Electronegativitat i Lewis del compost AB₂

Exercici 4 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Estructura atòmica i sistema periòdicConfiguració electrònicaPropietats periòdiquesEnllaç covalent i geometriaForces intermolecularsCoincideix amb la pauta

També a Enllaç químic i forces intermoleculars

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema9 de 16

L’electronegativitat és una propietat periòdica especialment rellevant per a explicar la capacitat d’un element de reaccionar amb altres elements i formar enllaços. Anomenem dos tipus d’elements A i B, amb els nombres atòmics 6 i 8, respectivament.

a) Expliqueu què és l’electronegativitat. Escriviu les configuracions electròniques fonamentals d’aquests elements i justifiqueu, basant-vos en aquestes configuracions, quin dels dos elements tindrà el valor més petit d’electronegativitat.

[1,25 punts]

b) Utilitzant les configuracions electròniques dels elements A i B, raoneu quina és l’estructura de Lewis del compost AB2\mathrm{AB_2}. Expliqueu quin tipus d’enllaç poden formar aquests dos àtoms. Determineu quina geometria i quins angles d’enllaç tindrà la molècula formada segons la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV) i justifiqueu la resposta. Raoneu si aquesta molècula serà polar i si tindrà un punt d’ebullició alt o baix.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu què és l’electronegativitat. Escriviu les configuracions electròniques fonamentals d’aquests elements i justifiqueu, basant-vos en aquestes configuracions, quin dels dos elements tindrà el valor més petit d’electronegativitat.

Plantejament Es demana la definició d’electronegativitat, les configuracions de A (Z=6Z=6) i B (Z=8Z=8) i quin dels dos té l’electronegativitat més petita.

  1. L’electronegativitat és la tendència d’un àtom a atreure cap a si els electrons de l’enllaç que forma amb un altre àtom.

  2. Configuracions electròniques fonamentals (A és el carboni i B, l’oxigen):

    A (Z=6): 1s2 2s2 2p2\mathrm{A}\ (Z=6):\ 1s^{2}\,2s^{2}\,2p^{2}B (Z=8): 1s2 2s2 2p4\mathrm{B}\ (Z=8):\ 1s^{2}\,2s^{2}\,2p^{4}
  3. Tots dos tenen els electrons de valència a la capa n=2n=2, però B té dos protons més i els electrons interns (1s21s^{2}) apantallen igual en tots dos: la càrrega nuclear efectiva sobre els electrons de valència és més gran en B, que a més és més petit. A B li falten dos electrons per completar l’octet (2s22p62s^{2}2p^{6}) i a A, quatre. Per tant, B atrau més els electrons de l’enllaç i A és el menys electronegatiu.

    Zef(B)Z_{\mathrm{ef}}(\mathrm{B})>Zef(A){}> Z_{\mathrm{ef}}(\mathrm{A})⇒χ(B){}\Rightarrow \chi(\mathrm{B})>χ(A){}> \chi(\mathrm{A})

ResultatA: 1s22s22p21s^{2}2s^{2}2p^{2}; B: 1s22s22p41s^{2}2s^{2}2p^{4}. L’element A (Z=6Z=6) té l’electronegativitat més petita.

La pauta oficial dona: Electronegativitat: tendència d’un àtom a atreure els electrons de l’enllaç; A: 1s22s22p21s^{2}2s^{2}2p^{2}, B: 1s22s22p41s^{2}2s^{2}2p^{4}; electronegativitat més petita: A

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Utilitzant les configuracions electròniques dels elements A i B, raoneu quina és l’estructura de Lewis del compost AB2\mathrm{AB_2}. Expliqueu quin tipus d’enllaç poden formar aquests dos àtoms. Determineu quina geometria i quins angles d’enllaç tindrà la molècula formada segons la teoria de repulsió dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV) i justifiqueu la resposta. Raoneu si aquesta molècula serà polar i si tindrà un punt d’ebullició alt o baix.

Plantejament Es demana l’estructura de Lewis d’AB2\mathrm{AB_2}, és a dir, del CO2\mathrm{CO_2}, el tipus d’enllaç, la geometria i l’angle segons la RPECV, si la molècula és polar i si el seu punt d’ebullició és alt o baix.

  1. Electrons de valència: A en té 4 (2s22p22s^{2}2p^{2}) i cada B, 6 (2s22p42s^{2}2p^{4}). En total, 16 electrons, és a dir, 8 parells.

    4+2⋅6=16 e− (8 parells)4+2\cdot6=16\ \mathrm{e^-}\ (8\ \text{parells})
  2. A, el menys electronegatiu, és l’àtom central. Perquè els tres àtoms completin l’octet, A forma un enllaç doble amb cada B i cada B conserva dos parells solitaris (vegeu la figura).

    B=A=B  ≡  O=C=O\mathrm{B{=}A{=}B}\;\equiv\;\mathrm{O{=}C{=}O}
  3. Són dos no-metalls amb electronegativitats diferents però properes: comparteixen electrons. Els enllaços són covalents i polars, amb la càrrega parcial negativa sobre B.

    Bδ−=Aδ+=Bδ−\overset{\delta-}{\mathrm{B}}{=}\overset{\delta+}{\mathrm{A}}{=}\overset{\delta-}{\mathrm{B}}
  4. RPECV: al voltant de A hi ha dues zones de densitat electrònica (cada enllaç doble compta com una) i cap parell solitari. Es disposen tan lluny com poden: la molècula és lineal i l’angle d’enllaç és de 180°.

    ∠ BAB=180∘\angle\,\mathrm{BAB}=180^\circ
  5. Els dos moments dipolars d’enllaç són iguals i de sentit contrari, i s’anul·len: la molècula és apolar.

    μ⃗AB+μ⃗BA=0⃗  ⇒  μ=0\vec{\mu}_{\mathrm{AB}}+\vec{\mu}_{\mathrm{BA}}=\vec{0}\;\Rightarrow\;\mu=0
  6. Són molècules petites i apolars: entre elles només hi ha forces de dispersió de London, febles, de manera que cal poca energia per separar-les i el punt d’ebullició és baix.

ResultatLewis: O=C=O\mathrm{O{=}C{=}O}, amb dos parells solitaris a cada O (16 electrons de valència). Enllaços covalents polars. Geometria lineal, angle de 180∘180^\circ. Molècula apolar (μ=0\mu=0), amb forces de London febles entre molècules: punt d’ebullició baix.

La pauta oficial dona: B=A=B\mathrm{B{=}A{=}B} (16 electrons de valència); covalent polar; lineal, 180∘180^\circ; apolar (μ=0\mu=0); punt d’ebullició baix (molècules discretes, forces febles)

Estructura de Lewis del CO₂: O=C=O en línia, amb dos parells d’electrons solitaris a cada oxigen i cap al carboni.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’estructura atòmica i sistema periòdic així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Estructura atòmica i sistema periòdic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Enllaç químic i forces intermoleculars· aquest exercici7 de 15 exàmens
  3. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  4. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  8. Química orgànica10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.