2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Estudi del fet literari: «L’arbre domèstic», de Pere Calders
2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema1 de 6
Després dels 6
Vols continuar amb el tema de comentari d’un text literari?
Aquests 6 són els de la PAU del 2025 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantBloc 1
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:
—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
—Que és d’interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?
Pere Calders. «L’arbre domèstic».
A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1979. MOLC, p. 141-142
2.1.1 En quin gènere literari destaca l’obra narrativa de Pere Calders?
[0,25 punts]
2.1.2 Quines característiques té aquesta narració en relació amb la realitat?
[0,25 punts]
2.1.3 Qui és el protagonista de la narració? Quins altres personatges hi apareixen?
[0,25 punts]
2.1.4 Quina és la reacció del policia en assabentar-se del problema del narrador? Per què?
[0,25 punts]
2.2.1 Bloc 2
Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina figura retòrica apareix en aquests versos d’El comte Arnau. Digueu-ne també l’autor.
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,
[…]
[0,5 punts]
2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a) Una ressenya és un text de caràcter didàctic i persuasiu que segueix el format i l’estructura d’una carta.
b) El tòpic memento mori ens invita a la sensació d’alegria i goig.
c) Santiago Rusiñol, autor de L’auca del senyor Esteve, és el màxim representant del Noucentisme, que s’inicia a partir de l’any 1906.
d) Pere Quart és el pseudònim de Joan Oliver com a poeta.
e) El mim és una representació muda.
2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre la rima consonant i la rima assonant, i entre la rima masculina i la rima femenina.
[0,5 punts]
2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a) Un mite és una història protagonitzada per éssers sobrenaturals o màgics, com ara déus, herois o personatges fantàstics.
b) Un soliloqui és una obra de teatre interpretada per més d’un personatge.
c) L’amor post mortem és un tòpic literari que significa ‘amor més enllà de la mort’.
d) Els termes hipèrbole i hipèrbaton són sinònims.
e) L’onomatopeia és una figura retòrica sintàctica.
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.
2.1.10,25 punts

En quin gènere literari destaca l’obra narrativa de Pere Calders?
Plantejament Cal dir en quin gènere narratiu destaca Pere Calders.
La resposta
L’obra narrativa de Pere Calders destaca sobretot en el conte, la narració curta, com aquest de Cròniques de la veritat oculta.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
2.1.20,25 punts

Quines característiques té aquesta narració en relació amb la realitat?
Plantejament Cal explicar com tracta la narració la realitat: què hi passa i amb quin to s’explica.
La resposta
En una situació quotidiana, un matí qualsevol a casa, irromp un fet extraordinari: un arbre de debò neix al menjador. El narrador i el capità el tracten amb una lògica que porta la situació a l’absurd, fins que el secret acaba sent un afer d’Estat. Tot plegat és ple d’ironia i d’humor.
El que puntua la pauta
0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
2.1.30,25 punts

Qui és el protagonista de la narració? Quins altres personatges hi apareixen?
Plantejament Cal identificar el protagonista del conte i la resta de personatges.
La resposta
El protagonista és el mateix narrador, que explica en primera persona el secret de l’arbre. Els altres personatges són el capità de la policia, l’arbre que ha nascut al menjador i el rei, que li envia una carta d’agraïment.
El que puntua la pauta
0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
2.1.40,25 punts

Quina és la reacció del policia en assabentar-se del problema del narrador? Per què?
Plantejament Cal descriure com reacciona el capità i explicar per què ho fa.
La resposta, corregida al marge
El capità no reacciona amb la sorpresa que caldria esperar, sinó amb preocupació i irritació: nega el fet («No pot ésser») i ofereix diners al narrador perquè guardi el secret.
Ho fa perquè l’arbre amenaça l’estabilitat del món conegut: si fos possible, «seria possible qualsevol cosa», s’hauria de revisar el que han dit els savis, els revolucionaris tornarien a discutir la divinitat del rei i fins i tot podria esclatar una guerra.
2.2.10,5 punts

Bloc 2
Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina figura retòrica apareix en aquests versos d’El comte Arnau. Digueu-ne també l’autor.
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,
[…]
Plantejament Cal identificar i definir la figura retòrica dels versos i dir-ne l’autor, en cinquanta mots com a màxim.
La resposta
Hi apareix una anàfora, la figura retòrica que consisteix a repetir una o diverses paraules a l’inici de versos o frases successius: aquí, la forma verbal «seràs» encapçala cada vers i es repeteix dins del primer. Aquests versos d’El comte Arnau són de Joan Maragall.
El que puntua la pauta
0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen). Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.2.20,5 punts

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a) Una ressenya és un text de caràcter didàctic i persuasiu que segueix el format i l’estructura d’una carta.
b) El tòpic memento mori ens invita a la sensació d’alegria i goig.
c) Santiago Rusiñol, autor de L’auca del senyor Esteve, és el màxim representant del Noucentisme, que s’inicia a partir de l’any 1906.
d) Pere Quart és el pseudònim de Joan Oliver com a poeta.
e) El mim és una representació muda.
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre gèneres, tòpics i autors és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Fals. Una ressenya és un text breu que presenta i valora una obra (un llibre, una pel·lícula, un espectacle); no segueix el format d’una carta.
b) Fals. Memento mori (‘recorda que has de morir’) recorda la brevetat de la vida i la presència de la mort; la invitació a gaudir del present és la del carpe diem.
c) Fals. Santiago Rusiñol, autor de L’auca del senyor Esteve, és una figura cabdal del Modernisme, no del Noucentisme, que té com a referents Eugeni d’Ors i Josep Carner.
d) Vertader. Joan Oliver va signar la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart.
e) Vertader. El mim és una representació teatral sense paraules, feta només amb gestos i moviments.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.2.30,5 punts

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre la rima consonant i la rima assonant, i entre la rima masculina i la rima femenina.
Plantejament Cal definir els dos parells de tipus de rima en cinquanta mots com a màxim.
La resposta, corregida al marge
En la rima consonant, a partir de l’última vocal tònica coincideixen tots els sons, vocàlics i consonàntics (amor / dolor); en l’assonant, només els vocàlics (casa / tarda).
La rima és masculina si els versos acaben en paraula aguda, i femenina si acaben en paraula plana o esdrúixola.
2.2.40,5 punts

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a) Un mite és una història protagonitzada per éssers sobrenaturals o màgics, com ara déus, herois o personatges fantàstics.
b) Un soliloqui és una obra de teatre interpretada per més d’un personatge.
c) L’amor post mortem és un tòpic literari que significa ‘amor més enllà de la mort’.
d) Els termes hipèrbole i hipèrbaton són sinònims.
e) L’onomatopeia és una figura retòrica sintàctica.
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre conceptes literaris és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertader. El mite és un relat tradicional protagonitzat per éssers sobrenaturals o extraordinaris, com déus i herois.
b) Fals. En el soliloqui un personatge parla sol i expressa en veu alta els seus pensaments; no és una obra interpretada per diversos personatges.
c) Vertader. L’amor post mortem és el tòpic de l’amor que perdura més enllà de la mort.
d) Fals. La hipèrbole és una exageració, i l’hipèrbaton, una alteració de l’ordre habitual de les paraules a la frase: són figures diferents.
e) Fals. L’onomatopeia imita sons reals amb les paraules (tic-tac): és una figura fònica, no sintàctica.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Comentari d’un text literariMètricaFigures retòriquesTema i estructuraLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de comentari d’un text literari així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Forats
- Transformacions
- Glossari
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat