BeCl₂ i LiCl: enllaç, geometria i ionització

Exercici 2 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

Enllaç químic i forces intermolecularsEnllaç iònicEnllaç covalent i geometriaConfiguració electrònicaPropietats periòdiquesCoincideix amb la pauta

També a Estructura atòmica i sistema periòdic

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

La determinació de propietats atòmiques i la modelització de les estructures formades per interacció entre àtoms han estat essencials en la construcció del coneixement de la química. El desenvolupament de noves substàncies i materials i l’anàlisi estructural continuen sent focus d’atenció en projectes de recerca i innovació. L’enllaç covalent i l’enllaç iònic són models molt útils per a interpretar les propietats de les substàncies, però els enllaços reals tenen un percentatge d’enllaç covalent i iònic que es basa sobretot en la diferència d’electronegativitat. En general, si la diferència d’electronegativitat entre els àtoms és superior a 1,71{,}7, l’enllaç tindrà més d’un 50 % de caràcter iònic, mentre que si és inferior a 1,71{,}7, el percentatge de caràcter iònic serà de menys del 50 %. A) Molècula de clorur de beril·li (BeCl2\mathrm{BeCl_{2}}). B) Xarxa tridimensional del clorur de liti (LiCl\mathrm{LiCl})

a) Expliqueu a quin tipus d’enllaç corresponen aquestes imatges (A i B) i justifiqueu la geometria o estructura d’aquests compostos i quin tipus d’enllaç hi predomina, utilitzant les dades d’electronegativitat de la taula adjunta. Representeu les estructures de Lewis del BeCl2\mathrm{BeCl_{2}} i del H2O\mathrm{H_{2}O}. Justifiqueu, mitjançant la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV), les geometries de les molècules de clorur de beril·li (imatge A) i de l’aigua, i raoneu si es tracta de molècules polars o apolars.

[1,25 punts]

b) Els valors de les primeres energies d’ionització del liti i del beril·li són, respectivament, 520,3520{,}3 i 899,5 kJ mol−1899{,}5\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}. Raoneu per què les energies d’ionització tenen signe positiu. Indiqueu a quin grup i període pertany cadascun dels elements. Expliqueu, a partir de la seva configuració electrònica i el model atòmic de càrregues elèctriques, per què és més gran l’energia d’ionització del beril·li que la del liti.

Dades:

ÀtomNombre atòmic (Z)Electronegativitat
H12,12{,}1
Li31,01{,}0
Be41,51{,}5
O83,53{,}5
Cl173,03{,}0

[1,25 punts]

A: molècula lineal Cl–Be–Cl, esfera central blanca per a Be i dues de grises fosques per a Cl, amb llegenda. B: xarxa tridimensional cúbica de LiCl, representada amb esferes petites fosques per a Li⁺ i grans grises per a Cl⁻; els ions s’alternen a la xarxa. Es dibuixen connexions entre veïns. Rètols A) Molècula de clorur de beril·li (BeCl₂) i B) Xarxa tridimensional del clorur de liti (LiCl). No hi ha longituds ni angles numèrics impresos.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu a quin tipus d’enllaç corresponen aquestes imatges (A i B) i justifiqueu la geometria o estructura d’aquests compostos i quin tipus d’enllaç hi predomina, utilitzant les dades d’electronegativitat de la taula adjunta. Representeu les estructures de Lewis del BeCl2\mathrm{BeCl_{2}} i del H2O\mathrm{H_{2}O}. Justifiqueu, mitjançant la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV), les geometries de les molècules de clorur de beril·li (imatge A) i de l’aigua, i raoneu si es tracta de molècules polars o apolars.

Plantejament Utilitzem el criteri d’electronegativitat proporcionat i apliquem RPECV a les espècies moleculars. Una xarxa iònica no és una molècula aïllada.

  1. A A predomina l’enllaç covalent de la molècula gasosa BeCl₂. A B predomina l’enllaç iònic d’una xarxa de Li⁺ i Cl⁻.

    ΔχBe−Cl=3,0−1,5=1,5<1,7\Delta\chi_{\mathrm{Be-Cl}}=3{,}0-1{,}5=1{,}5<1{,}7ΔχLi−Cl=3,0−1,0=2,0>1,7\Delta\chi_{\mathrm{Li-Cl}}=3{,}0-1{,}0=2{,}0>1{,}7
  2. En BeCl₂, Be forma dos enllaços simples sense parells solitaris i cada Cl té tres parells solitaris. Be queda amb un octet incomplet, permès per a aquest àtom.

    Ne=2+2⋅7=16N_e=2+2\cdot7=16AX2\mathrm{AX_2}
  3. Dos dominis a Be produeixen geometria lineal i els dipols es cancel·len. En aigua, O té dos enllaços i dos parells solitaris: la distribució electrònica és tetraèdrica i la molecular angular.

    Ne=6+2⋅1=8N_e=6+2\cdot1=8AX2E2\mathrm{AX_2E_2}
  4. La molècula angular d’aigua no cancel·la els seus dipols i és polar. El LiCl s’estabilitza per atraccions entre ions de signe contrari en totes les direccions.

ResultatA: BeCl₂ covalent, lineal i apolar. B: LiCl, xarxa iònica. H₂O: angular i polar; dos parells solitaris a O. Cada Cl de BeCl₂ té tres parells solitaris.

La pauta oficial dona: A: enllaç covalent (BeCl₂, 16 e⁻, lineal, apolar); B: xarxa iònica (LiCl); H₂O: 8 e⁻, angular, polar

Estructures de Lewis. BeCl₂: Cl–Be–Cl en línia, sense parells solitaris al beril·li i amb tres a cada clor. H₂O: oxigen amb dos enllaços O–H en angle i dos parells solitaris.

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Els valors de les primeres energies d’ionització del liti i del beril·li són, respectivament, 520,3520{,}3 i 899,5 kJ mol−1899{,}5\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}. Raoneu per què les energies d’ionització tenen signe positiu. Indiqueu a quin grup i període pertany cadascun dels elements. Expliqueu, a partir de la seva configuració electrònica i el model atòmic de càrregues elèctriques, per què és més gran l’energia d’ionització del beril·li que la del liti.

Dades:

ÀtomNombre atòmic (Z)Electronegativitat
H12,12{,}1
Li31,01{,}0
Be41,51{,}5
O83,53{,}5
Cl173,03{,}0

Plantejament Arrencar un electró exigeix aportar energia. Comparem àtoms del mateix període tenint en compte la seva càrrega nuclear i l’apantallament.

  1. La ionització d’un àtom gasós en el seu estat fonamental és un procés endotèrmic.

    X(g)→X+(g)+e−\mathrm{X(g)\rightarrow X^+(g)+e^-}EI>0E_I>0
  2. Tots dos tenen electrons externs al segon nivell. Li té un electró de valència i Be, dos.

    Li:1s22s1  (grup 1, perıˊode 2)\mathrm{Li}:1s^22s^1\;(\text{grup }1,\text{ període }2)Be:1s22s2  (grup 2, perıˊode 2)\mathrm{Be}:1s^22s^2\;(\text{grup }2,\text{ període }2)
  3. L’electró afegit a Be no compensa completament el protó afegit: augmenta la càrrega nuclear efectiva, el radi es contrau i resulta més difícil extreure l’electró.

    EI(Be)E_I(\mathrm{Be})=899,5{}= 899{,}5>520,3{}> 520{,}3=EI(Li)kJ mol−1{}= E_I(\mathrm{Li})\quad\mathrm{kJ\,mol^{-1}}

ResultatEnergies positives. Li: grup 1, període 2; Be: grup 2, període 2. La càrrega nuclear efectiva més gran de Be explica la seva energia d’ionització més gran.

La pauta oficial dona: EI positives; Li: 1s² 2s¹, període 2, grup 1; Be: 1s² 2s², període 2, grup 2; EI(Be) > EI(Li)

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’enllaç químic i forces intermoleculars així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Enllaç químic i forces intermoleculars· aquest exercici7 de 15 exàmens
  2. Estructura atòmica i sistema periòdic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  4. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  8. Química orgànica10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.