2024Convocatòria extraordinària · Pregunta 4
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsEls documents d’aquesta pregunta són a les preguntes 1 i 2.
Torna al tema9 de 14
Després de les 14
Vols continuar amb el tema de la crisi de l’Antic Règim?
Aquestes 14 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu a una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)
1 Exposeu els esdeveniments que van conduir al pronunciament de Riego, la situació d’Espanya durant el Trienni liberal i la tornada a l’absolutisme, en relació amb les fonts documentals referides.
[2,5 punts]
2 Exposeu la instauració de la Segona República espanyola en 1931 i indiqueu les principals etapes polítiques i reformes d’aquest període, en relació amb les fonts documentals referides.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
12,5 punts
Exposeu els esdeveniments que van conduir al pronunciament de Riego, la situació d’Espanya durant el Trienni liberal i la tornada a l’absolutisme, en relació amb les fonts documentals referides.
Plantejament Cal exposar, en ordre, el camí cap al pronunciament de Riego, el Trienni Liberal amb les seues reformes, la intervenció de la Santa Aliança i la Dècada Ominosa, basant-se en els documents 1 i 2.
La resposta, corregida al marge
Els dos documents emmarquen el tema: la proclama del pronunciament de Riego, de l’1 de gener de 1820, i el decret amb què Ferran VII va anul·lar el Trienni, l’1 d’octubre de 1823. L’exposició discorre entre tots dos.
Ferran VII va restaurar l’absolutisme el 1814, tot just tornar de França, amb un decret signat a València que anul·lava la Constitució de 1812. Durant aquest Sexenni Absolutista, la Hisenda va travessar una greu crisi i van fracassar diversos pronunciaments liberals. El 1820 les tropes reunides a Andalusia per a reprimir la independència d’Amèrica, descontentes, es van revoltar amb Riego a Las Cabezas de San Juan, i el moviment es va estendre pel país. Al març el rei va jurar la Constitució de 1812 i va començar el Trienni Liberal.
Les Corts van emprendre reformes: van suprimir la Inquisició, van desvincular les terres dels majoratges, van tancar monestirs i en van vendre les terres, van liberalitzar la indústria i el comerç, van aprovar el primer Codi Penal i van reorganitzar la Milícia Nacional per a defendre el règim. El rei va vetar mesures, els liberals es van dividir entre moderats i exaltats i els absolutistes van conspirar.
El 1822 les potències de la Santa Aliança van acordar en el Congrés de Verona intervindre a Espanya. A l’abril de 1823 un exèrcit francés, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, va entrar quasi sense resistència, i després de la caiguda del Trocadero, el 31 d’agost, el rei va recuperar la llibertat i va restaurar l’absolutisme, com mostra el document 2.
Va començar la Dècada Ominosa (1823-1833). Ferran VII va derogar el que s’havia legislat en el Trienni i a Cadis, va depurar l’administració i l’Exèrcit i va perseguir els liberals: Riego va ser executat el novembre de 1823 i milers de liberals se’n van anar a l’exili.
Dos problemes van marcar el final del regnat. La independència d’Hispanoamèrica, consumada després de la batalla d’Ayacucho (1824), va privar l’Estat dels seus ingressos colonials i va agreujar la crisi de la Hisenda. I com que el rei no tenia fills mascles, va publicar el 1830 la Pragmàtica Sanció, que obria el tron a les dones; mesos després va nàixer la seua filla Isabel, i això va provocar el conflicte dinàstic amb el seu germà Carles Maria Isidre, que esclataria el 1833 com a Primera Guerra Carlista.
22,5 punts
Exposeu la instauració de la Segona República espanyola en 1931 i indiqueu les principals etapes polítiques i reformes d’aquest període, en relació amb les fonts documentals referides.
Plantejament Cal exposar la proclamació de la República, les Corts i la Constitució de 1931, les etapes del període i les reformes del Govern d’Azaña, amb el vot femení, prenent com a punt de partida els documents 3 i 4.
La resposta, corregida al marge
Els dos documents són el punt de partida. El decret del 14 d’abril de 1931 nomena el Govern provisional i el seu president, i la Constitució de desembre defineix el nou règim: són el principi i el final del procés constituent.
El 12 d’abril de 1931 hi va haver eleccions municipals. Encara que els monàrquics van obtindre més regidors en el conjunt del país, els republicans i socialistes van guanyar a les grans ciutats i en quasi totes les capitals de província. El 14 d’abril es va proclamar la República i Alfons XIII va eixir d’Espanya. Un Govern provisional, presidit per Alcalá Zamora, va assumir el poder, va aprovar mesures urgents i va convocar eleccions a Corts Constituents.
Les Corts Constituents, elegides al juny i reunides el 14 de juliol de 1931, amb majoria de republicans d’esquerra i socialistes, van redactar la nova constitució.
La Constitució, aprovada el 9 de desembre, va definir Espanya com una república democràtica de treballadors, amb una sola cambra, sufragi universal masculí i femení, sobirania popular i un Estat integral que permetia l’autonomia de les regions. Va proclamar la igualtat davant la llei, va separar l’Església de l’Estat, va establir l’ensenyament laic i va reconàixer drets socials, el divorci i la possibilitat d’expropiar la propietat per interés social.
El període republicà va tindre tres etapes: el bienni reformista (1931-1933), amb Azaña al capdavant del Govern des d’octubre de 1931, que es va enfrontar a l’oposició de la dreta, l’Església i part de l’Exèrcit (la revolta de Sanjurjo, el 1932) i a insurreccions anarquistes com la de Casas Viejas; el bienni radical-cedista (1933-1935), en què els governs de dreta van frenar les reformes i es va produir la revolució d’octubre de 1934, amb la revolta d’Astúries; i el Front Popular, que va guanyar les eleccions de febrer de 1936 i va governar fins al colp de juliol.
El Govern d’Azaña va impulsar reformes: la militar, que va reduir el nombre d’oficials; la religiosa, amb la dissolució dels jesuïtes i la llei de divorci; l’agrària, de 1932; l’educativa, amb la creació de milers d’escoles i de places de mestre; i l’Estatut de Catalunya. Les Corts van aprovar el vot femení l’1 d’octubre de 1931 i les dones van votar per primera vegada el novembre de 1933.
El que valoren els criteris
Obtindrà fins a 2,5 punts tot l’alumnat que desenvolupe els aspectes fonamentals de la temàtica en relació amb les fonts documentals referides.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La crisi de l’Antic RègimLa crisi de l’Antic RègimLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la crisi de l’Antic Règim així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana