Indi, neodimi i tàntal: bloc i model quàntic

Exercici 1 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Estructura atòmica i sistema periòdicConfiguració electrònicaNombres quànticsL’examen porta una errata

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1

2,5 puntsL’examen porta una errata

Torna al tema8 de 16

L’indi (Z=49Z=49), el neodimi (Z=60Z=60) i el tàntal (Z=73Z=73) són elements que es troben a diferents blocs de la taula periòdica i que són clau en els components de les noves tecnologies. Aquests elements, tal com indica el fragment de la taula de la figura següent, actualment es troben en perill.

[Figura, a la imatge de l’enunciat oficial. Font: Fragment de la taula de l’EuChemS dels noranta elements que es troben a la natura i que ho constitueixen tot, segons la seva abundància.]

Les configuracions electròniques dels elements són: In: [Kr] 4d10 5s2 5p1[\mathrm{Kr}]\,4d^{10}\,5s^{2}\,5p^{1}; Nd: [Xe] 4f3 6s2[\mathrm{Xe}]\,4f^{3}\,6s^{2}; Ta: [Xe] 4f14 5d3 6s2[\mathrm{Xe}]\,4f^{14}\,5d^{3}\,6s^{2}.

a) Argumenteu, a partir de la seva configuració electrònica, a quin bloc i període pertany cadascun d’aquests tres elements, si es tracta d’elements de les anomenades terres rares i si la substància elemental és un metall o no. Representeu els electrons de la seva configuració electrònica i justifiqueu les representacions tenint en compte la regla de Hund i el principi d’exclusió de Pauli.

[1,25 punts]

b) Quines són i com s’enuncien les bases fonamentals del model atòmic mecanicoquàntic actual? Quins nombres quàntics (nn, ll, mlm_l) tindran els orbitals 5p d’un àtom d’indi? I l’orbital 6s d’un àtom de neodimi o tàntal? Argumenteu si la combinació dels nombres quàntics següents, (4,1,−1)(4, 1, -1) i (5,3,0)(5, 3, 0), determinen algun orbital. En cas afirmatiu, de quin tipus d’orbital es tracta?

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Argumenteu, a partir de la seva configuració electrònica, a quin bloc i període pertany cadascun d’aquests tres elements, si es tracta d’elements de les anomenades terres rares i si la substància elemental és un metall o no. Representeu els electrons de la seva configuració electrònica i justifiqueu les representacions tenint en compte la regla de Hund i el principi d’exclusió de Pauli.

Plantejament Es demana, per a l’indi, el neodimi i el tàntal, el bloc i el període, si són terres rares i si són metalls, i la representació dels electrons en orbitals justificada amb la regla de Hund i el principi d’exclusió de Pauli.

  1. El període és el valor més gran de nn de la configuració, i el bloc, el tipus de subnivell que s’està omplint (l’últim segons l’ordre d’ompliment). L’indi acaba en 5p15p^{1}: bloc p, període 5.

    In: [Kr] 4d105s25p1\mathrm{In}:\ [\mathrm{Kr}]\,4d^{10}5s^{2}5p^{1}⇒nmax⁡{}\Rightarrow n_{\max}=5, bloc p{}= 5,\ \text{bloc } p
  2. El neodimi omple orbitals 4f i el seu nn més gran és 6: bloc f, període 6. És un lantànid i, per tant, una terra rara (les terres rares són l’escandi, l’itri i els quinze lantànids).

    Nd: [Xe] 4f36s2\mathrm{Nd}:\ [\mathrm{Xe}]\,4f^{3}6s^{2}⇒nmax⁡{}\Rightarrow n_{\max}=6, bloc f{}= 6,\ \text{bloc } f
  3. El tàntal omple orbitals 5d i el seu nn més gran és 6: bloc d, període 6. És un metall de transició, no una terra rara; l’indi, del bloc p, tampoc no ho és. Tots tres són metalls.

    Ta: [Xe] 4f145d36s2\mathrm{Ta}:\ [\mathrm{Xe}]\,4f^{14}5d^{3}6s^{2}⇒nmax⁡{}\Rightarrow n_{\max}=6, bloc d{}= 6,\ \text{bloc } d
  4. Atenció a una errada de l’enunciat: amb Z=60Z=60 el neodimi té 60 electrons, però [Xe] 4f36s2[\mathrm{Xe}]\,4f^{3}6s^{2} en suma 59. La configuració del neodimi és [Xe] 4f46s2[\mathrm{Xe}]\,4f^{4}6s^{2}. El bloc i el període no canvien. Aquí representem la configuració de l’enunciat, com demana l’apartat; amb 4f44f^{4} hi hauria quatre electrons desaparellats en lloc de tres.

    54+3+2=59≠6054+3+2=59\neq60[Xe] 4f46s2: 54+4+2=60[\mathrm{Xe}]\,4f^{4}6s^{2}:\ 54+4+2=60
  5. Representem cada orbital amb una casella i cada electró amb una fletxa, que indica l’espín; n’hi ha prou de dibuixar els subnivells de fora del gas noble que s’estan omplint i el de valència (vegeu la figura): In, 5s25s^{2} i 5p15p^{1}; Nd, 4f34f^{3} i 6s26s^{2}; Ta, 5d35d^{3} i 6s26s^{2}.

  6. Principi d’exclusió de Pauli: en un àtom no hi pot haver dos electrons amb els quatre nombres quàntics iguals; per això un orbital admet com a màxim dos electrons, i amb espins oposats. És el cas dels dos electrons 5s de l’indi i dels dos 6s del neodimi i del tàntal (fletxes antiparal·leles).

  7. Regla de Hund (màxima multiplicitat): en orbitals de la mateixa energia, els electrons es col·loquen primer d’un en un, desaparellats i amb el mateix espín. Per això els tres electrons 4f del neodimi i els tres 5d del tàntal ocupen tres orbitals diferents amb fletxes paral·leles. L’únic electró 5p de l’indi ocupa un dels tres orbitals 5p.

ResultatIn: bloc p, període 5. Nd: bloc f, període 6, terra rara (lantànid). Ta: bloc d, període 6, metall de transició. Tots tres són metalls; només el neodimi és una terra rara. Diagrames: In, 5s25s^{2} aparellats i 5p15p^{1}; Nd, tres electrons 4f desaparellats i paral·lels (quatre amb la configuració correcta, 4f44f^{4}) i 6s26s^{2} aparellats; Ta, tres electrons 5d desaparellats i paral·lels i 6s26s^{2} aparellats.

La pauta oficial dona: In: bloc p, període 5, no és terra rara, metall; Nd: bloc f, període 6, terra rara (lantànid), metall; Ta: bloc d, període 6, transició, metall; diagrames de 5s25p15s^{2}5p^{1}, 4f36s24f^{3}6s^{2} i 5d36s25d^{3}6s^{2} amb Pauli (espins oposats en s) i Hund (4f i 5d desaparellats)

Diagrames d’orbitals amb caselles i fletxes. In: 5s amb dues fletxes oposades i 5p amb una fletxa a la primera de tres caselles. Nd: 4f amb tres fletxes paral·leles a tres de set caselles (la configuració de l’enunciat; amb la correcta, 4f⁴, en serien quatre) i 6s amb dues fletxes oposades. Ta: 5d amb tres fletxes paral·leles a tres de cinc caselles i 6s amb dues fletxes oposades.

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Quines són i com s’enuncien les bases fonamentals del model atòmic mecanicoquàntic actual? Quins nombres quàntics (nn, ll, mlm_l) tindran els orbitals 5p d’un àtom d’indi? I l’orbital 6s d’un àtom de neodimi o tàntal? Argumenteu si la combinació dels nombres quàntics següents, (4,1,−1)(4, 1, -1) i (5,3,0)(5, 3, 0), determinen algun orbital. En cas afirmatiu, de quin tipus d’orbital es tracta?

Plantejament Es demanen els principis en què es basa el model mecanicoquàntic, els nombres quàntics dels orbitals 5p i 6s, i si dues combinacions (n,l,ml)(n, l, m_l) corresponen a orbitals permesos.

  1. Principi d’incertesa de Heisenberg: no es pot conèixer alhora amb exactitud la posició i la quantitat de moviment d’un electró. Per això el model no parla de trajectòries (òrbites), sinó de la probabilitat de trobar l’electró en una regió de l’espai: l’orbital.

  2. Dualitat ona-corpuscle de De Broglie: tota partícula en moviment té una ona associada; els electrons de l’àtom es comporten com a ones, i els orbitals són les solucions de l’equació d’ona de l’electró (l’equació de Schrödinger).

    λ=hm v\lambda=\frac{h}{m\,v}
  3. Valors permesos dels nombres quàntics: n=1,2,3…n=1, 2, 3\ldots; ll va de 0 a n−1n-1 (l=0l=0 és s; 1, p; 2, d; 3, f) i mlm_l va de −l-l a +l+l.

    l=0,…,n−1l=0,\ldots,n-1ml=−l,…,+lm_l=-l,\ldots,+l
  4. Orbitals 5p de l’indi: n=5n=5 i l=1l=1, i mlm_l pot valer −1-1, 0 o +1+1: són tres orbitals.

    (5,1,−1)(5,1,-1)(5,1,0)(5,1,0)(5,1,1)(5,1,1)
  5. Orbital 6s del neodimi o del tàntal: n=6n=6, l=0l=0 i, per tant, ml=0m_l=0.

    (6,0,0)(6,0,0)
  6. (4,1,−1)(4, 1, -1): l=1<n=4l=1<n=4 i ∣ml∣≤l|m_l|\le l, és una combinació permesa; l=1l=1 correspon a un orbital p: és un dels tres orbitals 4p. (5,3,0)(5, 3, 0): l=3<5l=3<5 i ml=0m_l=0, també és permesa; l=3l=3 correspon a un orbital f: és un dels set orbitals 5f.

    (4,1,−1)→4p(4,1,-1)\rightarrow 4p(5,3,0)→5f(5,3,0)\rightarrow 5f

ResultatBases: principi d’incertesa de Heisenberg i dualitat ona-corpuscle de De Broglie. Orbitals 5p de l’indi: (5,1,−1)(5,1,-1), (5,1,0)(5,1,0) i (5,1,1)(5,1,1). Orbital 6s: (6,0,0)(6,0,0). (4,1,−1)(4,1,-1) és un orbital 4p i (5,3,0)(5,3,0), un orbital 5f: totes dues combinacions són permeses.

La pauta oficial dona: Heisenberg i De Broglie; 5p: (5,1,−1)(5,1,-1), (5,1,0)(5,1,0), (5,1,1)(5,1,1); 6s: (6,0,0)(6,0,0); (4,1,−1)(4,1,-1): un orbital 4p; (5,3,0)(5,3,0): un orbital 5f

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’estructura atòmica i sistema periòdic així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Estructura atòmica i sistema periòdic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  5. Cinètica química10 de 15 exàmens
  6. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.