2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 4
2,5 puntsResposta model amb les idees dels criteris oficialsEls documents d’aquesta pregunta són a les preguntes 1 i 2.
Torna al tema14 de 14
Després de les 14
Vols continuar amb el tema de la crisi de l’Antic Règim?
Aquestes 14 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu a una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)
1 Descriviu els esdeveniments que van conduir a la convocatòria de Corts el 1810 i la situació posterior després de la restauració de l’absolutisme (1814-1820), fent referència a les fonts documentals.
[2,5 punts]
2 Expliqueu la crisi del liberalisme polític en el regnat d’Alfons XIII, i les conseqüències de la Gran Guerra i l’activitat de l’oposició, fent referència a les fonts documentals.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana puntuen cada pregunta de forma global: diuen què s’espera, sense repartir els punts idea per idea. Les idees de la llista en surten, amb paraules nostres, i el que valoren va literal sota la resposta.
12,5 punts
Descriviu els esdeveniments que van conduir a la convocatòria de Corts el 1810 i la situació posterior després de la restauració de l’absolutisme (1814-1820), fent referència a les fonts documentals.
Plantejament Cal contar en ordre la crisi de 1808, la guerra i les Corts de Cadis, i després el Sexenni Absolutista, amb els documents 1 i 2 com a punt de partida.
La resposta, corregida al marge
Els documents assenyalen els dos extrems d’aquesta etapa: l’1 arreplega articles de la Constitució de 1812, fruit de les Corts, i el 2 és el decret de 4 de maig de 1814 amb el qual Ferran VII la declara nul·la.
El punt de partida està en la crisi del regnat de Carles IV, marcada pel poder de Godoy, el desprestigi de la monarquia i l’enfrontament amb el seu fill Ferran. L’avalot d’Aranjuez, el març de 1808, va derrocar Godoy i va obligar el rei a abdicar en Ferran VII. Poc després, Napoleó va forçar a Baiona les abdicacions de pare i fill i va entregar la corona al seu germà José Bonaparte.
Els francesos havien entrat a Espanya pel tractat de Fontainebleau, amb el pretext d’envair Portugal, i ocupaven bona part del territori. El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va revoltar i la revolta es va estendre per tot el país, i va començar així la guerra del Francés. Com que les autoritats de l’Antic Règim acataven José I o no reaccionaven, cada província va crear la seua pròpia junta per a dirigir la resistència en nom del rei absent, i el setembre de 1808 totes van delegar en una Junta Suprema Central.
La Junta Central va convocar Corts i, abans de dissoldre’s el gener de 1810, va cedir el poder a una Regència; les Corts van obrir les sessions el 24 de setembre de 1810 a l’illa de Lleó i després van passar a Cadis. Representaven la nació i van proclamar la seua sobirania; van aprovar decrets que suprimien els senyorius jurisdiccionals i la Inquisició i, el 19 de març de 1812, van promulgar la Constitució, amb sobirania nacional i divisió de poders.
La guerra va acabar i Ferran VII va tornar el 1814. Amb el suport del Manifest dels Perses, signat per diputats absolutistes, i de sectors de l’Exèrcit, va donar el decret de València (document 2) i va començar el Sexenni Absolutista (1814-1820). Va derogar tota l’obra de Cadis, va restablir les institucions de l’Antic Règim, va perseguir els liberals, que van acabar a la presó o a l’exili, i no va resoldre la greu situació econòmica, amb la Hisenda en fallida i les colònies americanes en rebel·lia.
Aquesta política va produir un descontentament creixent. Hi va haver diversos pronunciaments liberals fracassats, com els d’Espoz y Mina i Porlier, fins que l’1 de gener de 1820 el tinent coronel Rafael del Riego es va revoltar a Cabezas de San Juan, prop de Sevilla, i va obligar el rei a jurar la Constitució de 1812, amb la qual cosa es va iniciar el Trienni Liberal.
22,5 punts
Expliqueu la crisi del liberalisme polític en el regnat d’Alfons XIII, i les conseqüències de la Gran Guerra i l’activitat de l’oposició, fent referència a les fonts documentals.
Plantejament Cal explicar en ordre la neutralitat i les seues conseqüències, la crisi de 1917, el trienni bolxevic, Annual i el colp de 1923, amb els documents 3 i 4 com a punt de partida.
La resposta, corregida al marge
Els documents 3 i 4 resumeixen el recorregut que explica la pregunta: el manifest de la UGT i la CNT, de març de 1917, que anuncia la vaga general, i el de Primo de Rivera, de setembre de 1923, que anuncia el colp d’Estat.
Espanya no va participar en la Gran Guerra i va mantindre la neutralitat. Allò va beneficiar les indústries i l’agricultura que exportaven als països en guerra, però va encarir els productes bàsics i va provocar inflació, carestia i escassetat, que van empobrir els treballadors. La societat es va dividir entre aliadòfils i germanòfils, i els beneficis de la guerra no es van traduir en reformes polítiques.
L’oposició es va organitzar el 1917, l’any decisiu de la crisi. Tres fronts es van obrir alhora: els oficials de les Juntes de Defensa van desafiar el Govern, els diputats de la Lliga i de l’esquerra es van reunir a Barcelona per a exigir Corts constituents i els sindicats UGT i CNT van paralitzar el país a l’agost amb una vaga general que Dato va sufocar amb l’Exèrcit i l’estat de guerra.
Després de la vaga, el malestar social no va cedir. Entre 1918 i 1920, els anys coneguts com a trienni bolxevic, els jornalers andalusos van ocupar finques i es van declarar en vaga, i Barcelona va viure el conflicte de La Canadenca, que va donar als obrers la jornada de huit hores, i l’ofensiva patronal amb tancaments i pistolers contra els sindicats. Els governs de torn, febles, no aconseguien estabilitzar el sistema.
El colp més dur va ser el d’Annual, el juliol de 1921: l’Exèrcit va perdre davant dels rifenys milers d’homes i bona part de la Comandància de Melilla. L’opinió pública va demanar comptes, l’informe Picasso va apuntar responsables militars i polítics, i el Parlament es va enfrontar al Govern i als comandaments sobre qui havia de pagar-ne.
L’eixida va ser el colp del general Primo de Rivera, el setembre de 1923, que va comptar amb el consentiment d’Alfons XIII. Va quedar suspesa la Constitució, es van dissoldre les Corts i va governar un Directori Militar, una eixida autoritària que es presentava com a passatgera; el 1925 el va substituir un Directori Civil i la dictadura es va mantindre fins a 1930.
El que valoren els criteris
Obtindrà 2,5 punts tot l’alumnat que desenvolupe un aspecte del nucli temàtic utilitzant les fonts com a punt de partida.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La crisi de l’Antic RègimLa crisi de l’Antic RègimLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la crisi de l’Antic Règim així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb les idees dels criteris oficials. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana