Gràfica de la derivada o braç robòtic

Exercici 4 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Derivades i les seves aplicacionsDades impossibles a l’examen

També a Integrals, Geometria de l’espai

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsDades impossibles a l’examen

Torna al tema6 de 39

Després dels 39

Vols més exercicis de derivades i les seves aplicacions?

Aquests 39 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

D’una funció f(x)f(x), sabem que passa pel punt (−1,−1)(-1,-1) i que la gràfica de la seva funció derivada és la següent:

4.1 Calculeu l’equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f(x)f(x) en el punt (−1,−1)(-1,-1).

[1 punt]

4.2 Estudieu si f(x)f(x) té punts crítics (punts on f′(x)=0f'(x)=0) i, en cas que en tingui, determineu-ne les abscisses i classifiqueu-los segons si són màxims, mínims o punts d’inflexió de f(x)f(x).

[1 punt]

4.3 Sabent, a més, que f(0)=−0,2f(0)=-0{,}2, calculeu l’àrea entre la gràfica de f′(x)f'(x) i l’eix de les abscisses, des de x=−1x=-1 fins a x=0x=0.

[0,5 punts]

OPCIÓ B

En una indústria es fan servir braços robòtics amb sensors per a mesurar amb precisió determinades peces metàl·liques i comprovar si tenen irregularitats. Les peces es col·loquen sobre la superfície determinada pel pla π ⁣:(x,y,z)\pi\colon (x,y,z)=(6,1,1)+λ(1,1,0){}= (6,1,1)+\lambda(1,1,0)+μ(0,0,1){}+\mu(0,0,1) i, per damunt seu, un braç robòtic desplaça un sensor des del punt A=(1,2,3)A=(1,2,3) fins al punt B=(5,3,7)B=(5,3,7) en línia recta (les unitats dels tres eixos de coordenades estan expressades en centímetres).

4.1 Quina distància ha recorregut el sensor?

[0,5 punts]

4.2 En acabar el moviment, a quina distància de la superfície es troba el sensor?

[1 punt]

4.3 Si el sensor seguís movent-se en la mateixa línia recta i en el mateix sentit, en quin punt xocaria amb la superfície?

[1 punt]

Gràfica de f'(x) sobre una quadrícula, amb x i y entre −4 i 4. La corba ve de valors molt negatius, talla l’eix OX a x=−2, puja fins a un màxim d’uns 2,8 cap a x≈−1,45, passa pel punt (−1,2), baixa fins a tocar l’eix a l’origen sense travessar-lo, torna a pujar fins a uns 0,4 cap a x≈0,7, talla l’eix a x=1 i baixa ràpidament cap a valors negatius.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

A 4.1 1 puntA 4.2 1 puntA 4.3 0,5 puntsB 4.1 0,5 puntsB 4.2 1 puntB 4.3 1 punt

Repassa la teoria: Derivades

Opció A

4.11 punt

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Calculeu l’equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f(x)f(x) en el punt (−1,−1)(-1,-1).

Plantejament Es demana la recta tangent a la gràfica de ff al punt (−1,−1)(-1,-1), y−f(−1)=f′(−1) (x+1)y-f(-1)=f'(-1)\,(x+1). El pendent, f′(−1)f'(-1), es llegeix a la gràfica de f′f'.

  1. A la gràfica, la corba de f′f' passa pel punt (−1,2)(-1,2):

    f′(−1)=2f'(-1)=2
  2. Recta tangent pel punt (−1,−1)(-1,-1) amb pendent 22:

    y−(−1)y-(-1)=2(x−(−1)){}= 2\left(x-(-1)\right)⟹y+1{}\Longrightarrow y+1=2(x+1){}= 2(x+1)⟹y=2x+1{}\Longrightarrow y=2x+1

Resultaty=2x+1y=2x+1

La pauta oficial dona: y=2x+1y=2x+1

4.21 punt

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

Estudieu si f(x)f(x) té punts crítics (punts on f′(x)=0f'(x)=0) i, en cas que en tingui, determineu-ne les abscisses i classifiqueu-los segons si són màxims, mínims o punts d’inflexió de f(x)f(x).

Plantejament Es demanen els punts crítics de ff (on f′=0f'=0) i la seva classificació. Els llegim a la gràfica de f′f': són els punts on la corba toca l’eix d’abscisses. Els classifiquem amb el signe de f′f' a cada costat i, si no canvia, amb el creixement de f′f' (que és el signe de f′′f'').

  1. La gràfica de f′f' toca l’eix OXOX en tres punts:

    f′(−2)=0f'(-2)=0f′(0)=0f'(0)=0f′(1)=0f'(1)=0
  2. x=−2x=-2: abans, f′<0f'<0 (ff decreix) i després, f′>0f'>0 (ff creix). És un mínim relatiu de ff.

  3. x=1x=1: abans, f′>0f'>0 (ff creix) i després, f′<0f'<0 (ff decreix). És un màxim relatiu de ff.

  4. x=0x=0: f′f' és positiva als dos costats, de manera que ff creix abans i després i no hi ha extrem. En canvi, f′f' hi té un mínim: decreix just abans de 00 (f′′<0f''<0, ff còncava cap avall) i creix just després (f′′>0f''>0, ff còncava cap amunt). La concavitat canvia: és un punt d’inflexió de ff, amb tangent horitzontal.

ResultatTres punts crítics: a x=−2x=-2, un mínim relatiu; a x=1x=1, un màxim relatiu; a x=0x=0, un punt d’inflexió (amb tangent horitzontal).

La pauta oficial dona: x=−2x=-2: mínim; x=1x=1: màxim; x=0x=0: punt d’inflexió

4.30,5 punts

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

Sabent, a més, que f(0)=−0,2f(0)=-0{,}2, calculeu l’àrea entre la gràfica de f′(x)f'(x) i l’eix de les abscisses, des de x=−1x=-1 fins a x=0x=0.

Plantejament Es demana l’àrea entre la gràfica de f′f' i l’eix OXOX entre x=−1x=-1 i x=0x=0. Com que ff és una primitiva de f′f', la regla de Barrow permet calcular la integral amb els valors f(0)f(0) i f(−1)f(-1), sense conèixer l’expressió de f′f'.

  1. A [−1,0][-1,0] la gràfica de f′f' és per sobre de l’eix (f′≥0f'\ge 0; només s’anul·la a x=0x=0): l’àrea és la integral, sense valor absolut.

  2. Regla de Barrow, amb f(0)=−0,2f(0)=-0{,}2 i f(−1)=−1f(-1)=-1 (el punt de la gràfica de ff de l’enunciat):

    AA=∫−10f′(x) dx{}= \int_{-1}^{0}f'(x)\,dx=[f(x)]−10{}= \big[f(x)\big]_{-1}^{0}=f(0)−f(−1){}= f(0)-f(-1)=−0,2−(−1){}= -0{,}2-(-1)=0,8{}= 0{,}8
  3. Observació: la gràfica dibuixada i la dada f(0)=−0,2f(0)=-0{,}2 no encaixen del tot. Si es mesura l’àrea sobre la quadrícula, surt una mica menys de 0,80{,}8 (unes 0,720{,}72 unitats quadrades). L’enunciat dona f(0)f(0) perquè l’àrea es calculi amb la regla de Barrow, i amb aquesta dada l’àrea és 0,80{,}8.

ResultatA=0,8 u2A=0{,}8\ \text{u}^2

La pauta oficial dona: 0,8 u20{,}8\ \text{u}^2

Opció B

4.10,5 punts

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Quina distància ha recorregut el sensor?

Plantejament El sensor va en línia recta de AA a BB: la distància recorreguda és la longitud del segment ABAB, el mòdul del vector AB→\overrightarrow{AB}.

  1. Vector entre els dos punts (final menys inicial):

    AB→\overrightarrow{AB}=B−A{}= B-A=(5−1, 3−2, 7−3){}= (5-1,\ 3-2,\ 7-3)=(4,1,4){}= (4,1,4)
  2. Mòdul:

    d(A,B)d(A,B)=∣AB→∣{}= \left|\overrightarrow{AB}\right|=42+12+42{}= \sqrt{4^2+1^2+4^2}=33{}= \sqrt{33}≈5,74 cm{}\approx 5{,}74\ \text{cm}

Resultat33≈5,74\sqrt{33}\approx 5{,}74 cm

La pauta oficial dona: 33≈5,74 cm\sqrt{33}\approx 5{,}74\ \text{cm}

4.21 punt

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

En acabar el moviment, a quina distància de la superfície es troba el sensor?

Plantejament Es demana la distància del punt final, BB, al pla π\pi. Passem el pla a l’equació general i fem servir la fórmula de la distància d’un punt a un pla.

  1. Vector normal del pla, producte vectorial dels seus dos vectors directors:

    n⃗\vec n=(1,1,0)×(0,0,1){}= (1,1,0)\times(0,0,1)=∣i⃗j⃗k⃗110001∣{}= \begin{vmatrix}\vec i&\vec j&\vec k\\1&1&0\\0&0&1\end{vmatrix}=(1,−1,0){}= (1,-1,0)
  2. Equació general, amb el punt (6,1,1)(6,1,1) del pla:

    1⋅(x−6)1\cdot(x-6)−1⋅(y−1){}-1\cdot(y-1)+0⋅(z−1)=0{}+0\cdot(z-1)=0⟹π ⁣: x−y−5=0{}\Longrightarrow \pi\colon\ x-y-5=0
  3. Distància de B=(5,3,7)B=(5,3,7) al pla:

    d(B,π)d(B,\pi)=∣5−3−5∣12+(−1)2+02{}= \frac{|5-3-5|}{\sqrt{1^2+(-1)^2+0^2}}=32{}= \frac{3}{\sqrt{2}}=322{}= \frac{3\sqrt{2}}{2}≈2,12 cm{}\approx 2{,}12\ \text{cm}

Resultatd(B,π)=322≈2,12d(B,\pi)=\dfrac{3\sqrt{2}}{2}\approx 2{,}12 cm

La pauta oficial dona: 32≈2,12 cm\frac{3}{\sqrt{2}}\approx 2{,}12\ \text{cm}

4.31 punt

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

Si el sensor seguís movent-se en la mateixa línia recta i en el mateix sentit, en quin punt xocaria amb la superfície?

Plantejament Es demana on la recta ABAB, recorreguda en el sentit de AA cap a BB, talla el pla π\pi. Escrivim la recta en forma paramètrica i la substituïm a l’equació del pla.

  1. Recta que passa per AA amb vector director AB→\overrightarrow{AB}:

    (x,y,z)(x,y,z)=(1,2,3)+λ(4,1,4){}= (1,2,3)+\lambda(4,1,4)=(1+4λ, 2+λ, 3+4λ){}= (1+4\lambda,\ 2+\lambda,\ 3+4\lambda)
  2. Substituïm a π ⁣:x−y−5=0\pi\colon x-y-5=0:

    (1+4λ)−(2+λ)−5=0(1+4\lambda)-(2+\lambda)-5=0⟹3λ−6=0{}\Longrightarrow 3\lambda-6=0⟹λ=2{}\Longrightarrow \lambda=2
  3. λ=0\lambda=0 és AA i λ=1\lambda=1 és BB; λ=2\lambda=2 és més enllà de BB, en el mateix sentit del moviment, com diu l’enunciat. Punt de xoc:

    (1,2,3)+2 (4,1,4)=(9,4,11)(1,2,3)+2\,(4,1,4)=(9,4,11)
  4. Comprovació: 9−4−5=09-4-5=0, el punt és del pla.

ResultatXocaria amb la superfície al punt (9,4,11)(9,4,11).

La pauta oficial dona: (9,4,11)(9,4,11)

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de derivades i les seves aplicacions així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Matemàtiques

Hi arribes amb els 7 temes de Matemàtiques posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Derivades i les seves aplicacions· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Geometria de l’espai· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Integrals· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Matrius i determinants15 de 15 exàmens
  5. Sistemes d’equacions14 de 15 exàmens
  6. Probabilitat i estadística9 de 15 exàmens
  7. Límits i continuïtat7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.