Halògens i alcalins: estat físic i ionització

Exercici 1 · PAU 2025, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

Estructura atòmica i sistema periòdicConfiguració electrònicaPropietats periòdiquesEnllaç iònicEnllaç covalent i geometriaForces intermolecularsLa pauta té un error

També a Enllaç químic i forces intermoleculars

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsLa pauta té un error

Torna al tema3 de 16

Els halògens són els elements que presenten la configuració electrònica de la capa de valència ns2np5ns^{2}np^{5} i es troben a la natura formant molècules diatòmiques. El mot halogen prové del grec i significa ‘que forma sals’. D’altra banda, els metalls alcalins són els elements que presenten la configuració electrònica de la capa de valència ns1ns^{1}.

a) Expliqueu per què, a temperatura ambient, el F2\mathrm{F_{2}} és un gas, el Br2\mathrm{Br_{2}} és un líquid i el I2\mathrm{I_{2}} és un sòlid. Raoneu per què aquests tres elements formen molècules diatòmiques i és difícil trobar-los en forma d’àtoms aïllats a la natura. Quin tipus d’enllaç s’estableix entre un halogen i un metall alcalí? Justifiqueu la resposta i poseu un exemple d’un compost amb aquest tipus d’enllaç.

[1,25 punts]

b) Els valors de les taules de sota corresponen als radis atòmics i a les energies d’ionització de tres elements: liti, fluor i sodi. Escriviu les configuracions electròniques de cada element. Assigneu a cada element el radi i l’energia d’ionització que li corresponen. Raoneu la resposta segons el model atòmic de càrregues elèctriques. Calculeu si un fotó de llum blava de λ\lambda = 420 nm420\,\mathrm{nm} seria capaç d’ionitzar l’àtom que té una energia d’ionització de 520,2 kJ mol−1520{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}.

Radi atòmic (A˚\mathrm{\mathring{A}})1,821{,}820,420{,}422,272{,}27
Energia d’ionització (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}})1 681,01\,681{,}0496,0496{,}0520,2520{,}2

Dades: Nombres atòmics: Z(Li)=3Z(\mathrm{Li})=3; Z(F)=9Z(\mathrm{F})=9; Z(Na)=11Z(\mathrm{Na})=11; Z(Br)=35Z(\mathrm{Br})=35; Z(I)=53Z(\mathrm{I})=53. Nombre d’Avogadro: NAN_A = 6,02⋅1023 mol−16{,}02\cdot10^{23}\,\mathrm{mol^{-1}}. Velocitat de la llum en el buit: c = 3⋅108 m s−13\cdot10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Constant de Planck: h = 6,63⋅10−34 J s6{,}63\cdot10^{-34}\,\mathrm{J\,s}. 1 nm1\,\mathrm{nm} = 10−9 m10^{-9}\,\mathrm{m}.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu per què, a temperatura ambient, el F2\mathrm{F_{2}} és un gas, el Br2\mathrm{Br_{2}} és un líquid i el I2\mathrm{I_{2}} és un sòlid. Raoneu per què aquests tres elements formen molècules diatòmiques i és difícil trobar-los en forma d’àtoms aïllats a la natura. Quin tipus d’enllaç s’estableix entre un halogen i un metall alcalí? Justifiqueu la resposta i poseu un exemple d’un compost amb aquest tipus d’enllaç.

Plantejament Distingim els enllaços que mantenen units els àtoms d’una molècula de les forces que uneixen molècules entre si.

  1. F₂, Br₂ i I₂ són apolars. En augmentar la mida i la polaritzabilitat del núvol electrònic augmenten les forces de dispersió de London; per això pugen les temperatures de fusió i ebullició.

    F2(g), Br2(l), I2(s)a temperatura ambient\mathrm{F_2(g),\ Br_2(l),\ I_2(s)}\quad\text{a temperatura ambient}
  2. Cada halogen té set electrons de valència. En compartir un parell, tots dos completen l’octet; separar els àtoms exigeix trencar un enllaç covalent.

  3. Un alcalí cedeix el seu electró extern i l’halogen l’accepta. L’atracció entre els ions estabilitza una xarxa iònica, com NaCl.

    Na→Na++e−\mathrm{Na\rightarrow Na^++e^-}Cl+e−→Cl−\mathrm{Cl+e^-\rightarrow Cl^-}NaCl(s)\mathrm{NaCl(s)}

ResultatEls estats físics s’expliquen per London creixent F₂ < Br₂ < I₂. Les molècules diatòmiques s’estabilitzen mitjançant enllaç covalent; alcalí i halogen formen una xarxa iònica, per exemple NaCl.

La pauta oficial dona: Forces entre dipols instantanis creixents F₂ < Br₂ < I₂; molècules diatòmiques covalents; halogen + alcalí: enllaç iònic (p. ex. LiF)

Estructura de Lewis d’una molècula d’halogen X₂ (X = F, Br, I): un enllaç simple X–X i tres parells solitaris a cada àtom.

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Els valors de les taules de sota corresponen als radis atòmics i a les energies d’ionització de tres elements: liti, fluor i sodi. Escriviu les configuracions electròniques de cada element. Assigneu a cada element el radi i l’energia d’ionització que li corresponen. Raoneu la resposta segons el model atòmic de càrregues elèctriques. Calculeu si un fotó de llum blava de λ\lambda = 420 nm420\,\mathrm{nm} seria capaç d’ionitzar l’àtom que té una energia d’ionització de 520,2 kJ mol−1520{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}.

Radi atòmic (A˚\mathrm{\mathring{A}})1,821{,}820,420{,}422,272{,}27
Energia d’ionització (kJ mol−1\mathrm{kJ\,mol^{-1}})1 681,01\,681{,}0496,0496{,}0520,2520{,}2

Dades: Nombres atòmics: Z(Li)=3Z(\mathrm{Li})=3; Z(F)=9Z(\mathrm{F})=9; Z(Na)=11Z(\mathrm{Na})=11; Z(Br)=35Z(\mathrm{Br})=35; Z(I)=53Z(\mathrm{I})=53. Nombre d’Avogadro: NAN_A = 6,02⋅1023 mol−16{,}02\cdot10^{23}\,\mathrm{mol^{-1}}. Velocitat de la llum en el buit: c = 3⋅108 m s−13\cdot10^{8}\,\mathrm{m\,s^{-1}}. Constant de Planck: h = 6,63⋅10−34 J s6{,}63\cdot10^{-34}\,\mathrm{J\,s}. 1 nm1\,\mathrm{nm} = 10−9 m10^{-9}\,\mathrm{m}.

Plantejament La configuració permet comparar distància al nucli i càrrega nuclear efectiva. Per ionitzar, l’energia d’un sol fotó ha de superar l’energia d’ionització d’un àtom.

  1. Escrivim les configuracions dels tres àtoms.

    Li:1s22s1\mathrm{Li}:1s^22s^1F:1s22s22p5\mathrm F:1s^22s^22p^5Na:1s22s22p63s1\mathrm{Na}:1s^22s^22p^63s^1
  2. Na té una capa addicional i el radi més gran; F, del mateix període que Li, té més càrrega nuclear efectiva i el radi més petit. L’energia d’ionització segueix l’ordre invers.

    r (A˚)EI (kJ mol−1)Li1,82520,2F0,421681,0Na2,27496,0\begin{array}{c|cc}&r\,(\mathrm{\mathring A})&E_I\,(\mathrm{kJ\,mol^{-1}})\\\mathrm{Li}&1{,}82&520{,}2\\\mathrm F&0{,}42&1681{,}0\\\mathrm{Na}&2{,}27&496{,}0\end{array}
  3. Trobem l’energia del fotó i la comparem en unitats per mol de fotons.

    EγE_\gamma=hcλ=6,63⋅10−34⋅3⋅108420⋅10−9{}= \frac{hc}{\lambda}=\frac{6{,}63\cdot10^{-34}\cdot3\cdot10^8}{420\cdot10^{-9}}=4,7357⋅10−19 J{}= 4{,}7357\cdot10^{-19}\,\mathrm J
  4. L’energia aportada és insuficient; el procés d’ionització monofotònica no pot tenir lloc amb aquesta llum.

    EγNA/1000E_\gamma N_A/1000=285,09 kJ mol−1{}= 285{,}09\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}<520,2 kJ mol−1{}< 520{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}

ResultatLi: 1,82 A˚1{,}82\,\mathrm{\mathring A} i 520,2 kJ mol−1520{,}2\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}; F: 0,42 A˚0{,}42\,\mathrm{\mathring A} i 1681,0 kJ mol−11681{,}0\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}; Na: 2,27 A˚2{,}27\,\mathrm{\mathring A} i 496,0 kJ mol−1496{,}0\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}. Eγ=4,74⋅10−19 JE_\gamma=4{,}74\cdot10^{-19}\,\mathrm J, equivalent a 285,09 kJ mol−1285{,}09\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}: no ionitza.

La pauta oficial dona: Radi: Na 2,27 Å, Li 1,82 Å, F 0,42 Å; EI: Na 496,0, Li 520,2, F 1681,0 kJ/mol; fotó 4,71 × 10⁻¹⁹ J < 8,64 × 10⁻¹⁹ J: no ionitza

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’estructura atòmica i sistema periòdic així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 21 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Estructura atòmica i sistema periòdic· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Enllaç químic i forces intermoleculars· aquest exercici7 de 15 exàmens
  3. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  4. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica10 de 15 exàmens
  8. Química orgànica10 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.