Paràbola i hipèrbola: punts de tall i àrea

Exercici 1 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

IntegralsÀreesIntegral definidaMonotonia i extremsCoincideix amb la pauta

També a Derivades i les seves aplicacions

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema2 de 17

Considereu la paràbola y=f(x)y=f(x), amb f(x)=−x2+5xf(x)=-x^2+5x, i la hipèrbola y=g(x)y=g(x), amb g(x)=8−8x+1g(x)=8-\dfrac{8}{x+1}.

1.1 En quants punts es tallen les gràfiques d’aquestes dues funcions? Calculeu-los tots.

[0,75 punts]

1.2 Calculeu l’àrea de la regió situada entre les dues corbes des de x=1x=1 fins a x=3x=3.

[1 punt]

1.3 Comproveu que f(x)f(x) té les arrels als punts d’abscissa x=0x=0 i x=5x=5, i que l’ordenada del vèrtex de la paràbola y=f(x)y=f(x) és y=6,25y=6{,}25. Justifiqueu que y=f(x)y=f(x) és l’única paràbola que existeix amb aquestes dues propietats.

[0,75 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.1 0,75 punts1.2 1 punt1.3 0,75 punts

Repassa la teoria: Derivades

1.10,75 punts

Apartat 1.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.1 a l’enunciat oficial, en català

En quants punts es tallen les gràfiques d’aquestes dues funcions? Calculeu-los tots.

Plantejament Es demana quants punts comuns tenen les dues gràfiques i quins són. Igualem f(x)=g(x)f(x)=g(x); com que gg no és definida a x=−1x=-1, treballem amb x≠−1x\neq -1 i podem multiplicar per x+1x+1.

  1. Igualem les dues funcions i multipliquem per x+1x+1:

    −x2+5x-x^2+5x=8−8x+1{}= 8-\frac{8}{x+1}⟹(−x2+5x)(x+1){}\Longrightarrow \left(-x^2+5x\right)(x+1)=8(x+1)−8{}= 8(x+1)-8
  2. Desenvolupem i ho passem tot a un membre:

    −x3+4x2+5x-x^3+4x^2+5x=8x{}= 8x⟹−x3+4x2−3x=0{}\Longrightarrow -x^3+4x^2-3x=0⟹−x(x2−4x+3)=0{}\Longrightarrow -x\left(x^2-4x+3\right)=0
  3. Una solució és x=0x=0; les altres surten de l’equació de segon grau:

    x=4±16−122=4±22 ⟹ x=1x=\frac{4\pm\sqrt{16-12}}{2}=\frac{4\pm 2}{2}\ \Longrightarrow\ x=1x=3x=3
  4. Cap no és x=−1x=-1, de manera que les tres són vàlides. Ordenades:

    f(0)=0f(0)=0f(1)=−1+5=4f(1)=-1+5=4f(3)=−9+15=6f(3)=-9+15=6
  5. Comprovació amb la hipèrbola: g(0)=8−8=0g(0)=8-8=0, g(1)=8−4=4g(1)=8-4=4 i g(3)=8−2=6g(3)=8-2=6.

ResultatEs tallen en tres punts: (0,0)(0,0), (1,4)(1,4) i (3,6)(3,6).

La pauta oficial dona: 3 punts: (0,0)(0,0), (1,4)(1,4), (3,6)(3,6)

1.21 punt

Apartat 1.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.2 a l’enunciat oficial, en català

Calculeu l’àrea de la regió situada entre les dues corbes des de x=1x=1 fins a x=3x=3.

Plantejament Es demana l’àrea entre les dues corbes de x=1x=1 a x=3x=3. Entre aquests dos punts de tall no n’hi ha cap altre, de manera que una corba queda sempre per sobre de l’altra; l’àrea és la integral de la de dalt menys la de baix.

  1. Quina està per sobre: a x=2x=2, f(2)=6f(2)=6 i g(2)=8−83≈5,33g(2)=8-\frac{8}{3}\approx 5{,}33; per tant, a (1,3)(1,3) la paràbola està per sobre de la hipèrbola:

    f(x)−g(x)f(x)-g(x)=−x2+5x−8+8x+1{}= -x^2+5x-8+\frac{8}{x+1}
  2. Primitiva (la de 8x+1\frac{8}{x+1} és 8ln⁡(x+1)8\ln(x+1), perquè x+1>0x+1>0):

    AA=∫13(−x2+5x−8+8x+1)dx{}= \int_1^3\left(-x^2+5x-8+\frac{8}{x+1}\right)dx=[−x33+5x22−8x+8ln⁡(x+1)]13{}= \left[-\frac{x^3}{3}+\frac{5x^2}{2}-8x+8\ln(x+1)\right]_1^3
  3. Regla de Barrow:

    AA=(−9+452−24+8ln⁡4){}= \left(-9+\frac{45}{2}-24+8\ln 4\right)−(−13+52−8+8ln⁡2){}-\left(-\frac{1}{3}+\frac{5}{2}-8+8\ln 2\right)=−212+356+8ln⁡4−8ln⁡2{}= -\frac{21}{2}+\frac{35}{6}+8\ln 4-8\ln 2
  4. Com que ln⁡4=2ln⁡2\ln 4=2\ln 2:

    A=−143+8ln⁡2≈0,8785A=-\frac{14}{3}+8\ln 2\approx 0{,}8785

ResultatA=8ln⁡2−143≈0,8785 u2A=8\ln 2-\dfrac{14}{3}\approx 0{,}8785\ \text{u}^2

La pauta oficial dona: −263+4+8ln⁡2=0,878… u2-\frac{26}{3}+4+8\ln 2=0{,}878\ldots\ \text{u}^2

La paràbola y=−x²+5x i la hipèrbola y=8−8/(x+1) per a x entre −0,5 i 5, amb els tres punts de tall (0,0), (1,4) i (3,6) marcats. Entre x=1 i x=3 la paràbola queda per sobre, i la regió entre les dues corbes, d’àrea 8ln 2−14/3≈0,88, està ombrejada.

1.30,75 punts

Apartat 1.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.3 a l’enunciat oficial, en català

Comproveu que f(x)f(x) té les arrels als punts d’abscissa x=0x=0 i x=5x=5, i que l’ordenada del vèrtex de la paràbola y=f(x)y=f(x) és y=6,25y=6{,}25. Justifiqueu que y=f(x)y=f(x) és l’única paràbola que existeix amb aquestes dues propietats.

Plantejament Es demana comprovar dues propietats de ff (les arrels i l’ordenada del vèrtex) i justificar que cap altra paràbola no les té. Per a la unicitat, escrivim una paràbola qualsevol amb aquestes arrels i hi imposem l’ordenada del vèrtex.

  1. Arrels:

    f(0)=−02+5⋅0=0f(0)=-0^2+5\cdot 0=0f(5)=−25+25=0f(5)=-25+25=0
  2. Vèrtex: és el punt on s’anul·la la derivada (aquí, el màxim de la paràbola):

    f′(x)=−2x+5=0 ⟹ x=52f'(x)=-2x+5=0\ \Longrightarrow\ x=\frac{5}{2}f(52)=−254+252=254=6,25f\left(\frac{5}{2}\right)=-\frac{25}{4}+\frac{25}{2}=\frac{25}{4}=6{,}25
  3. Unicitat: una paràbola y=ax2+bx+cy=ax^2+bx+c (a≠0a\neq 0) que s’anul·la a x=0x=0 i a x=5x=5 es factoritza amb aquestes dues arrels:

    y=ax(x−5)y=ax(x-5)
  4. El vèrtex és al punt mitjà de les arrels, x=0+52=52x=\frac{0+5}{2}=\frac{5}{2}, perquè la paràbola és simètrica respecte de la recta vertical que passa pel vèrtex. Imposem que la seva ordenada sigui 6,256{,}25:

    a⋅52(52−5)a\cdot\frac{5}{2}\left(\frac{5}{2}-5\right)=−254 a{}= -\frac{25}{4}\,a=6,25{}= 6{,}25⟹a=−1{}\Longrightarrow a=-1
  5. L’únic valor possible és a=−1a=-1, que dona y=−x(x−5)=−x2+5xy=-x(x-5)=-x^2+5x: és la paràbola y=f(x)y=f(x).

Resultatf(0)=f(5)=0f(0)=f(5)=0 i el vèrtex és (52; 6,25)\left(\frac{5}{2};\ 6{,}25\right). Qualsevol paràbola amb aquestes arrels és y=ax(x−5)y=ax(x-5), i l’ordenada del vèrtex obliga que a=−1a=-1: l’única és y=−x2+5xy=-x^2+5x.

La pauta oficial dona: f(x)=ax(x−5)f(x)=ax(x-5), a=−1a=-1

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’integrals així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Matemàtiques

Hi arribes amb els 7 temes de Matemàtiques posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Integrals· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Derivades i les seves aplicacions· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Matrius i determinants15 de 15 exàmens
  4. Geometria de l’espai15 de 15 exàmens
  5. Sistemes d’equacions14 de 15 exàmens
  6. Probabilitat i estadística9 de 15 exàmens
  7. Límits i continuïtat7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.