2026Convocatòria extraordinària · Pregunta 2
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsTorna al tema3 de 14
Després de les 14
Vols continuar amb el tema de la crisi de l’Antic Règim?
Aquestes 14 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicant2.1 Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)
“Les Corts generals i extraordinàries, de conformitat del seu Decret de 24 de setembre de l’any vinent passat, en què van declarar nul·les i de cap valor les renúncies fetes a Baiona pel legítim Rei d’Espanya i de les Índies, el Senyor D. Ferran VII, no només per falta de llibertat, sinó també per mancar de l’essencialíssima i indispensable circumstància del consentiment de la Nació, declaren que no reconeixeran, i abans bé tindran i tenen per nul i de cap valor ni efecte tot acte, tractat, conveni o transacció, de la classe i la naturalesa que hagen estat o foren atorgats pel Rei, mentre romanga en l’estat d’opressió i falta de llibertat en què es troba, ja es verifique el seu atorgament al país de l’enemic, o ja dins d’Espanya, sempre que en aquest cas es trobe la seua Reial persona envoltada de les armes, o baix l’influx directe o indirecte de l’usurpador de la seua Corona; perquè mai el considerarà lliure la Nació, ni li prestarà obediència fins a veure’l entre els seus fidels súbdits en el si del Congrés Nacional, que ara existeix o en endavant existirà, o del Govern format per les Corts. (...) I declaren per últim les Corts que la generosa Nació a qui representen, no deixarà un moment les armes de la mà, ni donarà oïdes a proposició d’acomodament o concert, de la naturalesa que fora, com no precedisca la total evacuació d’Espanya i Portugal per les tropes que tan iniquament les han envaït; perquè les Corts estan resoltes amb la Nació sencera a barallar-se incessantment fins a deixar assegurades la Religió santa dels seus majors, la llibertat del seu estimat Monarca, i l’absoluta independència i integritat de la Monarquia”.
Decret XIX, d’1 de gener de 1811, Col·lecció dels decrets i ordres que han expedit les Corts Generals i Extraordinàries
[2,5 punts]
2.2 Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)
[Pintura, reproduïda en blanc i negre: en una platja, una filera d’homes drets, agafats de la mà, diversos amb els ulls embenats, acompanyats per tres frares; a l’esquerra, en primer pla, diversos cossos estesos a l’arena; a la dreta, una fila de soldats amb fusells; al fons, muntanyes i una població amb una església. La imatge es veu a l’enunciat oficial.]
Afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga, 1831. Oli d’Antonio Gisbert.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
2.12,5 punts


Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)
“Les Corts generals i extraordinàries, de conformitat del seu Decret de 24 de setembre de l’any vinent passat, en què van declarar nul·les i de cap valor les renúncies fetes a Baiona pel legítim Rei d’Espanya i de les Índies, el Senyor D. Ferran VII, no només per falta de llibertat, sinó també per mancar de l’essencialíssima i indispensable circumstància del consentiment de la Nació, declaren que no reconeixeran, i abans bé tindran i tenen per nul i de cap valor ni efecte tot acte, tractat, conveni o transacció, de la classe i la naturalesa que hagen estat o foren atorgats pel Rei, mentre romanga en l’estat d’opressió i falta de llibertat en què es troba, ja es verifique el seu atorgament al país de l’enemic, o ja dins d’Espanya, sempre que en aquest cas es trobe la seua Reial persona envoltada de les armes, o baix l’influx directe o indirecte de l’usurpador de la seua Corona; perquè mai el considerarà lliure la Nació, ni li prestarà obediència fins a veure’l entre els seus fidels súbdits en el si del Congrés Nacional, que ara existeix o en endavant existirà, o del Govern format per les Corts. (...) I declaren per últim les Corts que la generosa Nació a qui representen, no deixarà un moment les armes de la mà, ni donarà oïdes a proposició d’acomodament o concert, de la naturalesa que fora, com no precedisca la total evacuació d’Espanya i Portugal per les tropes que tan iniquament les han envaït; perquè les Corts estan resoltes amb la Nació sencera a barallar-se incessantment fins a deixar assegurades la Religió santa dels seus majors, la llibertat del seu estimat Monarca, i l’absoluta independència i integritat de la Monarquia”.
Decret XIX, d’1 de gener de 1811, Col·lecció dels decrets i ordres que han expedit les Corts Generals i Extraordinàries
Plantejament Comentar el document: quin tipus de font és, què afirma i en quin context, intern i internacional, es va dictar.
La resposta, corregida al marge
Es tracta d’un document primari, públic i juridicopolític: el Decret XIX de les Corts generals i extraordinàries, de l’1 de gener de 1811, recollit en la col·lecció oficial dels seus decrets i ordres. El va dictar l’assemblea reunida a Cadis en plena Guerra de la Independència, quan el rei Ferran VII estava captiu a Valençay.
El que és decisiu en el text és qui parla i amb quina autoritat. No decideix el rei, sinó les Corts en nom de la Nació, i el que decideixen és que cap acte de Ferran VII no valdrà mentre romanga en “l’estat d’opressió i falta de llibertat”: és la sobirania nacional en acció, un principi revolucionari, perquè la voluntat del rei queda per davall de la de la Nació. Per això es pot llegir com el primer pas formal per a desmuntar l’Antic Règim i la sobirania absoluta. Alhora, el decret no discuteix que Ferran VII siga el rei legítim: el que anul·la és el que es va fer a Baiona i qualsevol pacte signat sota la pressió de l’invasor.
El context històric és la crisi de l’Antic Règim: les abdicacions de Baiona, el 1808, en les quals Carles IV i el seu fill Ferran VII van entregar la corona a Napoleó, que la va donar al seu germà Josep I. Això va crear una situació de dualitat de poder i de legitimitat discutida: mentre les Corts proclamaven la sobirania nacional, Ferran VII va pactar amb Napoleó la seua tornada al tron, al Tractat de Valençay de 1813, sense acceptar la legalitat que s’estava alçant a Cadis.
Fora de la Península, el buit de poder obert el 1808 va tindre un efecte immediat a Amèrica: els territoris no van reconéixer Josep I, van crear les seues pròpies juntes i, mentre a Cadis es discutia qui era el sobirà, moltes es van anar separant de les autoritats peninsulars; va ser el començament de les independències. A Europa, la guerra espanyola era un front més del conflicte amb Napoleó: l’exèrcit britànic de Wellington, amb tropes portugueses i espanyoles, desgastava el francés, i després del desastre de Rússia (1812) Napoleó va acabar negociant amb Ferran VII a Valençay.
2.22,5 punts


Descriviu el tipus de font, analitzeu-ne el contingut i comenteu el context històric de la font històrica. (fins a 2,5 punts)
[Pintura, reproduïda en blanc i negre: en una platja, una filera d’homes drets, agafats de la mà, diversos amb els ulls embenats, acompanyats per tres frares; a l’esquerra, en primer pla, diversos cossos estesos a l’arena; a la dreta, una fila de soldats amb fusells; al fons, muntanyes i una població amb una església. La imatge es veu a l’enunciat oficial.]
Afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga, 1831. Oli d’Antonio Gisbert.
Plantejament Comentar la imatge: quin tipus de font és, quina escena representa, què vol dir el seu autor i en quin context, intern i internacional, se situa.
La resposta
És un oli sobre llenç, una pintura d’història: una font secundària per a conéixer l’afusellament de 1831, perquè Antonio Gisbert, nascut a Alcoi, la va pintar el 1888, més de mig segle després, i alhora una font primària sobre com el liberalisme de la Restauració recordava els seus màrtirs. És de caràcter públic: la hi va encarregar per al Museu del Prado el govern liberal de Sagasta, durant la regència de Maria Cristina d’Habsburg-Lorena.
Representa l’afusellament, a les platges de Màlaga, de José María Torrijos, militar liberal destacat al Trienni Liberal. Exiliat a Gran Bretanya des de 1823, va preparar des de Gibraltar una insurrecció liberal amb un grup de seguidors, però van desembarcar a la costa de Màlaga el desembre de 1831, van caure en un parany i van ser afusellats en una platja de la ciutat sense judici previ, acusats d’alta traïció i de conspirar contra els drets de Ferran VII.
El quadre no explica només una execució: mostra com va acabar la primera experiència liberal. Després de 1823 Ferran VII va tornar a governar sense Constitució, la de 1812 va quedar abolida i qualsevol intent de restablir-la es pagava amb la vida; Torrijos i els seus són l’exemple d’aquest escarment en la Dècada Ominosa. Gisbert ho conta amb la composició: els soldats queden al marge, a penes esbossats, mentre cada condemnat té rostre propi i s’enfronta a la mort amb serenitat, agafat de la mà dels seus companys. És una defensa de la llibertat pintada per a un Estat liberal que es reconeixia en aquells afusellats.
El context és la repressió que va seguir la caiguda del règim liberal: va començar amb l’execució de Riego el 1823 i va vindre amb el retorn de les institucions de l’Antic Règim. La va fer possible un exèrcit francés, els Cent Mil Fills de Sant Lluís del duc d’Angulema. Al darrere hi havia l’Europa de la Santa Aliança, que veia en la revolució espanyola de 1820 un mal exemple, encomanat ja a Nàpols, el Piemont i Portugal, i que al Congrés de Verona (1822) va encarregar a França acabar-hi.
Les idees de la nostra resposta
2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.
El que valoren els criteris
Només s’ha de corregir el comentari d’una de les dues fonts històriques (2.1 o 2.2). En el cas que se’n responga més d’una, s’ha de corregir només la primera de les analitzades. Obtindran fins a 2,5 punts les respostes que comenten adequadament les fonts: descripció del tipus de document, la seua naturalesa, anàlisi del seu contingut i interpretació en relació amb el seu context històric nacional i internacional a mode de valoració. S’ha d’evitar que l’anàlisi siga només un resum del contingut o una paràfrasi d’aquest en el cas d’un document escrit.
La correcció de la llengua: La qualificació global de l’exercici pot disminuir-se fins a 1 punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica. En el cas concret de l’ortografia, els dos primers errors ortogràfics no es penalitzen; a partir del tercer error, s’ha de descomptar a raó de 0,10 punts per cada falta que afecte les grafies o per cada accent. Aquest còmput afecta a errors nous i no a faltes ortogràfiques que puguen anar repetint-se en l’examen. El corrector o correctora ha de marcar els errors en l’exercici i especificar clarament la deducció efectuada en la nota global en relació amb els criteris anteriors.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La crisi de l’Antic RègimLa crisi de l’Antic RègimLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la crisi de l’Antic Règim així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana