Heli: línia espectral de Janssen i model quàntic

Exercici 2 · PAU 2024, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

Estructura atòmica i sistema periòdicConfiguració electrònicaNombres quànticsLa pauta té un error

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta té un error

Torna al tema10 de 16

El nom de l’heli prové del grec helios, que significa ‘Sol’, ja que aquest element va ser detectat primer al Sol que a la Terra. L’any 1868 l’astrònom francès Jules Janssen va observar, durant un eclipsi solar, una línia espectral a 587,49 nm587{,}49\,\mathrm{nm} d’un element desconegut fins llavors a la Terra. A la taula següent es mostren les dades dels valors d’energia simplificats dels orbitals de l’àtom d’heli.

OrbitalEnergia (eV)
3d23,2023{,}20
3p23,0423{,}04
3s22,8122{,}81
2p21,0821{,}08
2s20,2020{,}20
1s00

a) Calculeu a quina transició electrònica des de l’orbital 3d correspon la línia espectral observada per Janssen. Quina freqüència hauria de tenir una radiació per a excitar un electró d’heli des de l’estat fonamental fins a l’orbital 3s?

[1,25 punts]

b) Quines són i com s’enuncien les bases fonamentals del model atòmic mecanicoquàntic actual? Expliqueu què és un orbital atòmic segons el model mecanicoquàntic. Digueu quins són els nombres quàntics dels electrons de valència d’un àtom d’heli i d’un àtom de neó. Dades: Nombres atòmics: Z(He)=2Z(\mathrm{He})=2; Z(Ne)=10Z(\mathrm{Ne})=10. Velocitat de la llum en el buit: c = 3,0⋅108 m s−13{,}0\cdot10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Constant de Planck: h = 6,63⋅10−34 J s6{,}63\cdot10^{-34}\,\mathrm{J\,s}. 1 eV1\,\mathrm{eV} = 1,6⋅10−19 J1{,}6\cdot10^{-19}\,\mathrm{J}.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Calculeu a quina transició electrònica des de l’orbital 3d correspon la línia espectral observada per Janssen. Quina freqüència hauria de tenir una radiació per a excitar un electró d’heli des de l’estat fonamental fins a l’orbital 3s?

Plantejament Convertir l’energia del fotó a eV i restar-la al nivell 3d; per a l’excitació aplicar E=hν.

  1. La línia observada és emissió des de 3d. La seva energia positiva és la diferència entre nivells.

    EγE_\gamma=6,63⋅10−34⋅3,0⋅108587,49⋅10−9{}= \frac{6{,}63\cdot10^{-34}\cdot3{,}0\cdot10^8}{587{,}49\cdot10^{-9}}=3,3856⋅10−19 J{}= 3{,}3856\cdot10^{-19}\ \mathrm J=2,1160 eV{}= 2{,}1160\ \mathrm{eV}
  2. El nivell inferior correspon a 2p, 21,08 eV segons la taula simplificada. La diferència residual reflecteix la precisió de constants i taula.

    Ef=23,20−2,1160=21,084 eVE_f=23{,}20-2{,}1160=21{,}084\ \mathrm{eV}3d→2p3d\rightarrow2p
  3. Excitar des d’1s (0 eV) fins a 3s (22,81 eV) requereix absorció.

    ν\nu=(22,81−0)⋅1,6⋅10−196,63⋅10−34{}= \frac{(22{,}81-0)\cdot1{,}6\cdot10^{-19}}{6{,}63\cdot10^{-34}}=5,5047⋅1015 Hz{}= 5{,}5047\cdot10^{15}\ \mathrm{Hz}

ResultatEγE_\gamma=3,386⋅10−19 J{}= 3{,}386\cdot10^{-19}\ \mathrm J=2,116 eV{}= 2{,}116\ \mathrm{eV}. Emissió 3d→2p3d\rightarrow2p. Freqüència d’excitació 1s→3s1s\rightarrow3s: ν=5,505⋅1015 Hz\nu=5{,}505\cdot10^{15}\ \mathrm{Hz}.

La pauta oficial dona: ν = 5,106 × 10¹⁴ Hz; E = 3,386 × 10⁻¹⁹ J = 2,116 eV; transició 3d → 2p; excitar 1s → 3s: ΔE = 22,81 eV, ν = 5,505 × 10¹⁵ Hz

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Quines són i com s’enuncien les bases fonamentals del model atòmic mecanicoquàntic actual? Expliqueu què és un orbital atòmic segons el model mecanicoquàntic. Digueu quins són els nombres quàntics dels electrons de valència d’un àtom d’heli i d’un àtom de neó. Dades: Nombres atòmics: Z(He)=2Z(\mathrm{He})=2; Z(Ne)=10Z(\mathrm{Ne})=10. Velocitat de la llum en el buit: c = 3,0⋅108 m s−13{,}0\cdot10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Constant de Planck: h = 6,63⋅10−34 J s6{,}63\cdot10^{-34}\,\mathrm{J\,s}. 1 eV1\,\mathrm{eV} = 1,6⋅10−19 J1{,}6\cdot10^{-19}\,\mathrm{J}.

Plantejament Distingir orbital d’òrbita i enumerar tots els electrons de la capa externa, inclosos els 2s del neó.

  1. De Broglie: la matèria té comportament ondulatori amb λ=h/p. Heisenberg: no es poden determinar simultàniament posició i moment amb precisió arbitrària. L’electró es descriu per una funció d’ona; el seu mòdul al quadrat dona densitat de probabilitat, no una trajectòria clàssica.

    λ=hp\lambda=\frac hpΔxΔpx≥ℏ2\Delta x\Delta p_x\ge\frac{\hbar}{2}ρ=∣ψ∣2\rho=|\psi|^2
  2. Un orbital atòmic és una funció d’ona espacial d’un electró, identificada per n,l,mₗ. Els valors permesos són n≥1, 0≤l<n, −l≤mₗ≤l; l’espín té mₛ=±½. Pauli permet dos electrons d’espins oposats per orbital.

  3. Heli 1s²: tots dos electrons són de valència, amb espins oposats.

    He:(1,0,0,+12), (1,0,0,−12)\mathrm{He}:\quad(1,0,0,+\tfrac12),\ (1,0,0,-\tfrac12)
  4. Neó 1s²2s²2p⁶: vuit electrons de valència a n=2. Els dos 2s no s’han d’ometre. Es donen les vuit quaternes en ordre (n,l,mₗ,mₛ).

    2s:(2,0,0,+12), (2,0,0,−12)2p:(2,1,−1,+12), (2,1,−1,−12),(2,1,0,+12), (2,1,0,−12),(2,1,1,+12), (2,1,1,−12)\begin{array}{ll}2s:&(2,0,0,+\tfrac12),\ (2,0,0,-\tfrac12)\\2p:&(2,1,-1,+\tfrac12),\ (2,1,-1,-\tfrac12),\\&(2,1,0,+\tfrac12),\ (2,1,0,-\tfrac12),\\&(2,1,1,+\tfrac12),\ (2,1,1,-\tfrac12)\end{array}

ResultatHe: 2 electrons de valència. Ne: 8, dos 2s i sis 2p.

La pauta oficial dona: Heisenberg i De Broglie; orbital: funció d’ona; He: 2 e⁻ de valència (1s²); Ne: 6 e⁻ de valència (2p⁶)

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’estructura atòmica i sistema periòdic així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Estructura atòmica i sistema periòdic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  5. Cinètica química10 de 15 exàmens
  6. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.