Idees i context: absolutisme o crisi de 1917

Pregunta 2 · PAU 2023 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

La crisi de l’Antic RègimResposta model amb les idees dels criteris oficials

També a Alfons XIII i Primo de Rivera

2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 2

2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficials

Torna al tema12 de 14

Després de les 14

Vols continuar amb el tema de la crisi de l’Antic Règim?

Aquestes 14 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Responeu a una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)

a) DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 1

“Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, ben convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació, que les antigues lleis fonamentals d’aquesta Monarquia, acompanyades de les oportunes provisions i precaucions que asseguren d’una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat, i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució (…) Art. 1. La nació espanyola és la unió dels espanyols dels dos hemisferis.

Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d’establir les seues lleis fonamentals.

Art. 12. La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única vertadera. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l’exercici de qualsevol altra (…) Art. 14. El govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària.

Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.

Art 317. Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència.”

Fragment de la Constitució de 1812.

Document 2

“Per tant, havent sentit el que unànimement m’han informat persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre quant ací es conté se m’ha exposat en representacions, que de diverses parts del regne se m’han dirigit, en les quals s’expressa la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts, són mirats a les províncies; els perjudicis i mals que han vingut d’ells, i s’augmentarien si jo autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constitució; conformant-me amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes i fundades, declare que el meu real ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta constitució ni a cap decret de les Corts generals i extraordinàries, a saber, els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constitució i les lleis en què de llarg temps la nació ha viscut, sinó el de declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren d’enmig del temps cap, i sense obligació als meus pobles i súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir-los ni guardar-los.”

Donat a València a 4 de maig de 1814. JO, EL REI

[2,5 punts]

b) DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 3

“Als Treballadors Espanyols i al País en general.

Després de la labor de protesta constantment exercitada per les organitzacions obreres contra els abusos de l’Administració i les corrupteles de la política que el nostre país pateix, la vaga general del 18 de desembre últim, admirable exemple d’eficàcia de l’organització i testimoniatge irrecusable de la capacitat creixent del proletariat espanyol, hauria hagut de produir alguna atenuació, almenys, dels mals per tots reconeguts i contínuament denunciats.

[…] és la veritat que cada dia que passa representa per al proletariat un agreujament creixent de la misèria ocasionada per la carestia de les subsistències i per la falta de treball.

[…]

El proletariat organitzat ha arribat així al convenciment de la necessitat de la unificació de les seues forces en una lluita comuna contra els emparadors de l’explotació erigida en sistema de Govern. I responent a aquest convenciment, els representants de la Unió General de Treballadors i els de la Confederació Nacional del Treball han acordat per unanimitat:

Primer. […] s’imposa que el proletariat espanyol empre la vaga general, sense termini limitat, com l’arma més poderosa que posseeix per a reivindicar els seus drets.

Segon. Que a partir d’aquest moment […], els organismes proletaris, d’acord amb els seus elements directius, procediran a l’adopció de totes aquelles mesures que consideren adequades a l’èxit de la vaga general, trobant-se preparats per al moment en què haja de començar aquest moviment.

Tercer. Que els sotasignats […], es consideren en el deure de realitzar, en relació amb les diverses Seccions, tots els treballs conduents a organitzar i canalitzar degudament el moviment, així com també de determinar la data en què ha de posar-se en pràctica, tenint en compte les condicions més favorables per al triomf dels nostres propòsits. Madrid, 27 de març de 1917.”

“El manifest”, El Socialista, Madrid, 28-III-1917.

Document 4

“Espanyols: Ha arribat per a nosaltres el moment més temut que esperat (perquè havíem volgut viure sempre en la legalitat i que aquesta regira sense interrupció la vida espanyola) d’arreplegar les ànsies, d’atendre el clamorós requeriment de quants estimant la Pàtria no veuen per a ella una altra salvació que llibertar-la dels professionals de la política, dels homes que per una o altra raó ens ofereixen el quadre de dissorts i immoralitats que van començar l’any 98 i amenacen Espanya amb una pròxima fi tràgica i deshonrosa […].

Doncs bé, ara recaptarem totes les responsabilitats i a governar nosaltres o homes civils que representen la nostra moral i doctrina. Ja n’hi ha prou de rebel·lies manses, que, sense posar remei a res, danyen tant i més la disciplina que aquesta forta i viril al fet que ens llancem per Espanya i pel Rei.

[…]

No hem de justificar el nostre acte, que el poble sa demanda i imposa. Assassinats de prelats, exgovernadors, agents de l’autoritat, patrons, capatassos i obrers; audaços i impunes atracaments, depreciació de la moneda, gresca de milions de despeses reservades, sospitosa política aranzelària per la tinença […], rastreres intrigues polítiques que prenen per pretext la tragèdia del Marroc, indisciplina social, que fa el treball ineficaç i nul, precària i ruïnosa la producció agrícola i industrial, impune propaganda comunista, impietat i incultura, justícia influïda per la política, descarada propaganda separatista, passions tendencioses al voltant del problema de les responsabilitats […].

No venim a plorar llàstimes i vergonyes, sinó a posar-hi ràpid i radical remei, per al que requerim el concurs de tots els bons ciutadans. Per a això, i en virtut de la confiança i mandat que en mi han depositat, es constituirà a Madrid un directori inspector militar amb caràcter provisional, encarregat de mantenir l’ordre públic i assegurar el funcionament normal dels ministeris i organismes oficials […]. Barcelona, 12 de setembre de 1923.”

“El Manifest del General Primo de Rivera”, ABC, Madrid, 14-IX-1923, pàg. 7-8.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

a) 2,5 puntsb) 2,5 puntsla a o la b, a triar

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.

a)2,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

DELS DOCUMENTS 1 i 2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 1

“Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, ben convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació, que les antigues lleis fonamentals d’aquesta Monarquia, acompanyades de les oportunes provisions i precaucions que asseguren d’una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat, i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució (…) Art. 1. La nació espanyola és la unió dels espanyols dels dos hemisferis.

Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d’establir les seues lleis fonamentals.

Art. 12. La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única vertadera. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l’exercici de qualsevol altra (…) Art. 14. El govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària.

Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.

Art 317. Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència.”

Fragment de la Constitució de 1812.

Document 2

“Per tant, havent sentit el que unànimement m’han informat persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre quant ací es conté se m’ha exposat en representacions, que de diverses parts del regne se m’han dirigit, en les quals s’expressa la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts, són mirats a les províncies; els perjudicis i mals que han vingut d’ells, i s’augmentarien si jo autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constitució; conformant-me amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes i fundades, declare que el meu real ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta constitució ni a cap decret de les Corts generals i extraordinàries, a saber, els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constitució i les lleis en què de llarg temps la nació ha viscut, sinó el de declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren d’enmig del temps cap, i sense obligació als meus pobles i súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir-los ni guardar-los.”

Donat a València a 4 de maig de 1814. JO, EL REI

Plantejament Cal traure la idea principal de cada document i situar-los en la crisi de l’Antic Règim, dins i fora d’Espanya.

La resposta, corregida al marge

1

El document 1 exposa el programa del primer liberalisme espanyol. La sobirania resideix en la nació, formada pels espanyols dels dos hemisferis, i les lleis les fan les Corts amb el rei, que governa com a monarca moderat i hereditari. Manté, en canvi, la intolerància religiosa, perquè la catòlica és l’única religió permesa, i reconeix la llibertat d’impremta per a les idees polítiques sense llicència prèvia.

2

El document 2 és la resposta absolutista. Ferran VII es presenta com a intèrpret de la voluntat dels «meus pobles» i de les representacions que ha rebut, entre elles el Manifest dels Perses, signat per 69 diputats absolutistes, per a negar validesa a tot el que s’havia fet a Cadis: no jura la Constitució, n’anul·la els decrets com si no hagueren existit mai i torna a concentrar el poder en el rei.

3

Tot arranca de la crisi del regnat de Carles IV i de les abdicacions de Baiona, el 1808. La invasió francesa va provocar una revolta popular i la formació de juntes, i les Corts reunides a Cadis, sense el rei, van aprovar el 1812 la primera Constitució espanyola. Quan Ferran VII va tornar, el 1814, va derogar l’obra de Cadis amb el suport d’una part de l’Exèrcit i dels sectors absolutistes, i l’absolutisme va durar fins al pronunciament de Riego, el 1820.

4

Fora d’Espanya, la derrota de Napoleó i el Congrés de Viena (1814-1815) van obrir a Europa la Restauració de les monarquies absolutes, que va donar cobertura a la decisió de Ferran VII; a Amèrica, mentrestant, avançaven els moviments d’independència.

5

Tot això correspon al nucli temàtic de la crisi de l’Antic Règim.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Els criteris oficials repeteixen en aquesta opció els de la pregunta 1 (descriure les fonts), així que aquestes idees són nostres.

b)2,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

DELS DOCUMENTS 3 i 4. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric i en el nucli temàtic corresponent.

Document 3

“Als Treballadors Espanyols i al País en general.

Després de la labor de protesta constantment exercitada per les organitzacions obreres contra els abusos de l’Administració i les corrupteles de la política que el nostre país pateix, la vaga general del 18 de desembre últim, admirable exemple d’eficàcia de l’organització i testimoniatge irrecusable de la capacitat creixent del proletariat espanyol, hauria hagut de produir alguna atenuació, almenys, dels mals per tots reconeguts i contínuament denunciats.

[…] és la veritat que cada dia que passa representa per al proletariat un agreujament creixent de la misèria ocasionada per la carestia de les subsistències i per la falta de treball.

[…]

El proletariat organitzat ha arribat així al convenciment de la necessitat de la unificació de les seues forces en una lluita comuna contra els emparadors de l’explotació erigida en sistema de Govern. I responent a aquest convenciment, els representants de la Unió General de Treballadors i els de la Confederació Nacional del Treball han acordat per unanimitat:

Primer. […] s’imposa que el proletariat espanyol empre la vaga general, sense termini limitat, com l’arma més poderosa que posseeix per a reivindicar els seus drets.

Segon. Que a partir d’aquest moment […], els organismes proletaris, d’acord amb els seus elements directius, procediran a l’adopció de totes aquelles mesures que consideren adequades a l’èxit de la vaga general, trobant-se preparats per al moment en què haja de començar aquest moviment.

Tercer. Que els sotasignats […], es consideren en el deure de realitzar, en relació amb les diverses Seccions, tots els treballs conduents a organitzar i canalitzar degudament el moviment, així com també de determinar la data en què ha de posar-se en pràctica, tenint en compte les condicions més favorables per al triomf dels nostres propòsits. Madrid, 27 de març de 1917.”

“El manifest”, El Socialista, Madrid, 28-III-1917.

Document 4

“Espanyols: Ha arribat per a nosaltres el moment més temut que esperat (perquè havíem volgut viure sempre en la legalitat i que aquesta regira sense interrupció la vida espanyola) d’arreplegar les ànsies, d’atendre el clamorós requeriment de quants estimant la Pàtria no veuen per a ella una altra salvació que llibertar-la dels professionals de la política, dels homes que per una o altra raó ens ofereixen el quadre de dissorts i immoralitats que van començar l’any 98 i amenacen Espanya amb una pròxima fi tràgica i deshonrosa […].

Doncs bé, ara recaptarem totes les responsabilitats i a governar nosaltres o homes civils que representen la nostra moral i doctrina. Ja n’hi ha prou de rebel·lies manses, que, sense posar remei a res, danyen tant i més la disciplina que aquesta forta i viril al fet que ens llancem per Espanya i pel Rei.

[…]

No hem de justificar el nostre acte, que el poble sa demanda i imposa. Assassinats de prelats, exgovernadors, agents de l’autoritat, patrons, capatassos i obrers; audaços i impunes atracaments, depreciació de la moneda, gresca de milions de despeses reservades, sospitosa política aranzelària per la tinença […], rastreres intrigues polítiques que prenen per pretext la tragèdia del Marroc, indisciplina social, que fa el treball ineficaç i nul, precària i ruïnosa la producció agrícola i industrial, impune propaganda comunista, impietat i incultura, justícia influïda per la política, descarada propaganda separatista, passions tendencioses al voltant del problema de les responsabilitats […].

No venim a plorar llàstimes i vergonyes, sinó a posar-hi ràpid i radical remei, per al que requerim el concurs de tots els bons ciutadans. Per a això, i en virtut de la confiança i mandat que en mi han depositat, es constituirà a Madrid un directori inspector militar amb caràcter provisional, encarregat de mantenir l’ordre públic i assegurar el funcionament normal dels ministeris i organismes oficials […]. Barcelona, 12 de setembre de 1923.”

“El Manifest del General Primo de Rivera”, ABC, Madrid, 14-IX-1923, pàg. 7-8.

Plantejament Cal traure la idea principal de cada document i situar-los en la crisi de la Restauració, amb els fets exteriors que la van agreujar.

La resposta, corregida al marge

1

El document 3, el manifest del 27 de març de 1917, sosté que la protesta obrera no ha remeiat els mals del país i que la misèria creix per la carestia dels aliments i la falta de treball. Davant això, la UGT i la CNT decideixen unir les seues forces i emprar la vaga general, sense termini limitat, com a arma per a reivindicar els drets dels treballadors.

2

El document 4, el manifest de Primo de Rivera, culpa els «professionals de la política» del desordre: atemptats, atracaments, propaganda comunista i separatista, i les «passions tendencioses» al voltant de les responsabilitats del Marroc. Per això anuncia un directori militar provisional que mantinga l’ordre públic, en nom d’Espanya i del rei.

3

Entre un text i l’altre, el que passava fora d’Espanya va sacsejar un règim ja desgastat. Espanya intervenia com a potència colonial en el Protectorat del Rif, al Marroc, una guerra impopular que desgastava l’Estat. La Gran Guerra, en la qual Espanya va ser neutral, va beneficiar alguns sectors, però va portar també inflació i carestia. I la Revolució Russa va animar el moviment obrer i va espantar les classes dirigents.

4

La crisi de 1917 va barrejar tres conflictes: les Juntes de Defensa dels militars, l’Assemblea de Parlamentaris, que va reclamar Corts constituents, i la vaga general revolucionària d’agost, que va reprimir l’Exèrcit. Va seguir el trienni bolxevic (1918-1920), amb ocupacions de terres i vagues de jornalers a Andalusia, i a Barcelona amb la vaga de La Canadenca i el pistolerisme.

5

Finalment, el desastre d’Annual, el juliol de 1921, va ser la derrota de l’Exèrcit espanyol davant dels rifenys, amb milers de morts. L’opinió pública va exigir responsabilitats i l’informe Picasso les va assenyalar. Dos anys després, el 13 de setembre de 1923, el general Primo de Rivera va donar el colp d’Estat, amb el consentiment d’Alfons XIII.

6

Tot això correspon al nucli temàtic de la Restauració i la seua crisi.

Les idees de la nostra resposta

2,5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

El que valoren els criteris

Sols es corregirà una resposta. En el cas que es responguen les dues, es corregirà la primera d’aquestes.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la crisi de l’Antic Règim així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU d’Història d’Espanya

Hi arribes amb els 8 temes d’Història d’Espanya posats (primer els d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La crisi de l’Antic Règim· aquesta pregunta4 de 9 exàmens
  2. Alfons XIII i Primo de Rivera· aquesta pregunta5 de 9 exàmens
  3. La Segona República i la Guerra Civil9 de 9 exàmens
  4. La construcció de l’Estat liberal8 de 9 exàmens
  5. La Transició i la democràcia5 de 9 exàmens
  6. La Restauració4 de 9 exàmens
  7. El franquisme4 de 9 exàmens
  8. Economia i societat del segle XIX1 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.