Assaig a la flama: transició electrònica i ionització

Exercici 5 · PAU 2022, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

Estructura atòmica i sistema periòdicConfiguració electrònicaPropietats periòdiquesCoincideix amb la pauta

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 5

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema16 de 16

Un assaig a la flama és un procediment usat en química per a detectar la presència de certs ions metàl·lics, basat en l’espectre d’emissió característic de cada element. En la taula següent es relacionen diferents elements metàl·lics i s’especifica el color de la llum que emeten quan són excitats amb la flama d’un fogonet de gas:

Color de la flama d’alguns elements i longitud d’ona de l’espectre electromagnètic associada

ElementLi\mathrm{Li}Ca\mathrm{Ca}Na\mathrm{Na}Cu\mathrm{Cu}K\mathrm{K}
Color de la flamavermelltaronjagrocverdviolat
Longitud d’ona (nm)740-625625-590590-565565-520430-380

Dades: Nombres atòmics: Z(K)=19Z(\mathrm{K})=19; Z(Ca)=20Z(\mathrm{Ca})=20. Constant de Planck: h=6,63×10−34 J sh=6{,}63\times10^{-34}\ \mathrm{J\,s}. Velocitat de la llum en el buit: c=3,0×108 m s−1c=3{,}0\times10^{8}\ \mathrm{m\,s^{-1}}. 1 nm=10−9 m1\ \mathrm{nm}=10^{-9}\ \mathrm{m}.

a) Sabem que la llum emesa per un element correspon a una transició electrònica de 3,79×10−19 J3{,}79\times10^{-19}\ \mathrm{J}. Es tracta d’algun dels elements de la taula? Justifiqueu la resposta. De totes les emissions possibles de la taula en la regió del visible, quina té més energia? Justifiqueu la resposta.

[1,25 punts]

b) Definiu el terme energia d’ionització. Quin dels elements següents té una energia d’ionització més gran, K\mathrm{K} o Ca\mathrm{Ca}? La segona energia d’ionització del Ca\mathrm{Ca} serà més gran o més petita que la primera energia d’ionització? Justifiqueu les respostes basant-vos en les configuracions electròniques i en el model atòmic de càrregues elèctriques.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Sabem que la llum emesa per un element correspon a una transició electrònica de 3,79×10−19 J3{,}79\times10^{-19}\ \mathrm{J}. Es tracta d’algun dels elements de la taula? Justifiqueu la resposta. De totes les emissions possibles de la taula en la regió del visible, quina té més energia? Justifiqueu la resposta.

Plantejament L’energia de la transició és la del fotó emès. Amb l’equació de Planck en calculem la longitud d’ona i la busquem a la taula.

  1. Longitud d’ona del fotó (E=h ν=h c/λE=h\,\nu=h\,c/\lambda):

    λ\lambda=h cE=6,63⋅10−34 J s⋅3,0⋅108 m s−13,79⋅10−19 J{}= \frac{h\,c}{E}=\frac{6{,}63\cdot10^{-34}\ \mathrm{J\,s}\cdot3{,}0\cdot10^{8}\ \mathrm{m\,s^{-1}}}{3{,}79\cdot10^{-19}\ \mathrm{J}}=5,25⋅10−7 m{}= 5{,}25\cdot10^{-7}\ \mathrm{m}=525 nm{}= 525\ \mathrm{nm}
  2. 525 nm és dins de l’interval del verd (565-520 nm), que a la taula correspon al coure.

    520 nm<525 nm<565 nm ⇒ Cu520\ \mathrm{nm}<525\ \mathrm{nm}<565\ \mathrm{nm}\ \Rightarrow\ \mathrm{Cu}
  3. L’energia d’un fotó és inversament proporcional a la longitud d’ona: l’emissió més energètica de la taula és la de longitud d’ona més curta, la violada del potassi (430-380 nm). Per exemple, a 380 nm:

    EE=h cλ=6,63⋅10−34⋅3,0⋅108380⋅10−9{}= \frac{h\,c}{\lambda}=\frac{6{,}63\cdot10^{-34}\cdot3{,}0\cdot10^{8}}{380\cdot10^{-9}}=5,23⋅10−19 J{}= 5{,}23\cdot10^{-19}\ \mathrm{J}

ResultatLa llum emesa té λ=525 nm\lambda=525\ \mathrm{nm} (verd): és el coure, Cu\mathrm{Cu}. L’emissió més energètica de la taula és la violada del potassi (430-380 nm), perquè és la de longitud d’ona més curta.

La pauta oficial dona: λ=5,248⋅10−7 m=525 nm\lambda=5{,}248\cdot10^{-7}\ \mathrm{m}=525\ \mathrm{nm}: verd, coure; l’emissió més energètica és la violada (430-380 nm)

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Definiu el terme energia d’ionització. Quin dels elements següents té una energia d’ionització més gran, K\mathrm{K} o Ca\mathrm{Ca}? La segona energia d’ionització del Ca\mathrm{Ca} serà més gran o més petita que la primera energia d’ionització? Justifiqueu les respostes basant-vos en les configuracions electròniques i en el model atòmic de càrregues elèctriques.

Plantejament Comparem les configuracions electròniques i fem servir el model de càrregues: com més càrrega nuclear i més a prop del nucli està l’electró, més atracció hi ha i més costa arrencar-lo (llei de Coulomb).

  1. L’energia d’ionització és l’energia mínima que cal subministrar a un àtom en estat gasós i fonamental per arrencar-li l’electró més extern. És positiva, perquè cal aportar energia.

    X(g)→X+(g)+e−\mathrm{X(g)\rightarrow X^+(g)+e^-}Ei>0E_i>0
  2. Configuracions electròniques:

    K: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1\mathrm{K}:\ 1s^2\,2s^2\,2p^6\,3s^2\,3p^6\,4s^1Ca: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2\mathrm{Ca}:\ 1s^2\,2s^2\,2p^6\,3s^2\,3p^6\,4s^2
  3. Tots dos perden un electró 4s4s, de la capa n=4n=4, però el calci té un protó més: el nucli atreu amb més força els electrons i el radi és una mica més petit. L’electró és atret amb més força i costa més d’arrencar.

    r(Ca)r(\mathrm{Ca})<r(K){}< r(\mathrm{K})⇒Ei1(Ca){}\Rightarrow E_{i1}(\mathrm{Ca})>Ei1(K){}> E_{i1}(\mathrm{K})
  4. Segona energia d’ionització del calci: s’arrenca un electró al Ca+\mathrm{Ca^+} (1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s11s^2\,2s^2\,2p^6\,3s^2\,3p^6\,4s^1), que té 20 protons i només 19 electrons. L’excés de càrrega positiva atreu més els electrons, el radi és més petit i costa més arrencar-ne un altre.

    Ca+(g)→Ca2+(g)+e−\mathrm{Ca^+(g)\rightarrow Ca^{2+}(g)+e^-}Ei2(Ca)>Ei1(Ca)E_{i2}(\mathrm{Ca})>E_{i1}(\mathrm{Ca})

ResultatEl calci té l’energia d’ionització més gran: Ei1(Ca)>Ei1(K)E_{i1}(\mathrm{Ca})>E_{i1}(\mathrm{K}). La segona energia d’ionització del calci és més gran que la primera.

La pauta oficial dona: Ei>0E_i>0; r(Ca)r(\mathrm{Ca})<r(K){}< r(\mathrm{K})⇒Ei1(Ca){}\Rightarrow E_{i1}(\mathrm{Ca})>Ei1(K){}> E_{i1}(\mathrm{K}); Ei2(Ca)>Ei1(Ca)E_{i2}(\mathrm{Ca})>E_{i1}(\mathrm{Ca})

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’estructura atòmica i sistema periòdic així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Estructura atòmica i sistema periòdic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  5. Cinètica química10 de 15 exàmens
  6. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.