Fàbrica de pasta: proveïdors i cost de producció

Exercici 4 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

MatriusCoincideix amb la pauta

També a Funcions i derivades, Sistemes d’equacions, Inferència estadística

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema4 de 14

Una fàbrica es dedica a elaborar pasta. Tot el procés de producció es pot resumir en tres etapes:

1. Compra de matèries primeres. Per a elaborar la pasta, l’empresa ha de comprar oli, farina i sal de bona qualitat. La compra la pot fer a tres proveïdors diferents. El primer proveïdor ven l’oli a 3 €/L, la farina a 0,6 €/kg i la sal a 1 €/kg. El segon proveïdor ven l’oli a 3,5 €/L, la farina a 1 €/kg i la sal a 0,7 €/kg. Finalment, el tercer proveïdor ven l’oli a 2,5 €/L, la farina a 0,8 €/kg i la sal a 0,9 €/kg.

2. Elaboració, empaquetament i control de qualitat. Es fabrica i s’envasa la pasta. Posteriorment, es comprova que la pasta estigui ben feta i envasada correctament, i es verifica que els paquets pesin 500 g de mitjana.

3. Venda. L’estratègia de venda i el preu dels paquets es determinen fent un estudi de mercat.

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions que s’hi plantegen.

OPCIÓ A

a) L’empresa necessita 300 litres d’oli, 700 kg de farina i 25 kg de sal. Escriviu aquesta informació juntament amb els preus per producte de cada proveïdor en forma matricial (deixant ben clar el que representen les files i les columnes) i calculeu mitjançant un producte de matrius el cost total de la comanda per cada proveïdor. Quin dels tres proveïdors és el més econòmic?

[1,25 punts]

b) Cada paquet de pasta té un cost total de producció de 0,5 €. Si l’empresa el ven per 1,1 €, es venen 1.000 paquets diaris de pasta. També han comprovat que la relació entre el preu de venda i el nombre de paquets venuts és lineal, de manera que per cada 0,01 € que s’apuja el preu de venda del paquet disminueix en 10 el nombre de paquets venuts. Anomenarem xx el nombre de cops que apugem 0,01 € el preu de venda del paquet.

Trobeu la funció que descriu el benefici diari en funció de xx i calculeu el valor de venda del paquet que fa que el benefici sigui màxim. Quin és aquest benefici?

[1,25 punts]

OPCIÓ B

a) L’empresa ha fet una gran comanda al primer proveïdor i s’ha gastat 1.320 €. Ha comprat el triple de farina que de sal. A més, la quantitat gastada en farina representa el 30 % dels diners gastats en oli. Quina quantitat de cada producte ha comprat?

[1,25 punts]

b) En el control de qualitat, s’ha pres una mostra a l’atzar del pes en grams de 9 paquets de pasta i s’han obtingut els valors següents:

501, 506, 497, 495, 503, 491, 512, 505, 499.

Construïu un interval de confiança del 95 % per a la mitjana del pes del paquet de pasta, suposant que aquest pes segueix una distribució normal amb una desviació típica de 4 g. A partir d’aquestes dades, raoneu breument si podem afirmar que l’etiqueta que diu que els paquets són de 500 g és incorrecta.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

A a) 1,25 puntsA b) 1,25 puntsB a) 1,25 puntsB b) 1,25 punts

Repassa la teoria: Derivades

Opció A

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

L’empresa necessita 300 litres d’oli, 700 kg de farina i 25 kg de sal. Escriviu aquesta informació juntament amb els preus per producte de cada proveïdor en forma matricial (deixant ben clar el que representen les files i les columnes) i calculeu mitjançant un producte de matrius el cost total de la comanda per cada proveïdor. Quin dels tres proveïdors és el més econòmic?

Plantejament Es demana escriure les dades en forma de matrius i calcular amb un producte el cost de la comanda a cada proveïdor. Posem els proveïdors a les files i els productes (oli, farina, sal) a les columnes de la matriu de preus; la comanda és un vector columna amb els productes en el mateix ordre.

  1. Matriu de preus PP (files: proveïdors 1r, 2n i 3r; columnes: oli en €/L, farina i sal en €/kg):

    PP=(30,613,510,72,50,80,9){}= \begin{pmatrix}3&0{,}6&1\\ 3{,}5&1&0{,}7\\ 2{,}5&0{,}8&0{,}9\end{pmatrix}
  2. Vector columna de la comanda QQ (litres d’oli, kg de farina, kg de sal). Una matriu 3×33\times 3 per una 3×13\times 1 dona una 3×13\times 1, un cost per proveïdor:

    QQ=(30070025){}= \begin{pmatrix}300\\ 700\\ 25\end{pmatrix}
  3. Producte, cada fila per la comanda:

    P⋅QP\cdot Q=(3⋅300+0,6⋅700+1⋅253,5⋅300+1⋅700+0,7⋅252,5⋅300+0,8⋅700+0,9⋅25){}= \begin{pmatrix}3\cdot 300+0{,}6\cdot 700+1\cdot 25\\ 3{,}5\cdot 300+1\cdot 700+0{,}7\cdot 25\\ 2{,}5\cdot 300+0{,}8\cdot 700+0{,}9\cdot 25\end{pmatrix}=(900+420+251 050+700+17,5750+560+22,5){}= \begin{pmatrix}900+420+25\\ 1\,050+700+17{,}5\\ 750+560+22{,}5\end{pmatrix}=(1 3451 767,51 332,5){}= \begin{pmatrix}1\,345\\ 1\,767{,}5\\ 1\,332{,}5\end{pmatrix}

ResultatLa comanda costa 1 3451\,345 € amb el primer proveïdor, 1 767,51\,767{,}5 € amb el segon i 1 332,51\,332{,}5 € amb el tercer. El més econòmic és el tercer proveïdor.

La pauta oficial dona: P⋅Q=(1345; 1767,5; 1332,5)P\cdot Q=(1345;\ 1767{,}5;\ 1332{,}5); el tercer proveïdor

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Cada paquet de pasta té un cost total de producció de 0,5 €. Si l’empresa el ven per 1,1 €, es venen 1.000 paquets diaris de pasta. També han comprovat que la relació entre el preu de venda i el nombre de paquets venuts és lineal, de manera que per cada 0,01 € que s’apuja el preu de venda del paquet disminueix en 10 el nombre de paquets venuts. Anomenarem xx el nombre de cops que apugem 0,01 € el preu de venda del paquet.

Trobeu la funció que descriu el benefici diari en funció de xx i calculeu el valor de venda del paquet que fa que el benefici sigui màxim. Quin és aquest benefici?

Plantejament Es demana el benefici diari en funció de xx, el preu de venda que el fa màxim i aquest benefici. Si el preu puja xx cops 0,01 €, el paquet es ven a 1,1+0,01x1{,}1+0{,}01x euros i es venen 1 000−10x1\,000-10x paquets; cada paquet deixa de benefici el seu preu menys els 0,50{,}5 € que costa produir-lo.

  1. Benefici per paquet:

    1,1+0,01x−0,5=0,6+0,01x1{,}1+0{,}01x-0{,}5=0{,}6+0{,}01x
  2. Benefici diari: benefici per paquet pels paquets venuts (amb 0≤x≤1000\le x\le 100, perquè el nombre de paquets no sigui negatiu):

    B(x)B(x)=(0,6+0,01x)(1 000−10x){}= (0{,}6+0{,}01x)(1\,000-10x)=600−6x+10x−0,1x2{}= 600-6x+10x-0{,}1x^2=−0,1x2+4x+600{}= -0{,}1x^2+4x+600
  3. Derivem i igualem a zero:

    B′(x)B'(x)=−0,2x+4=0{}= -0{,}2x+4=0⟹x=40,2{}\Longrightarrow x=\frac{4}{0{,}2}=20{}= 20
  4. Signe de la derivada a cada costat: BB creix abans de x=20x=20 i decreix després, així que a x=20x=20 hi ha un màxim:

    B′(10)=2>0B'(10)=2>0B′(30)=−2<0B'(30)=-2<0
  5. Preu de venda i benefici màxim:

    1,1+0,01⋅20=1,31{,}1+0{,}01\cdot 20=1{,}3B(20)B(20)=(0,6+0,2)(1 000−200){}= (0{,}6+0{,}2)(1\,000-200)=0,8⋅800{}= 0{,}8\cdot 800=640{}= 640

ResultatB(x)=−0,1x2+4x+600B(x)=-0{,}1x^2+4x+600 euros diaris. El benefici és màxim si el paquet es ven a 1,301{,}30 €, i aleshores és de 640640 € al dia (es venen 800800 paquets).

La pauta oficial dona: B(x)=−0,1x2+4x+600B(x)=-0{,}1x^2+4x+600; x=20x=20; 1,3 €1{,}3\ \text{€}; B(20)=640 €B(20)=640\ \text{€}

Opció B

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

L’empresa ha fet una gran comanda al primer proveïdor i s’ha gastat 1.320 €. Ha comprat el triple de farina que de sal. A més, la quantitat gastada en farina representa el 30 % dels diners gastats en oli. Quina quantitat de cada producte ha comprat?

Plantejament Es demana quant oli, farina i sal s’ha comprat al primer proveïdor (oli a 3 €/L, farina a 0,6 €/kg i sal a 1 €/kg). Anomenem xx els litres d’oli, yy els quilos de farina i zz els quilos de sal; cada dada és una equació.

  1. Despesa total:

    3x+0,6y+z=1 3203x+0{,}6y+z=1\,320
  2. El triple de farina que de sal:

    y=3zy=3z
  3. El que s’ha gastat en farina, 0,6y0{,}6y, és el 30 % del que s’ha gastat en oli, 3x3x:

    0,6y0{,}6y=0,3⋅3x{}= 0{,}3\cdot 3x⟹0,6y{}\Longrightarrow 0{,}6y=0,9x{}= 0{,}9x⟹y=1,5x{}\Longrightarrow y=1{,}5x
  4. De les dues últimes equacions, z=y3=0,5xz=\frac{y}{3}=0{,}5x. Substituïm yy i zz a la primera:

    3x+0,6⋅1,5x+0,5x3x+0{,}6\cdot 1{,}5x+0{,}5x=1 320{}= 1\,320⟹4,4x{}\Longrightarrow 4{,}4x=1 320{}= 1\,320⟹x=300{}\Longrightarrow x=300
  5. Les altres dues quantitats:

    y=1,5⋅300=450y=1{,}5\cdot 300=450z=0,5⋅300=150z=0{,}5\cdot 300=150
  6. Comprovació de la despesa total:

    3⋅300+0,6⋅450+1503\cdot 300+0{,}6\cdot 450+150=900+270+150{}= 900+270+150=1 320{}= 1\,320

ResultatS’han comprat 300300 litres d’oli, 450450 kg de farina i 150150 kg de sal.

La pauta oficial dona: x=300x=300, y=450y=450, z=150z=150

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

En el control de qualitat, s’ha pres una mostra a l’atzar del pes en grams de 9 paquets de pasta i s’han obtingut els valors següents:

501, 506, 497, 495, 503, 491, 512, 505, 499.

Construïu un interval de confiança del 95 % per a la mitjana del pes del paquet de pasta, suposant que aquest pes segueix una distribució normal amb una desviació típica de 4 g. A partir d’aquestes dades, raoneu breument si podem afirmar que l’etiqueta que diu que els paquets són de 500 g és incorrecta.

Plantejament Es demana un interval de confiança del 95 % per al pes mitjà dels paquets i decidir si l’etiqueta de 500 g és incorrecta. El pes és normal amb desviació típica coneguda, σ=4\sigma=4 g, així que fem servir la fórmula de la mitjana amb σ\sigma coneguda i zγ=1,96z_\gamma=1{,}96.

  1. Mitjana de la mostra (n=9n=9):

    xˉ\bar x=501+506+497+495+503+491+512+505+4999{}= \frac{501+506+497+495+503+491+512+505+499}{9}=4 5099{}= \frac{4\,509}{9}=501{}= 501
  2. Marge d’error:

    zγσnz_\gamma\frac{\sigma}{\sqrt{n}}=1,96⋅49{}= 1{,}96\cdot\frac{4}{\sqrt{9}}=1,96⋅43{}= 1{,}96\cdot\frac{4}{3}≈2,6133{}\approx 2{,}6133
  3. Extrems de l’interval:

    501−2,6133≈498,39501-2{,}6133\approx 498{,}39501+2,6133≈503,61501+2{,}6133\approx 503{,}61
  4. El pes de l’etiqueta, 500500 g, és dins de l’interval:

    498,39<500<503,61498{,}39<500<503{,}61

ResultatL’interval de confiança del 95 % per al pes mitjà és [498,39; 503,61][498{,}39;\ 503{,}61] g. Com que conté 500500 g, amb una confiança del 95 % no es pot afirmar que l’etiqueta sigui incorrecta.

La pauta oficial dona: xˉ=501\bar x=501; [498,39; 503,61][498{,}39;\ 503{,}61]

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de matrius així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Matemàtiques CCSS

Hi arribes amb els 6 temes de Matemàtiques CCSS posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Matrius· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Sistemes d’equacions· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Funcions i derivades· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Inferència estadística· aquest exercici9 de 15 exàmens
  5. Probabilitat9 de 15 exàmens
  6. Programació lineal6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.