una guerra inútil, que podria fàcilment acabar-se amb només reintegrar els seus drets a la Nació espanyola. La Constitució, sí, amb la constitució n’hi ha prou per a apaivagar als nostres germans d’Amèrica”.
Fragment de la PROCLAMA de l’1 de gener de 1820 de Rafael de Riego.
Document 2
“Ben públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els escandalosos successos que van precedir, van acompanyar i van seguir a l’establiment de la democràtica Constitució de Cadis el mes de març de 1820: la més criminal traïció, la més vergonyosa covardia, el desacatament més horrible a la meua Reial Persona, i la violència més inevitable, van ser els elements emprats per a variar essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democràtic, origen fecund de desastres i de desgràcies. (…). L’Europa sencera, coneixent profundament la meua captivitat i el de tota la meua Reial Família, (…) van determinar posar fi a un estat de coses que era l’escàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. Assegut una altra vegada en el tron de S. Fernando (…), desitjant proveir de remei les més urgents necessitats dels meus pobles, i manifestar a tothom la meua vertadera voluntat en el primer moment que he recobrat la llibertat; he vingut a declarar el següent: (…) Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de març de 1820 fins avui, dia 1 d’octubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època he mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat eren meditats i expedits pel mateix govern (…).”
Decret de Ferran VII d’1 d’octubre de 1823, Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823.
Plantejament Cal traure la idea principal de cada text i situar-los tots dos en la crisi de l’Antic Règim: el Trienni Liberal, la tornada de l’absolutisme, la Santa Aliança i la independència d’Amèrica.
La resposta, corregida al marge
El document 1 és una proclama adreçada a la tropa. La idea principal és justificar la revolta: Riego presenta l’expedició a Amèrica com una guerra injusta i inútil al servei d’un rei absolut que, des de 1814, oprimeix amb impostos el poble d’on eixen els soldats. Com a idea secundària proposa l’eixida: restablir la Constitució bastaria per a reconciliar-se amb els americans.
El document 2 és la resposta absolutista. La idea principal és l’anul·lació de tot el que havia fet el govern constitucional entre març de 1820 i l’1 d’octubre de 1823; per a justificar-la, Ferran VII al·lega que durant el Trienni no va tindre llibertat i va actuar forçat. Com a idees secundàries, presenta la Constitució com a font de desgràcies i invoca l’Europa de les monarquies, que va intervindre per a posar fi a la seua «captivitat», i recupera així el poder absolut.
Els dos textos pertanyen a la crisi de l’Antic Règim. El pronunciament de Riego va obrir el Trienni Liberal (1820-1823), amb una monarquia constitucional i reformes liberals. El decret de 1823 el va tancar i va donar pas a la Dècada Ominosa (1823-1833), amb absolutisme i repressió dels liberals.
A Europa, després de vèncer Napoleó a Waterloo, les monarquies absolutes van formar la Santa Aliança per a impedir que el liberalisme s’estenguera, i van acceptar el dret a intervindre en altres països. Així, Àustria va aixafar el 1821 la revolució liberal de Nàpols, iniciada el 1820, i França va enviar el 1823 els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van tornar a Ferran VII el seu poder absolut.
Compta també la independència d’Hispanoamèrica: l’expedició que havia de reprimir-la va originar el pronunciament i, cap al 1825, Espanya va perdre quasi tot el seu imperi continental.
b)2,5 punts


DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu i classifiqueu les idees dels textos, i situeu-les en el context històric corresponent.
Document 3
“El Govern provisional de la República ha pres el Poder sense tramitació i sense resistència ni cap oposició protocol·lària; és el poble qui li ha elevat a la posició en què es troba, i és ell qui a tot Espanya li rendeix acatament i investeix d’autoritat. En virtut d’això, el President del Govern provisional de la República assumeix des d’aquest moment la prefectura de l’Estat amb l’assentiment de les forces polítiques triomfants i de la voluntat popular coneixedora, abans d’emetre el seu vot en les urnes, de la composició del Govern provisional.
Interpretant el desig inequívoc de la Nació, el Comitè de les forces polítiques coalitzades per a la instauració del nou règim, designa Niceto Alcalá Zamora i Torres per al càrrec de President del Govern provisional de la República”.
Decret del Comitè Polític de la República, Madrid, 14 d’abril de 1931, Gaceta de Madrid, núm. 105, 15-IV-1931.
Document 4
“Article primer “Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia.
Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble.
La República constitueix un Estat integral, compatible amb l’autonomia dels Municipis i les Regions.
La bandera de la República espanyola és roja, groga i morada.
Article 2n Tots els espanyols són iguals davant la llei.
Article 3r L’Estat espanyol no té religió oficial.
[…]
Article 6è Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional.
Article 7è L’Estat espanyol acatarà les normes universals del dret internacional, incorporant-les al seu dret positiu”.
Constitució de la República espanyola, 9 de desembre de 1931, Gaceta de Madrid, núm. 344, 10-XII-1931.
Plantejament Cal traure la idea principal de cada document i les seues idees secundàries, i situar-los tots dos en la instauració de la República i en el seu context nacional i internacional.
La resposta, corregida al marge
El document 3 és el decret amb què el Comitè de les forces republicanes coalitzades nomena Niceto Alcalá Zamora president del Govern provisional: aquesta designació és la idea principal. Alcalá Zamora, catòlic i exministre de la monarquia, havia fundat el 1930 un partit conservador, la Dreta Liberal Republicana, i el seu nom tranquil·litzava les classes mitjanes.
Com a idea secundària, el decret justifica el nou poder: no procedeix de cap institució anterior, sinó del poble, que l’acata a tot Espanya. La República naix així d’una ruptura amb la monarquia i amb la Constitució de 1876, i es legitima en la sobirania popular.
Una altra idea és que el nomenament es basa en el Pacte de Sant Sebastià, l’acord a què van arribar republicans i altres grups l’agost de 1930 per a derrocar la monarquia.
El document 4 arreplega, amb talls, el títol preliminar de la Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931, el de les disposicions generals. La idea principal és deixar fixada per llei la naturalesa del nou règim: quina mena d’Estat és l’Espanya republicana.
Les idees secundàries són els trets d’aquest Estat: una democràcia amb contingut social, basada en la sobirania popular; la igualtat jurídica de tots; un Estat «integral» que admet autonomies regionals; la separació de l’Església i l’Estat, i una política exterior pacifista que accepta el dret internacional, en la línia de la Societat de Nacions.
El context és la crisi del liberalisme de la Restauració, un sistema de torns i caciquisme que la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) havia desprestigiat. Va caure quan els republicans van guanyar a les grans ciutats en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i Alfons XIII va abandonar el país.
El marc internacional era el d’una Europa de postguerra en què ascendia el feixisme i el de la crisi econòmica mundial desfermada pel crac borsari d’octubre de 1929, que va arribar a Espanya en forma d’atur i conflicte social.
El que valoren els criteris
Aconseguirà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que sàpia extraure les idees dels textos i les situe en el procés històric corresponent.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La crisi de l’Antic RègimLa crisi de l’Antic RègimLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la crisi de l’Antic Règim així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana